Vés al contingut

Juràssic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Juràssiques)
MESOZOIC
Era Període
Fanerozoic Mesozoic Cretaci
(~ 145,0 Ma)
Juràssic
(201,3 ± 0,2 Ma)
Triàsic
(251,902 ± 0,024 Ma)

El Juràssic és el període geològic que començà fa 201,3 ± 0,2 milions d'anys i s'acabà fa ~ 145,0 milions d'anys. Igual que passa amb altres períodes geològics, els estrats rocosos que el delimiten estan ben definits, però les dates encara presenten una incertesa d'aproximadament 5 Ma. El Juràssic és el període intermedi de l'era Mesozoica, també coneguda com a «edat dels dinosaures». L'inici del període és marcat per l'extinció del Triàsic-Juràssic.

El nom «Juràssic» fou encunyat per Alexandre Brongniart en referència als extensos afloraments de calcària marina de la serralada del Jura, a la regió on conflueixen Alemanya, França i Suïssa.[1]

Divisions

[modifica]
Període Sèrie Estage Edat (Ma)
Cretaci Inferior Berriasià més recent
Juràssic Superior Titonià 145,5-150,8
Kimmeridgià 150,8-155,7
Oxfordià 155,7-161,2
Mitjà Cal·lovià 161,2-164,7
Bathonià 164,7-167,7
Bajocià 167,7-171,6
Aalenià 171,6-175,6
Inferior Toarcià 175,6-183,0
Pliensbaquià 183,0-189,6
Sinemurià 199,3 ± 0,3
Hettangià 201,3 ± 0,2
Triàsic Superior Retià més antic
Subdivisió del sistema Juràssic segons IUGS, el juliol del 2009.

El Juràssic es divideix normalment en Inferior, Mitjà i Superior, també conegudes com a «Lias», «Dogger» i «Malm». Els estatges faunístics, ordenats de més recent a més antic són:[2]

Juràssic superior
Titonià (150,8 ± 4,0 – 145,5 ± 4,0 milions d'anys
Kimmeridgià (155,7 ± 4,0 – 150,8 ± 4,0 milions d'anys)
Oxfordià (161,2 ± 4,0 – 155,7 ± 4,0 milions d'anys)
Juràssic mitjà
Cal·lovià (164,7 ± 4,0 – 161,2 ± 4,0 milions d'anys)
Bathonià (167,7 ± 3,5 – 164,7 ± 4,0 milions d'anys)
Bajocià (171,6 ± 3,0 – 167,7 ± 3,5 milions d'anys)
Aalenià (175,6 ± 2,0 – 171,6 ± 3,0 milions d'anys)
Juràssic inferior
Toarcià (183,0 ± 1,5 – 175,6 ± 2,0 milions d'anys)
Pliensbaquià (189,6 ± 1,5 – 183,0 ± 1,5 milions d'anys)
Sinemurià (196,5 ± 1,0 – 189,6 ± 1,5 milions d'anys)
Hettangià (199,6 ± 0,6 – 196,5 ± 1,0 milions d'anys)

Paleogeografia

[modifica]

El supercontinent de Pangea es dividí en Nord-amèrica, Euràsia i Gondwana durant el Juràssic inferior. L'oceà Atlàntic i el mar de Tetis primitius encara eren relativament estrets. El continent meridional, Gondwana, començà a fragmentar-se cap al Juràssic superior. El clima era càlid i sense indicis de glaciació. Igual que en el Triàsic, sembla que no hi havia ni una massa terrestre a prop dels pols ni casquets polars extensos. El registre geològic del Juràssic està ben exposat a l'oest d'Europa, on se'n troben seqüències marines al llarg de les costes. El mar Sundance, un mar epicontinental, cobria part de les planes del nord dels Estats Units i el Canadà. Molts dels jaciments juràssics de Nord-amèrica són continentals. També hi ha jaciments juràssics importants a Rússia, l'Índia, Sud-amèrica, el Japó, Australàsia i el Regne Unit.

Clima i vegetació

[modifica]

El Juràssic es caracteritza per tenir un clima humit. Les condicions càlides arribaven fins i tot a les zones polars. Pel que fa a la vegetació, s'han trobat restes de coníferes de varietats subtropicals.

Animals

[modifica]

Els organismes marins més avançats del Juràssic eren peixos i rèptils marins. Aquests últims incloïen els ictiosaures, plesiosaures i cocodrils marins de les famílies dels teleosàurids i metriorrínquids.

El món dels invertebrats veié l'aparició de diversos grups nous, com ara:

Els ammonits (cefalòpodes amb closca) eren particularment comuns i diversos, amb un total de 62 biozones.

A terra ferma, els rèptils arcosaures mantingueren el seu domini. Grans dinosaures herbívors (sauròpodes) s'alimentaven de canyes, falgueres i ciques i eren presa dels grans teròpodes (ceratosaure, al·losaure o megalosaure). Durant el Juràssic superior evolucionar els primers ocells primitius a partir de petits dinosaures del grup dels celurosaures. En canvi, els dinosaures ornitisquis] perderen importància, tot i que alguns, com ara l'estegosaure i els petits ornitòpodes, ocuparen nínxols clau com a herbívors petits, mitjans o grossos (tot i que no tant com els sauròpodes). A l'aire, els pterosaures esdevingueren comuns i ocuparen molts nínxols ecològics que actualment corresponen als ocells.

Referències

[modifica]
  1. «Jurassic Period | Climate, Plants, Animals, & Facts» (en anglès). [Consulta: 24 juny 2019].
  2. «Período Jurásico - EcuRed». [Consulta: 24 juny 2019].