Institut d'Estudis Polítics de París

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióInstitut d'Estudis Polítics de París
(fr) Institut d'Études Politiques de Paris Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtSciences Po Paris
Tipusuniversitat pública
grande école
gran establiment
editorial acadèmica Modifica el valor a Wikidata
Indústriaeducació superior Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaestabliment públic nacional de caràcter científic, cultural i professional Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaÉcole Libre des Sciences Politiques Modifica el valor a Wikidata
Creació1872
FundadorÉmile Boutmy Modifica el valor a Wikidata
'Politiques de Paris foundation document (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Activitat
Membre deCouperin Consortium
Universitat Francoalemanya
ORCID
Xarxa Nacional de Telecomunicacions per a la Tecnologia, l'Educació i la Recerca
Conférence des Grandes Écoles
Confederació de Repositoris d'Accés Obert
Open Society University Network (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Nombre d'estudiants14.000 Modifica el valor a Wikidata
Alumnat13.000
Governança corporativa
Seu 
  • 27, rue Saint-Guillaume
  • F-75007 París
Gerent/directorRoger Seydoux (1945–1947)
Jacques Chapsal (1947–1979)
Michel Gentot (1979–1987)
Alain Lancelot (1987–1996)
Richard Descoings (1996–2012)
Frédéric Mion (2013–2021)
Mathias Vicherat (2021–) Modifica el valor a Wikidata
DirectorBenedicte Durand (en funcions)
Empleats3.280 Modifica el valor a Wikidata
Entitat matriuUniversitat Sorbona-París Cité (2015–) Modifica el valor a Wikidata
Campus7è districte de París
Filial
Centre de recherches internationales
Center for the Sociology of Organizations (en) Tradueix
Centre d'Història de Sciences Po
CEE Sciences Po (en) Tradueix
Centre d'Estudi de la Vida Política Francesa Modifica el valor a Wikidata
Part deUniversité Sorbonne Paris Cité, G16+
Indicador econòmic
FinançamentPúblic
Lloc webwww.sciencespo.fr
Facebook: SciencesPo Twitter (X): sciencespo Youtube: UCjaCN9r_oyIgyUwY7wgACkA Vimeo: sciencespo GitHub: sciencespo Modifica el valor a Wikidata

L'Institut d'Estudis Polítics de París (conegut com a Sciences Po Paris o simplement Sciences Po) és un establiment públic francès d'ensenyament superior fundat el 1872. El seu campus principal es troba a la ciutat de París, però compta amb diversos campus dits "regionals" en altres ciutats del país.

Especialitzat en l'ensenyament de les ciències socials, és un dels deu instituts d'estudis polítics de França, i forma part per tant del sistema de les grans escoles. Tot i ser una institució pública, és considerat una escola "lliure" pel seu alt grau d'autonomia comparat amb altres universitats del país.[1] La seva governança, però, es troba actualment en crisi a causa de l'escàndol conegut com "afer Duhamel".[2][3]

Sciences Po és conegut pel seu paper educant les elits de França, incloent-hi els darrers Presidents de la República,[4] per la seva formació multidisciplinària en ciències socials[5] i pel seu alt grau d'internacionalització, inusual en una universitat francesa.[6][7] En els darrers anys s'ha anat fent un lloc en els rànquings internacionals d'universitats i a data de 2021 es troba a la segona posició mundial de la classificació de QS en l'àrea d'estudis polítics.[8]

Història[modifica]

Sciences Po va ser creat l'any 1872 en resposta a la desfeta francesa a la Guerra francoprussiana un any abans, amb l'objectiu de formar una classe política moderna per a un país que acabava de ser derrotat. Tot i que va ser fundat com a institució privada, la qual cosa li proporcionava una llibertat pedagògica inusual en el seu context, després de la Segona Guerra Mundial va ser parcialment nacionalitzat.[9] Des d'aleshores, Sciences Po ha estat dirigit en base a una "governança dual" entre la Fundació Nacional de Ciències Polítiques (FNSP), que pren les decisions estratègiques, financeres i administratives, i l'Institut d'Estudis Polítics (IEP), que s'encarrega de la docència, recerca i gestió bibliotecària.[10]

