Josep Vidal i Llecha

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Vidal i Llecha
Biografia
Naixement1907
Reus (Baix Camp)
Mort1983 (75/76 anys)
Nova York
Activitat
OcupacióEscriptor i jurista
Modifica les dades a Wikidata

Josep Vidal i Llecha, també conegut com a Josep Vidal Lecha, (Reus, 1907 - Nova York, 1983), fou un jurista i escriptor català.

Biografia[modifica]

Logotip del Memorial per la Pau, obra del pintor Maties Palau Ferré

Va estudiar batxillerat a Reus i més tard anà a la Universitat de Barcelona on es va llicenciar en dret el 1929. Després, es va doctorar a Madrid en dret internacional amb Fernando de los Ríos.[1] El 1934 va guanyar unes oposicions com a lletrat de la Comissaria General d'Ordre Públic.[2] Amb els fets d'octubre va ser depurat i el 1936 s'incorporà al seu lloc. El 1937 formà part del comitè d'inspecció de tribunals, organitzat per Nin i va ser titular d'un jutjat d'instrucció de Barcelona. El 1939 va ser un dels darrers magistrats que abandonà Barcelona, i es va exiliar a França, amb Josep Andreu i Abelló, de qui era amic,[1] i després a Mèxic on va treballar com a agent d'assegurances, passant al cap d'un temps als Estats Units, on va estudiar a Pennsilvània, i va entrar al Michigan College com a professor de castellà i d'anglès. Allà es casà, el 1947. El 1956 va tornar a Europa, a París, per estudiar a la Sorbona, i va obtenir diploma superior de Cultura Contemporània Francesa.[2]Va ser un actiu defensor dels drets humans. El matrimoni Vidal viatjà molt i col·laborà amb institucions de tot el món relacionades amb la pau i la no violència.

Va escriure diverses novel·les i assajos en català i en castellà. La ciutat de Reus li va dedicar un carrer[3] el dia 2 d'octubre de 2012.[4]

L'Associació Vidal i Llecha concedeix cada any i des del 1985 el Memorial per la Pau, que consta d'una dotació econòmica i una litografia del pintor Maties Palau Ferré, a les persones o grups que presentin iniciatives a favor de la pau i el desarmament.[2] L' any 2016 el Memorial per la Pau passà a anomenar-se Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal tal com s'havia acordat el 24 d'octubre d'aquell mateix any entre l'Associació Josep Vidal i Llecha i el Centre de Lectura alhora que també s'acordà nomenar Josep Vidal i Llecha com a fill il·lustre de la ciutat de Reus.[5][6]

Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal[modifica]

Llista dels Memorials per la Pau concedits:[7][8]

