Josep Roig i Raventós
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 juliol 1883  Sitges (Garraf) |
| Mort | 25 agost 1966 (83 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | metge, escriptor |
| Membre de | |
| Família | |
| Pare | Joan Roig i Soler |
| Germans | Emerencià Roig i Raventós |
Premis
| |
 | |
Josep Roig i Raventós (Sitges, Garraf, 26 de juliol de 1883 - Barcelona, 25 d'agost de 1966) fou un metge, escriptor i poeta català del segle xx.[1]
Biografia[modifica]
Era fill del famós paisatgista Joan Roig i Soler i germà del publicista i farmacèutic Emerencià Roig i Raventós. Feu els estudis de medicina a Barcelona i essent encara estudiant redactà revistes de caràcter professional i literari, i donà conferències d'extensió universitària en associacions i centres tècnics.
Llicenciat el 1904, entrà en qualitat de metge resident a la Casa de Maternitat de Barcelona, on especialitzà els seus coneixements de puericultura i pediatria. Es doctorà a la Universitat Central el 1905, passant després en qualitat de metge intern a la Maternitat de París, on perfeccionà els seus estudis. Fou president de la Federació Escolar Catalana, i des de 1903 repartí la seva activitat entre l'exercici de la seva professió i la redacció d'innumerables treballs científics que constituïren un veritable cos de doctrina de pediatria adaptat als més recents experiments clínics del seu temps. Moltes d'aquelles obres assoliren diverses edicions i algunes d'elles foren reproduïdes o traduïdes a revistes professionals d'Espanya, França, Alemanya i l'Amèrica del Nord. El 1921 fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona.
Literatura[modifica]
Com a literat començà publicant algunes novel·les curtes en català a la revista La Costa de Llevant i L'Eco de Sitges, i després a Joventut, de Barcelona, en la que hi aparegueren Llamp d'alegria i El patró del bastiment, més tard col·laborà a Renaixença, La Il·lustració Catalana, Art Jove, Catalunya i d'altres publicacions.
Premis[modifica]
L'Institut d'Estudis Catalans li atorgà el premi de Ciències mèdiques el 1918 pel seu treball Estudi experimental sobre la prova del blau en obstetrícia; a l'Acadèmia i Laboratori de Medicina de Barcelona li fou premiada després la seva obra Els nens sans són l'alegria de la llar, i després d'aconseguir dues vegades la Copa Artística en els Jocs Florals de Barcelona, va assolir altres premis en els concursos de Berga, Badalona, Moià, Viladrau, Girona i Lleida. També aconseguí el premi Fastenrath i el Concepció Rabell en els Jocs Florals de Barcelona. Amb la novel·la Tecleta, novel·la tarragonina va guanyar el premi convocat amb motiu del centenari de la Rambla de Tarragona el 1954.
Publicacions[modifica]
Obres mèdiques[modifica]
- Las inyecciones intrauterinas y vaginales, post partum (Barcelona, 1909)
- Sobre un caso de secrección láctea prematura, (Barcelona, 1909)
- Contribución al estudio de los vòmitos incoercibles de las embarazadas (Barcelona, 1909)
- La expulsión del feto (Barcelona, 1910)
- El intestino en obstetricia (Barcelona, 1911)
- Un caso de gestación trigemelar, monocorial y triamnótica (Madrid, 1912)
- Un caso de pleuresia purulenta en los niños de tres meses, amb col·laboració amb el doctor Marimón (Barcelona, 1912)
- La cabeza fetal reconocida por el tacto (Barcelona, 1912)
- Profilaxi de l'eclampsia
- Un accessori al tubus de Ribemont
- Pleuresia purulenta recidivant infantil (Barcelona, 1913
- Hidramnios i ovulació prematura (Barcelona, 1913)
- Caso de meningitis cerebroespinal en un niño de tres meses (Barcelona, 1914)
- Kala-azar infantil (Barcelona, 1915)
- Casos de eclampsia curados con tratamiento medico (Madrid, 1916)
- Las rinitis en la infancia (Barcelona, 1916)
- Síndrome de compresión gonoídica
- La inapeténcia en los niños (Barcelona, 1915)
- Estudi anatomoclínich de la punció lumbar en la infància (Barcelona, 1916)
- Feu jardins voltant al Clinich
- Feu un Sanatori
- Pels pobres infants tuberculosos
- A l'encontre d'un flagell
- Pelvimetria (Barcelona, 1917)
- Un caso de monstruo doble taracópago (Madrid, 1919)
- Sífilis matrimonial (Barcelona, 1919)
- La prueba del azul en obstetricia (Madrid, 1916)
- Els nens sans i educats, són l'alegria de la llar (Madrid, 1920)
- Nocions de Puericultura (Madrid, 1922)
- Escorbuto infantil (Madrid, 1922)
- Barcelona, ciudad cardiorrenal (Madrid, 1922)
Obres literàries[modifica]
- Nocturns (presentat als Jocs Florals de Barcelona de 1917)
- La barca vella (presentat als Jocs Florals de Barcelona de 1917)
- La Congesta (presentat als Jocs Florals de Barcelona de 1917, premi de la Copa Artística)
- Gemma (Barcelona, 1919) (presentat als Jocs Florals de Barcelona de 1918, premi de la Copa Artística)
- L'abisme (Barcelona 1919) (presentat als Jocs Florals de Barcelona de 1918, premi extraordinari dels Mantenidors)
- Vaga, novel·la (Barcelona, 1919)
- Infantívoles (Barcelona, 1920)
- Argelaga florida (Barcelona, 1921)
- Ànimes atuïdes (Barcelona, 1921, Premi Concepció Rabell el 1923).[2] Publicat per Biblioteca Catalana
- L'encís de la mar (Barcelona, 1922)
- Maria Àngela (1922)
- L'Ermità Maurici (1922, Premi Fastenrath el 1924)
- Les santetes (1922)
- Flama vivent (1925)
- Montnegre: novel·la de muntanya (1925)
- Sang Nua (1929) novel·la. Barcelona: Edicions de la Nova Revista
- Esbarzer: novel·la (1930). Llibreria Catalònia - Biblioteca Literària
- Tecleta, novel·la tarragonina (1957)
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Tom núm. 51, pàgs. 1388-89, de l'Enciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-4551-0)