Vés al contingut

Jocs Olímpics d'Estiu de 1956

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula Jocs OlímpicsJocs Olímpics de Melbourne 1956
Cerimònia d'obertura22 de novembre del 1956
Inaugurats perPríncep Felip, duc d'Edimburg
Cerimònia de clausura8 de desembre del 1956
Comitès participants72
Atletes participants3.314
Homes2.938
Dones376
Esdeveniments145 de 17 esports
Jurament Olímpic dels atletesJohn Landy (Melbourne)
Henri Saint Cyr (Estocolm)
Flama OlímpicaRon Clarke (Melbourne)
Hans Wikne (Estocolm)
Estadi OlímpicMelbourne Cricket Ground

Els Jocs Olímpics d'Estiu 1956, oficialment anomenats Jocs Olímpics de la XVI Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Melbourne (Austràlia) entre els dies 22 de novembre i 8 de desembre de 1956. En aquests Jocs hi van participar 3.314 esportistes (2.938 homes i 376 dones) de 72 comitès nacionals competint en 17 esports i 145 especialitats.

La competició eqüestre no es portà a terme en aquell país a causa de les regles de quarantena, traslladant-se a Estocolm (Suècia). Els actes desenvolupats en aquella ciutat foren inaugurats per Gustau VI Adolf de Suècia i es realitzaren entre els dies 11 i 17 de juny de 1956. Fou la primera ocasió que els Jocs Olímpics es disputaren a l'hemisferi sud i la segona on dues proves d'uns mateixos Jocs es disputaren en països diferents (en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1920 realitzats a la ciutat belga d'Anvers una prova de vela es realitzà en aigües neerlandeses per les males condicions de l'aigua).

Antecedents

[modifica]

En la 43a Sessió del Comitè Olímpic Internacional (COI) realitzada el 28 d'abril de 1949 a la ciutat de Roma (Itàlia) la ciutat de Melbourne fou escollida seu dels Jocs Olímpics d'estiu de 1956:[1]

Votacions 1956
Ciutat Comitè Olímpic Ronda 1 Ronda 2 Ronda 3 Ronda 4
Melbourne Austràlia Austràlia 14 18 19 21
Buenos Aires Argentina Argentina 9 12 13 20
Los Angeles  United States 5 4 5 -
Detroit  United States 2 4 4 -
Ciutat de Mèxic  Mexico 9 3 - -
Chicago  United States 1 - - -
Minneapolis-Saint Paul  United States 1 - - -
Filadèlfia  United States 1 - - -
San Francisco  United States - - - -

Comitès participants

[modifica]
Països participants en els Jocs Olímpics de 1956. Les nacions sombrejades de color blau participaren per primera vegada en aquests jocs..

En aquests Jocs participaren un total de 67 comitès nacionals diferents, fent-ho per primera vegada Borneo Septentrional (avui en dia part de Malàisia), Etiòpia, Fidji, Kenya, Libèria, Malàisia i Uganda. Alemanya novament perticipà sota un mateix equip.

Deixaren de participar les Antilles Neerlandeses, Costa d'Or, Guatemala, Líban, Liechtenstein, Mònaco, Saar i la República Popular de la Xina.

Per la seva part retornaren Afganistan, Colòmbia, Perú i la República de la Xina (Taiwan).

Cinc nacions refusaren participar en les proves realitzades a Austràlia però acceptaren participar en les proves eqüestres d'Estocolm:

Esports disputats

[modifica]

En aquests Jocs Olímpics es diputaren 145 proves de 17 esports diferents:


Anells Olímpics Esports als Jocs Olímpics de Melbourne

Atletisme | Bàsquet | Boxa | Ciclisme | Esgrima | Futbol | Gimnàstica | Halterofília | Hípica | Hoquei sobre herba | Lluita | Natació | Pentatló modern | Piragüisme | Rem | Salts | Tir | Vela | Waterpolo
demostració: Beisbol | Futbol australià

