Samis

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Poble lapó)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Sami de Macedònia».
Sami
Població total 85.000 (aprox.)
Regions amb poblacions significatives
La meitat viuen a Noruega
Llengua Llengües sami (11)
Religió A Suècia són luterans; a Rússia, Finlàndia i Noruega, ortodoxos. Existeix un moviment neopagà.
Grups humans relacionats
Finesos, Carelians, Estonians
Modifica dades a Wikidata
Família sami al voltant de l'any 1900

El poble sami (també coneguts com a lapons, una denominació caiguda en desús perquè té un origen considerat despectiu), són la gent indígena de Lapònia (o, preferentment, àrea Sàpmi) que inclou parts de Suècia del nord, Noruega, Finlàndia i la península de Kola (Federació Russa). Les seves terres ancestrals comprenen una àrea de la mida de la Suècia actual, als països nòrdics. Els samis són un dels grups indígenes més grans d'Europa. Les seves llengües, les llengües sami, pertanyen a la subfamília de llengües ugrofineses.

Tradicionalment, l'economia sami es basava en la caça, la pesca i la ramaderia, especialment de rens, però al dia d'avui ja gairebé no queden tribus samis i hom pot dir que cap ja no viu de l'economia tradicional ni nòmada. La població es calcula en 85.000 persones, aproximadament, encara que és difícil d'establir-ne el nombre exacte; l'estat noruec reconeix qualsevol noruec com a sami si té un avi gran a casa la llengua del qual era el sami. Aproximadament la meitat de tots els samis viuen a Noruega i Suècia també en té un grup significatiu. Finlàndia i Rússia només tenen grups molt marginals al nord. Els samis a Rússia varen ser forçats per les autoritats soviètiques a traslladar-se a una col·lectivitat anomenada Lovozero/Lojvri, en la part central de la península de Kola.

Localització de la cultura Sami

Tradicionalment, els samis han comptat amb una gran varietat de mitjans de subsistència entre els quals la pesca a la costa i a l'interior, la captura d'animals per aprofitar-ne la pell o la ramaderia amb ovelles. Un dels més coneguts és l'ús de rens com a mitjà de transport per part dels nòmades de la Lapònia. Un 10% encara ho practiquen per raons tradicionals i culturals permeses a la gent sami només en algunes zones dels països nòrdics. Avui, molts samis porten vides modernes a les ciutats dins i a fora de l'àrea sami tradicional.

Noms[modifica | modifica el codi]

El poble sami és conegut també com a poble lapó (Lap(p)). Aquest nom, originari de Suècia i Finlàndia, fou exportat a les llengües europees (alemany: Lappen, francès i català: lapons, castellà: lapones, etc.). Aquest terme té el significat de «roba de captaire» i, per extensió, es fa servir com a sinònim d'«inculte» o «ximple».[1] Aquest terme, d'origen pejoratiu, mai no ha estat utilitzat pels propis samis, els quals sempre s'han anomenat a si mateixos Sámit o Sábmelaš (de família Sami).

Distribució de llengües sami

En algunes llengües samis, el terme sami fa referència només als parlants d'aquestes llengües.

Avui dia tots aquests termes per a referir-se als samis són evitats. Les institucions samis, especialment els mitjans de comunicació, usen únicament el terme sami. El terme Lap, sobretot quan és emprat per gent considerada ben informada, és considerat ofensiu.

Història[modifica | modifica el codi]

Les poblacions samis han habitat les regions del nord d'Escandinàvia des de fa milers d'anys, per bé que és difícil determinar-ne el moment exacte. L'evidència arqueològica suggereix que les costes del sud del Llac Ääninen i els voltants del Llac Ladoga seguint el Riu Utsjoki al nord de Finlàndia ja eren poblades abans del 8100 aC. Altres experts, però, remunten la presència de samis a fa només 2500 anys. Històricament, el poble sami habitava tot el nord d'Escandinàvia, Finlàndia, i l'est de Karelia, encara que el sami oriental s'assimilà al finès i les poblacions de Karelia, concretament dels assentaments de Häme, Savo, i Karelia emigraren de la regió.

Lapponia, és un llibre escrit pel retòric Johannes Schefferus i constitueix la font més antiga d'informació detallada de la cultura sami. S'escrivia a causa de propaganda estrangera malaltissa (en particular des d'Alemanya) afirmant que Suècia havia guanyat al camp de batalla mitjançant Màgia de sami. Intentant corregir la fotografia de la cultura Sami entre els europeus, Magnus de la Gardie començava un primer projecte d'investigació etnològica de documentar els grups de samis, dirigits per Schefferus. El llibre fou publicat l'any 1673 i al cap de poc temps fou traduït al francès, alemany, anglès i altres llengües (curiosament, no fou traduït al suec fins al 1956). Tanmateix, una adaptació abreujava era de pressa publicada als Països Baixos i a Alemanya, on els capítols amb les seves condicions de vida difícils, amb la topografia i medi ambient, s'havien reemplaçat per històries de màgia i bruixeria.

