Vés al contingut

Núria Pompeia Vilaplana i Boixons

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 12:10, 30 abr 2013 amb l'última edició de EmausBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Núria Pompeia Vilaplana i Boixons, més coneguda com a Núria Pompeia (Barcelona, 1931) és una dibuixant, humorista gràfica o ninotaire[1][2] i periodista en català i castellà i escriptora catalana en català.

Va néixer i es va criar en un pis de l'Esquerra de l'Eixample. Va cursar estudis d'art a l'Escola Massana de Barcelona.[3] Va publicar les seves primeres vinyetes a Oriflama el 1969.[4] Els seus dibuixos sovint palesen una clara intenció crítica amb la pròpia classe social, la burgesia, a més d'una crítica del masclisme imperant. A més de llibres d'humor gràfic, té publicades novel·les i narracions i ha col·laborat als mitjans de comunicació. La mateixa visió crítica, tractada a nivell literari, és l'eix de la seva obra narrativa.

Com a vinyetista, ha col·laborat en diferents diaris i revistes, tant nacionals com estrangers, com ara: Clij, Cuadernos de pedagogía, Diari de Barcelona, Triunfo, Cuadernos para el Diálogo, Sábado Gráfico, Por Favor, Vindicación Feminista, Dúnia, El Món, L'Hora, Oriflama, Emakunde, Linus, Charlie Hebdo i Brigitte. Va ser la redactora en cap de les revistes Por Favor i Saber.[5][4] Com a periodista, també ha publicat cròniques culturals a La Vanguardia, ha escrit guions per a TVE i ha dirigit el programa Quart Creixent (1984, TVE de Catalunya).[6]

El 2000 rebé la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit artístic, el 2003, la Rosa del Desert, premi a la trajectòria professional atorgat per l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya, i el 2007 la Creu de Sant Jordi.

Obres

Còmics / Humor gràfic

  • Maternasis (Barcelona: Editorial Kairós, 1967)
  • Y fueron felices comiendo perdices (Barcelona: Editorial Kairós, 1970)
  • Pels segles dels segles (Barcelona: Edicions 62, 1971)
  • La educación de Palmira (Barcelona: Edicions 62, 1972)
  • Mujercitas (Barcelona: Editorial Kairós, 1975)
  • Cambios y recambios (Barcelona: Editorial Anagrama, 1983)

Narrativa

  • Cinc cèntims (Una dotzena de contes) (Barcelona: Edicions 62, 1981)
  • Inventari de l'últim dia (Barcelona: Edicions 62, 1986) - novel·la
  • Mals endreços (Barcelona: Columna Edicions, 1998) - "una novel·la sobre l'univers femení i la seva inserció en una societat plena de prejudicis i hipocresies."[3]

Antologada a

  • Barceldones (Barcelona: Edicions de l'Eixample, 1989) - narrativa

Premis

  • Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit artístic (2000)
  • Rosa del Desert (2003), premi a la trajectòria professional atorgat per l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya
  • Creu de Sant Jordi (2007)

Referències

  1. ↑ "La seriedad de dos humoristas gráficos. Nuria Pompeia y Quino han publicado dos nuevos libro", de J.J. Navarro Arisa, El País, 25 d'abril del 1983 (en castellà).
  2. ↑ "La imagen de la mujer en el cómic: Cómic feminista, cómic futurista y de ciencia-ficción", estudi de María Antonia Díez Balda, del "Grupo de teoría feminista del Seminario de Estudios de la Mujer de Salamanca", Centre d'Estudis de la Dona de la Universitat de Salamanca, 2002? (en castellà).
  3. ↑ 3,0 3,1 Perfil biogràfic de la Núria Pompeia a Periodistes en temps difícils.
  4. ↑ 4,0 4,1 Fitxa de la Núria Pompeia a Comiclopedia (en anglès)
  5. ↑ Biografia de la Núria Pompeia a Humor a l'Art.
  6. ↑ Biografia de la Núria Pompeia a l' ADPC (Associació de Dones Periodistes de Catalunya)

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Núria_Pompeia_Vilaplana_i_Boixons&oldid=11806378»