Any Memorial per la Pau Comitè de concessió Motivació
1985 Arcadi Oliveres Josep Fèlix Ballesteros, Joaquim Barriach, Àngel Colom, Griselda Pastor, Antoni Pelegrí, Josep Pont i Gol, Xavier Roig, Antoni Tàpies i Maties Vives.
« Professor a l’Escola d’Estudis Empresarials de Barcelona, ha treballat activament per la pau, amb dedicació es pecial al desarmament i l'ajuda al Tercer Món, des d’institucions com Pax Christi, Justícia i Pau, Institut Victor Seix de Polemologia, Fundació per la Pau, Universitat Internacional (Sant Cugat del Vallès), CIDOB i el Casal d’Europa de Sabadell. »
[9]
1986 Àngel Colom Joan Ballester, Joan Blanchar, Jordi Figuerola, Arcadi Oliveres, Maties Palau Ferré, Josep Pont i Gol, Jaume Rofí, Josep Sementé i Rosa Virgili.
« Lluitador no violent per la pau i per Catalunya, ha participat de forma molt activa en moviments i institucions com l’Assemblea de Catalunya, Pax Christi, la Marxa de la Llibertat, el Casal de la Pau de Barcelona, el CIEMEN, el CANVI i la Crida a la Solidaritat, tot palesant la seva preocupació per la cooperació (Ajuda a Etiòpia), l’ecologia i l’estudi de la no-violència. »
[10]
1987 Francesc Xammar Joan Ballester, Jaume Bori, Àngel Colom, Francesca Dolç, Joan Feliu, Ramon Ferran, Maria Grau, Agustí Llauradó i Arcadi Oliveres
« Membre de la Companyia de Jesús, ha sentit sempre una profunda inquietud social que l’ha portat a una acció compromesa a favor dels Drets Humans i de la promoció dels barris obrers de Tarragona (Justícia i Pau, Escola d’Assistents Socials, Escola de Quadres Intermedis, Associacions de Veïns…). Treballa també activament a favor del Tercer Món, des del Comitè Óscar Romero i el Comitè de Solidaritat amb Nicaragua. »
[11]
1988 Vicenç Fisas Emília Arnavat, Carme Coca, Àngel Colom, Carles Ferré, Jaume Morron, Arcadi Oliveres, Joan Manuel Soriano, Ramon Torrents i Francesc Xammar.
« Des de fa molts anys treballa seriosament i rigorosa en l’estudi de la pau i els conflictes. Ha publicat diversos llibres i, periòdicament, un butlletí bibliogràfic sobre la pau (des del CIDOB). Mena una intensa campanya de col·laboració en els mitjans de comunicació social i de participació en seminaris i debats sobre temes com el poder militar, l’energia nuclear, el desarmament i el comerç d’armes. »
[12]
1989 Brigadas internacionales de paz Vicenç Amurgos, Ernest Benach, Carme Coca, Àngel Colom, Josep Delàs, Vicenç Fisas, M. Dolors Llecha, Ramon Torrents i Francesc Xammar.
« Col·lectiu internacional creat l'any 1981 i que s’inspira en les idees de Gandhi. La seva acció es caracteritza per la no-violència, el diàleg i el compromís arriscat en la resolució de conflictes, especialment a l’Amèrica llatina. Les Brigades Internacionals afavoreixen la negociació i ofereixen protecció a les persones amenaçades per la violència. Actuen com a testimonis de la realitat i informen sobre l'acció no violenta, a més d’estudiar projectes d’ajuda humanitària. »
[13]
1990 Teresa Perpiñà i Carles Jodra Francesc Xammar, Vicenç Fisas, Brigades de Pau, Carme Batalla, Enric Vendrell, Aurora Aubach, Paquita Sans, Àngel Cortadellas i M. Josep Prats Sabater.
« Aquesta parella ha treballat (com a autèntics pioners en aquest camp), a la comarca del Priorat, en un projecte agrícola respectuós amb la natura i els seus propis processos, dins del marc de la Coordinadora d’Agricultura Ecològica (CAE), tot fent una opció global de vida a favor de la pau, especialment en l'aspecte de relació harmoniosa de l’home amb la natura. »
[14]
1991 Vicenç Ferrer Brigades de Pau, Vicenç Fisas, Teresa Perpiñà, Pilar López, Luis José Baixauli, Enric Vendrell, Aurora Aubach, Enric Gomis, Teresa Carreras, Alfons Guiol i Anna Ubach.
« Des de fa molts anys ha fet opció per les comunitats més pobres de l’Índia, treballant per a la seva promoció i alliberament: construcció de milers de pous d’aigua, escolarització, alfabetització d’adults, assistència sanitària, cursets d’agricultura i cooperatives i sistemes de crèdit. El foment dels propis recursos humans, culturals i naturals i la defensa dels intocables li ha provocat forts conflictes amb institucions polítiques i religioses. »
[15]
1992 Ex aequo «Coordinadora de Vídues de Guatemala», Rosalina Tuyuc; i Coral «Primavera per la Pau» Núria Baixeres, Teresa Carreras, Xavier Espar, Josep M. Fort, Enric Gomis, Teresa Perpiñà, Marita Vizcarro, Vicenç Ferrer, Teresa Esquivel i Brigades per la Pau.
« «Coordinadora de Vídues de Guatemala». Agrupa dones indígenes que volen demanar responsabilitats per l'assassinat dels seus marits i familiars, i, sobre tot, l'aparició amb vida dels desapareguts. La Coordinadora defensa els indígenes i impulsa un diàleg nacional per a posar fi a la guerra civil, promou la participació de la dona en els projectes de reactivació popular, de redreçament de la identitat indígena i de defensa dels drets humans. Rosalina Tuyuc en va ser fundadora i n’és una de les dirigents.

