Molí de Diego Uris

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Molí de Diego Uris
Dades
Tipus molí
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
ComarcaComtat
MunicipiCocentaina
Modifica dades a Wikidata

Molí de Diego Uris o Molí d'Uris. Molí d'oli situat al carrer de Fora -actual carrer de Cervantes, des de 1906, tot i que popularment continua anomenant-se de Fora, en trobar-se fora de l'antic recinte murallat-, de Cocentaina, documentat en una obligació del 5 de setembre de 1654, atorgada per Marcos Antonio Pujazons, administrador del comtat de Cocentaina, de pagar a mossèn Salvador Puix 127 lliures a compte de 200 que es devien a María Rodríguez per l'heretat que la comprà de Diego Uris, sobre la que tenien els comtes 35 sous carregats el 1628 (Arxiu de la Fundación Casa Ducal de Medinaceli, fons Comtat de Cocentaina, leg. 19, n. 35).

Consta, d'altra banda, un cens de 60 rals anuals de renda com a impost, atorgats en nom del comte de Cocentaina a favor de José Brieva Jordà el 7 de novembre de 1845 (ADM, fons Comtat de Cocentaina, leg. 2, n. 53) i en una escriptura de traspàs de domini útil de cases construïdes en el terreny del Molí d'Uris, propietat del comte de Cocentaina, atorgada per Francisco Bri[e]va Jordà el 7 de març de 1868 a favor de Pascual Brotons Barrachina, qui reconeixia la pensió de 60 rals a favor del comte de Cocentaina (ADM, fons Comtat de Cocentaina, leg. 2, n. 74).

A l'Arxiu Diocesà de València, apareix Miquel Uris de Lapuente, fill de Miquel i de Maria naturals de la ciutat de Teruel, nascut a Bijuesca (Aragó), infançó i mestresala del comte de Cocentaina, el qual es casà amb Jerònima Navarro Fitor el 15 de gener de 1610. D'aquest matrimoni, nasqué el 1611 Josep Diego Uris Navarro, casat amb Hipòlita Navarro Fitor. Apareix Diego Uris Garcia, casat el 1687, que no pot relacionar-se amb qui es confirmà el 1654 amb dues germanes, fill de Josep Francesc Uris Navarro i d'Àgueda Garcia Gasset, casats el 1662.

La família Uris també fou propietària de la fàbrica terrissaire dita El Teular de Uris fins al 1990 i uns descendents, els Sempere Ferrándiz, continuen fabricant ceràmica a la vila.