Històricament associat a les elits franceses,[11] des de principis del segle XXI Sciences Po ha desenvolupat diverses estratègies per tal d'obrir-se més al món. En primer lloc, es va posar en marxa un programa d'igualtat d'oportunitats i diversitat destinat a integrar més estudiants de contextos menys privilegiats.[9] A més, es van obrir campus a altres ciutats de França, cadascun especialitzat en una regió diferent del món i alguns oferint l'ensenyament totalment o parcial en altres llengües.[9] Per últim, Sciences Po ha establert programes de doble grau i/o doble màster amb altres universitats reconegudes globalment com ara la Universitat de Colúmbia,[12] la Universitat de California a Berkeley,[13] la London School of Economics and Political Science,[14] la Universitat de la Colúmbia Britànica[15] o la Universitat Lliure de Berlín.[16]

L'any 2021, la institució va patir una profunda crisi en el si de la seva governança, quan un llibre súper-vendes anomenat La Familia Grande va posar sobre la taula un escàndol d'abusos sexuals i incest en el qual Olivier Duhamel, president de la FNSP, estava involucrat.[17] Tant Duhamel com el director de Sciences Po, Frédéric Mion, van dimitir[18] mentre la institució rebia fortes crítiques per la seva direcció.[19] En especial, el llegat de Mion i l'americanització de l'escola duta a terme durant el seu mandat han estat discutides per part de la premsa francesa.[20][21] Actualment la directora de Sciences Po (en funcions) és Benedicte Durand.[22]

Campus[modifica]

París[modifica]

L'Institut d'Estudis Polítics de París va ser fundat a la capital francesa i hi té allà el seu campus més gran, el qual és l'únic on s'ofereixen màsters i doctorats. El campus de París consta de diversos edificis al barri de Saint-Germain-des-Prés, al 7è districte,[23] entre els quals destaquen la Biblioteca René-Remond i el Jardí de 27 Rue Saint-Guillaume.[24] A més, el 2016 Sciences Po va adquirir l'antic noviciat Hôtel de l'Artillerie, un edifici històric del barri, per tal d'afegir 14.000 m² al campus. S'espera inaugurar-lo entre 2021 i 2022.[25]

A diferència dels campus més nous, el de París no ofereix cap especialització geogràfica. En canvi, però, sí que proposa alguns dobles graus no disponibles a campus regionals: amb la Universitat de París 1 Panteó-Sorbona, amb La Sorbona i la nova Universitat de París.[23]

Campus regionals[modifica]

A més del de París, Sciences Po manté una xarxa de campus per tota França, que no ha de ser confosa amb instituts d'estudis polítics d'altres ciutats.[26] Aquests campus de Sciences Po depenen de París, n'harmonitzen el currículum troncal en ciències socials i els seus alumnes reben diplomes de l'Institut d'Estudis Polítics de París.[27] Addicionalment i a diferència del campus de la capital, cadascun proposa alguna especialització geogràfica concreta.

Els campus regionals es poden dividir en dos grups. Els tres primers en ser oberts destaquen per tenir el francès com a llengua vehicular en la majoria dels casos, amb algunes assignatures en altres llengües. Així doncs, participen en pocs dobles graus internacionals i són força petits.

  • Campus de Nancy, inaugurat l'any 2000. La seva concentració geogràfica és europea, amb un èmfasi en les relacions franco-alemanyes i algunes classes impartides en anglès i alemany. El poden escollir estudiants dels dobles graus amb UCL[28] i la Universitat Lliure de Berlín. Més de la meitat dels seus 300 estudiants provenen de fora de França.[29]
  • Campus de Poitiers, obert el 2001. És el campus especialitzat en l'Amèrica Llatina i s'hi poden estudiar castellà i portuguès. Participa en el doble grau amb UCL.[28] Hi ha uns 200 estudiants, més de la meitat dels quals no són francesos.[30]
  • Campus de Dijon, establert l'any 2001. És un altre campus especialitzat en Europa, però amb un èmfasi en l'Europa Central i de l'Est. Forma part del doble grau amb UCL.[28] S'hi ensenyen idiomes de la regió, inclosos l'hongarès, el rus, el txec, el romanès i el polonès. Té només 160 estudiants aproximadament, però prop del 50% són estrangers, sobretot de les regions estudiades.[31]