Coral «Primavera per la Pau». Neix a Mataró l'any 1983 per a manifestar la seva solidaritat universal i especialment amb els pobles indígenes americans, mitjançant les seves veus. La Cantata Sta. Maria d’Iquique o la Cantata de la Terra sense Mals (amb text de Pere Casaldàliga) han estat ofertes, entre d’altres, amb especial interés per la música popular, en diferents concerts sota la direcció de Genís Mayola, mostrant com la música pot ser també una eina de pau.

»
[16]
1993 Women's Lobby “Center for Woman War Victims” – Zagreb Teresa Carreras, Teresa Colomer, Teresa Esquivel, Vicenç Ferrer, Enric Gomis, Feliu Madaula, Miquel Martorell, Genís Mayola, Teresa Perpiñà, Stefano Puddu, Caterina Roca i Gabriela Serra.
« Realitza una tasca important de denúncia de les violacions de drets humans comeses amb ocasió de la guerra a l'antiga Iugoslàvia, i d’ajuda a totes les dones que en són víctimes, oferint un testimoni, amb paraules i amb fets, de que són possibles la igualtat, la convivència i la solidaritat per sobre de qualsevol diferència d’ètnia o nacionalitat. »
[17]
1994 Casal Intercultural “Samba Kubally” Joan Ballester, Roser Cabacers, Teresa Carreras, Vicenç Ferrer, Enric Gomis, Isabel Grau, Genís Mayola, M. Teresa Pérez, Lluís Miquel Pérez i Zagreb Women's Lobby.
« Per la seva dedicació als immigrants, defensant els seus drets en terrenys com l’ensenyament, el treball i l'habitatge, i afavorint la seva incorporació al país, tot impulsant el diàleg entre les diverses cultures. »
[18]
1995 Col·lectiu d’insubmisos presos Tomàs Anguera, Fabiana Bernaldo de Quirós, Teresa Carreras, M. Teresa Figueras, Jordi Giró, Enric Gomis, Pepa Larra, Samba Kubally, Genís Mayola, Joan Menchon, Teresa Sala, Arantxa Tevar i Zagreb Women's Lobby.
« Per l’exemple que donen sacrificant la seva llibertat per impulsar una societat més justa, desarmada i pacífica, amb el respecte de la vida com a norma fonamental. »
[19]
1996 Marie Laffranque Manuel Adroer, Josep M. Balañà, Teresa Carreras, M. Àngels Dumé, Joan Carles Elvira, Maties Palau Ferrer, Enric Gomis, Samba Kubally, M. Raquel Martiori, M. Teresa Olivella, Teresa Roca, Josep M. Salvadó, Toni Soler, Zagreb Women's Lobby i Colectivo de Insumisos Presos
« Perquè, superant la seva incapacitat física, ha donat exemple alhora d’una notable vocació intel·lectual i d’un compromís solidari actiu amb els oprimits i els marginats. El memorial no ha estat acceptat per Marie Laffranque. El seu import s’ha dedicat a dos projectes: “Las Ollas de Nicaragua” i el “Castell per la Pau” (reconversió del Castell de San Ferran de Figueres). »
[20]
