Bréjaude

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de menjarBréjaude
Origen
País d'origenLlemotges
On es menjaLlemotges
Gastronomiacuina llemosina (cuina occitana)
Detalls
Tipussopa Modifica el valor a Wikidata
Mètode de preparacióCocció en cassola
Ingredients principalscol, cansalada, pa. Altres verdures (porro, nap, etc.)

La brejauda en occità és la sopa més emblemàtica de la cuina llemosina,[1] a Occitània, feta principalment a base de col,[2] i també pot fer-se amb poma[2] i cansalada.[2] El seu nom ve de brejar (forma nord-occitana de "bregar"), esmicolar la cansalada, que fon amb la resta de la sopa, on hi resta la cotna o brejon.

És una sopa que, com passa a la cuina menorquina es menja amb pa. Per servir-la cal primer omplir els plats amb abundants llesques de pa, llavors es reparteix primer el brou, de manera que el pa el xucli bé i s'infli, i finalment es distribueixen per sobre les verdures. Se sol tirar una mica de pebre negre molt a la fi. Com ocorre amb altres sopes occitanes de pagès, per exemple la garbura gascona, la tradició diu que una cullera hauria d'aguantar-se verticalment si es punxa a la sopa.

Tradicionalment se serveix en recipients de terrissa bombats i amb la boca una mica estreta. Es menja ben calenta, a taula, dempeus o en un banc al portal de casa. Se sol acabar fent chabrol, és a dir, afegint una mica de vi i bebent el que queda com si el recipient fos un got.[3] Alguns consideran important menjar el brou (amb el pa) a part de les verdures,[4] com fem a l'escudella i carn d'olla de la cuina catalana.

La brejauda tradicional es coïa en una marmita de ferro d'uns 4-5 litres de capacitat, que penjava sobre el foc del cantou, i la cansalada es fon prèviament en una paella gran, també de ferro, anomenada pelhon ("paelló").[5]"

Bibliografia[modifica]

  • La cuina del país dels càtars: Cultura i plats d'Occitània, de Gascunya a Provenca. Jaume Fàbrega. 2003. Cossetània Edicions. ISBN 84-96035-80-8.
  • Bréjaude et clafoutis: Le cahier d'une gourmande en Limousin (suite). Souvenirs contés, recettes et receptas, histoire et coutumes. Régine Rossi-Lagorce i Marie-France Houdart, Maiade Éditions, ISBN 2-916512-01-2 (occità) (francès)
  • La société rurale traditionnelle en Limousin: ethnographie et folklore du Haut-Limousin et de la Basse-Marche, Volum I. Albert Goursaud. 1976. Editorial G.-P. Maisonneuve et Larose. ISBN 2-7068-0611-7 (francès)

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. "la sopa típica llemosina és la bréjaude", a Limousin: le guide vert, Michelin, 2008, ISBN 978-2-06-711746-4 (francès)
  2. 2,0 2,1 2,2 Limousin, Encyclopédie Bonneton, any 2000, ISBN 2-86253-267-3
  3. La société rurale traditionnelle en Limousin, volum I, pàgs. 111-112
  4. Bréjaude et clafoutis: Le cahier d'une gourmande en Limousin (suite). Souvenirs contés, recettes et receptas, histoire et coutumes. Régine Rossi-Lagorce i Marie-France Houdart, Maiade Éditions, ISBN 2-916512-01-2 (occità) (francès)
  5. La société rurale traditionnelle en Limousin, volum I, pàg. 86
Llibre de cuina
de Viquillibres
Al Llibre de cuina de Viquillibres hi ha receptes i
contingut gastronòmic lliure relatius a Bréjaude .