Paavo Nurmi

Paavo Nurmi

Biografia
Naixement	(fi) Paavo Johannes Nurmi 13 juny 1897 Turku (Finlàndia)
Mort	2 octubre 1973 (76 anys) Hèlsinki (Finlàndia)
Sepultura	cementiri de Turku
Dades personals
Altres noms	El Finlandès volador
Alçada	174 cm
Activitat
Ocupació	fondista, maratonià, atleta
Activitat	1914  –
Nacionalitat esportiva	Finlàndia
Esport	atletisme
Disciplina esportiva	marató
Trajectòria   Equip Competició 1914-1934 Turun Urheiluliitto (en)
Participà en
1928	Jocs Olímpics d'Estiu de 1928
1924	Jocs Olímpics d'Estiu de 1924
1920	Jocs Olímpics d'Estiu de 1920
Premis (6 desembre 1967)  Cavaller Primera Classe de l'Orde del Lleó de Finlàndia (2 desembre 1952)  Finnish Olympic Cross of Merit, First Class (en) (1947)  The Great Cross of Merit of Finnish Sports and Culture of Physical Exercise (en) (1925)  cavaller de 1a classe de l'orde de la Rosa Blanca (1920)  First Class Medal of the Order of the White Rose of Finland (en)

Medaller
Competint per Finlàndia
Jocs Olímpics
Atletisme
Or	Anvers 1920	10.000 metres
Or	Anvers 1920	Cros individual
Or	Anvers 1920	Cros per equips
Or	París 1924	1.500 metres
Or	París 1924	3.000 metres equips
Or	París 1924	5.000 metres
Or	París 1924	Cros individual
Or	París 1924	Cros per equips
Or	Amsterdam 1928	10.000 metres
Plata	Anvers 1920	5.000 metres
Plata	Amsterdam 1928	5.000 metres
Plata	Amsterdam 1928	3.000 metres obstacles

Paavo Nurmi (Turku, 13 de juny de 1897 - Hèlsinki, 2 d'octubre de 1973) fou un atleta finlandès especialitzat en curses de mitja i llarga distància. Va coincidir amb una magnífica generació de fondistes finlandesos com Hannes Kolehmainen o Ville Ritola i atletes d'altres disciplines que convertiren a Finlàndia en la major potència europea del seu temps en aquest esport. Per la seva banda, Nurmi és considerat pels seus triomfs (nou cops campió olímpic) i les seves marques (vint-i-dos rècords del món) com el millor corredor de tots els temps en distàncies llargues. A més a més, és l'atleta amb més medalles d'or olímpiques juntament amb Carl Lewis i, fins que Michael Phelps el va superar a Beijing 2008, era l'esportista que més en tenia, amb les mateixes nou de Lewis, Mark Spitz i Larissa Latínina.

Biografia

Nurmi va nàixer en una família humil a la ciutat costanera de Turku. El seu pare va morir quan ell tenia 13 anys, pel que el jove Nurmi va haver de deixar l'escola i ficar-se a treballar per tal d'ajudar la seva família. Paral·lelament, ja havia participat en alguna cursa de fons, deixat paleses les seves grans condicions superant a xiquets majors que ell. Els èxits de Hannes Kolehmainen van estendre la fama de les carreres de fons per tota Finlàndia i van donar la definitiva aspecte a Nurmi, que va entrar en a formar part del Turun Urheiluliitto, un club poliesportiu de la seva ciutat natal al qual va romandre tota la seva vida esportiva. Allí començà a entrenar-se seguint els seus propis mètodes i amb una dieta basada estrictament en els vegetals i el peix.

Trajectòria esportiva

Nurmi va participar en els seus primers Jocs el 1920, a Anvers, ja que els de 1916 foren suspesos per la I Guerra Mundial. Fou inscrit a totes les proves de fons, excepte en la marató. Les tres victòries en els 10.000 metres i el cross individual i per equips, sumades a la medalla d'argent en els 5.000 metres, el convertiren en un dels reis des Jocs. Nurmi va guanyar molta fama després d'aquesta memorable actuació, però encara va engrandir-la més en dominar sense oposició les carreres de fons entre els Jocs de 1920 i 1924. L'estiu de 1921 arribaria la seva plusmarca mundial als 5.000, que va vindre acompanyada d'una sèrie d'ininterrompudes victòries en les curses de fons.

Per als Jocs de París era ja tota una estrela que no va decebre els seus seguidors en les cinc proves on havia de participar. El 10 de juliol de 1924 Nurmi va guanyar les seves dues primeres finals, els 1.500 i els 5.000 metres, en menys d'una hora de diferència i batent tots dos rècords olímpics. De fet, va córrer almenys una cursa tots el dies entre el 8 i el 13 de juliol, quan es va penjar la cinquena medalla d'or als 3.000 metres per equips. Un dia abans va guanyar les altres dues, individual i per equips, en el cross.

