Primera divisió espanyola de futbol

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Liga BBVA)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«primera divisió» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Primera Divisió (desambiguació)».
Primera Divisió
LaLiga Santander
Temporada o torneig actualPrimera divisió espanyola de futbol 2016-17
Primera divisió espanyola de futbol
Esport Futbol
Fundació 1929
Nombre d'equips 20
País Espanya Espanya
Continent Europa Europa
Campió actual RMadrid Real Madrid CF
Més campionats RMadrid Real Madrid CF (33)
Descens a: Segona Divisió
Soci de TV
Lloc web oficial LaLiga Santander

La Primera divisió espanyola de futbol (oficialment LaLiga Santander[1]) és la màxima categoria del sistema de lligues de futbol d'Espanya. Se celebra cada any des de 1929, i actualment la controla i organitza la Lliga de Futbol Professional (LFP).

La primera divisió d'Espanya és la lliga més potent del món, segons el rànquing anual oficial de la Federació Internacional d'Història i Estadística de Futbol (en anglès, IFFHS).[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Inicis[modifica | modifica el codi]

El primer torneig es va disputar la temporada 1928/1929, i la va guanyar el FC Barcelona. Per decidir quins equips formarien part del campionat, es va determinar convidar els sis campions (Athletic Club de Bilbao, Arenas Club de Getxo, Real Madrid CF, Real Sociedad, FC Barcelona i Real Unión Club de Irun) i tres subcampions (RCD Espanyol, Club Atlético de Madrid i CE Europa) que havia tingut fins llavors el denominat Campionat d'Espanya. El desè equip (Real Racing Club de Santander) va sortir del primer torneig classificatori de la història de la Lliga.

La temporada 1934-1935 es va ampliar, per primera vegada, el nombre d'equips, passant a disputar-se amb dotze. La competició va ser suspesa per la Guerra Civil Espanyola el 1936 i es va reprendre en acabar aquesta amb els mateixos equips que estaven presents abans de la interrupció.

Naixement de la LFP[modifica | modifica el codi]

Fins a la temporada 1984/85 la Real Federació Espanyola de Futbol (RFEF) s'encarregava de l'organització del torneig. A partir de llavors, la competició va ser organitzada per la Lliga Nacional de Futbol Professional (LFP), organisme independent que es va formar per iniciativa dels propis clubs després de desavinences amb la RFEF respecte a la gestió de la professionalització i el repartiment econòmic dels beneficis de la Lliga.

La temporada 1986/87 es va provar, sense èxit, el sistema de play-off. Un cop acabada la lliga regular, es van dividir els llavors 18 clubs participants en tres grups de sis equips. Per aquest motiu, aquesta campanya va ser la més llarga de la història, amb 44 jornades (34 de Lliga i 10 de play-off). Un únic equip va descendir i tres van ascendir, per la qual cosa l'any següent va començar la Lliga de 20 equips, idèntica a l'actual.

La Lliga de 22 equips[modifica | modifica el codi]

L'estiu de 1995 la LFP va decidir excloure de les seves competicions per la temporada 1995/96 el RC Celta de Vigo i el Sevilla FC (relegant-los a la Segona Divisió B) per diferents defectes en la documentació de la seva inscripció, l'endemà d'acabar el termini per a la seva entrega. Simultàniament, el Real Valladolid CF i l'Albacete Balompié, dos equips descendits a Segona Divisió al final del campionat anterior, van ser convidats per la LFP a ocupar les places del Celta i el Sevilla.

Els dos clubs afectats van presentar sengles recursos emparant-se en la Ley General de la Administración y del Procedimiento Administrativo Común, considerant que la LFP havia vulnerat el dret d'ambdues entitats a esmenar, una vegada notificades, les deficiències documentals d'un expedient lliurat en termini. Per la seva banda, el Valladolid i l'Albacete també van presentar les seves al·legacions al Consejo Superior de Deportes (CSD), en considerar inaplicable la Ley de Procedimiento Administrativo per tractar-se la LFP i la RFEF d'entitats privades, demandant així que es reconegués la seva categoria una vegada acceptada la invitació rebuda i formalitzada la inscripció d'acord els havia estat requerida.

Paral·lelament, i com a mesura de pressió, hi va haver importants mobilitzacions per part dels seguidors dels clubs implicats i, fins i tot, des del CSD es van denunciar pressions polítiques.

Inhibits el CSD i la Reial Federació Espanyola, la decisió final va quedar a criteri del ple de l'Assemblea de la Lliga Nacional de Futbol Professional, que es va reunir en una sessió televisada en directe. Mantenir l'exclusió de Celta i Sevilla significava el risc d'una paralització judicial de les competicions i l'amenaça d'indemnitzacions milionàries a clubs implicats, patrocinadors i socis comercials (televisió); riscos similars s'albiraven si els exclosos fossin Valladolid i Albacete que, complementant els tràmits després de la invitació rebuda, argumentaven haver adquirit el dret a participar en la màxima categoria. Després de la crua intervenció del president de la SD Compostela, José María Caneda, que va treure a la llum la malaptesa de la mateixa LFP, es va aconseguir per aclamació la conformitat de l'Assemblea amb una solució de compromís que va consistir a incrementar en dos el nombre d'equips participants en el torneig de lliga, perllongant fins a les 42 jornades durant les dues temporades següents. La solució implicava modificar el nombre d'ascensos i descensos a partir de la temporada 1996 /97, en què van descendir quatre equips i en van ascendir tan sols dos, i jugant el tercer classificat de Segona contra el cinquè pitjor de Primera la promoció, i indemnitzant econòmicament al quart classificat de Segona per privar de la possibilitat de disputar l'ascens. A canvi, a partir de la temporada 1999/2000 es va eliminar la promoció i es va incrementar en un (de dos a tres) el nombre d'ascensos i descensos directes entre Primera i Segona Divisió per temporada.

La Lliga de les «Estrelles»[modifica | modifica el codi]

Des de fa alguns anys, la primera divisió és anomenada en els mitjans de comunicació com la Liga de las Estrellas. Després de l'aparició de les televisions privades a Espanya, els clubs van augmentar considerablement els ingressos gràcies a suculents contractes d'emissió de partits per televisió. Això els va permetre contractar a molts dels millors futbolistes del món, encara que, històricament, ja venien fent d'alguna manera.

D'acord a la classificació anual realitzada per la Federació Internacional d'Història i Estadística de Futbol (IFFHS), la primera divisió espanyola va ser considerada com la millor lliga del món els anys 2000, 2001, 2002 i 2004.

A partir de la temporada 2008/09 va canviar per primera vegada la seva denominació, després d'un acord de patrocini de tres anys entre la LFP i el Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, i va passar a anomenar-se Liga BBVA.

Sistema de competició[modifica | modifica el codi]

La primera divisió d'Espanya és un torneig organitzat i regulat (conjuntament amb la Segona Divisió) per la Lliga Nacional de Futbol Professional (LFP), els membres de la qual són els mateixos clubs participants.

