Jaime Lerner

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJaime Lerner

(2009) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 desembre 1937 Modifica el valor a Wikidata
Curitiba (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 maig 2021 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Curitiba (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Nefropatia Modifica el valor a Wikidata)
Governor of Paraná (en) Tradueix
1995 – 2002
← Mário Pereira – Roberto Requião →
76è Batlle de Curitiba
1989 – 1992
← Edgar Dantas Pimentel – Donato Gulin (en) Tradueix →
73è Batlle de Curitiba
1979 – 1983
← Saul Raiz – Maurício Fruet →
70è Batlle de Curitiba
1971 – 1974
← Roberto Requião – Rafael Greca → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Federal de Paranà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballProtecció mediambiental, arquitectura, urbanisme, ciutat, transport públic i política Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, urbanista, arquitecte, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Califòrnia a Berkeley Modifica el valor a Wikidata
PartitAliança Renovadora Nacional
Partit del Front Liberal
Partit Democràtic Laborista
Democratas Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webjaimelerner.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2640077 TED: jaime_lerner Modifica el valor a Wikidata

Jaime Lerner (Curitiba, 17 de desembre de 1937 - Curitiba, 27 de maig de 2021) va ser un professor, arquitecte, enginyer civil, urbanista i polític brasiler. Va ser governador de Paraná durant dos mandats consecutius i alcalde de la capital de l'estat, Curitiba, en tres ocasions.[1]

Va ser elegit president de la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA) el juliol de 2002.[2] Després de deixar la vida política, Lerner es va dedicar als projectes d'urbanisme, sent també consultor de les Nacions Unides en la matèria.[3]

Arquitectura i urbanisme[modifica]

Nascut en una família d'immigrants jueus polonesos originària de Łódź, Jaime Lerner va estudiar en escoles públiques fins al secundari, passant pel Col·legi Estatal del Paranà.[4] Va obtenir la seva graduació en Enginyeria Civil el 1961 i en Arquitectura el 1964, ambdues de la Universitat Federal del Paranà.[5][6] El 1965, Lerner va participar de la creació de l'Institut de Planificació Urbana de Curitiba (IPPUC), responsable pel Pla Rector de la ciutat. A Brasília va projectar la seu de la Policia Federal, obra premiada en el Concurs Nacional de Projectes de 1967.[7]

A partir de 2002, quan va deixar la política, va actuar en el desenvolupament de projectes d'arquitectura i urbanisme pels sectors públic i privat de diverses ciutats: Rio de Janeiro, São Paulo, Brasília, Porto Alegre, Florianópolis i Recife (Brasil), Havana (Cuba), Caracas (Veneçuela), Shanghai (Xina), Luanda (Angola), David (Panamà), Mazatlán (Mèxic) i Santiago de los Caballeros (República Dominicana).[8] A Barcelona, va presidir el jurat encarregat de seleccionar el projecte de la nova Plaça de les Glòries Catalanes.[9]

El 2007 va rebre de la XI Bienal Internacional d'Arquitectura de Buenos Aires el premi per la ciutat universitària de Pedra Branca, al municipi de Palhoça (estat de Santa Catarina).[7]

Política[modifica]

Es va afiliar a l'Aliança Renovadora Nacional (ARENA) el 1971, quan el govern militar va nomenar-lo batlle de la capital paranaense. Va repetir en el càrrec en dues ocasions, amb el PDS i el PDT. Després, va ser governador de Paraná per dos mandats consecutius, de 1995 a 2002 —primer pel PDT i, de seguida, pel PFL (actual DEM). La sortida del PDT va ser provocada per divergències amb el principal líder del partit en l'època, Leonel Brizola.[8]

Alcaldia de Curitiba[modifica]

En el seu primer mandat al consistori de Curitiba (1971-1974), va efectuar una obra controvertida, per l'època, i que es va fer, amb el passar del temps, un de les principals targetes postals de Curitiba. Va reformar el Carrer XV de Novembre, donant preferència al pas de vianants i retornant el seu nom al que tenia durant l'etapa imperial, Rua das Flores. El carrer va ser reobert el 20 de maig de 1972.[10]

Una altra obra important, que situaria la ciutat com a exemple internacional de planificació intel·ligent i sostenible, va ser l'obertura de vies exclusives pels autobusos de trànsit ràpid, que va tenir lloc el setembre de 1974, significant el primer pas de la Xarxa Integrada de Transports (RIT, per les sigles en portuguès) de la ciutat.[11][12]

Rua das Flores, al centre de Curitiba.
Avinguda Mariscal Floriano Peixoto de Curitiba. Es veu com l'espai central és d'ús exclusiu per al trànsit d'autobusos i les seves estacions.

