Heyrovskyita
 Heyrovskyita | |
|---|---|
 Cristalls de heyrovskýita en matriu de quars de la localitat de Rakovník, Bohèmia, República Txeca | |
| Fórmula química | Pb10AgBi₅S18 |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > sulfosals |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.JB.40b |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.JB.40b  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/E.29 |
| Dana | 3.3.3.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 13.600(3) Å, b = 30.485(12) Å, c = 4.110(1) Å |
| Grup puntual | ortoròmbica dipiramidal mmm (2/m 2/m 2/m) |
| Color | blanc estany sobre fractura fresca |
| Exfoliació | no en té |
| Duresa | 4 a 5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris fosca |
| Densitat | 7,18 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1970-022 |
| Símbol | Hyv |
| Referències | [1] |
La heyrovskyita o heyrovskýita és un mineral de la classe dels sulfurs.[2] Rep el seu nom del químic txec Jaroslav Heyrovský (1890-1967).
Característiques[modifica]
La heyrovskýita és una sulfosal amb plom, bismut i argent, amb fórmula Pb10AgBi₅S18, on el bismut pot ser reemplaçat per antimoni. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic formant cristalls prismàtics a cristalls aciculars, allargats i aplanats. Els cristalls són estriats en {010} i paral·lels a {001}. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 4 i 5. És un mineral estretament relacionat amb l'aschamalmita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la diaforita pertany a «02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb» juntament amb els següents minerals: diaforita, cosalita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, wittita, junoita, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibul·lita, felbertalita, rouxelita, angelaite, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiita, tsugaruita, pillaita, zinkenita, scainiita, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaita, eskimoita, fizelyita, gustavita, lil·lianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaita, ustarasita, vikingita, xilingolita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.
Formació i jaciments[modifica]
S'ha trobat en filons de quars d'alta temperatura. Sol trobar-se associada a altres minerals com: pirita, blenda, galena, molibdenita, cosalita, bismut, galenobismutita, calcopirita, covel·lita, bursaita, arsenopirita, siderita, quars, albita i microclina.[3]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Heyrovskyita |
- ↑ «Heyrovskýite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 febrer 2015].
- ↑ Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 24 febrer 2015].
- ↑ «Heyrovskýite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 24 febrer 2015].