La competició es disputa anualment, començant a finals del mes d'agost o principis de setembre, i s'acaba el mes de maig o juny del següent any.

La primera divisió consta d'un grup únic integrat per 20 equips, pertanyents a clubs de futbol o a societats anònimes esportives (SAD). Seguint un sistema de lliga, els vint equips s'enfronten tots contra tots en dues ocasions (una en camp propi i una altra en camp contrari) sumant un total de 38 jornades. L'ordre de les trobades es decideix per sorteig abans de començar la competició.

La classificació final s'estableix d'acord amb els punts totals obtinguts per cada equip en finalitzar el campionat. Els equips obtenen tres punts per cada partit guanyat, un punt per cada empat i cap punt pels partits perduts. Si en finalitzar el campionat dos equips igualen a punts, els mecanismes per desempatar la classificació són els següents:

  1. Qui tingui una major diferència entre gols a favor i en contra segons el resultat dels partits jugats entre ells.
  2. Qui tingui la major diferència de gols a favor tenint en compte tots els obtinguts i rebuts en el transcurs de la competició.
  3. El club que hagi marcat més gols.

Si l'empat a punts és entre tres o més clubs, els successius mecanismes de desempat són els següents:

  1. La millor puntuació de la que a cadascun correspongui d'acord amb els resultats dels partits jugats entre si pels clubs implicats.
  2. La major diferència de gols a favor i en contra, considerant únicament els partits jugats entre si pels clubs implicats.
  3. La major diferència de gols a favor i en contra tenint en compte totes les trobades del campionat.
  4. El major nombre de gols a favor tenint en compte totes les trobades del campionat.
  5. El club millor classificat d'acord amb els barems de fair play.

L'equip que més punts sumi al final del campionat serà proclamat campió de Lliga i obtindrà el dret automàtic a participar en la fase de grups de la següent edició de la Lliga de Campions de la UEFA, juntament amb el subcampió i el tercer classificat; el quart classificat disputarà la ronda prèvia per accedir a la fase de grups d'aquesta competició. El cinquè classificat obtindrà el dret a participar en la ronda de play-off de la propera UEFA Europa League i el sisè, a la tercera eliminatòria d'aquesta. Si a la Copa del Rei el campió i el subcampió estan classificats per a la Lliga de Campions, el setè classificat obtindrà el dret a jugar la tercera ronda prèvia de la següent edició de l'Europa League. A més, el campió disputa la Supercopa d'Espanya, enfrontant-se al guanyador de la Copa del Rei d'aquesta mateixa temporada.

Els tres últims equips baixaran a la Segona Divisió i, d'aquesta, ascendiran recíprocament els dos primers classificats i un tercer vencedor d'un sistema d'eliminatòries, reemplaçant així als equips que descendeixin. El tercer ascens des de Segona Divisió determinat pel sistema d'eliminatòries serà el vencedor d'una final composta entre el guanyador de l'eliminatòria entre el tercer i sisè millor classificats i el guanyador de l'eliminatòria entre el quart i cinquè millor classificats. Les eliminatòries es jugaran a l'anada al camp del pitjor classificat en la competició regular. Aquest sistema va ser introduït en la temporada 2010/11, mentre que anteriorment ascendia directament el tercer millor classificat.

Fins a la temporada 1998/99, els dos últims classificats descendien directament, i el dissetè i el divuitè classificats jugaven una promoció, enfrontant-se al tercer i quart classificats de Segona Divisió, respectivament. Els vencedors d'aquests partits aconseguien jugar a primera divisió la temporada següent i, els perdedors, disputaven la Segona Divisió.

A la temporada 1986/87, es va arribar a jugar un sistema de play-off que, al final de la temporada regular, va dividir els equips en tres grups de sis conjunts cadascun d'acord amb la classificació que havien obtingut després de les 34 jornades ordinàries. Sis van lluitar pel títol, sis per la Copa de la Lliga i, els sis restants, van lluitar per eludir el descens. Els punts obtinguts en els play-off es van sumar als aconseguits a la Lliga regular.

Equips de Primera Divisió (2016-2017)[modifica | modifica el codi]

 

Historial[modifica | modifica el codi]

Tot i que 61 equips diferents han disputat la Primera divisió al llarg de la seva història, fins ara només han estat capaços de guanyar el torneig nou clubs: Real Madrid, en 33, FC Barcelona, en 24; Atlético de Madrid, en 10; Athletic Club, a 8; València CF, en 6; Real Sociedad, en 2 i Betis, Sevilla FC i Deportivo de la Corunya, en 1.

Tanmateix, en les últimes 25 temporades, dos equips han acaparat els campionats en 20 ocasions. Aquesta hegemonia és només superada per altres tres lligues internacionals. La Lliga portuguesa de futbol, on els equips Benfica i el Porto han estat campions en 27 dels últims 30 anys; la Lliga egípcia de futbol, on els equips Al-Ahly SC El Caire i Zamalek Sporting Club han estat campions en 25 dels últims 30 anys; i la Lliga escocesa de futbol, on el Celtic i el Rangers s'han repartit els 30 últims títols. Un fet comú en les grans lligues europees, on se sumen els 16 dels últims 30 títols per al FC Internazionale o la Juventus a la Llliga italiana de futbol; 22 dels últims 30 per al Bayern o Borussia Dortmund a la Lliga alemanya de futbol; o 17 dels últims 24 per a Manchester United i Chelsea a la Lliga anglesa de futbol.

