Vés al contingut

Kyoto

(S'ha redirigit des de: Meaco)
Plantilla:Infotaula geografia políticaKyoto
京都市 (ja) Modifica el valor a Wikidata
Vista nocturna
Vista aèria
Fotomuntatge
Imatge

Himnehimne municipal de Kyoto Modifica el valor a Wikidata

Símbol oficialCercidiphyllum japonicum (arbre)
Desmai (arbre)
Auró japonès (arbre)
Cirerer del Japó (flor)
Camellia japonica (flor)
Rododèndron (flor) Modifica el valor a Wikidata
Sobrenom千年の都 i 文化首都 Modifica el valor a Wikidata
Epònimcapital Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 35° 00′ 42″ N, 135° 46′ 05″ E / 35.01161°N,135.76811°E / 35.01161; 135.76811
EstatJapó
Prefecturaprefectura de Kyōto Modifica el valor a Wikidata
Capital de
CapitalNakagyō-ku Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població1.463.723 (2020) Modifica el valor a Wikidata (1.768,14 hab./km²)
Malnom京都 Modifica el valor a Wikidata
Llengua utilitzadadialecte de Kyoto Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície827,83 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perriu Kamo, riu Katsura, riu Yodo i canal del llac Biwa Modifica el valor a Wikidata
Punt més altmont Minako (971 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació1r abril 1889 Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment clau
Organització política
Òrgan executiuAjuntament de Kyoto Modifica el valor a Wikidata
• Alcalde Modifica el valor a WikidataDaisaku Kadokawa (2008–) Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuAssemblea Municipal de Kyoto , (Escó: 67) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal600-0000–616-9999 i 520-0461–520-0465 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic75 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Kíiv (1971–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcity.kyoto.lg.jp Modifica el valor a Wikidata

Facebook: kyotocitykoho X: kyotocitykoho Instagram: kyotonobunkaisan Youtube: UCYqE10A6IdM9RaLBQQCQKdw Modifica el valor a Wikidata

Kyoto (en japonès 京都市, Kyōto-shi, oficialment Ciutat de Kyoto) és una ciutat designada i municipi del Japó, a més de la capital de la prefectura homònima. Localitzada a la regió de Kansai de l'illa de Honshū, Kyoto del Keihanshin o àrea metropolitana de Kyoto, Osaka i Kobe. Segons dades del 2021, Kyoto té una població estimada d'1.453.854 habitants, amb una densitat de 1.756 persones per km². L'àrea del municipi ocupa 827,90 km².

En el passat va ser la capital de l'imperi japonès entre els anys 794 i 1868. Actualment Kyoto es considerada la capital cultural del Japó, albergant importants llocs religiosos com el Kiyomizu-dera o el Yasaka Jinja o llocs històrics com el Palau Imperial de Kyoto, el castell de Nijō, o la Vil·la Imperial de Katsura, alguns d'ells Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i que atrauen a nombrosos turistes nacionals i internacionals. Completen l'oferta cultural institucions de la mida de la universitat de Kyoto, de renom internacional.

En l'àmbit polític, l'alcalde de la ciutat des de l'any 2008 és en Daisaku Kadokawa, polític independent. L'Assemblea Municipal de Kyoto, l'organ legislatiu de la ciutat, està dominat per la coalició entre el Partit Liberal Democràtic (PLD) i el Kōmeitō, sent el Partit Comunista Japonés (PCJ) la principal força a l'oposició. Kyoto és membre de la Unió de Governs de Kansai (UGK).

En japonès, Kyoto es va anomenar successivament a l'antiguitat Kyō (京), Miyako (都), Kyō no Miyako (京の都) i Keishi (京師). Al segle xi, la ciutat es va anomenar oficialment "Kyōto" (京都, "ciutat capital"), del xinès mitjà kiang-tuo (cf. mandarí jīngdū).[1]

Després que la seu de l'emperador es traslladés a la ciutat d'Edo a l'inici de l'Era Meiji, aquesta ciutat va ser rebatejada com "Tōkyō" (東京, que significa "capital de l'est"), Kyoto va ser coneguda breument com "Saikyō" (西京, que significa "capital de l'oest"). Com a capital del Japó des del 794 fins al 1868, Kyoto s'anomena de vegades la capital mil·lenària (千年の都).