Els tres últims campus regionals en ser oberts destaquen per oferir programes sencers tant en francès com en anglès, cosa que ha permès a alumnes no francòfons estudiar-hi. Per aquesta raó, són els únics campus que participen en els dobles graus amb les universitats anglòfones de Colúmbia, Sydney,[32] Hong Kong,[33] UC Berkeley, la Universitat Nacional de Singapur[34] i la Universitat de la Colúmbia Britànica.

  • Campus de Menton, que data del 2005. Enfocat en la regió Mediterrània-Orient Mitjà, proposa classes d'àrab (estàndard i dialectal), italià, persa i hebreu. Participa en el doble grau amb UCL.[28] Dels més de 300 estudiants en aquest campus, vora un 70% són de fora de França.[35]
  • Campus de Le Havre, obert l'any 2007. Se centra en la regió Àsia-Pacífic i s'hi ensenyen xinès, coreà i japonès. A més, és l'únic campus que té un doble grau amb la Universitat de Keio, al Japó.[36] Més del 65% dels seus prop de 300 estudiants són estrangers.[37]
  • Campus de Reims, obert el 2011. És l'únic campus que ofereix dues especialitzacions geogràfiques: d'una banda hi ha el programa Euro-Nord-Americà, ensenyat en anglès; d'altra banda, hi ha la concentració regional africana, en francès. Els estudiants del programa anglòfon poden aprendre llengües com el castellà, l'àrab, l'italià o l'alemany; els del programa francòfon estudien alguna llengua relacionada amb l'Àfrica com el suahili, l'àrab o el portuguès. Amb 1600 estudiants, més de la meitat dels quals són estrangers,[38] el de Reims és el campus regional més gran.

Cada any al maig, un cop acabats els exàmens finals, els set campus competeixen en diverses disciplines esportives i artístiques en un torneig anomenat Collégiades o "MiniCrit".[39]

Perfil acadèmic[modifica]

Pregrau: el Col·legi Universitari[modifica]

Estudis[modifica]

Tots els alumnes de l'Institut d'Estudis Polítics de París optant a un títol de Bachelor of Arts, amb indiferència d'en quin campus estudiïn, comparteixen un currículum troncal durant el primer any, el qual té l'objectiu de familiaritzar-los amb les principals disciplines de les ciències socials.[40] Així, les assignatures centrals de primer any són:

  • Economia
  • Història
  • Dret
  • Ciències Polítiques
  • Sociologia
  • Humanitats

A més del currículum troncal, els estudiants han de fer tallers artístics i classes de matemàtiques. Addicionalment, en els campus regionals s'estudien matèries relacionades amb la concentració geogràfica, així com els idiomes de l'àrea del món en qüestió.[40][41]

El segon any, els estudiants escullen una d'aquestes tres especialitzacions multidisciplinàries o "majors":

El tercer any s'ha de passar obligatòriament a l'estranger, ja sigui passant un any sencer en una de les 470 universitats amb qui Sciences Po té un conveni, o passant-hi només un semestre i fent algun tipus de projecte personal, si aquest és aprovat, durant el semestre següent.[45]

En lloc de fer un any d'intercanvi, els estudiants de dobles graus fan un tercer i quart anys en la Universitat en qüestió per tal d'obtenir un títol de grau de totes dues institucions.

Accés[modifica]

Fins a l'any 2021, hi havia tres vies d'accés al Col·legi Universitari: la internacional (per a estudiants estrangers), la d'examen (per a la majoria d'estudiants nacionals) i la del programa d'igualtat d'oportunitats. A partir de 2021, el nou procediment d'admissió serà igual per a tots els candidats i es basarà en l'expedient acadèmic, les notes dels exàmens finals de batxillerat (o equivalent segons el sistema educatiu), tres assajos i, si s'escau, una entrevista.[46] Aquest tipus d'admissió per dossier i sense examen s'apropa més al model nord-americà d'accés a la universitat,[47] i tot i haver-se fet amb l'objectiu d'augmentar els alumnes amb beca i diversificar el cos d'estudiants,[48] ha rebut crítiques per allunyar-se del model francès i republicà d'exàmens anònims.[49]