Temporada Campió Subcampió Tercer Notes
Nom oficial: Campeonato Nacional de Liga de Primera División
1928-29 Catalunya F. C. Barcelona Comunitat de Madrid Real Madrid F. C. País Basc Athletic Club Primer campionat professional
1929-30 País Basc Athletic Club Catalunya F. C. Barcelona País Basc Arenas de Getxo Campió invicte
1930-31 País Basc Athletic Club Cantàbria Real Santander R. C. País Basc Real Sociedad
1931-32 Comunitat de Madrid Madrid F. C. País Basc Athletic Club Catalunya F. C. Barcelona Campió invicte
1932-33 Comunitat de Madrid Madrid F. C. País Basc Athletic Club Catalunya C. D. Español
1933-34 País Basc Athletic Club Comunitat de Madrid Madrid F. C. Cantàbria R. C. Santander
1934-35 Andalusia Betis Balompié Comunitat de Madrid Madrid F. C. Astúries Oviedo F. C. Lliga ampliada a 12 equips
1935-36 País Basc Athletic Club Comunitat de Madrid Madrid F. C. Astúries Oviedo F. C.
1939-40 Comunitat de Madrid Athletic-Aviación Andalusia Sevilla F. C. País Basc Athletic Club Suspesa entre 1936 i 1939 per la Guerra Civil
1940-41 Comunitat de Madrid Atlético-Aviación País Basc Athletic Club País Valencià València C. F.
1941-42 País Valencià València C. F. Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Comunitat de Madrid Atlético Aviación Lliga ampliada a 14 equips
1942-43 País Basc Athletic Club Andalusia Sevilla C. F. Catalunya C. F. Barcelona Primer trofeu en propietat atorgat
1943-44 País Valencià València C. F. Comunitat de Madrid Atlético-Aviación Andalusia Sevilla C. F.
1944-45 Catalunya C. F. Barcelona Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Comunitat de Madrid Atlético-Aviación
1945-46 Andalusia Sevilla C. F. Catalunya C. F. Barcelona País Basc Athletic Club
1946-47 País Valencià València C. F. País Basc Athletic Club Comunitat de Madrid Atlético de Madrid
1947-48 Catalunya C. F. Barcelona País Valencià València C. F. Comunitat de Madrid Atlético de Madrid
1948-49 Catalunya C. F. Barcelona País Valencià València C. F. Comunitat de Madrid Real Madrid C. F.
1949-50 Comunitat de Madrid Atlético de Madrid Galícia R. C. D. La Coruña País Valencià València C. F.
1950-51 Comunitat de Madrid Atlético de Madrid Andalusia Sevilla C. F. País Valencià València C. F. Lliga ampliada a 16 equips
1951-52 Catalunya C. F. Barcelona País Basc Athletic Club Comunitat de Madrid Real Madrid C. F.
1952-53 Catalunya C. F. Barcelona País Valencià València C. F. Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Segon trofeu en propietat atorgat
1953-54 Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Catalunya C. F. Barcelona País Valencià València C. F.
1954-55 Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Catalunya C. F. Barcelona País Basc Athletic Club
1955-56 País Basc Athletic Club Catalunya C. F. Barcelona Comunitat de Madrid Real Madrid C. F.
1956-57 Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Andalusia Sevilla C. F. Catalunya C. F. Barcelona
1957-58 Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Comunitat de Madrid Atlético de Madrid Catalunya C. F. Barcelona
1958-59 Catalunya C. F. Barcelona Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. País Basc Athletic Club
1959-60 Catalunya C. F. Barcelona Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. País Basc Athletic Club
1960-61 Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Comunitat de Madrid Atlético de Madrid Aragó Real Zaragoza Tercer trofeu en propietat atorgat
1961-62 Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Catalunya C. F. Barcelona Comunitat de Madrid Atlético de Madrid
1962-63 Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Comunitat de Madrid Atlético de Madrid Astúries Real Oviedo C. F.
1963-64 Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Catalunya C. F. Barcelona Andalusia Real Betis Balompié Quart trofeu en propietat atorgat
1964-65 Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Comunitat de Madrid Atlético de Madrid Aragó Real Zaragoza Rècord de campionats consecutius
1965-66 Comunitat de Madrid Atlético de Madrid Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Catalunya C. F. Barcelona
1966-67 Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Catalunya C. F. Barcelona Catalunya R. C. D. Español
1967-68 Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Catalunya C. F. Barcelona Canàries U. D. Las Palmas
1968-69 Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Canàries U. D. Las Palmas Catalunya C. F. Barcelona Cinquè trofeu en propietat atorgat
1969-70 Comunitat de Madrid Atlético de Madrid País Basc Athletic Club Andalusia Sevilla C. F.
1970-71 País Valencià València C. F. Catalunya C. F. Barcelona Comunitat de Madrid Atlético de Madrid
1971-72 Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. País Valencià València C. F. Catalunya C. F. Barcelona Lliga ampliada a 18 equips
1972-73 Comunitat de Madrid Atlético de Madrid Catalunya F. C. Barcelona Catalunya R. C. D. Español
1973-74 Catalunya F. C. Barcelona Comunitat de Madrid Atlético de Madrid Aragó Real Zaragoza
1974-75 Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Aragó Real Zaragoza Catalunya F. C. Barcelona
1975-76 Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Catalunya F. C. Barcelona Comunitat de Madrid Atlético de Madrid
1976-77 Comunitat de Madrid Atlético de Madrid Catalunya F. C. Barcelona País Basc Athletic Club
1977-78 Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Catalunya F. C. Barcelona País Basc Athletic Club
1978-79 Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Astúries Real Sporting de Gijón Comunitat de Madrid Atlético de Madrid Sisè trofeu en propietat atorgat
1979-80 Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. País Basc Real Sociedad Astúries Real Sporting de Gijón
1980-81 País Basc Real Sociedad Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Comunitat de Madrid Atlético de Madrid
1981-82 País Basc Real Sociedad Catalunya F. C. Barcelona Comunitat de Madrid Real Madrid C. F.
1982-83 País Basc Athletic Club Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Comunitat de Madrid Atlético de Madrid
1983-84 País Basc Athletic Club Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Catalunya F. C. Barcelona
Nom oficial: Liga Nacional de Fútbol Profesional de Primera División
1984-85 Catalunya F. C. Barcelona Comunitat de Madrid Atlético de Madrid País Basc Athletic Club La LFP substitueix la RFEF com a organizador
1985-86 Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Catalunya F. C. Barcelona País Basc Athletic Club
1986-87 Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Catalunya F. C. Barcelona Catalunya R. C. D. Español Lliga amb play-off final
1987-88 Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. País Basc Real Sociedad Comunitat de Madrid Atlético de Madrid Lliga ampliada a 20 equips. Setè trofeu en propietat atorgat
1988-89 Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Catalunya F. C. Barcelona País Valencià València C. F.
1989-90 Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. País Valencià València C. F. Catalunya F. C. Barcelona Rècord de campionats consecutius igualat
1990-91 Catalunya F. C. Barcelona Comunitat de Madrid Atlético de Madrid Comunitat de Madrid Real Madrid C. F.
1991-92 Catalunya F. C. Barcelona Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Comunitat de Madrid Atlético de Madrid
1992-93 Catalunya F. C. Barcelona Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Galícia R. C. D. La Coruña Vuitè trofeu en propietat atorgat
1993-94 Catalunya F. C. Barcelona Galícia R. C. D. La Coruña Aragó Real Zaragoza
1994-95 Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Galícia R. C. D. La Coruña Andalusia Real Betis Balompié
1995-96 Comunitat de Madrid Atlético de Madrid País Valencià València C. F. Catalunya F. C. Barcelona Lliga ampliada a 22 equips. Instaurat el sistema de tres puntos por victòria
1996-97 Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Catalunya F. C. Barcelona Galícia R. C. D. La Coruña
1997-98 Catalunya F. C. Barcelona País Basc Athletic Club País Basc Real Sociedad Lliga reduïda a 20 equips
1998-99 Catalunya F. C. Barcelona Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Balears R. C. D. Mallorca
1999-00 Galícia R. C. D. La Coruña Catalunya F. C. Barcelona País Valencià València C. F.
2000-01 Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Galícia R. C. D. La Coruña Balears R. C. D. Mallorca
2001-02 País Valencià València C. F. Galícia R. C. D. La Coruña Comunitat de Madrid Real Madrid C. F.
2002-03 Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. País Basc Real Sociedad Galícia R. C. D. La Coruña
2003-04 País Valencià València C. F. Catalunya F. C. Barcelona Galícia R. C. D. La Coruña
2004-05 Catalunya F. C. Barcelona Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. País Valencià Vila-real C. F.
2005-06 Catalunya F. C. Barcelona Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. País Valencià València C. F. Novè trofeu en propietat atorgat
2006-07 Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Catalunya F. C. Barcelona Andalusia Sevilla F. C.
2007-08 Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. País Valencià Vila-real C. F. Catalunya F. C. Barcelona
2008-09 Catalunya F. C. Barcelona Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Andalusia Sevilla F. C.
2009-10 Catalunya F. C. Barcelona Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. País Valencià València C. F.
2010-11 Catalunya F. C. Barcelona Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. País Valencià València C. F. Desè trofeu en propietat atorgat
2011-12 Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Catalunya F. C. Barcelona País Valencià València C. F. Major puntuació i registre golejador d'un campió.
2012-13 Catalunya F. C. Barcelona Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Comunitat de Madrid Atlético de Madrid Major puntuació d'un campeón igualada i major avantatge respecte al segon
2013-14 Comunitat de Madrid Atlético de Madrid Catalunya F. C. Barcelona Comunitat de Madrid Real Madrid C. F.
2014-15 Catalunya F. C. Barcelona Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Comunitat de Madrid Atlético de Madrid
2015-16 Catalunya F. C. Barcelona Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Comunitat de Madrid Atlético de Madrid
2016-17 Comunitat de Madrid Real Madrid C. F. Catalunya F. C. Barcelona Comunitat de Madrid Atlético de Madrid
2017-18 Per disputar-se