Històricament, les grafies estrangeres del nom de la ciutat han inclòs '''Kioto''' i '''Miaco''' o '''Meaco'''.[2][3]

Geografia

[modifica]
Districtes de Kyoto

Física

[modifica]

La ciutat de Kyoto es troba localitzada al bellmig d'una vall, part de la foia de Yamashiro o Kyoto, a la part oriental de la regió muntanyosa coneguda com les terres altes de Tanba. La foia de Yamashiro està envoltada cap al nord, a l'est i a l'oest per unes muntanyes conegudes com a Kitayama, Higashiyama i Nishiyama respectivament, les quals tenen una alçada de vora 1.000 metres sobre el nivell de la mar. Aquesta localització, dins d'una foia, fa que els estius siguen especialment càlids i humits, mentres que el clima de muntanya fa de l'hivern una estació relativament freda a la ciutat. A la foia hi han tres rius, el riu Uji al sud, el Katsura a l'oest i el Kamo a l'est. El municipi de Kyoto, amb els seus 827,9 quilòmetres quadrats, ocupa vora un 18 percent de la superfície total de la prefectura de Kyoto.

Avui dia, el centre urbà de Kyoto està situat al sud del Palau Imperial, sent els barris del nord menys populosos i, fins i tot alguns, amb la presència d'un llogaret de muntanya rural. Les zones que no són el centre urbà, no comparteixen el patró de graella dels carrers de l'antiga Kyoto imperial.

Clima

[modifica]

La ciutat de Kyoto té un clima subtropical humit, protagonitzant uns canvis d'estació ben diferenciats tant en temperatures com en precipitacions. Els estius són calents i humits, però els hiverns són relativament freds i amb nevades ocasionals. L'estació de la pluja a Kyoto comença cap a la meitat del mes de juny i finalitza a la fi de juliol, deixant el restant temps d'estiu un clima caloros i assolellat. Kyoto, com les demés zones de la costa pacifica i el centre del Japó, és victima dels tifons durant el setembre i l'octubre.

Districtes

[modifica]

En ser Kyoto una ciutat d'una considerable grandària així com una ciutat designada, Kyoto per llei té dret a tindre una sèrie de divisions per sota de l'ajuntament anomenades districtes. Kyoto té 24 districtes o chiku (地区, chiku, literalment secció, o sector). Els noms dels barris són seguits pel sufix ku (区).

Districtes de Kyoto Kyoto City
Nom Japonès Superficie (km²) Població (2021) Densitat (h/km²) Creació
Kamigyō 上京区 7,03 83.350 11.856,33 1879
Shimogyō 下京区 6,78 81.905 12.080,38 1879
Sakyō 左京区 246,77 165.364 670,11 1929
Nakagyō 中京区 7,41 110.009 14.846,02 1929
Higashiyama 東山区 7,48 36.105 4.826,87 1929
Ukyō 右京区 292,07 202.180 692,23 1931
Fushimi 伏見区 61,66 257.138 4.462,18 1931
Kita 北区 94,88 116.442 1.227,26 1955
Minami 南区 15,81 101.507 6.420,43 1955
Yamashina 山科区 28,70 134.029 4.670 1976
Nishikyō 西京区 59,24 147.825 2.495,36 1976
Kyoto City 京都市 827,83 1.453.854 1.756 1879

Història

[modifica]
Situació de Kyoto al Japó
Kyoto, carrer principal, 1891

Kyoto o Heian Kyō va ser la capital del Japó des de l'any 794 fins al desplaçament del govern a Tòquio el 1868, quan va tenir lloc la restauració Meiji. La ciutat, envoltada de muntanyes, està situada a la regió de Kansai, districte de Kinki, a la part centreoccidental de l'illa de Honshu.

Encara que les proves arqueològiques situen el primer assentament humà a les illes japoneses aproximadament cap a l'any 10.000 aC, l'àrea de Kyoto no va ser poblada fins al segle vii pel clan Hata de Corea. Durant el segle viii, a causa del poder que tenien els clergues budistes en els assumptes del govern imperial, l'emperador va decidir traslladar la capital a una regió llunyana de la influència budista.

Després que Edo fóra reanomenada Tōkyō (東京, capital de l'est), Kyoto va ser coneguda durant un curt període com a Saikyō (西京, capital de l'oest).

Gràcies al seu gran patrimoni cultural, Kyoto no va ser bombardejada durant la Segona Guerra Mundial. D'aquesta manera la ciutat va poder salvar els més de 1.600 temples budistes, els 400 santuaris xintoistes i diversos palaus i jardins, i va aconseguir ser una de les ciutats més ben preservades de tot el Japó.

Avui dia, és l'única gran ciutat japonesa que encara conserva nombrosos edificis de preguerra, encara que la modernització comporta la demolició progressiva d'edificis de la Kyoto tradicional, com ara les machiya, que estan essent substituïts per d'altres amb nous estils arquitectònics, com el polèmic complex de la nova estació de Kyoto.