1997 Jaume Valls i Piulats Manuel Adroer, Jordi Agulló, Josep M. Balañà, Teresa Carreras, M. Carmen Debón, Enric Gomis, Joan Guzman, Dolors Martín, M. Raquel Martiori, Albert Morelló, Maties Palau Ferrer, Rafa Rodrigo, Rosa Rotllan, Toni Soler, Samba Kubally i Colectivo Insumisos Presos.
« Com a representant dels treballadors anònims que han lluitat pacíficament per a la reconciliació nacional i la dignificació del món del treball. »
[21]
1998 Seminari d’Educació per la Pau del Tarragonès Jordi Armadans, Rafael Carmona, Teresa Carreras, Ramon Casamitjana, Marta Casbas, Colectivo de Insumisos Presos, Josep Cornadó, Rafael Egea, Marie Laffranque, Glòria Royo, Teresa Sala, Gemma Tobella i Jaume Valls Piulats.
« Per la seva tasca a favor de la incorporació, destacada, del valor de la pau al món de l’ensenyament. »
[22]
1999 Joan Carrero Saralegui Eulàlia Berbel, Iasone Cañada, Mabel Cañada, Teresa Carreras, Joan Dalmau, Tica Font, Joan Ramon Gordo, Marie Laffranque, Agustí Nicolau, Silvie Payette, Seminari d'Educació per la Pau del Tarragonès, Milagros Vallès i Jaume Valls Piulats.
« Per la seva trajectòria personal a favor de la pau, a través de l’objecció de consciència, la vida contemplativa, l'acció no violenta i la denúncia de genocidis com el dels Grans Llacs africans. »
[23]
2000 Asociación Pro Búsqueda de Niños y Niñas desaparecidos de El Salvador Eulàlia Artigal, Joan Carrero, Mercè Gabarre, M. Pilar Guijosa, Pedro Oliver, Jesús Ortega, Seminari d'Educació per la Pau del Tarragonès, Carme Tarrida, Jean Tassié, Núria Teruel, Imma Tubella, Jaume Valls Piulats i Eduard Vinyamata.
« Recollit per Jon Cortina. Per la seva tasca de recerca d’uns infants víctimes de la guerra i de la negació dels seus drets fonamentals. »
[24]
2001 Elkarri Associación Pro Búsqueda de Niños y Niñas Desaparecidos de El Salvador, Josep M. Balañà, Àngel Bigorra, Joan Carrero, Pilar Closa, Rosa M. Cot, Lluís Fenollosa, Anna Guasch, Jordi Palou, Josep. M. Prats, Salvador Puig, Josep M. Pujol, Irma Rognoni i Seminari d'Educació per la Pau del Tarragonès.
« Recollit per Victor Aierdi, coordinador general. Moviment social que vol contribuir al procés de pau a Euskadi Herria transformant el conflicte a partir del diàleg, la no violència i l'acord de tota la societat. »
[25]
2002 Ex aequo Isabel Correig i Blanchar, i Joan Llort i Badies Asociación Pro Búsqueda de Niños y Niñas Desaparecidos de El Salvador, Josep M. Balañà, Laia Botey, Fina Capdevila, Joan Carrero, Pilar Closa, Rosa M. Codines, Marc Garcia-Elias, Magda Heras, Elkarri, Antoni Oliach i Josep M. Pujol.
« Isabel Correig i Blanchar. Per la seva implicació personal en projectes de recuperació i promoció humana dels sectors més marginats a un país, el Congo, castigat i empobrit per l’explotació i les guerres.