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Nota: indicades en negreta les temporades en les quals el campió també va aconseguir el títol del Campionat d'Espanya de Copa, assenyalat com a doblet nacional.

Club Títulos Subcacmp. Años de los campeonatos
Comunitat de Madrid Real Madrid C. F.
33
23
1932, 1933, 1954, 1955, 1957, 1958, 1961, 1962, 1963, 1964, 1965, 1967, 1968, 1969, 1972, 1975, 1976, 1978, 1979, 1980, 1986, 1987, 1988, 1989, 1990, 1995, 1997, 2001, 2003, 2007, 2008, 2012, 2017
Catalunya F. C. Barcelona
24
25
1929, 1945, 1948, 1949, 1952, 1953, 1959, 1960, 1974, 1985, 1991, 1992, 1993, 1994, 1998, 1999, 2005, 2006, 2009, 2010, 2011, 2013, 2015, 2016
Comunitat de Madrid Atlético de Madrid
10
8
1940, 1941, 1950, 1951, 1966, 1970, 1973, 1977, 1996, 2014
País Basc Athletic Club
8
7
1930, 1931, 1934, 1936, 1943, 1956, 1983, 1984
País Valencià València C. F.
6
6
1942, 1944, 1947, 1971, 2002, 2004
País Basc Real Sociedad
2
3
1981, 1982
Galícia R. C. D. La Coruña
1
5
2000
Andalusia Sevilla F. C.
1
4
1946
Andalusia Real Betis
1
-
1935
Cantàbria R. R. Santander
-
1
Canàries U. D. Las Palmas
-
1
Aragó Real Zaragoza
-
1
Astúries R. Sporting de Gijón
-
1
País Valencià Vila-real C. F.
-
1

Estadístiques[modifica | modifica el codi]

Per a un resum estadístic de la competició complet vegeu Estadístiques de la Primera divisió espanyola de futbol

Classificació històrica[modifica | modifica el codi]

Els 4.385 punts aconseguits pel Real Madrid el situen com a líder la classificació històrica de la competició entre els 61 equips que alguna vegada han participat en la lliga. 123 punts per sota es troba el segon classificat, el FC Barcelona.[3] Elaborada per la Lliga Nacional de Futbol Professional, es basa en els punts aconseguits per cada equip a Primera Divisió, basant-se en el sistema de puntuació vigent per victòries de dos o tres punts al vencedor, i establint un registre històric amb el de tres punts.

Els únics tres clubs que han estat presents en totes les edicions de la competició són el Real Madrid, el FC Barcelona i l'Athletic Club.

Nota: Sistema de puntuació històric de 2 o 3 punts per victòria. En cursiva equips sense participació en l'edició present.
Pos              Club Temporades Punts PJ PG PE PP Pts. ×3 Títols % Èxit 1 % Èxit 2
1 Comunitat de Madrid Real Madrid Club de Fútbol 86 4385 2762 1647 552 563 5493 33 38.37 38.37
2 Catalunya Fútbol Club Barcelona 86 4262 2762 1581 560 621 5303 24 27.91 27.91
3 Comunitat de Madrid Club Atlético de Madrid 80 3442 2614 1241 598 775 4321 10 11.63 12.50
4 País Valencià València Club de Futbol 82 3386 2664 1187 616 861 4177 6 6.98 7.32
5 País Basc Athletic Club 86 3368 2762 1209 633 920 4260 8 9.30 9.30
6 Andalusia Sevilla Fútbol Club 73 2819 2408 990 531 887 3501 1 1.16 1.37
7 Catalunya Real Club Deportivo Español 82 2792 2626 948 608 1070 3452 - 0.00 0.00
8 País Basc Real Sociedad de Fútbol 70 2572 2301 864 576 861 3168 2 2.33 2.86
9 Aragó Real Zaragoza 58 2109 1986 698 522 766 2616 - 0.00 0.00
10 Andalusia Real Betis Balompié 51 1885 1728 606 440 682 2258 1 1.16 1.96
Estadístiques actualitzades fins l'últim partit jugat el 21/5/2017.

Taula històrica de golejadors[modifica | modifica el codi]

Per a més detalls, vegeu: Màxims golejadors de la Primera Divisió d'Espanya.

El màxim golejador de la competició és l'argentí Lionel Messi amb 349 gols, seguit del portuguès Cristiano Ronaldo i l'espanyol Telmo Zarra amb 285 i 251 gols respectivament, després de superar els dos primers, estant tots dos encara en actiu, el registre del basc que durant anys es va mantenir com inabastable en la història de la competició. A aquests tres jugadors s'hi uneix un quart, l'hispà-argentí Alfredo Di Stéfano, com els que més triplets o hat-tricks acumulen: 32 de Cristiano Ronaldo, 26 de Messi, i 22 per a Zarra i Di Stéfano.

A més, cal destacar entre els màxims anotadors el basc Isidro Lángara per ser el jugador amb millor mitjana anotadora de la competició amb 1,16 gols per partit,[4] per davant del ja citat Cristiano Ronaldo i Agustín Sauto Bata amb una mitjana d'1,08 i 0,92 respectivament.

És el diari Marca qui concedeix el Trofeu Pitxitxi al màxim anotador, a més d'altres premis anuals individuals. Entre ells destaca també el Trofeu Zamora, atorgat al porter amb coeficient més favorable de gols rebuts per partit; o el Trofeu Zarra, lliurat al màxim anotador nacional entre d'altres. Entre tots els futbolistes citats sumen 16 distincions de màxim anotador, sent encapçalats pels cinc de Zarra.

