Vés al contingut

Laia Sanz i Pla-Giribert

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Laia Sanz)
Plantilla:Infotaula personaLaia Sanz

Laia Sanz rebent el premi Mundo Deportivo (categoria femenina) el febrer del 2016. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Laia Sanz i Pla-Giribert Modifica el valor a Wikidata
11 desembre 1985 Modifica el valor a Wikidata (38 anys)
Corbera de Llobregat (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme, pilot d'automobilisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat1992, edat:7 anys Modifica el valor a Wikidata -
Esportmotociclisme
automobilisme Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivatrial
enduro
ral·li raid Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Vehicle utilitzat
2000-2003Beta
2004-2011Montesa
2012-2012Gas Gas
2013-2014Honda
2015-2020KTM
2021-Gas Gas Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc weblaiasanz.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Laiasanzfanpage X: LaiaSanz_ Instagram: laiasanz_85 Modifica el valor a Wikidata

Laia Sanz i Pla-Giribert (Corbera de Llobregat, 11 de desembre de 1985)[1] és una esportista catalana de renom internacional en les disciplines motociclistes del trial, el raid i l'enduro.[2][3] Pel que fa al trial, n'ha estat catorze vegades campiona del món i deu vegades campiona d'Europa a l'aire lliure en categoria femenina,[4][5] a banda de guanyar el Trial de les Nacions en categoria femenina set anys tot integrant l'equip estatal. Ha estat també campiona d'Espanya de trial femení vuit anys i fins i tot una vegada Campiona d'Espanya en categoria masculina (l'any 2000, competint com a Cadet).

D'altra banda, des que l'any 2011 decidí participar en el Ral·li Dakar en motos, n'ha guanyat onze edicions consecutives en categoria femenina (del 2011[6] al 2021). Al mateix temps, ha guanyat el Campionat del Món d'enduro en categoria femenina sis anys, cinc d'ells consecutius (2012[7] -la tercera temporada que hi participava-, 2013, 2014, 2015 i 2016[8]). Els seus vint títols mundials (catorze de trial i sis d'enduro), l'acosten al rècord de vint-i-nou campionats mundials de motociclisme que ostenta Toni Bou i superen els quinze de Giacomo Agostini.[9]

La parella sentimental de Laia Sanz és el multi-campió d'Espanya d'enduro i també pilot de raids Jaume Betriu.[10][11]

Resum biogràfic

[modifica]

Trial

[modifica]

A dos anys ja començava a anar en bicicleta i son pare la portava sobre el dipòsit de la seva moto. A quatre anys va començar a conduir d'amagat la Montesa Cota 25 del seu germà Joan, més gran que ella i també afeccionat al trial.

Laia Sanz a La Rioja, durant el Campionat d'Espanya de trial del 2009

Ja el 1992, encoratjada per sa mare, es va apuntar a una prova del Campionat de Catalunya infantil que feien al seu poble, Corbera de Llobregat, acabant-hi vuitena i darrera, però amb ganes de repetir l'experiència. Així, l'any següent va córrer el campionat sencer.

El 1997 va guanyar la seva primera cursa en categories masculines, amb una moto de 80 cc. Aquell mateix any va participar en el seu primer trial femení, contra noies de tot el món. El 1998 es va fer el primer Campionat d'Europa de trial femení (no oficial), i Laia el va guanyar amb només 13 anys, contra rivals molt més grans que ella. Aquell mateix any va disputar el Campionat d'Espanya de trial, essent-hi l'única noia.

El 2000 va ser un dels seus millors anys, guanyant contra pronòstic el Campionat d'Espanya masculí en categoria Cadet, també com a única noia. Segons ha dit ella mateixa, aquest ha estat el títol que més satisfacció li ha causat. Aquell mateix any es varen iniciar oficialment els Campionats Mundial i Europeu femenins, i Laia Sanz va començar ja aleshores la seva ratxa de triomfs, amb el títol de campiona i el de subcampiona en ambdues competicions respectivament.

