Oppidum d'Enserune

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaOppidum d'Enserune
Silo Enserunes (France).jpg
modifica
TipusJaciment arqueològic i oppidum modifica
Ubicació
Entitat territorial administrativaNiça d'Ausseruna (França) modifica
 43° 18′ 35″ N, 3° 06′ 38″ E / 43.3097°N,3.1106°E / 43.3097; 3.1106
Dades i xifres
Monument històric catalogat
Data21 gener 1936
IdentificadorPA00103617
Monument històric catalogat
Data5 març 1935
IdentificadorPA00103617
Activitat
Gestor/operadorCentre dels Monuments Nacionals modifica

enserune.fr… modifica

L'enclavament arqueològic de l'antiga Enseruna, conegut com a Oppidum d'Enserune, se situa damunt un turó del municipi de Niça d'Ausseruna, en el departament occità de l'Erau (França). Aquest nucli de població va ser habitat entre el segle VI aC (edat del ferro), i el segle I dC. La seva situació a dalt d'un turó li ha valgut la qualificació d'oppidum.

Localització i entorn[modifica]

Restes de l'oppidum d'Enseruna amb vistes cap a l'estany de Montadin

Des del turó d'Enseruna la vista domina de vora cent metres les planes del voltant i la panoràmica abasta una part de les àrees de Besiers i de Narbona. Es veu també, l'estany de Montady, situat al nord, just als peus d'Enseruna. Des de final del segle XVII, el Canal del Migdia passa al sud del turó per a proveir d'aigua el Túnel de Malpas al sud-est.[1]

El lloc era a uns vuit quilòmetres a l'oest en línia recta des del centre històric de Besiers. Les excavacions arqueològiques es troben a uns deu quilòmetres i mig al nord de l'antiga Niça d'Ausseruna, en el límit amb l'àrea municipal de Colombiers, Montadin i Pòlhas que posseeixen una part del vessant del turó.

Geologia[modifica]

El turó d'Enseruna una ésconstituïda per una roca molt tova, cosa que ha permès d'excavar també les sitges. Aquesta roca és formada per sediments del Miocè, els mateixos que constitueixen les sorres del litoral marí.

Història[modifica]

El lloc va està poblat de forma permanent des del segle VI aC fins al segle I dC, amb un vertader desenvolupament urbà a partir de finals del segle V. En un període entre els anys 500 aC al 300 aC, van haver nombrosos intercanvis comercials, va ser quan es va donar una predominància hel·lenística. Després van arribar tribus gal·les, entre el 300 aC i el 250 aC. L'oppidum, és a dir la ciutat fortificada, fou destruïda a finals del segle III aC. Un temps després la ciutat va retrobar una mica de prosperitat, coincidint amb la fundació de Narbona pels romans el 118 aC. La fi va arribar vers el segle I de la nostra era.

Durant l'edat del ferro (segle VIII aC ‑ segle II aC), Enserune va ser una de les principals ciutats dels celtes del mediterrani i que va estar habitada pels volques arecòmics.[2] Altres fonts el fan un dels principals enclavaments dels elísics, poble iber.

Estudis arqueològics[modifica]

Félix Mouret

Entre el 1843 i el 1860, l'abat A. Ginieis, rector de Montadin, va realitzar la primera exploració. El 1915, Félix Mouret (1861-?) va ser el primer a fer excavacions; les quals va reprendre el 1928. L'any 1937, l'arquitecte en cap dels monuments històrics, Jules Formigué, va instal·lar un local el 1915 per exhibir la col·lecció de troballes de Mouret i les que es trobessin en endavant. Allà es pot admirar una col·lecció impressionant de ceràmica, que permet observar l'evolució cultural del lloc. Entre el 1929 i el 1945, l'abat L. Sigal va fer un estudi aprofundit de la ciutat. Entre el 1946 i el 1958, Jean Jannoray en va continuar el treball.

Durant els anys 1960, es va confiar una nova exploració a Hubert Gallet de Santerre. A la fi dels 1980 i fins al 1995, Martine Schwaller va fer altres treballs arqueològics centrat en les tombes. El darrer estudi el van fer el 1990 entre Cécile Dubosse (sondatges a la part més alta) i M.E. Bellet (a la barriada dels artesans).

A l'oest de l'enclavament es va descobrir una necròpolis.

Les sitges[modifica]

L'enclavament d'Enserune és famós per posseir una quantitat important de mòduls d'emmagatzematge. Aquestes sitges van ser excavades dins la roca del subsòl. S'han trobat no menys de 300 sitges al turó i a la rodalia. Aquestes estructures són generalment de forma ovoide i presenten una capacitat de 10.000 a 85.000 litres.

Es van construir a tot el llarg de la història de la ciutat, en contra del que pensava Jean Jannoray als anys 1950. Probablement la realització de les sitges va ser al segle V aC i després es van reutilitzar com a cisternes o es van reomplir per fer-les servir d'habitacions i altres usos. Sempre es va suposar que van servir per a l'emmagatzematge d'aliments. Les reserves de cereals constituïen un element vital per a la supervivència dels grups humans. Les tècniques d'emmagatzematge es van començar a dominar amb la revolució neolítica i va constituir una activitat essencial en l'organització de la majoria de societats humanes.[3] No obstant això, també es considera probable l'ús d'aquestes excavacions com a dipòsits per al subministrament d'aigua i sembla clar que la majoria d'aquestes estructures pertanyen a l'última fase del lloc (de data principalment entre el segon i el primer segle aC).

Protecció[modifica]

L'enclavament va ser qualificat com a monument històric pel govern francès, el 5 de març del 1935, ordre que va entrar en vigor el 21 de gener del 1936.[4]

Referències[modifica]

  1. Olive; Ugolini, 2013, p. 325-378.
  2. Dominique, Garcia. "La Celtique méditerranéenne. Habitats et sociétés en Languedoc et en Provence. VIIIe-IIe siècles av. J.-C.". París: éditions Errance, 2004. ISBN 2877722864. 
  3. Dominique Garcia, Les structures de conservation des céréales en Méditerranée nord-occidentale au premier millénaire avant J.C. Travaux du centre Camille Jullian. N° Original : GS 2003877914 - CNRS, 1997
  4. Base de dades Mérimée, Ministeri francès de Cultura, Oppidum d'Ensérune»

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oppidum d'Enserune
  • Dubosse, Cécile «Ensérune (Nissan-lez-Ensérune, Hérault) : les céramiques grecques et de type grec dans leurs contextes (VIe - IVe s. av. n.è.)». Lattes, M.A.M, nº 23, 2007.
  • Garcia, D. "Les Celtes de Gaule méditerranéenne, Définition et caractérisation", en Szabo, M. dir., Celtes et Gaulois, l’Archéologie face à l’Histoire, 3 : les Civilisés et les Barbares (du Ve au IIe siècle avant J.-C.), Actes de la table ronde de Budapest, 17-18 juin 2005. Glux-en-Glenne, 2006, p. 63-76.  (Bibracte : 12/3)
  • Olive, Christian; Ugolini, Daniela,. "Ensérune", dans "Le Biterrois", Carte Archéologique de la Gaule 34/5, 2013. 
  • Fiches, Jean-Luc «Les agglomérations gallo-romaines en Languedoc-Roussillon : projet collectif de recherche (1993-1999)». Lattes, M.A.M, nº 13-14 (capítol IV, part 12), 2002.

Coord.: 43° 18′ 35″ N, 03° 06′ 38″ E / 43.30972°N,3.11056°E / 43.30972; 3.11056