Vés al contingut

Licor de cassís

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article està inacabat.
L'estan elaborant alguns alumnes i forma part del Viquiprojecte:Biotecnologia alimentària UAB.
L'usuari Xavier Dengra és l'encarregat de la supervisió. Comenteu amb aquest usuari qualsevol canvi a l'article.
Infotaula begudaLicor de cassís
Cassís casolà
TipusLicor
CuinaCuina occitana
TradicióOccitània
OrigenOccitània
Quan es beuAl llarg de l'any
IngredientsGrosella, aiguardent
Mètode de preparacióMaceració
FormaTransparent, color morat o albergínia fosc, un poc viscòs
Begudes semblantsPatxaran
Característiques
Grau alcohòlic15 % (V/V) Modifica el valor a Wikidata

El licor de cassís, conegut originalment en francès com a crème de cassis, és un licor tradicional de baixa graduació alcohòlica (16%), típic de la regió de Borgonya, d'Occitània, i del Pirineu[1]. La seva elaboració es remunta al segle XIX, a la ciutat de Dijon (regió de Borgonya, França)[2]. Es tracta d'un licor a base d'aiguardent, sucre i grosella negra, i presenta una textura dolça i fruitada, semblant al patxaran basc. El color de la beguda és d'un vermell potent. Tradicionalment, el cassís s'ha consumit com a aperitiu o digestiu, i actualment s'utilitza sovint en cocteleria. L'etimologia de la paraula, d'origen francès, és incerta[3], i antigament s'escrivia com a cacis.[4]

Recerca de l'origen

[modifica]

La fórmula moderna del "Cassis de Dijon" es remunta a 1841 a Borgonya, on es va crear com una manera d'encobrir el vi local de mala qualitat.[5] Després de tres anys de desenvolupament, l'Auguste-Denis Lagoute, propietari del Cafè des Milles Colonnes, juntament amb el destil·lador Claude Joly,[6] van crear una recepta de licor industralitzat, amb una textura suau i aromes potents, la qual donaria lloc al Licor de Cassis.

La crema de cassis va substituir les gelees medicinals i a les ratafies de grosella negra[6] que s'elaboraven durant l'Antic Règim i fins al segle XVIII mitjançant la maceració de baies de grosella negra en alcohol.

L'exalcalde de Dijon i artífex de la seva reputació gastronòmica, Gaston Gérard, relata en les seves memòries com va participar en l'auge de les groselles negres a la regió de Dijon[7]. Gérard va comprar fins a 400 quilograms de fruita que va trobar el primer any i va pregar als viticultors que plantessin groselles negres, prometent-los un bon negoci. Sis anys després, va aconseguir obtenir 2500 kg de fruita i iniciar la producció de grosella negra a gran escala. Es van plantar arbustos de grosella negra al final de les fileres de vinyes en les vinyes de Borgonya , en la Côte de Beaune o la Côte de Nuits. Finalment, en 1875, la Côte-d'Or comptava amb 350 hectàrees de groselles negres plantades.

El procés de creació del licor de cassís consistia a macerar groselles negres de Borgonya en alcohol amb sucre afegit, utilitzant mètodes meticulosament guardats. Diverses empreses compartien la producció de la crema de cassis, com Lejay-Lagoutte, L'Héritier Guyot, Catron, entre altres.[6]

La Crema de cassis va tenir un gran èxit en els segles XIX i principis del XX , èpoques en les quals s'apreciaven molt els licors. Va experimentar un ressorgiment a partir de 1904 amb la invenció del "blanc-cass", que s'obtenia barrejant crema de cassis amb un vi blanc, normalment Bourgogne Aligoté, en una proporció d'una cinquena part de crème de cassis. El principal avantatge d'aquesta preparació era la seva capacitat per a suavitzar els vins àcids. Fins i tot, es va servir a l'Ajuntament de Dijon el 1904, durant l'alcaldia de Henri Barabant[7], i el 1945 durant l'alcaldia del canonge Kir, fet que va assegurar la seva popularitat actual. Aquesta combinació va tenir tant d'èxit que, al costat de la mescla de vi blanc i groselles negres, aviat va aparèixer el vi negre barrejat amb crème de cassis, anomenat "cardinal" o "communard".[6]

Actualment, la crema de cassis compta amb dues indicacions geogràfiques protegides: Cassis de Dijon, reservada per a quatre productors de licor amb seu en Dijon, i crema de cassis de Bourgogne, una denominació més àmplia ques'estén des de Côte-d'Or fins a Saône-et-Loire. En 2015, la denominació Cassis de Dijon va representar per si sola el 80% de la producció francesa de crema de cassis, la meitat de la qual es va exportar.[2]

