Lavendulana
 Lavendulana | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | NaCaCu₅(AsO₄)₄Cl·5 H₂O |
| Epònim | lavanda |
| Localitat tipus | Jáchymov, Districte de Karlovy Vary, Regió de Karlovy Vary, República Txeca |
| Classificació | |
| Categoria | arsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 08.DG.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DG.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.16 |
| Dana | 42.9.4.2 |
| Heys | 22.2.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | primes crostes botrioides de petites fibres radiades, plaques de pseudo-ortoròmbiques |
| Estructura cristal·lina | a = 10,011 Å; b = 19,478 Å; c = 10,056 Å; β = 90,37° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Massa molar | 1,062.00 gm |
| Color | blau, blau lavanda, blau turquesa, blau verdós, blau clar |
| Macles | comunes |
| Exfoliació | {010} bona |
| Fractura | irregular |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2,5 |
| Lluïssor | vítria a cèria, també sedosa |
| Color de la ratlla | més clara que el color |
| Diafanitat | translúcida |
| Gravetat específica | 3.54 |
| Densitat | 3,54 g/cm³ (mesurada); 3,597 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,660 nβ = 1,715 nγ = 1,734 |
| Birefringència | δ = 0,074 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 33°, calculat: 58° |
| Dispersió òptica | feble |
| Solubilitat | fàcilment soluble en àcid clorhídric |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Lvd |
| Referències | [1] |
La lavendulana és un mineral de la classe dels arsenats.[2] Va ser descoberta l'any 1837 per Johann Friedrich August Breithaupt, rebent el seu nom del seu color lavanda. Pertany i dona nom al grup de la lavendulana.[3]
Característiques
[modifica]La lavendulana és un mineral blau translúcid a blau o verdós, amb una lluentor vítria, setinada en els agregats, i una ratlla de color blau clar. Cristal·litza en el sistema monoclínic, i es troba en forma de crostes botrioides de petites fibres radiades. Les macles són comunes. El mineral és fràgil, amb una fractura irregular. És molt suau, amb una duresa de 2,5 a l'escala de Mohs, entre el guix i la calcita. És també relativament densa, sent la seva gravetat específica de 3,84, propera a la de topazi, i molt més densa que el quars (gravetat específica 2.5 a 2.7). És fàcilment soluble en àcid clorhídric.
És un mineral dimorf de la lemanskiite, i l'anàleg amb calci de la zdenekita. És isostructural amb la sampleita, el seu anàleg arsenat, amb la qual forma una sèrie de solució sòlida.[4] És químicament i visualment molt similar a la mahnertita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la lavendulana pertany a «08.DG - Fosfats, etc, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ < 0,5:1» juntament amb els següents minerals: sampleïta, shubnikovita, zdenĕkita i lemanskiïta.
Formació i jaciments
[modifica]A la seva localitat tipus, a Jáchymov (Bohèmia, República Txeca), la lavendulana es presenta associada amb eritrina i un molibdat de cobalt originalment anomenat pateraïta, actualment desacreditada.[5] S'associa també amb cuprita, malaquita, calcofil·lita, cianotriquita, parnauita, mansfieldita, olivenita, tennantita, covel·lita, calcantita, antlerita, brochantita, geminita, o'danielita, tsumcorita, fahleita, quars, calcita i guix. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina «Iris 18» d'Escornalbou, a Riudecanyes (Baix Camp, Tarragona)[6] i a la mina Linda Mariquita (El Molar, Priorat).[7]
Grup de la lavendulana
[modifica]El grup de la lavendulana està format per tres espècies minerals. A més a més, la mahnertita, la richelsdorfita, l'andyrobertsita i la calcioandyrobertsita són espècies estructuralment relacionades amb aquest grup.[3]
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Lavendulana | NaCaCu₅(AsO₄)₄Cl·5 H₂O |
| Sampleïta | NaCaCu₅(PO₄)₄Cl·5 H₂O |
| Zdenĕkita | NaPbCu₅(AsO₄)₄Cl·5 H₂O |
Referències
[modifica]
- ↑ «Lavendulan» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 setembre 2014].
- ↑ «Lavendulana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 «Lavendulan Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 setembre 2014].
- ↑ «Lavendulan-Sampleite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 setembre 2014].
- ↑ «Pateraita» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 setembre 2014].
- ↑ Joan Vinyoles Verdaguer · Josep Lluís Garrido Rufaste · Adolf Cortel Ortuño · Josep Carreras Peñalvert «La mina "Iris 18" (grup miner "Porvenir") d'Escornalbou, Riudecanyes, el Baix Camp, Tarragona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya [Barcelona], 13, 2, 11-2019, pàg. 3-46 [Consulta: 24 novembre 2023].
- ↑ Joan Vinyoles, Josep Lluís Garrido, Joan Rosell «Lavendulana i altres minerals a la mina “Linda Mariquita” del Molar (Priorat)». Infominer, 2015-2, 63, 2015, pàg. 15-16 [Consulta: 28 novembre 2023].