L'any 2002 Kyoto va ser coneguda mundialment perquè fou la seu de la redacció del tractat sobre el canvi climàtic més important fins aleshores, l'anomenat Protocol de Kyoto.

Etimologia

[modifica]

En japonés, Kyoto fou anomenada en el passat com a Kyō (京), Miyko (都), o Kyō no Miyako (京の都). Va ser al segle xi quan la ciutat adoptà el seu nom actual: "Kyōto" (京都, "ciutat capital"), terme provinent de l'antic xinés kiang-tuo (jīngdū en mandarí contemporani).[1] Després que l'antiga Edo fóra reanomenada com a "Tòquio" (東京, Tōkyō o "capital oriental") el 1868 i l'Emperador es traslladara allà, Kyoto fou coneguda durant un curt període com a Saikyō (西京) o "capital occidental". Kyoto també és coneguda com la capital dels mil anys (千年の都).

La Dieta Nacional del Japó mai ha aprovat una llei on s'especifique de manera oficial la capital del Japó.[4] Algunes formes estrangeres àmpliament empreades per tal de referir-se a la ciutat han estat Kioto, Miaco y Meaco, aquesta darrera utilitzada majoritàriament pels cartògrafs holandesos. Un altre terme comú per tal de referir-se a la ciutat abans de l'època contemporània és el de Keishi (京師) o "capital".[5]

Política i govern

[modifica]
Edifici de l'ajuntament de Kyoto

Assemblea municipal

[modifica]

La composició del ple municipal de Kyoto és la següent:

Partit Regidors
Partit Liberal Democràtic PLD
21 / 67
Partit Comunista Japonés PCJ
18 / 67
Kōmeitō KMT
10 / 67
Fòrum Democràtic Ciutadà PDG-PDC
7 / 67
Kyoto Ishin no Kai KIK
5 / 67
Partit de Kyoto PPR-PK
5 / 67
Independents Ind
1 / 67
Escons vacants
0 / 67

Alcaldes

[modifica]
Daisaku Kadokawa, actual alcalde d'Osaka

En aquesta taula només es reflecteixen els alcaldes democràtics, és a dir, des de l'any 1947. Per tal de vore els anteriors, cal anar a l'artícle principal. La filiació política dels càrrecs es presenta com a Coalició d'esquerres (CE), Coalició de Dretes (CD) o Coalició de Consens (CC).

Alcalde Inici del mandat Fi del mandat Partit
Masao Kanbe 1947 1950 CD
Gizō Takayama 1950 1966 CD
Seiichi Inoue 1966 1967 CD
Kiyoshi Tomii 1967 1971 CE
Motoki Funahashi 1971 1981 CC
Masahiko Imagawa 1981 1989 CC
Tomoyuki Tanabe 1989 1996 CC
Yorikane Masumoto 1996 2008 CC
Daisaku Kadokawa 2008 - CC

Símbols

[modifica]
Escut de Kyoto

L'actual escut de Kyoto fou oficialitzat per l'Assembea Municipal de Kyoto l'1 de gener de 1960 a partir d'una variació de l'antic escut aprovat el 2 d'octubre de 1891. L'emblema heràldic original de la ciutat és el que ara es veu al centre de l'escut: una estilització daurada del kanji o ideograma xinés de capital (京, Kyō) i que actualment s'utilitza com a abreviatura. L'any 1960 se li afegí al voltant la interpretació en una mena d'arabesc d'una roda de carro de la cort imperial en color porpra.[6] La bandera de la ciutat consisteix en l'escut sobre un drap blanc.

La bandera i l'escut són els símbols més bàsics de Kyoto i com a tal es troben presents per tota la ciutat i a molts àmbits com l'institucional i el privat. El Departament de Transport Municipal de Kyoto, depenent de l'ajuntament de Kyoto i encarregat entre d'altres, del Metro de Kyoto i l'autobús públic, té un logotip inspirat en l'escut tradicional de la ciutat i, així, a totes les estacions de metro, trens i autobusos, està present l'interpretació de l'escut.

Economia

[modifica]
Cambra de Comerç i Indústria de Kyoto

La indústria clau de Kyoto és la tecnologia de la informació i l'electrònica: la ciutat és seu de les branques centrals de Nintendo, Intelligent Systems, SCREEN,[7] TOSE, Hatena, Omron,[8] Kyocera, Shimadzu,[9] Rohm,[10] Horiba,[11] Nidec,[12] Nichicon,[13] Nisshin Denki[14] i GS Yuasa.

Els turistes són ben presents a Kyoto, contribuint significativament a la seua economia. Els monuments culturals i històrics de la ciutat són constantment visitats per molts escolars japonesos així com turístes nacionals i internacionals.