Nota: Comptabilitzats els partits i gols segons actes oficials. En negreta jugadors en actiu i club actual.

Pos. Jugador G. Part. Prom. Debut (Equip debut) Altres clubs
1 Argentina Lionel Messi 349 382 0.91 2004-05[5] F. C. Barcelona (349)
2 Portugal Cristiano Ronaldo 285 265 1.08 2009-10[6] Real Madrid C. F. (284)
3 País Basc Telmo Zarra 251 277 0,91 1940-41[7] Athletic Club (251)
4 Mèxic Hugo Sánchez 234 347 0,67 1981-82[8] Atlético de Madrid (54) Real Madrid C. F. (164), Rayo Vallecano (16)
5 Comunitat de Madrid Raúl González 228 550 0,41 1994-95[9] Real Madrid C. F. (228)
6 Flag of HispanoArgentino Double.png Alfredo Di Stéfano 227 329 0,69 1953-54[10] Real Madrid C. F. (216) R. C. D. Español (11)
7 Castella i Lleó César Rodríguez 221 353 0,63 1941-42[11] Granada C. F. (23) F. C. Barcelona (190), C. D. Leonesa (3), Elx C. F. (5)
8 Astúries Enrique Castro Quini 219 448 0,49 1970-71[12] Real Sporting (165) F. C. Barcelona (54)
9 Galícia Manuel Fernández Pahiño 211 278 0,76 1943-44[13] R. C. Celta de Vigo (57) Real Madrid C. F. (108), R. C. Deportivo de La Coruña (46)
10 País Basc Edmundo Suárez Mundo 195 231 0,84 1935-36[14] Athletic Club (0) València C. F. (186), C. D. Alcoià (9)
11 Cantàbria Carlos Alonso Santillana 186 461 0,40 1971-72[15] Real Madrid C. F. (186)
12 Astúries David Villa 185 352 0,53 2003-04[16] Real Zaragoza (32) València C. F. (107), F. C. Barcelona (33), Atlético de Madrid (13)
13 Navarra Juan Arza 182 349 0,52 1943-44[17] Sevilla F. C. (182)
14 País Basc Guillermo Gorostiza 178 256 0,70 1929-30[18] Athletic Club (106) València C. F. (72)
15 Camerun Samuel Eto'o 162 280 0,58 1998-99[19] Real Madrid C. F. (0) R. C. D. Mallorca (54), F. C. Barcelona (108)
Estadístiques actualitzades fins l'últim partit jugat el 21/5/2017.
Leo Messi, golejador històric de la competició.

Jugadors amb més partits disputats[modifica | modifica el codi]

Per a més detalls vegeu: Jugadors amb més presències a la Primera Divisió d'Espanya

Entre els jugadors que més partits han disputat al llarg de la història de la competició destaca per sobre de tots el vitorià Andoni Zubizarreta, que va disputar un total de 622 partits entre els tres conjunts en els quals va militar en la màxima categoria durant 17 temporades. Tots ells els va jugar sent titular i únicament no en va acabar quatre d'ells, sent a més l'únic jugador que ha aconseguit sobrepassar els 600 partits a Primera Divisió. Després d'ell se situen el madrileny Raúl González amb un total de 550 partits, sent el jugador de camp amb major registre, aconseguits amb un únic club en 16 temporades, i el val·lisoletà Eusebio Sacristán amb un total de 543 repartits en quatre equips i 19 temporades. El corunyès Paco Buyo, els madrilenys Manolo Sanchís i Iker Casillas, el barceloní Xavi Hernández i el gironí Miquel Soler completen el grup de vuit futbolistes en ser els únics en haver disputat més de 500 partits en la competició.[20]

Pel que fa als participants que van jugar alguna vegada sense la nacionalitat espanyola, és l'hispano-brasiler Donato da Silva qui acumula més partits amb un total de 466, mentre que el rus Valeri Karpin és el primer jugador dels no nacionalitzats espanyols a encapçalar el registre amb 384 partits. El ja esmentat Soler i César Sánchez són els jugadors que més temporades han militat a Primera Divisió amb 20 cadascun.

Nota: indicats en negreta futbolistes en actiu.

Pos. Jugador Part. Tit. Temp. Equip debut Altres clubs
1 País Basc Andoni Zubizarreta 622 (622) 1981 - 1998 (17)[21] Athletic Club (169) F. C. Barcelona (301), València C. F. (152)
2 Comunitat de Madrid Raúl González 550 (499) 1994 - 2010 (16)[22] Real Madrid C. F. (550)
3 Castella i Lleó Eusebio Sacristán 543 (422) 1983 - 2002 (19)[23] Real Valladolid C. F. (246) Atlético de Madrid (27), F. C. Barcelona (203), R. C. Celta de Vigo (67)
4 Galícia Paco Buyo 542 (542) 1980 - 1997 (17)[24] Sevilla F. C. (199) Real Madrid C. F. (343)
5 Comunitat de Madrid Manolo Sanchís 523 (489) 1983 - 2001 (18)[25] Real Madrid C. F. (523)
6 Comunitat de Madrid Iker Casillas 510 (508) 1999 - 2015 (16)[26] Real Madrid C. F. (510)
7 Catalunya Xavi Hernández 505 (443) 1998 - 2015 (17)[27] F. C. Barcelona (505)
8 Catalunya Miquel Soler 504 (418) 1983 - 2003 (20)[28] R. C. D. Espanyol (118)
9 Andalusia Fernando Hierro 497 (490) 1987 - 2003 (16)[29] Real Valladolid C. F. (58) Real Madrid C. F. (439)
10 País Basc José Mari Bakero 483 (431) 1980 - 1997 (17)[30] Real Sociedad (223) F. C. Barcelona (260)
11 Castella i Lleó Loren Juarros 481 (447) 1984 - 2002 (18)[31] Real Sociedad (354) Athletic Club (62), Real Burgos C. F. (65)
12 Astúries Joaquín Alonso 479 (470) 1977 - 1992 (15)[32] Real Sporting (479)
13 País Basc José Ramón Esnaola 469 (467) 1967 - 1985 (18)[33] Real Sociedad (166) Real Betis Balompié (303)
14 País Basc José Ángel Iribar 466 (465) 1962 - 1980 (18)[34] Athletic Club (466)
= Brasil Donato Gama da Silva 466 (415) 1988 - 2003 (15)[35] Atlético de Madrid (163) R. C. Deportivo (303)
Estadístiques actualitzades fins l'últim partit jugat el 21/5/2017.
Andoni Zubizarreta, jugador amb més partits de la Primera Divisió.

