Victoria and Albert Museum
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Reina Victòria del Regne Unit i Albert de Saxònia-Coburg Gotha  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Museu, design museum (en)  , museu d'art, museu de teatre i museu nacional | |||
| Arquitecte | Aston Webb | |||
| Construcció | 1852 | |||
| Obertura | 1852 | |||
| Cronologia | ||||
| restitució de l'art saquejat pels nazis | ||||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Kensington i Chelsea (Anglaterra) | |||
| Localització | Cromwell Gardens | |||
| ||||
| Format per | V&A Theatre and Performance Collections (en) Cole Wing, Victoria and Albert Museum (en) Medieval & Renaissance, Room 50a, The Paul and Jill Ruddock Gallery (en) Medieval & Renaissance, Room 64, The Wolfson Gallery (en) Director of the Victoria and Albert Museum (en) | |||
| Monument classificat com a grau I | ||||
| Data | 15 abril 1969 | |||
| Identificador | 1190187 | |||
| Monument classificat com a grau II* | ||||
| Cole Wing, Victoria and Albert Museum | ||||
| Data | 15 abril 1969 | |||
| Identificador | 1080654 | |||
| Activitat | ||||
| Visitants anuals | 3.932.738 (2019) | |||
| Lloc web | vam.ac.uk | |||
      | ||||
El Victoria and Albert Museum (sovint abreujat com V&A) és el museu d'arts decoratives més gran del món, considerat en si mateix una obra d'art. Compta amb immensos recursos per als estudiants de disseny, ja que conté la col·lecció nacional d'arts aplicades.
Es va crear el 1852 amb el nom de South Kensington Museum per iniciativa de Henry Cole i va ser rebatejat el 1899 en honor de la reina Victoria i el seu espòs, Albert. Es troba a Londres, entre Cromwell Gardens i la Exhibition Road, a South Kensington, a l'oest de la ciutat. Ocupa un edifici victorià. Té una superfície de 45.000 metres quadrats i 145 galeries. Va sobreviure a la Segona Guerra Mundial amb només uns danys menors causats per les bombes.[1]
El museu té una àmplia col·lecció d'arts decoratives europees, hindús, xineses, coreanes, japoneses i islàmiques, amb prop de 4 milions d'objectes. En les seves galeries presenta escultura, peces de cristall, joieria, armadures, armes, vestimentes, instruments musicals, ceràmica, arquitectura, mobles, i moltes altres peces.
La col·lecció de pintures i dibuixos conté uns dos mil olis britànics i europeus; aquarel·les britàniques, pintures al pastel i miniatures, sent el Museu Nacional d'aquestes tècniques.
Estan representats artistes del Regne Unit del segle xix, especialment John Constable i Joseph Mallord William Turner amb olis, aquarel·les i dibuixos.
Gràcies al benefactor victorià Constantine Alexander Ionides, que va deixar 82 pintures al museu el 1901, s'exposen obres de Botticelli, Tintoretto, Jean-Baptiste Camille Corot, Gustave Courbet, Eugène Delacroix, Edgar Degas, Jean-François Millet, Dante Gabriel Rossetti i Edward Burne-Jones.
Gràcies a un préstec de la Royal Collection de la reina Isabel II d'Anglaterra, s'exhibeixen aquí els set cartrons que subsisteixen de Els fets dels Apòstols, famosos tapissos de Rafael Sanzio per a la Capella Sixtina.
En la col·lecció de miniatures hi ha obres d'autors com Hans Holbein el Jove o Rosalba Carriera.
En la col·lecció de dibuixos poden apreciar-se alguns d'Albert Dürer, Angelica Kauffmann, John Flaxman, Thomas Girtin, Jean Auguste Dominique Ingres, Thomas Rowlandson i Aubrey Beardsley. El museu alberga la Biblioteca Nacional d'Art, el tresor principal de la qual és el Codex Forster, format per notes de Leonardo da Vinci.
Recollida de joieria[modifica]
Al Victoria and Albert Museum també hi ha obres de joieria contemporànies úniques per a James Rivière, considerat el disseny de joies més important del segle xx, incloent-hi l'obra Optical Titanio Diago.[2] Aquest penjoll únic del joier James Rivière (nascut el 1949) és un exemple interessant i relativament antic de titani que s'utilitza en joies. El disseny del penjoll, amb el seu dibuix en capes de línies paral·leles, va ser influenciat per Op o Art òptic, i es relaciona amb temes explorats per Rivière des de finals de la dècada de 1960. La dècada de 1970 va experimentar molta experimentació amb nous materials en joieria. Entre els més colorits es trobava el titani metàl·lic refractari, amb la seva coloració superficial iridiscente aconseguida per passar corrents elèctrics controlats a través del metall.
Museu de la infància[modifica]
El Museum of Childhood (Museu de la infància), situat a Bethnal Green forma part del Victoria and Albert Museum i acull una de les més antigues col·leccions de joguines i objectes infantils. Els objectes són del segle xvi fins a l'actualitat, incloent nines, ossets, soldats de joguina, trens, cotxes de joguina, titelles, cavalls de balancí, disfresses, jocs de taula, i alguns dels primers puzles que van existir.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «FuturePlan – Victoria and Albert Museum». vam.ac.uk, 06-05-2011. [Consulta: 12 maig 2011].
- ↑ Victoria and Albert Museum, London, Museum n. M.2:1 to 3-2009, Gallery location: Jewellery, Rooms 91 to 93, The William and Judith Bollinger Gallery, case 38, shelf D, box 5, credit line: Given by the Archivo Storico Rivière, 1
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Victoria and Albert Museum |
- Web oficial
- Historical images of V&A
- Construction of V&A Museum Arxivat 2019-02-24 a Wayback Machine.
- The V&A Museum prior to opening Arxivat 2019-02-25 a Wayback Machine.
- Victoria and Albert Museum at the Survey of London online:
- Architecture of the V&A
- Albertopolis: Victoria and Albert Museum Arxivat 2012-04-07 a Wayback Machine.