El 1925 Nurmi, convertit en un dels millors atletes de tots els temps, va fer una gira de cinc mesos de duració pels Estats Units. Va competir en cinquanta-cinc curses contra alguns dels seus millors rivals, com el compatriota però resident als Estats Units Ville Ritola. Nurmi guanyà cinquanta-tres de les competicions, es retirà en una i tan sols fou superat en la darrera per Alan Helffrich, un migfondista que es trobà més còmode en una cursa de 880 iardes. Nurmi va batre dotze rècords del món en pista coberta, però la IAAF no reconegué aquestes marques com diferents fins a la dècada dels 80. Amb el cross fora del programa olímpic, Nurmi tan sols participà en tres proves als Jocs d'Amsterdam. Fou derrotat per Ritola i Toivo Loukola als 5.000 i els 3.000 obstacles respectivament, però guanyà la novena medalla d'or en els 10.000.

Paavo Nurmi encenent el peveter dels Jocs d'Helsinki 1952.

Al llarg dels anys següents es concentrà progressivament en les curses més extenses: en 1928 va fer la millor marca de tots els temps en els 15.000 metres i, dos anys després, va fer el mateix en els 20.000. El seu objectiu era guanyar la marató en els que serien els seus darrers Jocs: els de Los Angeles. Però al mateix 1932 va ser acusat de professionalisme en haver cobrat per un meeting a Helsinki dos anys abans. La suspensió cautelar li va permetre ser inscrit a les competicions olímpiques dels 10.000 metres i la marató, però finalment no pogué participar. Nurmi ja no va prendre part a cap altra competició internacional ni va fer cap altre rècord, retirant-se definitivament de l'atletisme en 1934.

Vida després de l'esport

Un cop retirat de l'esport, Nurmi va ser un rostre terriblement popular a la societat finlandesa. Va rebre molts homenatges, se li van fer estàtues i diversos carrers i complexos esportius reberen el seu nom. Per tal de guanyar-se la vida es convertí en home de negocis lligat al món immobiliari, on va aconseguir fer fortuna. Va seguir lligat ocasionalment al món de l'esport com a preparador d'atletes. Sí que va tornar a reaparèixer esportiva internacional quan fou l'encarregat de dur el darrer relleu de la torxa olímpica i encendre el peveter als Jocs d'Helsinki el 1952. Des de dos anys abans el seu cor va començar a ressentir-se d'un primer atac. Tot i això, Nurmi va viure més de dues dècades més fins que va morir a Helsinki després d'una llarga malaltia.

Rècords del Món

• En pista:

• 1.500 m - 3:52.6 (Hèlsinki, 19 de juny de 1924)
• Milla - 4:10.4 (Estocolm, 23 d'agost de 1923)
• 2.000 m - 5:26.3 (Tampere, 4 de setembre de 1922) i 5:24.6 (Kuopio, 18 de juny de 1927)
• 3.000 m - 8:28.6 (Turku, 27 d'agost de 1922), 8:25.4 (Estocolm, 24 de maig de 1923) i 8:20.4 (Hèlsinki, 13 de juliol de 1926)
• 5.000 m - 14:35.4 (Estocolm, 12 de setembre de 1921) i 14:28.2(Hèlsinki, 19 de juny de 1924)
• 10.000 m - 30:40.2 (Estocolm, 22 de juny de 1921) i 30:06.2 (Kuopio, 31 d'agost de 1924)
• 20.000 m - 1h 04:38.8 (Berlín, 3 de setembre de 1930)
• 4 x 1.500 relleus - 16:26.2 (Estocolm, 12 de juliol de 1926) i 16:11.4 (Viipuri, 17 de juliol de 1926)
• Cursa d'una hora - 19.210 metres (Berlín, 7 d'octubre de 1928)

Distàncies no reconegudes per la IAAF:

• 2 Milles - 8:59.6 (Hèlsinki, 24 de juliol de 1931)
• 3 Milles - 14:11.2 (Estocolm, 24 d'agost de 1923)
• 4 Milles - 19:15.4 (Viipuri, 1 d'octubre de 1924)
• 5 Milles - 24:06.2 (Viipuri, 1 d'octubre de 1924)
• 6 Milles - 29:36.4 (Londres, 8 de juny de 1930)
• 15.000 m - 46:49.6 (Berlín, 7 d'octubre de 1928)
• 10 Milles - 50:14.0 (Berlín, 7 d'octubre de 1928)

Enllaços externs

• (anglès) www.olympic.org - Paavo Nurmi
• (anglès) www.sports-reference.com - Paavo Nurmi Arxivat 2017-06-29 a Wayback Machine.
• (anglès) Paavo Nurmi 100 years