El Col·legi Universitari és altament selectiu i l'any 2020 només va acceptar un 20% dels candidats que hi van sol·licitar admissió.[50]

Escoles de postgrau[modifica]

L'Institut d'Estudis Polítics de París compta amb diverses escoles de postgrau, totes elles localitzades a París. Les escoles són les següents:[51]

  • Escola de Recerca (1993[52]): atorga màsters i doctorats en les principals branques de les ciències socials. En la majoria dels casos, es demana que la recerca es faci en francès.[53]
  • Escola de Periodisme (2003): ofereix un màster en periodisme, ja sigui en francès[54] o en anglès.[55]
  • Escola de Dret (2009): proposa tant títols de màster com de doctorat en matèria de dret, en anglès o en francès.
  • Escola d'Afers Internacionals de París (2010): escola d'estudis internacionals, ofereix màsters en diverses branques de les relacions internacionals (seguretat, energia, desenvolupament, etc). La llengua vehicular és l'anglès però hi ha optatives en francès.[56]
  • Escola d'Afers Públics (2014): s'hi poden estudiar màsters en diverses àrees de polítiques públiques, ja sigui a escala nacional o europea, en anglès o en francès.[57]
  • Escola Urbana (2015): ofereix màsters, majoritàriament en anglès, relacionats amb la governança de les ciutats, tot i que hi ha també algun curs sobre planificació urbana dirigit a professionals.[58]
  • Escola de Direcció d'Empreses i Innovació (2016): escola de management, s'hi poden estudiar màsters de màrqueting, finances i recursos humans. Alguns estan disponibles en anglès, d'altres només en francès.[59]

Graduats famosos[modifica]