Fins a al voltant del 1500 els samis eren principalment pescadors i caçadors amb paranys, portant un estil de vida nòmada decidit per les migracions del ren. Però a partir d'aquest moment, i a causa de la cacera excessiva provocada pel fet que els samis havien de pagar impostos a Noruega, a Suècia i a Rússia, el nombre de rens va començar a disminuir. Llavors, molts samis s'instal·laren al llarg dels fiords, a la costa i a les voreres dels rius interiors per augmentar la combinació de bestiar a cuidar, caçar i pescar. Una minoria petita dels samis llavors començava a domesticar el ren, esdevenint els nòmades de rens tan coneguts i arquetípics, però que només representen aproximadament un 10% dels samis.

El sami creuava les fronteres lliurement fins a 1826, quan la frontera noruega/finlandesa/russa va ser tancada. Els samis eren encara lliures de creuar la frontera entre Suècia i Noruega segons drets heretats en el Codicil lapó de 1751 fins a 1940, quan la frontera va ser tancada a causa de l'ocupació alemanya de Noruega. Després de la Segona Guerra Mundial, no se'ls hi va permetre retornar. Les seves pastures d'estiu són utilitzades avui per Sami originaris de Kautokeino.

Mare lapona amb el seu fill en un reportatge del National Geographic del 1917

Durant molt de temps, l'estil de vida sami regnava suprem al nord a causa de la seva adaptació única a l'ambient àrtic, permetent que la cultura sami resistís les influències culturals del Sud. En efecte, durant el segle XVIII, mentre els noruecs del nord de Noruega patien pels preus baixos del peix i conseqüentment provocava despoblament, l'element cultural sami es reforçava, ja que el sami era independent de subministraments del sud de Noruega.

Tanmateix, al segle xix les autoritats noruegues posen la cultura sami sota pressió en intentar fer universal la llengua i cultura noruega. També tenia lloc un desenvolupament econòmic fort del nord, donant estatus a la cultura i llengua noruega. En el costat suec i finlandès, les autoritats eren molt menys militants en els seus esforços, tanmateix, un desenvolupament econòmic fort del nord en general conduïa a debilitar lestatus i economia per als Sami.

La pressió més forta es produí entre 1900 a 1940 aproximadament, quan Noruega invertia diners i esforços considerables per destruir la cultura sami. Per exemple, qualsevol que volia comprar o arrendar terres estatals per a l'agricultura a Finnmark, havia de demostrar coneixements de llengua noruega. Un altre factor van ser les destruccions de guerra del nord de Finlàndia i Noruega dels anys 1944-45, destruint totes les cases existents i traces visibles de cultura sami. Després de la Segona Guerra Mundial, la pressió es relaxava una mica.

La bandera sami

La construcció de la central hidroelèctrica a Alta (Noruega) el 1979 portava drets samis a l'agenda política. L'agost de 1986, es va crear l'himne nacional (Sámi soga lávlla) i la bandera del poble sami. El 1989, s'elegia el primer parlament sami a Noruega. El 2005, la Llei Finnmark es passava pel parlament noruec. Aquesta llei dóna una responsabilitat conjunta d'administrar les àrees de terra prèviament considerada bé d'interès general al parlament sami i al Consell Provincial de Finnmark. Aquestes àrees, un 98% de l'àrea provincial, que han estat utilitzades sempre principalment pels samis, ara pertanyen oficialment a la gent de la província, samis o noruecs, i no a l'estat noruec.

Organització[modifica | modifica el codi]

Els habitants samis tenen a Suècia, Noruega i Finlàndia (però no Rússia) un vot, a més a més de les eleccions regulars de cada país, per elegir representants de la seva autoritat, el Parlament sami. És un parlament democràticament elegit i fa les funcions d'autoritat governamental. Un individu té un vot sami si és procedent qualsevol dels següents punts:

  • considera a si mateix que és culturalment o ètnicament sami (vàlid a Suècia, Noruega, o Finlàndia) perquè:
    • parla una llengua sami
    • tenia o té un pare, o avi, que parla o parlava una llengua sami

En el cas suec, el terme Sami ha estat definit pel govern, i ha inclòs només les poblacions nòmades. Això va ser el contrari de com els samis els hi hagués agradat ser definits.

Les organitzacions principals per a la representació sami són els pobles samis o Siida, que cobreixen de la meitat de Suècia cap al nord.

Religió[modifica | modifica el codi]

El terme de la religió dels samis s'està referint normalment a la religió precristiana, que es practicava fins a aproximadament el segle XVIII. El cristianisme estava sent estès per misioners catòlics ja al segle XIII. La pressió augmentà després de la reforma Luterana, i es cremaven els tambors amb els que es feien les cerimònies o bé s'enviaven als museus a l'estranger. En aquest període, molts samis practicaven la seva religió tradicional a casa seva, mentre apareixien a l'església el diumenge. Des que es considerava que el sami posseïa poders de bruixeria, s'acusaven sovint de fetilleria durant el segle xvii.