Des d'aleshores fins a l'actualitat la pilot ha anat guanyant títols mundials i europeus[12] fins a arribar a la xifra de 20 títols que ostenta actualment. També ha seguit participant en competicions masculines, categoria júnior inclosa, aconseguint-hi resultats destacats.

Després d'uns anys competint amb Beta, actualment forma part de l'equip oficial d'Honda Montesa-HRC juntamanent amb Takahisa Fujinami i Toni Bou.

Enduro i Dakar

[modifica]
Carrera esportiva
NacionalitatCatalunya Catalunya
Debut1992, amb 7 anys
Rècords14 mundials de trial femení
Palmarès en trial
Podis en GP39  =  35x1r  4x2n  
TDN7 (2000, 2002, 2008, 2010 - 2012, 2021)
C. Món14 (2000 - 2006, 2008 - 2013, 2021)
C. d'Europa10 (2002 - 2011)
C. Esp. femení8 (2003 - 2010)
C. Esp. masculí1 (2000, Cadet)
Palmarès en enduro
C. del Món6 (Women: 2012-2016, 2021)
X-Games EX3 Or i 1 argent (2013)
Palmarès en ral·li raid
Ral·li Dakar11 cat. femenina (2011-2021)
C. Món C. County3 cat. femenina (2016, 2017, 2019)
Activitat professional
ResidènciaViu a Seva (Osona) d'ençà del 2012[13]

Amb la finalitat de preparar-se a fons pel Ral·li Dakar del 2011, el maig del 2010 va debutar al Campionat del Món d'enduro femení, que s'estrenava justament aquella temporada amb la prestigiosa Valli Bergamasche, prova històrica de l'especialitat.[14] Aquell any es classificà en tercera posició final del campionat.

Finalment, el 15 de gener de 2011 guanyà el seu primer Dakar en motos, en categoria femenina, pilotant una Honda dins l'equip KH-7 de Jordi Arcarons.[15] A banda, aquell mateix any fou Subcampiona del món d'enduro femení.

A finals del 2011 s'anuncià el seu fitxatge per la marca saltenca Gas Gas.[16] Amb aquesta nova moto, el 2012 revalidà la seva victòria al Ral·li Dakar en la categoria femenina -tot repetint la 39a posició final que va obtenir-hi el 2011-, essent, a més a més, l'única dona que aconseguí acabar la cursa en moto.[17] A finals del mes d'octubre, aconseguí el seu primer títol mundial d'enduro femení, al Gran Premi de França.[7]

El 15 de desembre de 2014 fou guardonada amb el premi a la millor esportista catalana de l'any juntament amb Marc Márquez.[18]

A l'edició del 2015 del Ral·li Dakar, Laia Sanz tornà a fer història en classificar-s'hi en novè lloc general final, essent la primera dona a haver arribat mai entre els 10 primers classificats d'aquesta prova.[19] Acabada la prova, en no acabar de posar-se d'acord amb Honda de cara a la temporada d'enduro, acceptà una oferta de KTM que la lliga a aquest equip oficial per als propers tres anys.[20]

El gener del 2020 va resultar ser la millor dona del ral·li Dakar[21] i va fer un 10 de 10, completant la seva desena participació de manera consecutiva en aquesta prova i per tant fent història, ja que és un rècord pels pilots espanyols;[22][23] tot i així, va quedar en 18a posició, la seva pitjor marca des del 2013.[21]

Palmarès

[modifica]
A 1 de novembre de 2021

El global de títols i victòries destacades aconseguits per Laia Sanz fins a la temporada 2021 inclosa és el següent:

Títol Trial Enduro Raids X-Games Total
Campionats del Món 14 6 - - 20
Campionats del Món per equips (TDN) 7 - - - 7
Victòries al Ral·li Dakar - - 11 - 11
Medalles d'Or als X-Games - - - 3 3
Campionats d'Europa 10 - - - 10
Campionats d'Espanya 9 - - - 9
Total 40 6 11 3 60