Va tornar a l'alcaldia entre 1979 i 1983, i una tercera ocasió entre 1989 i 1992 -aquest cop per sufragi popular. En aquest tercer mandat van edificar-se construccions que es tornarien icòniques de la ciutat: la galeria comercial Rua 24 Horas, el Jardí Botànic (ambdues, obres de l'arquitecte Abrão Assad inaugurades el 1991) i el 1992, l'Òpera de Arame, de Domingos Bongestabs.[13]

Governador del Paranà[modifica]

Jaime Lerner (dreta), amb Nitzan Horovitz, periodista i polític israelià.

Electe governador de Paranà el 1994 i reelegit el 1998, Lerner va promoure la major transformació econòmica i social de la història de l'estat, que va esdevenir un nou pol industrial del país. Va implementar diversos programes d'acció social, com "Del carrer a l'escola", "Protegint la vida" i "Universitat del professor", que van rendir al Govern de Paraná el International Children's Peace Prize de l'Unicef.[14]

Crítiques[modifica]

Jaime Lerner va ser un gran defensor de les privatitzacions. Va intentar-ho amb la companyia elèctrica paranaense, que finalment no es va produir degut a la forta pressió popular, que va manifestar-se inclús dintre de l'Assemblea Legislativa de l'estat.[15] Sí que se'n va sortir amb la concessió de les carreteres de l'estat, que a més no van incloure cap clàusula de control de les tarifes cobrades en els peatges.[16]

Condemnes judicials[modifica]

El 2011, una decisió del Tribunal Superior de Justícia va condemnar Jaime Lerner a 3 anys i 6 mesos de presó, més una multa, per la concessió il·legal d'una licitació per a la construcció de carreteres en el seu Estat. Donat que l'exgovernador tenia més de 70 anys quan va ser sentenciat, no va haver d'ingressar en presó.[17]

L'agost de 2013, Jaime Lerner va ser condemnat en primera instància pel Tribunal de Justícia de Paranà per corrupció, a causa del pagament indegut de 40 milions de reals en una indemnització per expropiació. Els dos beneficiaris de la també van ser condemnats.[18]

Vida personal i defunció[modifica]

Es va casar el 1964 amb Fani Lerner (1945 – 2009), amb qui va tenir les filles Andrea i Ilana.[19]

Lerner va morir en la matinada del 27 de maig de 2021 en l'Hospital Universitari Evangèlic Mackenzie, de Curitiba. S'hi trobava ingressat des del dia 21 de maig, després de presentar un quadre de febre aguda. Lerner portava temps en hemodiàlisi. La causa de la mort, segons l'hospital, va ser per complicacions d'una malaltia renal crònica.[20]

El Govern de l'Estat del Paranà va decretar dol oficial de tres dies.[21] Va rebre sepultura en el Cementiri Israelita de Santa Cândida.[11]

Honors[modifica]

Va rebre el doctorat honoris causa de la Universitat Tècnica de Nova Scotia i de la Universitat de Tecnologia de Cracòvia, a més d'haver sigut membre honorari del Royal Institute of British Architects, de l'American Institute of Architects i del Royal Architectural Institute of Canada.[22]

Va ser un dels guardonats del Premi Príncep Claus de 2000 i va guanyar el Premi Robert Matthews de 2002.[23][24]