A Noruega, al voltant del 1720, es feia un esforç essencial per convertir els samis, quan l'Apòstol dels samis, Thomas von Westen, va encendre tambors i convertí gent per la força. El vicari de sami suec, Lars Levi Laestadius iniciava un purità moviment luterà entre els samis al voltant de 1840. Aquest moviment és encara molt dominant en àrees de parla sami. A la península de Kola i al nord oriental de Finlàndia, així com un bon grapat a Noruega, són membres de l'Església Ortodoxa. La religió vella ha desaparegut fa molt de temps, però alguns elements han estat reactivats per grups de neo-pagans.

La religió sami compartia alguns elements amb la mitologia nòrdica, possiblement des del moment en què es contacta amb víkings pel comerç. A través d'una iniciativa principalment francesa, des de J.P. Gaimard, Lars Levi Laestadius començava a investigar la mitologia sami. La seva obra, subdividida en quatre fragments, tenia la seva pròpia admissió de què només contenia un petit percentatge del que havia existit. Els fragments es qualificaven de Teoria dels Déus, Teoria del Sacrifici, Teoria de la Profecia, i informes curts sobre màgia de rumors samis i sagues samis. Generalment, filtrava la influència nòrdica i obtenia elements comuns entre les agrupacions del sud, del nord, i de l'est. La mitologia té elements comuns amb altres religions Circumpolars com les de Sibèria i Amèrica del Nord.

Llengua[modifica | modifica el codi]

Article principal: Llengües sami

La llengua sami es divideix en tres dialectes principals: el sami oriental, el sami central (inclòs el sami del nord, el sami pite i el sami lule), i el sami meridional. Els primers rastres escrits de la llengua sami es remunten als anys 1600, amb la traducció de la literatura missionera. Malgrat la "norueguització" de finals del segle xix i principis del XX, la llengua sami va recobrar la seva importància després de la Segona Guerra Mundial.

Música[modifica | modifica el codi]

La cantant Mari Boine

Una tradició sami molt interessant és el cant de joik (no s'ha de confondre amb els yoicks de crida utilitzats en la cacera de guineus). Els Joiks se'ls canta tradicionalment a cappella, normalment cantat lentament i profund a la gola amb el contingut emocional aparent de pena o ràbia. Els Joiks poden ser dedicats als animals i als ocells de la natura, a gent o ocasions especials, i poden ser alegres, tristos o malenconiosos.

Els misioners cristians i els sacerdots els consideraven com cançons del Diable. En aquests darrers anys, els instruments musicals freqüentment acompanyen els joiks. La cantant sami Mari Boine presentava joiks a l'audiència mundial quan el barrejava amb música rítmica com jazz i rock en uns quants premiats àlbums en els anys 80 i 90. Recentment també s'ha provat d'introduir-lo en el hip-hop d'artistes com Xzibit i Vanilla Ice.

Ressorgiment cultural[modifica | modifica el codi]

Per compensar la repressió passada, les autoritats de Noruega, Suècia i Finlàndia ara fan un esforç per recolzar les institucions culturals samis i promoure la cultura i la llengua sami. Es reconeix, el 1993 per primera vegada, el 6 de febrer com Dia Nacional de sami.

  • Hi ha notícies diàries en sami a la TV nacional als tres països, així com programes amb nens. Hi ha també ràdio en sami.
  • Es publica un setmanari en sami, Min Aigi, junt amb unes quantes revistes.
  • Hi ha un teatre sami a Kautokeino, Noruega, així com a Kiruna, Suècia, on es representen obres d'autors samis o traduccions internacionals.
  • Un cert nombre de novel·les i reculls de poesia es publiquen tots els anys en sami, ocasionalment també en uns altres dialectes com el sami del nord.
  • L'educació en sami com a primera llengua està disponible en els tres països, fins i tot fora de l'àrea sami.
  • Smi Allaskuvla, una universitat sami, està situada a Kautokeino. La llengua sami s'estudia en unes quantes universitats a tots els països, sobretot a la Universitat de Tromsø, que considera el sami una llengua materna, no una llengua estrangera.
  • Festivals nombrosos per tota l'àrea sami celebren aspectes diferents de la cultura sami. El més conegut en el costat noruec és Riddu Riddu, un festival de música a Olmmaivaggi/Manndalen. Entre el més festiu hi ha els festivals que tenen lloc a Kautokeino i Karasjok abans de la migració de primavera a la costa. Aquests festivals combinen cultura tradicional amb fenòmens moderns com curses de moto de neu.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rapp, Ole Magnus. «Sámis don't want to be ‘Lapps'». . Aftenposten, 8 febrer 2008 [Consulta: 3 octubre 2008].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Samis Modifica l'enllaç a Wikidata