Rècords històrics de la Primera Divisió[modifica | modifica el codi]

Per a un resum estadístic de la competició complet vegeu Estadístiques de la Primera divisió espanyola de futbol

Rècords de partits[modifica | modifica el codi]

Rècord Equips Resultat Data
Partit amb més gols
País Basc Athletic Club - Cantàbria Racing Club de Santander
9 - 5
5/5/1933
Victòria més àmplia a casa
País Basc Athletic Club - Catalunya F. C. Barcelona
12 - 1
8/2/1931
Victòria més àmplia a domicili
Canàries UD Las Palmas - Catalunya F. C. Barcelona
Andalusia UD Almería - Catalunya F. C. Barcelona
Andalusia Córdoba CF - Catalunya F. C. Barcelona
Galícia Deportivo de la Coruña - Catalunya F. C. Barcelona
0 - 8
0 - 8
0 - 8
0 - 8
25/10/1959
20/11/2010
2/5/2015
20/4/2016
Empat amb més gols
Comunitat de Madrid Atlético de Madrid - País Basc Atlético de Bilbao
6 - 6
29/1/1950


Rècords de jugadors[modifica | modifica el codi]

Paco Gento és el jugador amb més títols de la primera divisió, amb 12.
Telmo Zarra, durant molts anys màxim anotador de la competició, abans que el superessin Leo Messi i Cristiano Ronaldo.

Nota: indicats en negreta els futbolistes en actiu

Rècord Primer Segon Tercer
Més títols de Lliga Cantàbria Paco Gento - 12 Ceuta José Martínez Pirri - 10 Galícia Amancio Amaro - 9
Cantàbria Carlos Alonso Santillana - 9
Més Pitxitxis País Basc Telmo Zarra - 6 Flag of HispanoArgentino Double.png Alfredo Di Stéfano - 5
Astúries Quini - 5
Mèxic Hugo Sánchez - 5
Hongria Ferenc Puskas - 4
Argentina Leo Messi - 4
Millors Pitxitxis País Basc Bata - quocient de 1,59, temp. 1930–31 País Basc Isidro Lángara - quocient de 1,5, temp. 1933–34 País Basc Telmo Zarra - quocient de 1,42, temp. 1946–47
Més Zamoras Catalunya Antoni Ramallets - 5
Catalunya Víctor Valdés - 5
Galícia Juan Acuña Naya - 4
Castella-la Manxa Santiago Cañizares - 4
Catalunya Ricard Zamora - 3
País Basc Gregorio Blasco - 3
Catalunya Josep Vicente - 3
Catalunya Salvador Sadurní - 3
País Basc Luis Miguel Arconada - 3
Astúries Juan Carlos Ablanedo - 3
Millors Zamoras Cantàbria Paco Liaño - quocient de 0,47, temp. 1993-94
Eslovènia Jan Oblak - quocient de 0,47, temp. 2015-16
Catalunya Víctor Valdés - quocient de 0,50, temp. 2010-11 Xile Claudio Bravo - quocient de 0,51, temp. 2014-15
Més gols en un partit País Basc Agustín Sauto Bata - 7
Flag of HispanoHungaro Double.png Ladislao Kubala - 7
Castella i Lleó César Rodríguez - 6
País Basc Edmundo Suárez Mundo - 6
País Basc Telmo Zarra - 6
País Basc Telmo Zarra - 5 (3)
Portugal Cristiano Ronaldo - 5 (2)
País Basc Guillermo Campanal - 5 (2)
País Basc Esteban Echevarría - 5 (2)
Més gols en una temporada Argentina Leo Messi - 50 Argentina Leo Messi - 46 Portugal Cristiano Ronaldo - 45
Golejador més jove Camerun Fabrice Olinga - 16 anys i 98 dies País Basc Iker Muniain - 16 anys i 289 dies Balears Xisco Nadal - 16 anys i 353 dies
Golejador més veterà Brasil Donato Gama da Silva - 40 anys i 138 dies Castella i Lleó César Rodríguez - 40 anys Flag of HispanoArgentino Double.png Alfredo Di Stéfano - 39 anys i 231 dies
Golejador més ràpid País Basc Joseba Llorente 7 segons, 20/01/2008 Uruguai Darío Silva 8 segons, 10/12/2000
Mali Seydou Keita 8 segons, 27/03/2014
Dinamarca Morten Skoubo 11 segons, 19/2/2006
Més penals marcats Portugal Cristiano Ronaldo - 58 (68) Mèxic Hugo Sánchez - 56 (71) Argentina Leo Messi - 46 (55)
Més penals aturats Brasil Diego Alves - 24 (49) País Basc Andoni Zubizarreta - 16 (103) Galícia Paco Buyo - 15 (70)
Més hat-tricks Portugal Cristiano Ronaldo - 32 Argentina Leo Messi - 26 Uruguai Luis Suárez - 8
Més expulsats Aragó Pablo Alfaro - 18
Catalunya Xavier Aguado - 18
Andalusia Sergio Ramos - 17
Canàries Juanito Rodríguez - 17
País Basc Patxi Salinas - 15
Més targetes grogues Catalunya Albert Lopo - 155 País Valencià David Albelda - 151 Andalusia Fernando Hierro - 147
Debutant més jove Galícia Francisco Bao Sansón - 15 anys i 255 dies País Basc Pedro Irastorza - 15 anys i 288 dies Aragó Óscar Ramón - 15 anys i 289 dies
Debutant més veterà Anglaterra Harry Lowe - 48 anys i 226 dies Croàcia Stipe Pletikosa - 37 anys i 54 dies Astúries Florentino Sion - 36 anys i 55 dies


Rècords d'equips[modifica | modifica el codi]

L'Athletic Club de Gorostiza, Bata i companyia va ser el primer campió a revalidar el títol, la temporada 1930-31.
El Real Madrid de Di Stéfano, Puskás, Gento i companyia va guanyar 8 lligues a la dècada dels 60.
Alineació habitual del FC Barcelona de la temporada 2008-09, amb Messi, Xavi, Iniesta i companyia, en la que va guanyar el primer triplet de la història del futbol a Espanya.

Estadístiques actualitzades fins l'últim partit jugat el 21/5/2017.[36]