Documentació històrica

[modifica]

Fora de la gastronomia, el licor de cassís és conegut per la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea anomenada «Cassís de Dijon» (1979). Aquesta sentència va establir que qualsevol producte que es vengui legalment en un Estat membre de la Unió Europa pot comercialitzar-se lliurement a tota la Unió, sense restriccions arbitràries. La problemàtica va sorgir perquè Alemanya va intentar impedir la venda del licor de cassís francès pel seu contingut alcohòlic, però el Tribunal va sentenciar a favor de la lliure circulació de mercaderies, essent una decisió clau per al mercat únic europeu.[8]

Botànica

[modifica]

Estudi de cultiu de grosella negra, zones de producció i varietats.

Elaboració

[modifica]

Materies primes

[modifica]

El licor de cassís s'elabora a partir de riber negre (també anomenat groselles negres), les quals conformen la matèria primera principal del producte, sucre blanc, aigua i alcohol 85°[9].

Les groselles negres són un component essencial del licor de cassís, proporcionant-li les propietats organolèptiques característiques d'aquest producte. Aquestes baies contenen alts nivells d'antocianines que aporten l'intens color del licor, junt amb àcids orgànics i terpens que proporcionen l'acidesa i els aromes afruitats [10]. Els tanins condensats que contenen les groselles negres són amargs i astringents [11], per aquest motiu s'empra una gran quantitat de sucre per elaborar productes alimentaris de forma que es contrarestin aquestes característiques.

L'aigua s'utilitza principalment durant la maceració de les groselles negres juntament amb l'alcohol. La seva proporció és fonamental per extreure els compostos solubles [12] de la fruita donen el color, aroma i sabor al licor [13].

La concentració d'alcohol etílic no només és determinant per a la graduació alcohòlica, sinó que també exerceix un paper rellevant en la composició química del producte final [14]. La seva eficiència d'extracció dels compostos presents en la grosella negra, principalment els compostos fenòlics com les antocianines, s'incrementa a mesura que augmenta la concentració d'etanol, a causa de la seva influència en la polaritat del solvent[15].

Procés de producció

[modifica]

Renteu i xafeu lleument un quart de quilo de riber negre (també anomenat groselles negres). Poseu-les en una ampolla i cobriu-les amb un litre d'aiguardent. Guardeu-les així durant dos o tres mesos i filtreu l'aiguardent. Afegiu 170g de sucre al licor i guardeu-lo en un recipient tancat durant uns quants dies. Passat aquest temps, el licor es pot passar a ampolles i està llest.[16]

Amb molta producció casolana, un dels fabricants pirinencs emblemàtics és la firma Licors Portet a Pobla de Segur,[17] el Licor de Cassís dera Val de la qual el 2014 ha guanyat una medalla d'or a la fira de Vitòria.[18]

Condicions de producció

[modifica]

Normes de seguretat

[modifica]

Química del sabor i aspectes nutricionals

[modifica]

Química del sabor

[modifica]

El perfil organolèptic del licor de cassís prové principalment de la presència de compostos com les antocianines, flavonoides, àcids fenòlics i tiols [10], que són responsables del color intens, la sensació astringent i els aromes afruitats. Les antocianines confereixen tonalitats morades vives i els flavonoides reforcen la percepció de frescor i complexitat aromàtica. Els tiols, tot i ser presents en petites concentracions, aporten notes verdes i característiques afruitades. La presència i quantitat d’aquests compostos depèn de l’origen de la grosella, el seu grau de maduració i les propietats físico-químiques del medi. El producte final té un balanç pronunciat entre dolçor i acidesa que potencia la persistència del sabor al paladar.[19]

Antocianines i altres compostos fenòlics

[modifica]

Les antocianines són els pigments predominants que confereixen al licor la seva tonalitat vermellosa intensa[20]. Aquests compostos flavonoides solubles en aigua no només influeixen en la coloració sinó també en propietats organolèptiques com l'astringència i una certa amargor moderada, que contribueixen a la complexitat gustativa[20]. Els nivells i tipus d’antocianines varien segons les varietats de grosella negra, com Noir de Bourgogne o Black Down[21], i el grau de maduració, factor que afecta la qualitat organolèptica i antioxidant del producte final.