Admès a l'Orde del Mèrit Militar el 1993 en el grau de Comanador especial pel president Itamar Franco,[25] Lerner va ser promogut el 1995 per Fernando Henrique Cardoso al grau de Gran Oficial especial.[26]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Morre o arquiteto e urbanista Jaime Lerner, 'pai' dos BRTs e ex-governador do Paraná» (en portuguès brasiler). O Globo. Globo, 27-05-2021. [Consulta: 27 maig 2021].
  2. ↑ «Nuevo presidente en la UIA» (en castellà). El Tiempo (Colombia), 03-08-2002. [Consulta: 23 octubre 2023].
  3. ↑ Ozuna, Valeria. «Jaime Lerner, urbanista y maestro del urbanismo táctico, fallece a los 83 años» (en castellà). Metalocus, 27-05-2021. [Consulta: 23 octubre 2023].
  4. ↑ «Patrimônio escolar a espera de restauro» (en portuguès brasiler). Gazeta do Povo, 16-11-2013. [Consulta: 5 gener 2022].
  5. ↑ «Acadêmico Jaime Lerner morrer aos 83 anos» (en portuguès brasiler). Academia Nacional de Engenharia, 27-05-2021. [Consulta: 5 gener 2022].
  6. ↑ «Nota de Falecimento: Engenheiro e Arquiteto Jaime Lerner» (en portuguès brasiler). Instituto de Engenharia do Paraná, 27-05-2021. [Consulta: 5 gener 2022].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Jaime Lerner, ex-governador do PR e autor do projeto da orla do Guaíba, morre aos 84 anos» (en portuguès brasiler). GZH, 27-05-2021. [Consulta: 27 maig 2021].
  8. ↑ 8,0 8,1 «Morre aos 83 anos Jaime Lerner, urbanista de destaque e duas vezes governador do Paraná. Também ex-prefeito de Curitiba, ele estava internado desde a última sexta por complicações renais» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 27-05-2021. [Consulta: 27 maig 2021].
  9. ↑ «El projecte guanyador per a la nova plaça de les Glòries preveu un mirador elevat i el pas del tramvia». 3/24. CCMA, 07-02-2014. [Consulta: 23 octubre 2023].
  10. ↑ Fernandes, José Carlos. «Sobre as “Flores”» (en portuguès brasiler). Gazeta do Povo, 06-01-2012. [Consulta: 8 desembre 2012].
  11. ↑ 11,0 11,1 «Morre o arquiteto e urbanista Jaime Lerner, 'pai' dos BRTs e ex-governador do Paraná. Ele ocupou por três vezes o cargo de prefeito de Curitiba, onde realizou projetos que ganharam destaque mundial e são replicados em várias cidades» (en portuguès brasiler). O Globo. Globo, 27-05-2021. [Consulta: 27 maig 2021].
  12. ↑ «Ônibus Expresso completa 37 anos nesta quinta» (en portuguès brasiler). Tribuna, 22-09-2011. [Consulta: 23 octubre 2023].
  13. ↑ Abdalla, Sharon. «Jaime Lerner: 10 obras icônicas que traduzem o legado do arquiteto» (en portuguès brasiler). Gazeta do Povo, 27-05-2021. [Consulta: 23 octubre 2023].
  14. ↑ «Jaime Lerner» (en portuguès brasiler). Casa Civil de Paraná. Arxivat de l'original el 2019-01-22. [Consulta: 12 gener 2019].
  15. ↑ «16 anos depois da histórica ocupação da ALEP, defesa da Copel segue urgente» (en portuguès brasiler). Brasil de Fato, 15-08-2017. [Consulta: 23 octubre 2023].
  16. ↑ Kaniak, Thais. «Jaime Lerner diz que pedágios eram 'única alternativa viável' para o Paraná» (en portuguès brasiler). G1. Globo, 01-10-2013. [Consulta: 27 maig 2021].
  17. ↑ «Ex-governador Jaime Lerner é condenado a três anos e meio de prisão» (en portuguès brasiler). O Globo. Globo, 12-08-2011. [Consulta: 12 gener 2019].
  18. ↑ «Jaime Lerner é condenado pelo TJ-PR por improbidade administrativa» (en portuguès brasiler). G1. Globo, 15-08-2013. [Consulta: 15 agost 2013].
  19. ↑ «Morre Fani Lerner, ex-primeira-dama do Paraná» (en portuguès brasiler). Gazeta do Povo, 21-05-2009. [Consulta: 12 gener 2019].
  20. ↑ «Jaime Lerner, ex-governador do Paraná, morre aos 83 anos» (en portuguès brasiler). G1. Globo, 27-05-2021. [Consulta: 27 maig 2021].
  21. ↑ «Morre Jaime Lerner, ex-governador do Paraná, aos 83 anos» (en portuguès brasiler). UOL, 27-05-2021. [Consulta: 27 maig 2021].
  22. ↑ «Morre aos 83 anos Jaime Lerner, arquiteto e ex-governador do Paraná» (en portuguès brasiler). Correio do Povo, 27-05-2021. [Consulta: 27 maig 2021].
  23. ↑ «Laudation address by His Royal Highness The Prince of Orange on behalf of His Royal Highness Prince Claus to the recipients of the Principal 2000 Prince Claus Award at the Royal Palace, Amsterdam, December 12, 2000» (en anglès). Het Koninklijk Huis, 12-12-2000. [Consulta: 23 octubre 2023].
  24. ↑ «The UIA Robert Matthew Prize for Sustainable & Humane Environments» (en anglès britànic). International Union of Architects. [Consulta: 23 octubre 2023].
  25. ↑ «Pàgina 14» (en portuguès brasiler). Diário Oficial da União, 03-08-1993. [Consulta: 23 octubre 2023].
  26. ↑ «Pàgina 6» (en portuguès brasiler). Diário Oficial da União, 30-03-1995. [Consulta: 23 octubre 2023].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaime Lerner
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jaime_Lerner&oldid=33357997»