Joan Llort i Badies. Motor d’un moviment cooperatiu a una comarca deprimida del nostre país, a la què ha dotat de treball estable, economia solvent i revalorització de tota la zona.

»
[26]
2003 Forces de Pau Noviolentes Associación Pro Búsqueda de Niños y Niñas Desaparecidos de El Salvador, Josep M. Balañà, Isabel Correig, Antònia Duran, Joan Llort, Carme Mas, Elkarri, Antoni Oliach, Àngels Recasens, Ramon Roca, Martí Terés i Joan Andreu Torres.
« Per l'aposta de crear unes forces de pau capaces d’intervenir a gran escala en la resolució pacífica i noviolenta dels conflictes, que puguin esdevenir una alternativa a les intervencions de les forces armades. »
[27]
2004 Fundació FICAT Associación Pro Búsqueda de Niños y Niñas Desaparecidos de El Salvador, Josep M. Balañà, Salomé Balsells, Apel·les Carod, Isabel Correig, Nonviolent Peaceforce, Joan LLort, Elkarri, Núria Mitjans, Maria Monteagudo Robledo, Llorenç Vallès i M. Teresa Vallverdú.
« Pel seu treball d’acompanyament social i jurídic de presos i ex presos, i d’altres persones sense recursos. »
[28]
2005 Ex aequo Moviment de Solidaritat Internacional i Coalició de Dones per la Pau Josep M. Balañà, Apel·les Carod, Isabel Correig, Francesc Escobar, Maria Felip, Fundació Ficat, Isabel Hernandez, Ester Hortafà, Joan LLort, Jordi Magriñà, Santi Monteagudo, Nonviolent Peaceforce, Joan Surroca i M. Teresa Vallverdú.
« Moviment de Solidaritat Internacional. Per la seva contribució a la transformació creativa i noviolenta del conflicte israeliano-palestí.

Coalició de Dones per la Pau. Per la seva contribució a la transformació creativa i noviolenta del conflicte israeliano-palestí.

»
[29]
2006 Maria Monteagudo Robledo Rosa Adroer, Josep M. Balañà, Alice Baumann, Apel·les Carod, Àngels Conesa, Fundació Ficat, Irene Jové, Nonviolent Peaceforce, Elisabeth Reuss, M. Teresa Vallverdú, International Solidarity, Movement i Coalition of Women for Peace.
« Per haver fet de la seva vida un servei personal als altres, amb creació d’espais de diàleg i de reconciliació i amb el suport professional, econòmic i de presència als projectes de la comunitat maia de Valle Esmeralda, al Petén, Guatemala. »
[30]
2007 Al-Mesalla Center Mario Arias, Xavier Badia, Josep M. Balañà, Coalition of Women for Peace, Fundació Ficat, Susanna, García, María Monteagudo Robledo, Francesc Parés, International Solidarity Movement, Assumpta Prats, Regidoria de Solidaritat i Cooperació de l'Ajuntament de Reus, Maria Roldan, Joan Manuel Soriano, Víctor Tarradellas i Bernat Vivancos.
« Per la seva coratjosa tasca a favor de la pau, promovent en la societat civil d’Irak els valors de la democràcia, respecte i diàleg entre tots els diferents sectors, no violència activa per a la solució dels conflictes i respecte als drets humans, i sempre amb activa participació de les dones. »
[31]
2008 Ruta Pacífica de las Mujeres – Colòmbia Jordi Agràs, Ajuntament de Tarragona, Al-Mesalla Center, M. Jose Álvarez, Luca Gervasoni, Josep M. Guasch, María Monteagudo, International Solidarity Movement, Pilar Pérez, Joan M. Rosich, Miquel Àngel Salas i Clara Soler.
« Moviment feminista, pacifista i antimilitarista, teixidores de pau, pel seu esforç, a favor del diàleg en la resolució del conflicte armat, polític i social a Colòmbia i arreu del món, que considera que no hi ha guerres justes. »
[32]
2009 Ex aequo Associació Social Andròmines i Xarxa pel Decreixement Jordi Agràs, Al-Mesalla Center, Xavier Badia, Elena Cavallé, Joan-Anton Cedó, Felip Daza, Francesc Cerro, Agustí Llauradó, María Monteagudo Robledo, Pilar Pérez, Ruta Pacífica de las Mujeres Colombianas, Fèlix Simon i Magda Staffendt.
« Com a dues formes complementàries d’actuació davant la crisi social i econòmica actual com són l'ajuda als qui en resulten més afectats, i la reflexió i estudi propositius de les seves causes estructurals i dels possibles remeis. »
[33]
2010 Setmanari Directa Jordi Agràs, Antoni Carné i Parramon, Al-Mesalla Center, Associació Social Andròmines, Xavier Badia, Carme Descarega Ruana, Elisabeth Fatjó Artés, Rita Marzoa, Sebastià Mayol, Pilar Pérez, Elisa Serra Rull, Ruta Pacífica de las Mujeres Colombianas i Xarxa pel Decreixement.
« Per la dignitat a l’hora d’exercir la professió des de la independència, el rigor i el compromís amb la justícia i la veritat. »
[34]
2011 Ramon Bosch i Puig Ajuntament de Reus, Associació Social Andròmines, Centre de Lectura, Generalitat de Catalunya, M. Teresa Llecha, Xavier Martínez, Marta Moreno, M. Jesús Reverter, Pepe Ripollès, Ruta Pacífica de las Mujeres Colombianas, Setmanari Directa i Xarxa pel Decreixement.
« Per la seva contribució a la defensa de la Pau basada en la Justícia i la promoció humana a Guatemala. »
[35]
2012 Ex aequo Poble de Lakabe, i Centre Pastoral d’Acollida al Pres i al Necessitat Ajuntament de Reus, Associació Social Andròmines, Josep M. Balañà, Joan Ballester, Ramon Bosch, Xavier Filella, Alfred Fort, Ricard Foraster, Generalitat de Catalunya, Victòria Gras, Joan Ortiz, Xavier Rius, Setmanari Directa i Xarxa pel Decreixement.
« Poble de Lakabe. Ocupat fa 32 anys per joves sorgits del moviment d’objectors, com a model d’alternativa social ecològica i noviolenta, amb una manera de viure i conviure col·lectiva i autosuficient.