Trial

[modifica]
Any Motocicleta C. del Món
femení[24] 		C. d'Europa
femení 		TDN
femení[a 1] 		C. d'Espanya
femení[25] 		Altres Títols
[a 2]
2000 Beta 1a 2a 1a - Campiona d'Espanya (cat. masculina Cadet) 3
2001 Beta 1a 2a 2a - 1
2002 Beta 1a 1a 1a - 3
2003 Beta 1a 1a 3a 1a 3
2004 Montesa 1a 1a 3a 1a 3
2005 Montesa 1a 1a 3a 1a 3
2006 Montesa 1a 1a 2a 1a 3
2007 Montesa 2a 1a 4a 1a 2
2008 Montesa 1a 1a 1a 1a 4
2009 Montesa 1a[26] 1a 2a 1a 3
2010 Montesa 1a 1a 1a 1a 4
2011 Montesa 1a[5] 1a[5] 1a - 3
2012 Gas Gas 1a 9a 1a - 2
2013 Montesa 1a - - - 1
2021 Gas Gas 1a - 1r - 2
Total títols 14 10 7 8 1 40
Notes
  1. ↑ La classificació consignada a TDN fa referència a la posició final obtinguda per l'equip estatal
  2. ↑ Al total de títols s'hi compten tots els campionats estatals o internacionals de trial guanyats, incloent-hi el TDN

Enduro i Raids

[modifica]
Laia Sanz (al davant) amb l'Honda al Rallye Merzouga del 2014
Any[b 1] Motocicleta C. del Món
d'enduro 		Ral·li Dakar X-Games
(Enduro X) 		Títols
[b 2]
2010 Honda 3a -
2011 Honda 2a 1a -
2012 Gas Gas 1a 1a[17] 1
2013 Honda 1a 1a[27] 3 medalles d'or i una d'argent[28] 1
2014 Honda 1a[29] 1a 1
2015 Honda/KTM 1a 1a 1
2016 KTM 1a 1a 1
2017 KTM 1a -
2018 KTM 1a -
2019 KTM 1a -
2020 KTM 1a -
2021 Gas Gas 1a 1a 1
Total títols 6 11 6
Notes
  1. ↑ Tots els resultats consignats corresponen a la categoria femenina
  2. ↑ Al total de títols s'hi compten tots els campionats internacionals d'enduro guanyats

Aparicions en mitjans de comunicació

[modifica]

Entre moltes altres aparicions a la televisió:

  • Aparegué com una de les identitats desconegudes al programa Identity de TVE el dia 7 de desembre de 2007.
  • Aparegué com un dels personatges famosos, junt amb Marc Coma, al programa La Partida de TV3 el dia 24 d'agost del 2010.
  • Aparegué com a amfitriona al programa El convidat de TV3 el dia 2 de desembre del 2013.
  • El gener de 2019 fou entrevistada per David Broncano al programa La Resistencia.[30]

Filmografia

[modifica]