Altres compostos fenòlics rellevants són els flavonoides, àcids orgànics com el tartàric i el màlic, que aporten frescor i un to lleugerament amarg. Aquest equilibri químic manté l’aroma equilibrada i la reactivitat antioxidant pròpia del licor de cassís.[19]

Compostos volàtils i aromes

[modifica]

Els tiols i altres compostos sulfurats, encara que menys abundants, aporten aromes vegetals i afruitats secundaris que personalitzen l’aroma. Aquests compostos se sumen als èsters i terpens generats o mantinguts durant la maceració en alcohol, contribuint amb notes cítriques, florals i fruitals que enriqueixen el perfil aromàtic.

Els compostos volàtils varien també segons el cultiu i el procés d’elaboració, condicionats per aspectes com el temps de maceració, temperatura i control del filtratge, els quals influeixen en la consistència, la textura cremosa i la percepció gustativa final[22].

Factors ambientals i impacte del cultiu

[modifica]

La composició química de la grosella negra, i per tant la qualitat i sabor del licor, depèn en gran manera dels factors ambientals que afecten el cultiu, com el clima, la fertilitat del sòl i el sistema agrícola emprat. Aquestes variables alteren les concentracions de compostos fenòlics i els balanços de sucres i àcids que caracteritzen cada varietat regional.

La maceració prolongada durant setmanes amb control de temperatura i d'humitat permet extreure al màxim els compostos aromàtics i fenòlics, amb un equilibri final de dolçor i acidesa que potencia la persistència i complexitat del sabor.[22]

Aspectes nutricionals

[modifica]

El licor de cassís destaca pel seu elevat valor energètic a causa de la presència de sucres simples i alcohol. No aporta quantitats significatives de proteïnes ni greixos, però pot aportar antioxidants derivats de la grosella negra, com les antocianines i flavonoides, tot i que la seva concentració disminueix notablement després del processament. Conté petites quantitats de vitamines, especialment vitamina C[23], si bé el seu interès dietètic queda limitat pel contingut en sucre i alcohol. La ingesta habitual d’aquest licor no es recomana com a font d’antioxidants o micronutrients sinó com a consum ocasional dins d’una dieta equilibrada.[19]

Contingut calòric i composició

[modifica]

Per a una porció estàndard de 30 ml, el licor pot aportar fins a 165 quilocalories, concentrades principalment en 20 grams d’hidrats de carboni, dels quals pràcticament són tot sucres simples. Aquesta composició el situa com a producte altament energètic, més comparable a postres líquids que a begudes alcohòliques típiques, i indica que el seu ús s’ha de moderar per a persones amb restriccions dietètiques.[24]

L’aportació en proteïnes i greixos del licor és pràcticament nul·la, sent la composició dominada per sucres i alcohol etílic, amb una graduació alcohòlica habitual entre 15 i 20 graus volumètrics.[24]

Antioxidants i micronutrients

[modifica]

Malgrat el procés d’elaboració, el licor conserva certes quantitats d’antioxidants naturals, com les antocianines i flavonoides originaris de la grosella negra. Aquestes substàncies s’han relacionat amb beneficis per a la salut immunològica i la reducció de l’estrès oxidatiu. No obstant això, la seva concentració es veu reduïda durant la maceració, filtratge i possibles tractaments tèrmics.

Pel què fa a vitamines, el licor presenta traces de vitamina C, amb quantitats insuficients per considerar-lo una font nutricional significativa, i el seu consum no pot compensar les limitacions energètiques o metabòliques que imposen el sucre i l’alcohol.[25]

Recomanacions d'ús

[modifica]

A causa del seu alt contingut en calories i sucres, així com la presència d’alcohol, es recomana un consum moderat del licor de cassís, considerant-lo més un complement gastronòmic o social i no una font d’aquests nutrients. No és adequat per a aquells amb dietes baixes en sucre ni per a poblacions amb afeccions metabòliques específiques com la diabetis.[20]

Legislació

[modifica]

Qualitat i denominacions

[modifica]

El licor de cassís és molt més que una beguda alcohòlica, forma part de la identitat cultural i gastronòmica de la Borgonya. Originari d'aquesta regió, el licor de cassís s'ha consolidat com un producte emblemàtic del patrimoni borgonyó, estretament vinculat a la història i artesania local. Actualment, la seva qualitat i origen estan protegits dins la Unió Europea mitjançant una Indicació Geogràfica Protegida (IGP), que garanteix que el licor es produeix a la regió de Borgonya i utilitza varietats específiques de grosella negra. D'aquesta manera, es protegeix el mètode tradicional d'elaboració i la seva vinculació geogràfica. Aquesta designació garanteix tant el mètode tradicional d'elaboració com la connexió territorial amb la Borgonya. Existeixen dues IGP principals per a aquest licor:

  • IGP "Cassís de Dijon": exigeix que tot el procés d'elaboració del licor (maceració, producció i embotellat) es realitzi exclusivament al municipi de Dijon. Les groselles negres poden venir d'altres zones, tot i que habitualment són d'origen francès.[26]
  • IGP "Cassís de Bourgogne": és menys restrictiva geogràficament pel que fa a la producció, però requereix que les groselles negres siguin cultivades a la regió de la Borgonya.[27]

Aquestes IGP són reconegudes oficialment per l'Institut National de l'Origine et de la Qualité (INAO) de França[28], i garanteixen l'autenticitat del producte. Els productes que no compleixen aquests requisits es comercialitzen simplement com a crème de cassis o licor de cassís, sense reconeixement geòrgrafic protegit.

Usos culturals

[modifica]

Cocteleria

[modifica]
Kir
[modifica]

El seu ús més conegut internacionalment és com a ingredient principal del còctel Kir. Aquesta beguda consisteix en barrejar vi blanc sec amb licor de cassís. La seva fama mundial va créixer durant i després de la Segona Guerra Mundial[29], gràcies a Félix Kir (1876-1968), alcalde de Dijon, que va popularitzar un aperitiu fet amb vi blanc local (Bourgogne Aligoté) i un raig de licor de cassís[30], promovent l'ús dels productes locals a l'època. Aquesta combinació, inicialment anomenada blanc-cassis[31], va acabar sent coneguda com a Kir en honor seu, convertint-se en un símbol de la regió. S'elabora en una proporció 9:1 vi blanc i licor de cassís[29], és a dir, 90 mil·lilitres de vi blanc per cada 10 mil·lilitres de licor de cassís. Per elaborar un Kir original, cal usar un vi blanc de Borgonya, el aligoté[29].

A partir d'aquesta recepta clàssica, han sorgit nombroses variants[29]:

A més, el licor de cassís també és present en altres còctels, com El Diablo, un còctel elaborat amb tequila, licor de cassís i cervesa de gengibre[32], o el Cassis Spritz[33].

Gastronomia i pastisseria

[modifica]

El licor de cassís és un ingredient versàtil a la cuina, tant en receptes dolces com salades. El seu sabor agredolç i el seu color intens aporten contrast i sabor a múltiples elaboracions. Alguns dels seus usos més habituals, a part de l'ús en la cocteleria, són[34]:

A prop de Dijon, espais com el Cassissium, ofereixen una experiència divulgativa sobre la història, la producció i l'elaboració del licor[36].

Altres regions productores

[modifica]

Tot i que la Borgonya és la regió de referència mundial, s'elaboren versions locals del licor de manera artesanal en altres zones on la grosella creix de forma natural, com ara els Pirineus[37], Vall d'Aran[38], Luxemburg[39], conegut com a cassero, o el Quebec[40] (Canadà). Si més no, aquests productes no poden acollir-se a la IGP "Cassís de Dijon" o "Cassis de Bourgogne", ja que les seves normes protegeixen exclusivament la producció vinculada al territori borgonyó.

Comerç i mercat del Licor de Cassís

[modifica]

El licor de cassís constitueix una part destacada del mercat del licor francés, especialment dins de la categoria dels licors de fruita. La seva producció està estretament vinculada al cultiu del Ribes nigurm (grosella negra o cassís), fruit a partir del qual s'elabora. La superfície total destinada al cultiu de cassís a França és d'aproximadament 2000 hectàrees[41], amb una producció mitjana anual de 8000 tones[41]. Més del 80% del cassís recol·lectat al país es destina a l'elaboració de licors, confitures, gelats i productes derivats. La resta s'utilitza en sucs, xarops o altres productes d'alimentació[42].

La Borgonya és la principal regió productora del país, seguida d'altres zones com el Loira o la Bretanya[42]. No obstant això, França no és autosuficient en matèria prima per l'elaboració del licor de cassís, ja que importa d'altres països una part significativa del cassís necessari per a elaborar els productes. Importa de països amb un gran volum de producció com ara Polònia (el principal productor mundial), i en menor mesura, del Regne Unit.[42] Tot i això, el licors elaborats amb cassís importat no poden obtenir la IGP "Cassis de Bourgogne", ja que aquest exigeix que el fruit d'elaboració dels productes sigui cultivat dins de la regió de la Borgonya. En canvi, si que poden acollir-se a la IGP "Cassis de Dijon", sempre que tot el procés de maceració, producció i embotellat es realitzi al municipi de Dijon.