Rècord Equip(s) Xifra Temporada
Més victòries (totes les temporades) Comunitat de Madrid Real Madrid 1.647 partits
Més empats (totes les temporades) País Basc Athletic Club 633 partits
Més derrotes (totes les temporades) Catalunya RCD Espanyol 1.070 partits
Més gols marcats (totes les temporades) Comunitat de Madrid Real Madrid 5.947 gols
Més gols encaixats (totes les temporades) Catalunya RCD Espanyol 3.884 gols
Més expulsats (totes les temporades) Andalusia Sevilla FC 308
Més targetes grogues (totes les temporades) País Valencià València CF 3.467
Més victòries (en una temporada) Comunitat de Madrid Real Madrid
Catalunya FC Barcelona
32 partits 2011-12
2012-13
Més victòries consecutives (ratxa guanyant) (en una temporada) Catalunya FC Barcelona
Comunitat de Madrid Real Madrid
16 partits 2010-11
2016-17
Més victòries a casa (en una temporada) Comunitat de Madrid Real Madrid
Catalunya FC Barcelona
18 partits 1987-88
2009-10
2012-13
Més victòries a casa consecutives (ratxa guanyant a casa) (en una temporada) Comunitat de Madrid Real Madrid 17 partits 1985-86
Més victòries a domicili (en una temporada) Comunitat de Madrid Real Madrid 16 partits 2011-12
Més victòries a domicili consecutives (ratxa guanyant a domicili) (en una temporada) Catalunya FC Barcelona
Comunitat de Madrid Real Madrid
10 partits 2010-11
2011-12
2012-13
Menys victòries (en una temporada) Andalusia Real Betis
Galícia Celta de Vigo
La Rioja CD Logroñés
Astúries Sporting de Gijón
2 partits 1942-43
1943-44
1994-95
1997-98
Menys victòries consecutives (ratxa sense guanyar) (en una temporada) Astúries Sporting de Gijón 23 partits 1997-98
Menys victòries a casa (en una temporada)  ?  ?  ?
Menys victòries a casa consecutives (ratxa sense guanyar a casa) (en una temporada) Castella i Lleó Burgos CF
La Rioja CD Logroñés
Navarra Osasuna
15 partits 1992-93
1994-95
2016-17
Menys victòries a domicili (en una temporada)  ?  ?  ?
Menys victòries a domicili consecutives (ratxa sense guanyar a domicili) (en una temporada) Navarra Osasuna 20 partits 1986-87
Més empats (en una temporada) Galícia Deportivo de la Coruña 18 partits 2015-16
Més empats consecutius (ratxa empatant) (en una temporada) Castella i Lleó Burgos CF 7 partits 1978-79
Més empats a casa (en una temporada)  ?  ?  ?
Més empats a casa consecutius (ratxa empatant a casa) (en una temporada) País Valencià Hèrcules CF 8 partits 1984-85
Més empats a domicili (en una temporada)  ?  ?  ?
Més empats a domicili consecutius (ratxa empatant a domicili) (en una temporada) Comunitat de Madrid Atlético de Madrid
País Valencià València CF
País Valencià Vila-real CF
6 partits 1957-58
2001-02
2014-15
Menys empats (en una temporada) Cantàbria Racing de Santander
País Basc Athletic Club
País Basc Real Sociedad
Catalunya FC Barcelona
País Valencià València CF
0 partits 1929-30
1930-31
1931-32
1932-33
1933-34
1963-64
Menys empats consecutius (ratxa sense empatar) (en una temporada) Astúries Sporting de Gijón 33 partits 2008-09
Menys empats a casa (en una temporada)  ?  ?  ?
Menys empats a casa consecutius (ratxa sense empatar a casa) (en una temporada) Comunitat de Madrid Real Madrid
Canàries UD Las Palmas
Galícia Celta de Vigo
Comunitat de Madrid Rayo Vallecano
19 partits 1987-88
2005-06
2007-08
2009-10
2013-14
Menys empats a domicili (en una temporada)  ?  ?  ?
Menys empats a domicili consecutius (ratxa sense empatar a domicili) (en una temporada) Canàries UD Las Palmas
Andalusia Real Betis
País Valencià Vila-real CF
Astúries Sporting de Gijón
Andalusia Sevilla FC
Galícia Celta de Vigo
Comunitat de Madrid Real Madrid
19 partits 1986-87
1987-88
2007-08
2008-09
2009-10
2013-14
2014-15
Més derrotes (en una temporada) Astúries Sporting de Gijón 29 partits 1997-98
Més derrotes consecutives (ratxa perdent) (en una temporada) Canàries UD Las Palmas 11 partits 1959-60
Més derrotes a casa (en una temporada)  ?  ?  ?
Més derrotes a casa consecutives (ratxa perdent a casa) (en una temporada) Andalusia Córdoba FC 9 partits 2014-15
Més derrotes a domicili (en una temporada)  ?  ?  ?
Més derrotes a domicili consecutives (ratxa perdent a domicili) (en una temporada) Andalusia UD Almería
Andalusia Cádiz CF
16 partits 1980-81
1981-82
Menys derrotes (en una temporada) País Basc Athletic Club
Comunitat de Madrid Real Madrid
0 1929-30
1931-32
Menys derrotes consecutives (ratxa sense perdre) (en una temporada) País Basc Real Sociedad 32 partits 1979-80
Menys derrotes a casa (en una temporada)  ?  ?  ?
Menys derrotes a casa consecutives (ratxa sense perdre a casa) (en una temporada) Comunitat de Madrid Real Madrid 21 partits 1996-97
Menys derrotes a domicili (en una temporada)  ?  ?  ?
Menys derrotes a domicili consecutives (ratxa sense perdre a domicili) (en una temporada) Comunitat de Madrid Real Madrid 17 partits 2011-12
Més gols marcats (en una temporada) Comunitat de Madrid Real Madrid 121 gols 2011-12
Millor diferència de gols (en una temporada) Comunitat de Madrid Real Madrid +89 gols 2011-12
Millor coeficient de gols marcats (en una temporada) País Basc Athletic Club 4,05 1930-31
Més gols marcats consecutius (millor ratxa marcant) (en una temporada) Catalunya FC Barcelona 16 partits 1930-31
Més gols locals marcats (en una temporada) Comunitat de Madrid Real Madrid 78 gols 1989-90
Més gols locals marcats consecutius (millor ratxa marcant a casa) (en una temporada) Catalunya FC Barcelona
Canàries CD Tenerife
Cantàbria Racing de Santander
21 partits 1995-96
1996-97
Més gols a domicili marcats (en una temporada) Comunitat de Madrid Real Madrid 58 gols 2016-17
Més gols a domicili marcats consecutius (millor ratxa marcant a domicili) (en una temporada) Catalunya FC Barcelona
Comunitat de Madrid Real Madrid
19 partits 2010-11
2012-13
2016-17
Menys gols marcats (en una temporada) La Rioja CD Logroñés 15 gols 1994-95
Pitjor coeficient de gols marcats (en una temporada)  ?  ?  ?
Menys gols marcats consecutius (pitjor ratxa sense marcar) (en una temporada) Catalunya Sabadell FC
País Valencià CD Castelló
8 partits 1987-88
1990-91
Menys gols locals marcats (en una temporada) Andalusia Granada CF 8 gols 1969-70
Menys gols locals marcats consecutius (pitjor ratxa sense marcar a casa) (en una temporada) País Basc Athletic Club 7 partits 1995-96
Menys gols a domicili marcats (en una temporada) Galícia Deportivo de la Coruña 2 gols 1964-65
Menys gols a domicili marcats consecutius (pitjor ratxa sense marcar a domicili) (en una temporada) País Valencià Hèrcules CF 11 partits 2010-11
Més gols encaixats (en una temporada) Catalunya UE Lleida 134 gols 1950-51
Pitjor diferència de gols (en una temporada) Catalunya UE Lleida -93 gols 1950-51
Pitjor coeficient de gols encaixats (en una temporada)  ?  ?  ?
Més gols encaixats consecutius (pitjor ratxa encaixant) (en una temporada) Cantàbria Racing de Santander
Andalusia UD Almería
30 partits 1954-55
2010-11
Més gols encaixats a casa (en una temporada)  ?  ?  ?
Més gols encaixats a casa consecutius (pitjor ratxa encaixant a casa) (en una temporada) Comunitat de Madrid Rayo Vallecano
Andalusia UD Almería
Astúries Sporting de Gijón
Navarra Osasuna
17 partits 2000-01
2010-11
2016-17
Més gols encaixats a domicili (en una temporada)  ?  ?  ?
Més gols encaixats a domicili consecutius (pitjor ratxa encaixant a domicili) (en una temporada) Canàries UD Las Palmas 22 partits 1986-87
Menys gols encaixats (en una temporada) Comunitat de Madrid Real Madrid 15 gols 1931-32
Millor coeficient de gols encaixats (en una temporada) Galícia Deportivo de la Coruña 0,47 1993-94
Menys gols encaixats consecutius (millor ratxa sense encaixar) (en una temporada) Comunitat de Madrid Atlético de Madrid 13 partits 1990-91
Menys gols locals encaixats (en una temporada) Andalusia Córdoba FC
Galícia Pontevedra FC
2 gols 1964-65
1968-69
Menys gols locals encaixats consecutius (millor ratxa sense encaixar a casa) (en una temporada) Andalusia Córdoba FC
País Basc Athletic Club
10 1964-65
1970-71
Menys gols a domicili encaixats (en una temporada)  ?  ?  ?
Menys gols a domicili encaixats consecutius (millor ratxa sense encaixar a domicili) (en una temporada) Catalunya FC Barcelona 7 1986-87
Més punts (en una temporada) Comunitat de Madrid Real Madrid
Catalunya FC Barcelona
100 punts 2011-12
2012-13
Millor coeficient de punts (en una temporada) Comunitat de Madrid Real Madrid
Catalunya FC Barcelona
0,88 2011-12
2012-13
Menys punts (en una temporada) Galícia Celta de Vigo 9 punts 1942-43
Pitjor coeficient de punts (en una temporada) Astúries Sporting de Gijón 0,15 1997-98
Més punts a casa (en una temporada) Catalunya FC Barcelona 55 punts 2014-15
Més punts a domicili (en una temporada) Comunitat de Madrid Real Madrid 50 punts 2011-12
Més punts en una 1a volta (en una temporada) Catalunya FC Barcelona 55 punts 2012-13
Més punts en una 2a volta (en una temporada) Comunitat de Madrid Real Madrid 52 punts 2009-10
Més expulsats (en una temporada) Aragó Real Zaragoza 19 1996-97
Menys expulsats (en una temporada) Més de 200 equips 0 Múltiples temporades
Més targetes grogues (en una temporada) Catalunya RCD Espanyol 150 2012-13
Menys targetes grogues (en una temporada) Més de 200 equips 0 Múltiples temporades