Obra publicada

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «The rider... Sanz Laia» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 11 febrer 2011].
  2. ↑ «Laia Sanz i Pla-Giribert». enciclopèdia.cat. [Consulta: 22 octubre 2020].
  3. ↑ De la Torre, Juan Pedro «Campeones esenciales. Laia Sanz» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, 5-2018, p. 68.
  4. ↑ «Laia Sanz arriba a Catalunya i aposta per guanyar el Mundial d'Enduro per completar un 2012 excepcional». esport3.cat. esport3, 24-09-2012. [Consulta: 24 setembre 2012].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Laia Sanz continua fent història i eleva a 11 el seu rècord de títols mundials de trial». Diari Ara, 28-08-2011.
  6. ↑ «Marc Coma guanya el seu tercer Dàkar». vilaweb.cat. VilaWeb, 16-01-2011. [Consulta: 16 gener 2011].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Laia Sanz destrona Luduvine Puy i es proclama campiona del món d'enduro per primera vegada». esport3.cat, 21-10-2012. [Consulta: 22 octubre 2012].
  8. ↑ «Laia Sanz es proclama campiona del món d'enduro i suma el seu 18è títol mundial». ara.cat. Diari Ara, 11-09-2016. [Consulta: 12 setembre 2016].
  9. ↑ «Laia Sanz iguala els 15 títols mundials de Giacomo Agostini». elpuntavui.cat. El Punt Avui, 08-09-2013. [Consulta: 8 setembre 2013].
  10. ↑ «Entrevista Jaume Betriu, del fútbol al Rally Dakar» (en castellà). enduroonboard.com, 09-10-2019. [Consulta: 30 març 2022].[Enllaç no actiu]
  11. ↑ Sòria, Francesc. «Laia Sanz i Jaume Betriu: parella a la vida, rivals al Dakar». ccma.cat. CCMA, 09-01-2021. [Consulta: 30 març 2022].
  12. ↑ Ayala, Santiago (Director) «2005. Para la historia» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, 5-2018, p. 162.
  13. ↑ Pérez de Rozas, Emilio «Laia Sanz. La reina de la terra». Més Esport (Suplement d'El Periódico) [Barcelona], 03-11-2012, pàgs. 12-14.
  14. ↑ «Laia Sanz se estrena en el Mundial de Enduro Femenino» (en castellà). motoworld.es, 21-05-2010. Arxivat de l'original el 1 de juliol 2013. [Consulta: 3 juny 2010].
  15. ↑ «Laia Sanz debuta al Ral·li Dàkar amb l'equip Arcarons RST KH-7». laindependent.cat, 11-01-2011. [Consulta: 15 gener 2011].
  16. ↑ «Laia Sanz deixa l'equip Montesa després de vuit anys i fitxa per Gas Gas». esport3.cat. esport3, 21-10-2011. [Consulta: 22 octubre 2011].
  17. ↑ 17,0 17,1 «Laia Sanz aconsegueix la seva segona victòria al Dakar en categoria femenina». ara.cat. Diari Ara, 15-01-2012. [Consulta: 16 gener 2012].
  18. ↑ «Marc Márquez i Laia Sanz, millors esportistes catalans del 2014». ara.cat. Diari Ara, 15-12-2014. [Consulta: 15 desembre 2014].
  19. ↑ «El motorista Marc Coma, pentacampió del Dakar». vilaweb.cat. VilaWeb, 17-01-2015. [Consulta: 18 gener 2015].
  20. ↑ Falcon, Lluís «Socis RACC - Laia Sanz». La Revista del RACC. Reial Automòbil Club de Catalunya [Barcelona], núm. 486, 6-2015, p. 40-51. D.L. B-5461-1963.
  21. ↑ 21,0 21,1 Laia Sanz, millor pilot femenina del Dakar a El Nacional, 17/1/2020
  22. ↑ "Laia Sanz segueix fent història: 10 Dakars", "Tot es mou", TV3, 21/01/2020, vídeo i text. [Consultat el 8/02/2020]
  23. ↑ El 10 de 10 de Laia Sanz a La Vanguardia, 18/1/2020 (castellà)
  24. ↑ «Sanz Laia» (PDF) (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 15 novembre 2009].
  25. ↑ «Campeonatos de España, Trofeos Nacionales y Copas R.F.M.E.» (en castellà). rfme.net. RFME. Arxivat de l'original el 5 de novembre 2016. [Consulta: 10 febrer 2011].
  26. ↑ «La catalana Laia Sanz es proclama campiona del món de trial per novena vegada». 3cat24.cat. 324.cat, 06-11-2009. [Consulta: 15 novembre 2009].
  27. ↑ «Laia Sanz arriba a Santiago de Xile i aconsegueix el seu tercer Dakar en categoria femenina». ara.cat. Diari Ara, 19-01-2013. [Consulta: 20 gener 2013].
  28. ↑ «Laia Sanz brilla toda la temporada de X Games» (en castellà). record.com.mx, 13-08-2013. Arxivat de l'original el 30 d’agost 2013. [Consulta: 5 octubre 2013].
  29. ↑ «Laia Sanz es proclama campiona del món d'enduro per tercer cop a França». 3cat24.cat. 324.cat, 14-09-2014. [Consulta: 14 setembre 2014].
  30. ↑ «Entrevista a Laia Sanz» (en castellà), 23-01-2019. [Consulta: 25 gener 2019].
Bibliografia

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
 Viquidites
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Laia_Sanz_i_Pla-Giribert&oldid=34043194»