L'art tradicional japonés és també una altra gran indústria a Kyoto, amb xicotets tallers en antigues cases dels barris tradicionals dirigides per mestres artesans. La manufactura del kimono a Kyoto és especialment reconeguda, romanent la ciutat com el centre del kimono al Japó. Aquests negocis tradicionals, molt importants en el passat, han perdut importància avui dia degut als nous hàbits de consum.

La producció del sake és una de les indústries tradicionals de Kyoto. Gekkeikan i Takara són dues conegudes empreses a nivell nacional i internacional amb seu a la ciutat de Kyoto. Altres importants empreses amb seu a Kyoto són Aiful, Ishida, Ōshō, Sagawa Express, Volks i Wacoal.

Cultura

[modifica]
Imatge del temple Ginkakuji nevat
Kinkaku-ji, el Pavelló Daurat, un dels símbols de la ciutat

Kyoto és coneguda per la seva deliciosa cuina local. Al contrari de la regió volcànica de Kanto, la terra és rica i això permet cultivar-hi una bona varietat de vegetals; a més, els diversos cursos d'aigua existents proporcionen bones condicions per a la pesca.

A la ciutat de Kyoto trobem alguns dels temples i santuaris més famosos del Japó com ara:

Alguns d'ells formen part dels Monuments històrics de l'antiga Kyoto, classificats com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. En total, 14 dels 17 monuments que formen aquest conjunt són a Kyoto:

Dins del terme municipal, destaquen altres zones, com l'àrea coneguda com a Arashiyama, famosa per les pintoresques imatges del riu Hoso i el mont Atago; l'àrea de Gion, un antic barri d'entreteniment que allotja un dels principals districtes de geishas; el carrer Pontocho; i el riu Kamo.

La gent de Kyoto parla un dialecte japonès conegut com a kyoto-ben, una versió lleugerament arcaica del kansai-ben. Un exemple de kyoto-ben és la paraula emprada per dir "gràcies": ooki ni (arigatō en japonès estàndard).

Festivals

[modifica]

A Kyoto tenen lloc diversos festivals, els més destacats són:

  • Aoi Matsuri - 15 de maig
  • Gion Matsuri - juny-juliol
  • Gozan Okuribi - 16 d'agost
  • Jidai Matsuri - 22 d'octubre.

Transport

[modifica]
L'interior de la nova estació
Estació de Yamashina, al metro de Kyoto

L'aeroport de Kansai, al sud de la provincia d'Osaka, està situat a 72 minuts de Kyoto amb tren (el Haruka Express). Els centres de Kyoto i Osaka estan connectats a menys d'una hora per quatre línies de tren (JR, Hankyu, Keihan i Kintetsu). Des de Tòquio, el viatge dura poc més de dues hores en el Shinkansen, el tren d'alta velocitat.

Les xarxes de metro i autobús cobreixen les necessitats de la població. L'extensió de la ciutat fa difícil visitar la major part dels punts turístics a peu. Els autobusos urbans costen 220 iens el viatge; la manera més rendible de viatjar per la ciutat és comprar un tiquet d'un dia de validesa sense límit de viatges i que té un cost de 500 iens.

Persones il·lustres

[modifica]

Ciutats agermanades

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Lowe, John. (2000). Old Kyoto: A short Social History, p. x.
  2. «Editorial Paragraphs». The Missionary Herald 83 (4). April 1887: 126. 
  3. Nussbaum, Louis-Frédéric. Japan Encyclopedia. Belknap Press of Harvard University Press, 2002, p. 649. ISBN 9780674017535. 
  4. Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». Legislative Bureau of the House of Councillors.
  5. «Còpia arxivada ». Arxivat de l'original el 13 de juny 2018 . [Consulta: 16 novembre 2015 ].
  6. [enllaç sense format] https://www.city.kyoto.lg.jp/sogo/page/0000015587.html
  7. «Dainippon Screen corporate profile». [Consulta: 6 març 2014].
  8. «OMRON corporate data». [Consulta: 13 setembre 2014].
  9. «Shimadzu corporate profile». [Consulta: 16 abril 2014].
  10. «Rohm corporate data». [Consulta: 13 setembre 2014].
  11. «Horiba company outline». [Consulta: 13 setembre 2014].
  12. «Nidec company profile». [Consulta: 3 febrer 2014].
  13. «Nichicon company profile». [Consulta: 12 juny 2015].
  14. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el de desembre 30, 2017. [Consulta: d'abril 22, 2021].

Enllaços externs

[modifica]
  • Pàgina oficial de la ciutat (anglès)
  • Articles del corresponsal d'El Periódico