Sanganhèta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de menjarSanganhèta
Origen
Altres noms Sangueta, sang amb ceba, sang freixida, sanqueta, sanguina, sanquette, sang frit
País d'origen Occitània i Països Catalans
On es menja Occitània i Països Catalans
Gastronomia cuina aranesa (cuina occitana)
Detalls
Ingredients principals sang, ceba, cansalada, all, julivert
Modifica les dades a Wikidata

La sanganhèta és un plat tradicional de la cuina aranesa a base de sang quallada de porc o d'anyell, fregida amb all i julivert, "a l'estil aranès",[1] però que també pot tenir altres ingredients, com ceba o trossets de cansalada.

La recepta és relativament flexible i els ingredients poden variar una mica segons on es faci. La sang, per exemple, en altres llocs pot ser també de xai, cabrit, bou, vedella, pollastre, ànec, oca o conill.[1] Pot ser que es bulli abans de fregir-la, en especial si és de porc o vedella, però no forçosament. Pot incloure dauets de cansalada, molles de pa, ceba, etc.[1]

Amb aquestes variants, a més de la Vall d'Aran, la sanganhèta es menja en altres llocs, on rep noms diferents: sang amb ceba[1] en alguns llocs de Catalunya,[1] de València[1] i de les illes Balears;[1] sangueta[1] en algunes comarques valencianes;[1] sanqueta[1] a la Catalunya Nord[1] i a la meitat sud d'Occitània (Gascunya, Llenguadoc, Provença),[1] on també pot rebre els noms de sanguet, sanguina, sang de calhon ("sang de porc", en occità).[1] A la Vall d'Aran, de vegades poden trobar cartes de restaurants i fullets turístics on la sanganhèta es tradueix amb l'equivalent en altres llengües de l'expressió sang a l'aranesa.

Plats semblants[modifica]

La sanganhèta i plats semblants abans eren molt més corrents que ara, i es menjaven tant als Països Catalans com a Occitània. De vegades no es tractava d'un plat acabat, sinó d'una preparació intermèdia que s'afegia per donar gust a les picades,[1] a la pilota[1] d'una escudella o, tallada a trossets, a un arròs.[1] D'altres, sí que es menjava com a plat, bé a base de sang sola, bé barrejada amb altres vísceres, com fetge, pulmó, etc. Alguns d'aquests plats més complexos, i que prenen altres noms, que han arribat fins als nostres dies són, per exemple, el freginat[1] (Catalunya) o el frit mallorquí[1] (Balears), que ja apareixen[2] al Llibre de Sent Soví (receptari català del s.XIV).

A Bearn (Gascunya), la sangueta no és, com al País valencià, una sanganhèta de sang sola, sinó un plat més complex que també conté galta, tripes i melsa de vedella.[1]

Bibliografia[modifica]

  • La cuina del país dels càtars: Cultura i plats d'Occitània, de Gascunya a Provença. Jaume Fàbrega. 2003. Cossetània Edicions. ISBN 84-96035-80-8.

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 La cuina dels càtars, pàg. 213
  2. La cuina del país dels càtars, pàgs. 118 i 213, respectivament