Majuro

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaMajuro
Majuro main road.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map-Marshall-Majuro.PNG Modifica el valor a Wikidata
 7° 05′ 30″ N, 171° 22′ 49″ E / 7.0918°N,171.3802°E / 7.0918; 171.3802Coord.: 7° 05′ 30″ N, 171° 22′ 49″ E / 7.0918°N,171.3802°E / 7.0918; 171.3802
ProtectoratNova Guinea Alemanya
EstatIlles Marshall Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total30.000 (2008) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat3.092,78 hab/km²
Geografia
Superfície9,7 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat peroceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Altitud3 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
ISO 3166-2MH-MAJ Modifica el valor a Wikidata
L'albufera de Majuro

Majuro, és un gran atoll de 64 illes a l'oceà pacífic. Densament poblada, amb 25.400 habitants (2009),[1] és esmentada sovint com la capital de la República de les Illes Marshall, tot i que la localització exacta de la capital és a la conurbació formada per les poblacions Dalap-Uliga-Darrit. La pesca esportiva hi és popular, i l'àrea atreu bussejadors submarins.

Geografia[modifica]

L'atol té una forma el·líptica de 40km de llarg,[2] i només 9,7 km² de terra ferma, però encercla una llacuna de 295 km².

Clima[modifica]

Com que està situada lleugerament al nord de l'equador, Majuro té un clima tropical amb temperatures que sempre estan per sobre dels 21 °C.

Història[modifica]

Colonitzades pels micronesis al segon mil·lenni aC, se sap ben poc de la història antiga de les illes. L'explorador Alonso de Salazar va ser el primer europeu a albirar les illes Marshall, però romangueren virtualment desconegudes fins a l'arribada de John Marshall, capità anglès, el 1788; les illes deuen el seu nom a ell.

El 1885 s'hi va instal·lar una companyia comercial alemanya, i anys més tard les illes esdevingueren part del protectorat de la Nova Guinea Alemanya. El Japó va conquerir les illes durant la Primera Guerra Mundial, i les va administrar segons un mandat de la Lliga de les Nacions.

Durant la Segona Guerra Mundial, els Estats Units, en la Campanya de les Illes Gilbert i Marshall van envair les illes el 31 de gener de 1944 i un cop assegurades, l'Armada dels Estats Units d'Amèrica va establir una base aèria i naval a Majuro el 4 de maig de 1944, un dels ancoratges més grans en el Pacífic Central, i la llacuna es va convertir en una gran base naval avanç de les operacions, i va ser el port més gran i més actiu en el món fins que la guerra es va traslladar cap a l'oest, establint una nova base a Ulithi.[3]

Les illes 1944 foren afegides al Territori en Fideïcomís de les Illes del Pacífic (Trust Territory of the Pacific Islands). Els EUA van començar a fer experiments nuclears a les illes immediatament després de la guerra, i els van continuar fent fins a la dècada de 1960. Molts marshallesos van patir fortes dosis de radiació arran d'aquests experiments, i les reclamacions de compensacions continuen fins avui dia. El antics habitants de l'atol de Bikini, relocalitzats els anys quaranta i cinquanta per les 23 proves nuclears nord-americanes, reberen el 1999 una nova compensació econòmica per part dels Estats Units, tota vegada que l’enclavament encara era inhabitable.[4]

El 1979 es va establir la República de les Illes Marshall i es va signar un tractat de lliure associació amb el govern dels Estats Units, que va entrar en vigor el 1986. Després de l’acabament del fideïcomís de Nacions Unides al desembre del 1990, les illes Marshall esdevingueren membre de l’ONU al setembre del 1991.[4]

Infraestructures[modifica]

L'atol de Majuro disposa de port i l'Aeroport Internacional Amata Kabua, inaugurat en 1972[5] en substitució de l'aeròdrom de Majuro, construit a l'illa de Delap pels japonesos en 1942 durant la segona guerra mundial. anomenat en honor d'Amata Kabua, primer president de la república.[6]

Té una de les seus de la Universitat del Pacífic Sud, (USP) una universitat pública de recerca amb ubicacions repartides per una dotzena de països a Oceania. Fundada el 1968, la universitat s’organitza com una organització intergovernamental i és propietat dels governs de 12 països insulars del Pacífic: Illes Cook, Fiji, Kiribati, Illes Marshall, Nauru, Niue, Samoa, Illes Salomó, Tokelau, Tonga, Tuvalu i Vanuatu.[7] El College of the Marshall Islands també es troba a l'extrem oriental de l'atol.

El Museu Alele és un museu cultural que mostra artefactes de les illes com eines tradicionals, roba, mètodes de pesca, canoes de navegació, navegació, allotjament tradicional i diversos tipus d’altres articles, i ofereix exhibicions fotogràfiques d'història local.[8] A més de les exhibicions d'història i cultura local, disposa de biblioteca.[9]

Referències[modifica]

  1. Permanent Mission of the Republic of the Marshall Islands to the United Nations. Republic of the Marshall Islands: Views regarding the Possible Security Implications of Climate Change (en anglès), juliol 2009, p. 3 [Consulta: 26 agost 2021]. 
  2. «Majuro» (en anglès). Britannica. [Consulta: 26 agost 2021].
  3. Spennemann, Dirk H.R. «Combat Chronology of the US Navy Forces in operations against and from the Marshall Islands» (en anglès). Institute of Land, Water and Society, Charles Sturt University. [Consulta: 26 agost 2021].
  4. 4,0 4,1 «Illes Marshall». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «Amata Kabua International Airport». airnav.com, anglès. [Consulta: 26 agost 2021].
  6. «Nitijela of the Marshall Islands» (en anglès). pacificdigitallibrary.org, 19-02-2013. [Consulta: 9 desembre 2018].
  7. Kessler, Kim Andreas «Anthropology at the University of the South Pacific: From past dynamics to present perceptions» (en anglès). The Australian Journal of Anthropology, vol. 32, 1, 2021, pàg. 33–53. DOI: 10.1111/taja.12388. ISSN: 1757-6547.
  8. «A Mission for the future» (en anglès). Alele, 12-04-2016. [Consulta: 26 agost 2021].
  9. «Majuro, Marshall Islands» (en anglès). Holland America Line. [Consulta: 26 agost 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Majuro