Centre Pastoral d’Acollida al Pres i al Necessitat. Pel seu treball constant a favor dels presos i d’altres col·lectius més marginats.

»
[36]
2013 Itziar González Virós Ajuntament de Reus, Josep M. Balañà, Joan Ballester, Ernest Benach, Ramon Bosch, Centre Pastoral d'Acollida al Pres i al Necessitat, Xavier Filella, Ricard Foraster, poble de Lakabe, Setmanari Directa, Àngels Tous Riera, Jordi Via LLop i RDT Vicente Ferrer.
« Per la seva trajectòria a favor d’un urbanisme que promogui la vida digna de la gent a les ciutats, per la seva denúncia a la corrupció, per la seva aposta per construir una nova política ciutadana. »
[37]
2014 Aminatou Haidar Teresa Gomis, Xavier Filella, Ricard Foraster, Josep M. Balañà, Joan Ballester, Itziar Gonzlez (Memorial 2013), Centre Pastoral d’Acollida al pres i al necessitat (Memorial 2012 ex-aequo), Poble de Lakabe (Memorial 2012 ex-aequo), Lancy Dodem; Francesc Grande, Judit Montfort, Ethel Sequeira, Pepe Beúnza, Lluís Pastrana, Carme Batalla, Santiago Camós, M. del Pilar Guijosa, Montserrat Massana, Maria Morillo i Martí Olivella.
« Aminatou Haidar i la xarxa de dones i organitzacions sahrauís per la defensa ferma i noviolenta dels drets dels pobles, especialment del dret a l'autodeterminació del poble sahrauí, malgrat les agressions i la manca de llibertats que pateixen. »
[38]
2015 Observatoris Ciutadans Municipals --
« Una iniciativa de la societat civil per promoure l’obertura dels ajuntaments a la participació ciutadana. »
[39]
2016 Ex aequo Sabino Ormazabal Elola i Asociación Proa (Pro-activa Open Arms) Josep M. Balañà, Joan Ballester, Carme Batalla, Joaquim Besora, Pepe Beúnza, Santiago Camós, David Camps, Xavier Filella, Montserrat Flores, Ricard Foraster, Santiago Martí, M. del Pilar Martin, Montserrat Massana, Maria Morillo, Martí Olivella, LLuís Pastrana, Enric Pons (OCM, Memoril 2015), Maria Rabadan, Raquel Sabatés, Núria Salamé (Aminatou Haidar, Memorial 2014) i Liesel Vidal.
« Sabino Ormazabal Elola. Pel valor i el coratge de defensar la no-violència durant tants anys pagant un preu molt alt, en un entorn de terrorisme, tortura i repressió. Per obrir camins de solució pacífica al conflicte basc.