Seus

[modifica]
Melbourne
Estocolm

Aspectes destacats

[modifica]
Segell postal editat en commemoració dels Jocs Olímpics d'estiu de 1956 a la Unió Soviètica.
  • Com que Melbourne està a l'hemisferi sud, els Jocs se celebraren en dates posteriors a les acostumades a l'hemisferi nord.
  • Dos successos internacionals ocasionaren boicots. El primer fou la participació dels britànics i francesos a la Crisi de Suez, produint l'absència d'Egipte, Líban i Iraq. El tractament de la revolució hongaresa per part de la Unió Soviètica impedí la participació d'Espanya, Països Baixos i Suïssa. Hongria i la Unió Soviètica participaren, el que comportà tenses situacions en competició, com un partit de waterpolo molt disputat i violent entre ambdues nacions, l'anomenat Incident del bany sagnant de Melbourne. Un total de 45 hongaresos s'exiliaren a Occident després dels Jocs. Un tercer boicot derivà de la República Popular de la Xina, en protesta per la presència de la República de la Xina (amb el nom de Taiwan).
  • Després de ser exclosos dels Jocs Olímpics de Londres (1948), un equip d'atletes d'Alemanya Occidental formà part en els de 1952. Aquest any, atletes d'ambdues Alemanyes competiren en un equip combinat. Aquesta col·laboració no es donà en els Jocs Olímpics de Mèxic (1968).
  • La corredora Betty Cuthbert es converteix en la Noia Daurada en guanyar tres medalles d'or en pista, fita igualada per l'atleta Bobby Joe Morrow.
  • Un altre australià, Murray Rose, també guanya tres ors en natació.
  • El corredor soviètic Vladimir Kuts guanya els 5.000 i els 10.000 m.
  • Comença una tradició olímpic inspirada per l'adolescent australià John Wing, en la que atletes de diferents nacions poden desfilar junts a la cerimònia de clausura en lloc de fer-ho amb els seus equips nacionals, com a símbol d'unitat mundial: "Durant els Jocs només hi haurà una nació". S'oblidarà la guerra, la política i les nacionalitats. Què més podria desitjar un si el món fos una sola nació?" (Extracte d'una carta de John Ian Wing als organitzadors de les Olímpiades, 1956).
  • Van tenir el sobrenom dels Jocs Amistosos.

Medaller

[modifica]

Deu nacions amb més medalles en els Jocs Olímpics de 1956. País amfitrió ressaltat.

Jocs Olímpics d'estiu 1956 Anells Olímpics
Posició País Or   Plata   Bronze   Total
1 Unió Soviètica Unió Soviètica 37 29 32 98
2 Estats Units Estats Units 32 25 17 74
3 Austràlia Austràlia 13 8 14 35
4 Hungary 1949-1956 Hongria 9 10 7 26
5 Itàlia Itàlia 8 8 9 25
6 Suècia Suècia 8 5 6 19
7 Alemanya Alemanya 6 13 7 26
8 Regne Unit Regne Unit 6 7 11 24
9 Romania (1952-1965) Romania 5 3 5 13
10 Japó Japó 4 10 5 19

Medallistes més guardonats

[modifica]
Categoria masculina
Nom CON Disciplina Or Plata Bronze Total
Víktor Txukarin Unió Soviètica Unió Soviètica Gimnàstica 3 1 1 5
Takashi Ono Japó Japó Gimnàstica 1 3 1 5
Valentin Muratov Unió Soviètica Unió Soviètica Gimnàstica 3 1 0 4
Iuri Titov Unió Soviètica Unió Soviètica Gimnàstica 1 1 2 4
Masao Takemoto Japó Japó Gimnàstica 0 1 3 4
Murray Rose Austràlia Austràlia Natació 3 0 0 3
Bobby Joe Morrow Estats Units Estats Units Atletisme 3 0 0 3


Categoria femenina
Nom CON Disciplina Or Plata Bronze Total
Ágnes Keleti Hungary 1949-1956 Hongria Gimnàstica 4 2 0 6
Larissa Latínina Unió Soviètica Unió Soviètica Gimnàstica 4 1 1 6
Tamara Manina Unió Soviètica Unió Soviètica Gimnàstica 1 2 1 4
Sofia Muràtova Unió Soviètica Unió Soviètica Gimnàstica 1 0 3 4
Betty Cuthbert Austràlia Austràlia Natació 3 0 0 3
Lorraine Crapp Austràlia Austràlia Natació 2 1 0 3
Dawn Fraser Austràlia Austràlia Natació 2 1 0 3

Vegeu també

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. (anglès) INTERNATIONAL OLYMPIC COMMITTEE VOTE HISTORY Arxivat 2008-05-25 a Wayback Machine.

Enllaços externs

[modifica]