El licor de cassís s'ha consolidat com un producte d'exportació clau dins del sector del licor francès. És particularment demandat als mercats internacionals, destacant el mercat japonès i el de la Unió Europea[43].

Tendències de consum

[modifica]

En els darrers anys, la demanda del licor de cassís ha experimentat un creixement moderat gràcies a l'apreciació dels productes artesanals i de Denominació d'Origen Controlada. Així com la popularitat creixent de la cocteleria clàssica, fent-lo servir com a ingredient principal de receptes típiques com el Kir o Kir Royal. Aquesta tendència ha afavorit la diversificació de marques i formats, incloent-hi versions ecològiques i d'alta gamma orientades al mercat gourmet.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «cassís». Cercaterm. TERMCAT. [Consulta: 27 novembre 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 «History | Crème de Cassis: the origin of Dijon Crème de Cassis». [Consulta: 10 octubre 2025].
  3. ↑ «CASSIS : Etymologie de CASSIS». [Consulta: 10 octubre 2025].
  4. ↑ «i. cassis» (en francès). Dictionnaire de l'Académie française. Académie française. [Consulta: 27 novembre 2022].
  5. ↑ «What is Crème de Cassis?».
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Des bienfaits du cassis et de la truculence du Chanoine Kir» (en francés). Jean Vitaux. [Consulta: 13 novembre 2025].
  7. ↑ 7,0 7,1 Gaston, Gérard. Le Miroir du "coin" et du temps. Souvenirs et confidences. (en francés). Editions des États généraux de la gastronomie française, p. 384, p.178-181. 
  8. ↑ Lage, Santiago Martínez. «La 'Cassis' de Dijon y el mercado único» (en castellà), 31-01-2013. [Consulta: 10 octubre 2025].
  9. ↑ Duplais, Pierre; Duplais (jeune). A Treatise on the Manufacture and Distillation of Alcoholic Liquors (en anglès). H. C. Baird, 1871. 
  10. ↑ 10,0 10,1 Orjuela Palacio, Juliana Marcela; Marino, Damián José Gabriel; Zamora, María Clara; Lanari Vila, María Cecilia «Análisis sensorial y fisicoquímico de bebidas en polvo a base de yerba mate (Ilex Paraguariensis) y cassis (Ribes Nigrum)» (en castellà). Análisis sensorial y fisicoquímico de bebidas en polvo a base de yerba mate (Ilex Paraguariensis) y cassis (Ribes Nigrum), 2014.
  11. ↑ Cortez, Regina E.; Gonzalez de Mejia, Elvira «Blackcurrants (Ribes nigrum): A Review on Chemistry, Processing, and Health Benefits» (en anglès). Journal of Food Science, 84, 9, 2019, pàg. 2387–2401. DOI: 10.1111/1750-3841.14781. ISSN: 1750-3841.
  12. ↑ Rivera Jiménez, María Teresa; Huerta Zurita, Ramon; Herrera Hernández, María Guadalupe; Herrera Enciso, Violeta; Flores Gómez, Carlos Alberto «Condiciones de maceración y fermentación que incrementan el contenido de etanol en mosto fermentado para whisky de malta» (en castellà). Biotecnia, 24, 1, 4-2022, pàg. 133–141. DOI: 10.18633/biotecnia.v24i1.1576. ISSN: 1665-1456.
  13. ↑ Gagneten, Maite. [https://bibliotecadigital.exactas.uba.ar/download/tesis/tesis_n6746_Gagneten.pdf Aprovechamiento integral de la grosella negra como fuente de compuestos bioactivos para el desarrollo de productos deshidratados] (tesi) (en castellà). Facultad de Ciencias Exactas y Naturales, Universidad de Buenos Aires, 2020. 
  14. ↑ Dechkunchorn, Mayoonkarn; Phet-Tool, Sirilak; Suepchat, Panadda; Tinchan, Patcharaporn Effect of Ethanol Concentrations, Honey Adding and Maceration Times on Quality of Mao (Antidesma thwaitesianum) Liqueur, 4-2024.
  15. ↑ Wilk, Marta; Seruga, Przemysław; Nowicka, Paulina Efecto de los parámetros de procesamiento en el contenido de compuestos bioactivos de las tinturas de frutos de Prunus spinosa L., 14-09-2025.