Asociación Proa (Proactiva Open Arms). Per continuar amb la tasca de salvar vides en un mar mediterrani on l'absència deliberada dels governs i dels organismes internacionals fa de la Mediterrània la frontera més mortífera del món.

»
[40]
2017 Ex aequo Arxivers sense Fronteres i la campanya Banca Armada --
« Arxivers sense Fronteres. Arxivers sense Fronteres (AsF) es va crear l'any 1998 a Barcelona per cooperar solidàriament en l’àmbit dels arxius i el patrimoni documental, com a testimoni de la identitat dels pobles i la garantia dels drets humans. AsF, doncs, coopera amb les institucions i les entitats que tenen el seu patrimoni documental en perill per causes alienes a la seva voluntat, com poden ser els països que han patit alguna catàstrofe natural o que han sofert algun conflicte bèl·lic, o quan els seus ciutadans s’han vist perseguits per la seva ideologia, identitat o cultura.

Campanya Banca Armada. La campanya Banca Armada –impulsada per les entitats Delàs Centre d’Estudis per la Pau, SETEM, Col·lectiu RETS, Justícia i Pau i l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) – va néixer l'any 2007 per denunciar les inversions de les entitats financeres en la indústria militar i sensibilitzar i exigir unes polítiques ètiques i responsables socialment, com a prevenció per al futur. La indústria militar és un negoci que alimenta conflictes armats i contribueix directament a la vulneració dels drets humans i a generar patiment i desplaçaments forçats.

»
[41]
2018 Josep Lluís Trapero Álvarez --
« Per la seva actuació exemplar, intel·ligent i pacificadora que el 20 de setembre de 2017, i en dies successius, va evitar una situació que podria haver tingut greus conseqüències per als ciutadans de Catalunya. »
[42]
2017 Sindicat Andalús de Treballadors i Nasrin Sotoudeh Ajuntament de Reus, Jordi Agràs Estalella, Jaume Massó Carballido, Josep Fàbregas Roig, Ricard Foraster Adserà, Josep M. Balañà, Joan Ballester Grau, Joaquim Besora Agrelo, Mariona Andreu Domingo, Agustí Llauradó Fortuny, M. Rosa Melián Busquets, Carme Batalla, Pepe Beúnza, Santiago Camós, Mª del Pilar Guijosa, Montserrat Massana, Maria Morillo, Martí Olivella, Lluís Pastrana, Arxivers sense Fronteres (Memorial 2017), Campanya Banca Armada (Memorial 2017)
« El Sindicat Andalús de Treballadors és un referent des de fa quatre dècades per les seves lluites no-violentes, que l’ha convertit en el sindicat més represaliat d’Europa.

Nasrin Sotoudeh és una advocada iraniana defensora dels drets humans, especialment de dones i d’infants, empresonada des de l'any 2010, complint condemnes de fins a 40 anys de privació de llibertat.

