Bréjaude

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de menjarBréjaude
Origen
País d'origen Llemotges
On es menja Llemotges
Gastronomia cuina llemosina (cuina occitana)
Detalls
Mètode de preparació Cocció en cassola
Ingredients principals col, cansalada, pa. Altres verdures (porro, nap, etc.)
Modifica les dades a Wikidata

La brejauda en occità és la sopa més emblemàtica de la cuina llemosina,[1] a Occitània, feta principalment a base de col,[2] i també pot fer-se amb poma[2] i cansalada.[2] El seu nom ve de brejar (forma nord-occitana de "bregar"), esmicolar la cansalada, que fon amb la resta de la sopa, on hi resta la cotna o brejon.

És una sopa que, com passa a la cuina menorquina es menja amb pa. Per servir-la cal primer omplir els plats amb abundants llesques de pa, llavors es reparteix primer el brou, de manera que el pa el xucli bé i s'infli, i finalment es distribueixen per sobre les verdures. Se sol tirar una mica de pebre negre mòlt a la fi. Com ocorre amb altres sopes occitanes de pagès, per exemple la garbura gascona, la tradició diu que una cullera hauria d'aguantar-se verticalment si es punxa a la sopa.

Tradicionalment se serveix en recipients de terrissa bombats i amb la boca una mica estreta. Es menja ben calenta, a taula, dempeus o en un banc al portal de casa. Se sol acabar fent chabrol, és a dir, afegint una mica de vi i bebent el que queda com si el recipient fos un got.[3] Alguns consideran important menjar el brou (amb el pa) a part de les verdures,[4] com fem a l'escudella i carn d'olla de la cuina catalana.

La brejauda tradicional es coïa en una marmita de ferro d'uns 4-5 litres de capacitat, que penjava sobre el foc del cantou, i la cansalada es fon prèviament en una paella gran, també de ferro, anomenada pelhon ("paelló").[5]"

Bibliografia[modifica]

  • La cuina del país dels càtars: Cultura i plats d'Occitània, de Gascunya a Provenca. Jaume Fàbrega. 2003. Cossetània Edicions. ISBN 84-96035-80-8.
  • Bréjaude et clafoutis: Le cahier d'une gourmande en Limousin (suite). Souvenirs contés, recettes et receptas, histoire et coutumes. Régine Rossi-Lagorce i Marie-France Houdart, Maiade Éditions, ISBN 2-916512-01-2 (occità) (francès)
  • La société rurale traditionnelle en Limousin: ethnographie et folklore du Haut-Limousin et de la Basse-Marche, Volum I. Albert Goursaud. 1976. Editorial G.-P. Maisonneuve et Larose. ISBN 2-7068-0611-7 (francès)

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. "la sopa típica llemosina és la bréjaude", a Limousin: le guide vert, Michelin, 2008, ISBN 978-2-06-711746-4 (francès)
  2. 2,0 2,1 2,2 Limousin, Encyclopédie Bonneton, any 2000, ISBN 2-86253-267-3
  3. La société rurale traditionnelle en Limousin, volum I, pàgs. 111-112
  4. Bréjaude et clafoutis: Le cahier d'une gourmande en Limousin (suite). Souvenirs contés, recettes et receptas, histoire et coutumes. Régine Rossi-Lagorce i Marie-France Houdart, Maiade Éditions, ISBN 2-916512-01-2 (occità) (francès)
  5. La société rurale traditionnelle en Limousin, volum I, pàg. 86
Llibre de cuina
de Viquillibres
Al Llibre de cuina de Viquillibres hi ha receptes i
contingut gastronòmic lliure relatius a Bréjaude .