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. «BBVA paga 60 millones para que la Liga de fútbol lleve su nombre durante tres años» (en castellà). Expansión, 04-06-2008 [Consulta: 1 juny 2014].
  2. «The Strongest National League of the World» (en anglès). IFFHS, 29-01-2014. [Consulta: 1 juny 2014].
  3. «Clasificación histórica de la Primera División de España» (en es). LFP. [Consulta: 23 maig 2017].
  4. «Ficha de Isidro Lángara» (en es). BDFutbol. [Consulta: 23 maig 2017].
  5. «Ficha de Lionel Messi» (en es). BDFutbol. [Consulta: 23 maig 2017].
  6. «Ficha de Cristiano Ronaldo» (en es). BDFutbol. [Consulta: 23 maig 2017].
  7. «Ficha de Telmo Zarra» (en es). BDFutbol. [Consulta: 23 maig 2017].
  8. «Ficha de Hugo Sánchez» (en es). BDFutbol. [Consulta: 23 maig 2017].
  9. «Ficha de Raúl González» (en es). BDFutbol. [Consulta: 23 maig 2017].
  10. «Ficha de Alfredo Di Stéfano» (en es). BDFutbol. [Consulta: 23 maig 2017].
  11. «Ficha de César Rodríguez» (en es). BDFutbol. [Consulta: 23 maig 2017].
  12. «Ficha de Quini» (en es). BDFutbol. [Consulta: 23 maig 2017].
  13. «Ficha de Pahiño» (en es). BDFutbol. [Consulta: 23 maig 2017].
  14. «Ficha de Mundo» (en es). BDFutbol. [Consulta: 23 maig 2017].
  15. «Ficha de Santillana» (en es). BDFutbol. [Consulta: 23 maig 2017].
  16. «Ficha de David Villa» (en es). BDFutbol. [Consulta: 23 maig 2017].
  17. «Ficha de Juan Arza» (en es). BDFutbol. [Consulta: 23 maig 2017].
  18. «Ficha de Guillermo Gorostiza» (en es). BDFutbol. [Consulta: 23 maig 2017].
  19. «Ficha de Samuel Eto'o» (en es). BDFutbol. [Consulta: 23 maig 2017].
  20. «Jugadores con más partidos en Primera División» (en es). BDFutbol. [Consulta: 23 maig 2017].
  21. «Ficha de Andoni Zubizarreta». BDFutbol. [Consulta: 23 maig 2017].
  22. «Ficha de Raúl González». BDFutbol. [Consulta: 23 maig 2017].
  23. «Ficha de Eusebio Sacristán». BDFutbol. [Consulta: 23 maig 2017].
  24. «Ficha de Paco Buyo». BDFutbol. [Consulta: 23 maig 2017].
  25. «Ficha de Manolo Sanchís». BDFutbol. [Consulta: 23 maig 2017].
  26. «Ficha de Iker Casillas». BDFutbol. [Consulta: 23 maig 2017].
  27. «Ficha de Xavi Hernández». BDFutbol.
  28. «Ficha de Miquel Soler». BDFutbol. [Consulta: 23 maig 2017].
  29. «Ficha de Fernando Hierro». BDFutbol. [Consulta: 23 maig 2017].
  30. «Ficha de José Mari Bakero». BDFutbol. [Consulta: 23 maig 2017].
  31. «Ficha de Loren Juarros». BDFutbol. [Consulta: 23 maig 2017].
  32. «Ficha de Joaquín Alonso». BDFutbol. [Consulta: 23 maig 2017].
  33. «Ficha de José Ramón Esnaola». BDFutbol. [Consulta: 23 maig 2017].
  34. «Ficha de José Ángel Iribar». BDFutbol. [Consulta: 23 maig 2017].
  35. «Ficha de Donato Gama». BDFutbol. [Consulta: 23 maig 2017].
  36. «Ranking Clubs» (en es). BDFutbol. [Consulta: 25 maig 2017].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]