Premi ASIS&T al Mèrit Acadèmic

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentPremi ASIS&T al Mèrit Acadèmic
Tipuspremi
guardó modifica
Vigència1964 modifica –
EstatEstats Units d'Amèrica modifica
Concedit perAssociation for Information Science and Technology modifica

El Premi ASIS&T al Mèrit Acadèmic, en anglès ASIS&T Award of Merit, és un guardó lliurat per l'Association for Information Science and Technology  (ASIS&T) a un investigador en el camp de la Informació i Documentació científica. És considerat com un dels més prestigiosos en aquests camp.

El nom anterior de l'entitat era American Society of Information Science and Technology, d'aquí les sigles ASIS&T.[1]

Va ser lliurat per primera vegada en 1964 a Hans Peter Luhn, i té una periodicitat anual. Es lliura juntament amb altres premis, entre ells, el Premi ASIS&T al millor llibre publicat en Ciències de la Informació, i un altre a la recerca més significativa en aquests camps del saber. Encara que el premi pot ser atorgat a qualsevol investigador sense importar la seva nacionalitat, la veritat és que la majoria dels premiats són anglosaxons.

En 1984 va ser l'única ocasió en què el premi va ser concedit ex aequo: els guardonats van ser els nord-americans Joseph Becker i Martha Williams.[2]

El guanyador es fa públic en el Bulletin of the Association for Information Science and Technology i el premi es lliura en l'ASIS&T Annual Meeting

El darrers discursos d'acceptació del premi es poden llegir al butlletí mencionatː 2015,[3] 2014,[4] 2013[5]

Àrees de recerca[modifica]

Segons ASIS&T, els premis són atorgats a una persona que hagi fet una contribució significativa al camp de la ciència de la informació, incloent l'expressió de noves idees, la creació de nous serveis, el desenvolupament de millors tècniques o algun servei excepcional a la professió.[6]

Les àrees de recerca són:

Premiats[2][modifica]

Guardonats amb el Premi ASIS&T al Mèrit acadèmic
Any País Noms Motiu
1964 Alemanya Hans Peter Luhn Per emprar mètodes estadístics en la indexació; creació dels índexs KWIC en tesaurus.
1965 Estats Units Charles Bourne Avaluació i automatització de biblioteques i llenguatge d'indexació.
1966 Estats Units Mortimer Taube Crear el concepte d'uniterme i el seu sistema d'indexació Uniterm.
1967 Regne Unit Robert Fairthorne Formulació bàsica en Documentació, Bibliometria, Informàtica, Recuperació d'Informació.
1968 Estats Units Carlos Cuadra Pioner en bases de dades on line; primer editor de la revista Annual Review of Information Science and Technology .
1969 Desert
1970 Regne Unit Cyril Cleverdon Disseny de la metodologia per avaluar sistemes de recuperació d'informació.
1971 Estats Units Jerrold Orne Expert en biblioteconomia.
1972 Estats Units Phyllis Richmond Per les seves teories sobre classificació.
1973 Estats Units Jesse Shera Per les seves teories sobre biblioteconomia; pioner en automatització de biblioteques.
1974 Àustria / Estats Units Manfred Kochen Xarxes socials de la informació i el coneixement.
1975 Estats Units Eugene Garfield Formulació de la indexació de citacions. Creació del Institut per a la Informació Científica.
1976 Estats Units Laurence Heilprin Principis de la ciència de la informació.
1977 Estats Units Allen Kent Sistemes de recuperació d'informació.
1978 Estats Units Calvin Mooers Formulació de terminologia en Recuperació d'Informació; creador del sistema Zatacoding.
1979 Estats Units Fred Kilgour Creador del servei de biblioteca en línia Online Computer Library Center.
1980 Estats Units Claire Kelly Schultz Implementacions en el model booleà de recuperació d'informació; estudio de la informació biosanitària.
1981 Estats Units Herbert S. White Estudis sobre biblioteques especialitzades.
1982 Estats Units Andrew Aines Desenvolupament del sistema d'informació nord-americà; comunicació científica i tècnica.
1983 Estats Units Dale Baker Estudi de la informació química i la seva indústria.
1984 Estats Units

Estats Units

Joseph Becker

Martha Williams

Gestió de grans volums d'informació, creació de xarxa d'informació.

Bases de dades en línia.