Professors famosos[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Institut d'Estudis Polítics de París
  1. ↑ «Sciences Po | De l'École Libre à Sciences Po». [Consulta: 11 juny 2021].
  2. ↑ «The resignation of the director of Sciences Po requested again after the Duhamel affair» (en anglès americà), 18-01-2021. Arxivat de l'original el 2021-06-11. [Consulta: 11 juny 2021].
  3. ↑ «Sciences Po, l'enquête inédite (1/3) : malgré le scandale Duhamel, un implacable entre-soi» (en francès), 26-04-2021. [Consulta: 11 juny 2021].
  4. ↑ «Alumni | Sciences Po International» (en anglès), 04-02-2015. [Consulta: 8 juny 2021].
  5. ↑ «Times Higher Education | Sciences Po» (en anglès), 03-03-2021. [Consulta: 8 juny 2021].
  6. ↑ «Sciences Po in the world's top 50 for social sciences | Sciences Po Research» (en anglès), 11-10-2017. [Consulta: 8 juny 2021].[Enllaç no actiu]
  7. ↑ «Sciences Po, l'enquête inédite (2/3) : les dessous du "projet Harvard"» (en francès), 27-04-2021. [Consulta: 11 juny 2021].
  8. ↑ «QS World University Rankings by Subject 2021: Politics» (en anglès). [Consulta: 29 maig 2021].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 «Sciences Po: History» (en anglès). [Consulta: 29 maig 2021].
  10. ↑ «Governance & Budget» (en anglès). Arxivat de l'original el 2021-06-11. [Consulta: 11 juny 2021].
  11. ↑ «"Sciences Po ? an elite institution's introspection on its power, position and worth in French society"» (en anglès), 09-09-2021. [Consulta: 29 maig 2021].
  12. ↑ «SPO Dual BA». [Consulta: 29 maig 2021].
  13. ↑ «Sciences Po and UC Berkeley Dual Degree Program | Sciences Po». [Consulta: 29 maig 2021].
  14. ↑ «Dual Degree - London School of Economics | Sciences Po PSIA» (en anglès), 24-05-2014. [Consulta: 29 maig 2021].
  15. ↑ «UBC Sciences Po Dual Degree Program». [Consulta: 29 maig 2021].
  16. ↑ «Dual Degree with Freie Universität Berlin | Sciences Po School of Public Affairs» (en anglès), 24-05-2016. [Consulta: 29 maig 2021].[Enllaç no actiu]
  17. ↑ «La familia grande, livre le plus vendu de la semaine» (en francès), 17-01-2021. [Consulta: 11 juny 2021].
  18. ↑ Mas, Cristina. «Un llibre trenca el silenci a França sobre l'abús sexual a menors dins la família», 21-02-2021. [Consulta: 11 juny 2021].
  19. ↑ «Affaire Duhamel: l'urgence de réformer la gouvernance de Sciences Po Paris» (en francès). [Consulta: 11 juny 2021].
  20. ↑ «ENQUÊTE. Sciences Po, l'école des élites déraille» (en francès), 01-05-2021. [Consulta: 11 juny 2021].
  21. ↑ «Polémiques, gouvernance, “cancel culture” : jusqu'où tombera Sciences-Po Paris ?» (en francès), 23-03-2021. [Consulta: 12 juny 2021].
  22. ↑ «Bénédicte Durand becomes interim administrator of Sciences Po» (en anglès). Arxivat de l'original el 2021-06-02. [Consulta: 29 maig 2021].
  23. ↑ 23,0 23,1 «About Sciences Po | Our campuses» (en anglès). [Consulta: 11 juny 2021].
  24. ↑ «Campus | Sciences Po Summer School» (en anglès), 24-06-2014. [Consulta: 11 juny 2021].[Enllaç no actiu]
  25. ↑ «The Hôtel de l'Artillerie» (en anglès). Arxivat de l'original el 2021-06-11. [Consulta: 11 juny 2021].
  26. ↑ «Comment choisir entre les Sciences po ?» (en francès). [Consulta: 11 juny 2021].
  27. ↑ «Campus Sciences Po Paris : lequel choisir ? | Cours Thalès» (en francès), 14-11-2018. [Consulta: 11 juny 2021].
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 UCL. «European Social and Political Studies: Dual Degree BA» (en anglès), 22-03-2018. Arxivat de l'original el 2021-06-15. [Consulta: 11 juny 2021].
  29. ↑ «Nancy campus | Sciences Po Undergraduate College» (en anglès), 23-02-2017. [Consulta: 11 juny 2021].[Enllaç no actiu]
  30. ↑ «Poitiers campus | Sciences Po Undergraduate College» (en anglès), 24-02-2017. [Consulta: 11 juny 2021].[Enllaç no actiu]
  31. ↑ «Dijon campus | Sciences Po Undergraduate College» (en anglès), 24-02-2017. [Consulta: 11 juny 2021].[Enllaç no actiu]
  32. ↑ «Bachelor of Arts (Dual Degree, Sciences Po, France)» (en anglès australià). [Consulta: 11 juny 2021].