  16. ↑ Portet, Àngel «La ratafia dels raiers i altres licors tradicionals del pirineu» (pdf). Revista Caramella, 13, 2005, pàg. 7. ISSN: 1888-0827.
  17. ↑ «L'empresa de la Pobla de Segur, Licors Portet, celebra 125 anys». Nació Lleida, 08-12-2009.
  18. ↑ «Licors Portet guanya quatre medalles d'or a la fira de Vitòria». L'Econòmic, 05-04-2014.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 Vulić, Todor; Nikićević, Ninoslav; Stanković, Ljubiša; Veličković, Milovan; Todosijević, Marina «Chemical and sensorial characteristics of fruit spirits produced from different black currant (Ribes nigrum l.) and red currant (Ribes rubrum l.) cultivars». Macedonian Journal of Chemistry and Chemical Engineering (en anglès), 20-12-2012.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 «Aitona Gourmet» (en castellà). [Consulta: 10 novembre 2025].
  21. ↑ «Crème de cassis» (en castellà). [Consulta: 10 novembre 2025].
  22. ↑ 22,0 22,1 «[https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/2429/TESIS_MRIU_AUMATELL.pdf?sequence=1 CARACTERIZACIÓN DE COMPUESTOS VOLÁTILES EN BEBIDAS DERIVADAS DE FRUTA]» (en castellà). [Consulta: 10 novembre 2025].
  23. ↑ «Cassis» (en castellà). [Consulta: 10 novembre 2025].
  24. ↑ 24,0 24,1 «Creme de Cassis Nutrition» (en castellà). [Consulta: 10 novembre 2025].
  25. ↑ Orjuela Palacio, Juliana Marcela. «Análisis sensorial y fisicoquímico de bebidas en polvo a base de yerba mate (Ilex Paraguariensis) y cassis (Ribes Nigrum)», 2014. [Consulta: 10 novembre 2025].
  26. ↑ «Cassis de Dijon | INAO». [Consulta: 16 octubre 2025].
  27. ↑ «Cassis de Bourgogne | INAO». [Consulta: 16 octubre 2025].
  28. ↑ «Tout sur la crème de Cassis de Bourgogne» (en francès). [Consulta: 16 octubre 2025].
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 «¿Qué es el kir?» (en castellà). [Consulta: 3 novembre 2025].
  30. ↑ «El Kir: historia de este popular aperitivo francés» (en espanyol europeu), 02-04-2021. [Consulta: 3 novembre 2025].
  31. ↑ Jimenez, Christian. «Cómo preparar un cóctel Kir Royale» (en castellà), 31-10-2014. [Consulta: 3 novembre 2025].
  32. ↑ «Receta del Cóctel El Diablo | The Bar España» (en castellà). [Consulta: 3 novembre 2025].
  33. ↑ Nice, Miriam. «Cassis spritz recipe | Good Food» (en anglès). [Consulta: 3 novembre 2025].
  34. ↑ «Licor de Cassís Dera Val» (en castellà). [Consulta: 3 novembre 2025].
  35. ↑ «Magret de canard au cassis» (en anglès), 18-09-2012. [Consulta: 3 novembre 2025].
  36. ↑ «Le Cassissium en Bourgogne - Une visite qui vous laissera bouche baie» (en francès). [Consulta: 3 novembre 2025].
  37. ↑ «Licor de Cassis 20cl» (en castellà). [Consulta: 16 octubre 2025].
  38. ↑ Tur, Mònica Sanmartí. «El licor de cassis del Valle de Aran» (en castellà), 08-01-2021. [Consulta: 16 octubre 2025].
  39. ↑ «Liqueur castle Beaufort» (en francès). [Consulta: 16 octubre 2025].
  40. ↑ «Cassis Monna & Filles» (en francès). [Consulta: 16 octubre 2025].
  41. ↑ 41,0 41,1 «Cassis : l'irrigation est déterminante dans l'itinéraire technique | Réussir fruits & légumes» (en francès), 27-10-2025. [Consulta: 4 novembre 2025].
  42. ↑ 42,0 42,1 42,2 «Perspectives de marché pour la filière cassis et analyse de l'adéquation entre l'offre et la demande» (en francès). [Consulta: 4 novembre 2025].
  43. ↑ «Passion Fruit Liqueur | Photos Photiades Group» (en anglès americà). [Consulta: 4 novembre 2025].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Licor_de_cassís&oldid=36486004»