Lluís Ferran de Pol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 08:09, 19 oct 2016 amb l'última edició de Jmrebes (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaLluís Ferran de Pol Creu de Sant Jordi 1986

Lluís Ferran de Pol, entrevistat per la revista Repòrter el 1993 al seu domicili d'Arenys de Mar. Foto: Joan Pujadas Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 de gener de 1911
Arenys de Mar, Maresme
Mort19 d'octubre de 1995(1995-10-19) (als 84 anys)
L'Hospitalet de Llobregat
SepulturaCementiri d'Arenys de Mar 
Dades personals
NacionalitatCatalunya Catalunya
Activitat
OcupacióEscriptor
AlumnesMaria Teresa Bertran i Rossell Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà
Família
CònjugeEsyllt T. Lawrence
Premis

Lluís Ferran de Pol (Arenys de Mar, Maresme, 17 de gener de 1911 - l'Hospitalet de Llobregat, 19 d'octubre de 1995) fou un escriptor català.

Biografia

El 1933 es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, on es declarà deixeble d'Antoni Rovira i Virgili, i el 1937 ja va guanyar el Premi Narcís Oller. Durant la guerra civil espanyola fou instructor de milícies i lluità al front d'Aragó marxà a França, on fou internat al camp de Sant Cebrià de Rosselló. Gràcies a les gestions del Comitè Britànic per als refugiats d'Espanya marxa a Mèxic, on el 1946 es va llicenciar en lletres. Allí va treballar en el diccionari enciclopèdic UTEHA, fou col·laborador al diari mexicà Excelsior i fins i tot va viure en una comunitat indígena maia, que li va inspirar una novel·la. Amb Joan Sales, Raimon Galí i altres fundà les revistes en català Full Català i Quaderns de l'Exili, on polemitzà en la defensa d'un catalanisme renovat a causa de la dura experiència de la guerra civil. També conegué la filòloga gal·lesa Esyllt T. Lawrence, amb la qual es casà.

El 1948 tornà a Catalunya i s'establí a Arenys de Mar, on exercí d'advocat, alhora que col·laborava a Serra d'Or i publicava narracions infantils a Cavall Fort i Tretzevents. La seva obra reflecteix la fascinació pels ambients mexicans i pel substrat indígena, i es defineix pel seu estil creador i una gran imaginació. El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi. També ha traduït al català El vell i el mar d'Ernest Hemingway i Enllà d'A. J. Cronin.

És enterrat al Cementiri d'Arenys de Mar.

Obres

  • Tríptic (1937, publicada el 1964)
  • Abans de l'alba (1954)
  • La ciutat i el tròpic (1956, premi Víctor Català 1955)
  • Érem quatre (1960)
  • Miralls tèrbols (1966)
  • De lluny i de prop (1973)
  • Sedna (1980)
  • Entre tots ho farem tot (1982)
  • El gegant i el rabadà. Neu al parc (1993)

Enllaços externs