»
[43]
Consell Comitè de Concessió
Carme Batalla, Pepe Beúnza, Santiago Camós, Mª del Pilar Guijosa, Montserrat Massana, Maria Morillo, Martí Olivella, Lluís Pastrana i Liesel Vidal.[44] Ajuntament de Reus, Jordi Agràs Estalella, Xavier Filella Fargas, Ricard Foraster Adserà, Josep M. Balañà, Joan Ballester Grau, Observatoris Ciutadans Municipals (Memorial 2015), Joaquim Besora Agrelo, Sabino Ormazabal (Memorial 2016, ex aequo), Asociación Proa (Memorial 2016, ex aequo), Mariona Andreu Domingo, Agustí Llauradó Fortuny i Maria Moldes Suarez.[44]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Borbonès, Natàlia (textos). Una Aposta noviolenta per a la pau: trenta anys de Memorial Josep Vidal i Llecha. Reus: Centre de Lectura, 2014, p. 43-53. ISBN 9788487873966. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 670. 
  3. Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 84. ISBN 9788497916929. 
  4. «Inauguració de la placa viària del carrer Josep Vidal i Llecha» (en català). reus.cat, 02-10-2012 [Consulta: 14 desembre 2014].
  5. «Acord de traspàs del Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal» (en català). Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal, 26 d’octubre 2016 [Consulta: 6 octubre 2017].
  6. «Guanyadors del 33è Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal» (en català). Centre de Lectura, 25-09-2017 [Consulta: 6 octubre 2017].
  7. «Memorials concedits» (en català). Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
  8. Una Aposta noviolenta per a la pau: trenta anys de Memorial Josep Vidal i Llecha (en català). 1a edició. Reus: Centre de Lectura, Octubre de 2014, p. 223 a 225. ISBN 9788487873966 [Consulta: 6 octubre 2017]. 
  9. «1985: Arcadi Oliveres». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
  10. «1986: Àngel Colom». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
  11. «1987: Francesc Xammar». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
  12. «1988: Vicenç Fisas». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
  13. «1989: Brigadas internacionales de paz». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
  14. «1990: Teresa Perpiñà i Carles Jodra». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
  15. «1991: Vicenç Ferrer». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
  16. «1992: Ex aequo «Coordinadora de Vídues de Guatemala», Rosalina Tuyuc; i Coral «Primavera per la Pau»». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
  17. «1993: Women’s Lobby “Center for Woman War Victims” – Zagreb». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
  18. «1994: Casal Intercultural “Samba Kubally”». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
  19. «1995: Col·lectiu d’insubmisos presos». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
  20. «1996: Marie Laffranque». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
  21. «1997: Jaume Valls i Piulats». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
  22. «1998: Seminari d’Educació per la Pau del Tarragonès». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
  23. «1999: Joan Carrero Saralegui». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
  24. «2000: Asociación Pro Búsqueda de Niños y Niñas desaparecidos de El Salvador». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
  25. «2001: Elkarri». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
  26. «2002: Ex aequo Isabel Correig i Blanchar, i Joan Llort i Badies». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
  27. «2003: Forces de Pau Noviolentes». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
  28. «2004: Fundació FICAT». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
  29. «2005: Ex aequo Moviment de Solidaritat Internacional i Coalició de Dones per la Pau». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
  30. «2006: Maria Monteagudo Robledo». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
  31. «2007: Al-Mesalla Center». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
  32. «2008: Ruta Pacífica de las Mujeres – Colòmbia». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
  33. «2009: Ex aequo Associació Social Andròmines i Xarxa pel Decreixement». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
  34. «2010: Setmanari Directa». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
  35. «2011: Ramon Bosch i Puig». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
  36. «2012: Ex aequo Poble de Lakabe, i Centre Pastoral d’Acollida al Pres i al Necessitat». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
  37. «2013: Itziar González Virós». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
  38. «2014: Aminatou Haidar». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
  39. «2015: Observatoris Ciutadans Municipals». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
  40. «2016: Ex aequo Sabino Ormazabal Elola i Asociación Proa (Pro-activa Open Arms)». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
  41. «2017: Ex aequo Arxivers sense Fronteres i la campanya Banca Armada». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 4 octubre 2017].
  42. «2018: Josep Lluís Trapero Álvarez». Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal. [Consulta: 7 octubre 2019].
  43. «Concedeixen el Memorial Josep i Liesel Vidal ex aequo al Sindicato andaluz de trabajadores i a l'advocada Nasrin Sotoudeh». Reusdigital.cat diari de Reus. Notícies i actualitat del Camp de Tarragona, 26-09-2019 [Consulta: 7 octubre 2019].
  44. 44,0 44,1 «Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal» (en català). [Consulta: 4 octubre 2017].

Bibliografia[modifica]

  • Associació Josep Vidal i Llecha. Josep Vidal i Llecha, pacifista trencamotlles. Tarragona: Associació Josep Vidal i Llecha, 1986.
  • Una Aposta noviolenta [sic] per a la pau: trenta anys de Memorial Josep Vidal i Llecha. [textos: Natàlia Borbonès]. Reus: Centre de Lectura, 2014. ISBN 9788487873966

Enllaços externs[modifica]