  33. ↑ «HKU-Sciences Po Dual Degree Programme | Admissions Office, the Registry». [Consulta: 11 juny 2021].
  34. ↑ «NUS & Sciences Po | Years 1 & 2: the Campuses». [Consulta: 11 juny 2021].
  35. ↑ «Menton campus | Sciences Po Undergraduate College» (en anglès), 24-02-2017. [Consulta: 11 juny 2021].[Enllaç no actiu]
  36. ↑ «Dual BA with Keio University | Sciences Po Admissions» (en anglès), 06-10-2015. [Consulta: 11 juny 2021].[Enllaç no actiu]
  37. ↑ «Le Havre campus | Sciences Po Undergraduate College» (en anglès), 24-02-2017. [Consulta: 11 juny 2021].[Enllaç no actiu]
  38. ↑ «Reims campus | Sciences Po Undergraduate College» (en anglès), 24-02-2017. [Consulta: 11 juny 2021].[Enllaç no actiu]
  39. ↑ «Collégiades : 7 campus en compétition | Sciences Po Collège universitaire» (en francès), 07-06-2017. Arxivat de l'original el 2021-06-11. [Consulta: 11 juny 2021].
  40. ↑ 40,0 40,1 «Undergraduate Studies» (en anglès). [Consulta: 11 juny 2021].
  41. ↑ «Bachelor of Arts: First Year | Sciences Po Undergraduate College» (en anglès), 25-02-2017. [Consulta: 11 juny 2021].[Enllaç no actiu]
  42. ↑ «Charter for the Major in Economy & Society». [Consulta: 11 juny 2021].
  43. ↑ «Charter for the Major in Politics & Government». [Consulta: 11 juny 2021].
  44. ↑ «Charter for the Major in Political Humanities».
  45. ↑ «Possible orientations | Sciences Po Undergraduate College» (en anglès), 17-06-2017. [Consulta: 11 juny 2021].[Enllaç no actiu]
  46. ↑ «Admissions: Information for Candidates | Sciences Po Admissions» (en anglès), 03-09-2019. Arxivat de l'original el 2021-06-12. [Consulta: 12 juny 2021].
  47. ↑ «Concours Sciences-po : la fin des écrits» (en francès). [Consulta: 12 juny 2021].
  48. ↑ figaro, le. «Sciences Po: quelles sont les nouvelles modalités d’admission en première année?» (en francès). [Consulta: 12 juny 2021].
  49. ↑ «Sciences Po abandonne son concours d’entrée» (en francès). [Consulta: 12 juny 2021].
  50. ↑ «Admissions Report 2020». [Consulta: 12 juny 2021].
  51. ↑ «Graduate Studies» (en anglès). [Consulta: 11 juny 2021].
  52. ↑ «The Sciences Po Doctoral School Becomes the School of Research | Sciences Po School of Research» (en anglès), 14-10-2020. [Consulta: 12 juny 2021].[Enllaç no actiu]
  53. ↑ «Admission to a PhD | Sciences Po School of Research» (en anglès), 12-06-2014. [Consulta: 12 juny 2021].[Enllaç no actiu]
  54. ↑ «Le Master Journalisme | Sciences Po École de journalisme» (en francès), 06-05-2019. [Consulta: 12 juny 2021].[Enllaç no actiu]
  55. ↑ «Joint Master Journalism and International Affairs | Sciences Po Journalism School» (en anglès), 06-05-2019. [Consulta: 12 juny 2021].[Enllaç no actiu]
  56. ↑ «Master Programs | Sciences Po PSIA» (en anglès), 10-04-2014. [Consulta: 12 juny 2021].[Enllaç no actiu]
  57. ↑ «Two-Year Master's Programmes | Sciences Po School of Public Affairs» (en anglès), 21-11-2018. [Consulta: 12 juny 2021].[Enllaç no actiu]
  58. ↑ «En un coup d'oeil | Sciences Po École urbaine» (en francès), 11-06-2015. [Consulta: 12 juny 2021].[Enllaç no actiu]
  59. ↑ «Masters | Sciences Po School of Management and Innovation» (en anglès), 19-09-2016. [Consulta: 12 juny 2021].[Enllaç no actiu]
  60. ↑ (francès)Cheika al-Mayassa, la princesse qatarie qui règne sur le marché mondial de l'art
  61. ↑ (anglès)Judit Carrera
  62. ↑ (francès)Emmanuel Carrère Arxivat 2014-09-19 a Wayback Machine.
  63. ↑ (anglès)Julie Anne Genter MP Arxivat 2019-04-30 a Wayback Machine.
  64. ↑ (francès)Hollande, pur produit HEC ou Sciences-Po ? Arxivat 2016-08-11 a Wayback Machine.
  65. ↑ (francès)Pascal Lamy: l'ancien patron de l'OMC revient dans le jeu
  66. ↑ (francès)Alain Minc
  67. ↑ (francès)Dominique Strauss-Kahn, l'homme qui ne s'aimait pas
  68. ↑ (francès)Pierre Vimont
  69. ↑ Média, Prisma. «Emmanuel Macron - La biographie de Emmanuel Macron avec Gala.fr» (en francès). [Consulta: 8 maig 2017].
  70. ↑ (anglès)Josep M Colomer
  71. ↑ (francès)JEAN-PIERRE FILIU
  72. ↑ (francès)JACQUES SÉMELIN
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Institut_d%27Estudis_Polítics_de_París&oldid=33380697»