Bréjaude
| Característiques | |
|---|---|
| País d'origen | Llemotges |
| On es menja | Llemotges |
| Gastronomia | cuina llemosina (cuina occitana) |
| Detalls | |
| Tipus | sopa  |
| Mètode de preparació | Cocció en cassola |
| Ingredients principals | col, cansalada, pa. Altres verdures (porro, nap, etc.) |
La brejauda en occità és la sopa més emblemàtica de la cuina llemosina,[1] a Occitània, feta principalment a base de col,[2] i també pot fer-se amb poma[2] i cansalada.[2] El seu nom ve de brejar (forma nord-occitana de "bregar" o "bresar" 'esmicolar' la cansalada, la qual fon amb la resta de la sopa; la cotna que hi resta s'anomena el brejon.
És una sopa que, com passa a la cuina menorquina es menja amb pa. Per servir-la cal primer omplir els plats amb abundants llesques de pa, llavors es reparteix primer el brou, de manera que el pa el xucli bé i s'infli, i finalment es distribueixen per sobre les verdures. Se sol tirar una mica de pebre negre molt a la fi. Com ocorre amb altres sopes occitanes de pagès, per exemple la garbura gascona, la tradició diu que una cullera s'hauria de mantenir dreta si es clava en la sopa.
Tradicionalment se serveix en recipients de terrissa bombats i amb la boca una mica estreta. Es menja ben calenta, a taula, dempeus o en un banc al portal de casa. Se sol acabar fent chabrol, és a dir, afegint una mica de vi i bevent el que roman com si el recipient fos un got.[3] Alguns consideren que és important dw menjar el brou (amb el pa) a part de les verdures,[4] com fem a l'escudella i carn d'olla de la cuina catalana.
La brejauda tradicional es coïa en una marmita de ferro d'uns 4-5 litres de capacitat, que penjava sobre el foc del canton, i la cansalada es fon prèviament en una paella grossa, també de ferro, anomenada pelhon ("paelló").[5]"
Referències
[modifica]- ↑ "la sopa típica llemosina és la bréjaude", a Limousin: le guide vert, Michelin, 2008, ISBN 978-2-06-711746-4 (francès)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Limousin, Encyclopédie Bonneton, any 2000, ISBN 2-86253-267-3
- ↑ La société rurale traditionnelle en Limousin, volum I, pàgs. 111-112
- ↑ Bréjaude et clafoutis: Le cahier d'une gourmande en Limousin (suite). Souvenirs contés, recettes et receptas, histoire et coutumes. Régine Rossi-Lagorce i Marie-France Houdart, Maiade Éditions, ISBN 2-916512-01-2 (occità) (francès)
- ↑ La société rurale traditionnelle en Limousin, volum I, pàg. 86
Bibliografia
[modifica]- La cuina del país dels càtars: Cultura i plats d'Occitània, de Gascunya a Provenca. Jaume Fàbrega. 2003. Cossetània Edicions. ISBN 84-96035-80-8.
- Bréjaude et clafoutis: Le cahier d'une gourmande en Limousin (suite). Souvenirs contés, recettes et receptas, histoire et coutumes. Régine Rossi-Lagorce i Marie-France Houdart, Maiade Éditions, ISBN 2-916512-01-2 (occità) (francès)
- La société rurale traditionnelle en Limousin: ethnographie et folklore du Haut-Limousin et de la Basse-Marche, Volum I. Albert Goursaud. 1976. Editorial G.-P. Maisonneuve et Larose. ISBN 2-7068-0611-7 (francès)
Enllaços externs
[modifica]
| Plats: | Bolhabaissa · Bréjaude · Cassolet · Garbura · Farcidura · Merluça amb alhòli · Milassú, picart o crica · Olla aranesa · Pan golçat · Pastis de treflas · Pissaladiera · Pontin · Sanganhèta · Soca de Niça · Tiela · Trenèl · Tripó · Trufada |   |
|---|---|---|
| Companatges: | Aligot · Anchoiada · Formatge · Mica o farçum · Ratatolha · Oliva · Tapenada · Tortú o borriol · Paté | |
| Dolços: | ||
| Begudes: | ||