1985 Estats Units Robert Chartrand Estudis en polítiques d'informació.
1986 Estats Units Bernard Fry Anàlisi i tractament de la literatura gris.
1987 Estats Units Donald King Pls seus estudis sobre ús i cost de les publicacions periòdiques.
1988 Regne Unit Frederick Wilfrid Lancaster Investigacions en el control del vocabulari, indexacó i avaluació de biblioteques.
1989 Alemanya / Estats Units Gerard Salton Creador del model d'espai vectorial de recuperació d'informació.
1990 Estats Units Pauline Atherton Cochrane Per les seves investigacions sobre llenguatge natural vs llenguatge controlat.
1991 Estats Units Roger K. Summit Creador de Dialog.
1992 Estats Units Robert Saxton Taylor Formulació teòrica de la ciència de la informació.
1993 Estats Units Robert M. Hayes Formulació teòrica de la Informació; estudis en economia de la informació.
1994 Estats Units Harold Borko Formulació teòrica de la Informació.
1995 Croàcia Tefko Saracevic Aportacions al model cognitiu de recuperació d'informació; interacció usuari-sistema documental.
1996 Canadà Jean Tague-Sutcliffe Formulació i estudi de la informetria.
1997 Alemanya Dagobert Soergel Implementacions matemàtiques en tesaurus; estudi de la informació biomèdica.
1998 Estats Units Henry Small Creador dels mapes o atles de la ciència en bibliometria.
1999 Regne Unit Jose Maria Griffiths Expert en creuar informació de bases de dades dispars.
2000 Estats Units Don R. Swanson Disseny de la tècnica de mineria de dades Descobriment basat en la literatura científica; investigació en catàlegs.
2001 Estats Units Patrick Wilson Psicologia d'usuaris en sistemes documentals; estudi de la rellevància.
2002 Regne Unit Karen Spärck Jones Creadora del model probabilístic de recuperació d'informació; bases de la indexació ponderada.
2003 Estats Units Nicholas Belkin Aportacions en el model cognitiu de recuperació d'informació; interacció usuari-ordinador, interfícies i biblioteques digitals.
2004 Estats Units Howard D. White Creador del sistema Authormap per a conèixer bibliomètricament la influència d'un científic en la seva àrea.
2005 Estats Units Marcia J. Bates Investigació i formulació en cerca i recuperació d'informació a Internet.
2006 Irlanda Blaise Cronin Formulació en information management.
2007 Estats Units Donald Kraft Desenvolupament de la lògica difusa en recuperació d'informació; algorismes genètics.
2008 Estats Units Clifford Lynch Disseny de repositoris institucionals d'informació; informació digital.
2009 Estats Units Carol Tenopir Disseny de metodologies per a l'estudi de la comunicació científica.
2010 Estats Units Linda Smith Estudis sobre referència bibliogràfica.
2011 Estats Units Gary Marchionini Estudis en el model cognitiu de recuperació d'informació; disseny d'interfícies.
2012 Regne Unit Michael Buckland Patrimoni cultural i història de la Informació
2013 Estats Units Carol Kuhlthau Disseny del model de resolució de problemes d'informació The information search project (ISP)
2014 Estats Units Marjorie Hlava Enginyeria documental
2015 Estats Units Michael Koenig Informació i productivitat, gestió del coneixement empresarial; Informetria
2016 Dinamarca Peter Ingwersen Webmetria, model cognitiu de recuperació de la informació

Referències[modifica]

  1. «History of ASIS&T». ASIS&T ː the information association for the information age. [Consulta: 18 febrer 2016].
  2. 2,0 2,1 «Award of Merit». ASIS&T ː the information association for the information age. [Consulta: 18 febrer 2016].
  3. Koening, Michael E.D. «Accepting the ASIS&T 2015 Award of Merit». Bulletin of the Association for Information Science and Technolog, vol. 42, núm. 2, 2016. DOI: DOI: 10.1002/bul2.2016.1720420208.
  4. Hlava, Marge «ASIS&T 2014 award of merit acceptance speech». Bulletin of the American Society for Information Science and Technology, vol. 41, núm. 3, 2015, pàg. 36-38. DOI: DOI: 10.1002/bult.2015.1720410311.
  5. Khulthau, Carol Collier «ASIS&T annual meeting award winners: Award of merit acceptance speech». Bulletin of the American Society for Information Science and Technology, vol. 40, núm. 3, pàg. 39-40. DOI: DOI: 10.1002/bult.2014.1720400312.
  6. «Award of Merit. Guidelines. 2.Purpose of the award». ASIS&T ː the information association for the information age. [Consulta: 18 febrer 2016].