Premi ASIS&T al Mèrit Acadèmic
| Tipus | premi guardó  | ||
|---|---|---|---|
| Vigència | 1964 - | ||
| Estat | Estats Units d'Amèrica | ||
| Conferit per | Association for Information Science and Technology | ||
El Premi ASIS&T al Mèrit Acadèmic, en anglès ASIS&T Award of Merit, és un guardó lliurat per l'Association for Information Science and Technology (ASIS&T) a un investigador en el camp de la Informació i Documentació científica. És considerat com un dels més prestigiosos en aquest camp.
El nom anterior de l'entitat era American Society of Information Science and Technology, d'aquí les sigles ASIS&T.[1]
Va ser lliurat per primera vegada el 1964 a Hans Peter Luhn, i té una periodicitat anual. Es lliura juntament amb altres premis, entre ells, el Premi ASIS&T al millor llibre publicat en Ciències de la Informació, i un altre a la recerca més significativa en aquests camps del saber. Encara que el premi pot ser atorgat a qualsevol investigador sense importar la seva nacionalitat, la veritat és que la majoria dels premiats són anglosaxons.
El 1984 va ser l'única ocasió en què el premi va ser concedit ex aequo: els guardonats van ser els nord-americans Joseph Becker i Martha Williams.[2]
El guanyador es fa públic al Bulletin of the Association for Information Science and Technology i el premi es lliura a l'ocasió de l'assemblea anual de l'associació.[3] El discursos d'acceptació del premi es poden llegir al butlletí mencionatː 2015,[4] 2014,[5] 2013[6]
Àrees de recerca[modifica]
Segons ASIS&T, els premis són atorgats a una persona que hagi fet una contribució significativa al camp de la ciència de la informació per noves idees, nous serveis, el desenvolupament de millors tècniques o algun servei excepcional a la professió.[7]
Les àrees de recerca són:
- Teoria i Història sobre el document, Informació, Documentació, Biblioteconomia, Arxivística, Bibliografia, Museologia.
- Organització, disseny i avaluació de biblioteques, centres de documentació i serveis d'informació.
- Lingüística documental: anàlisi, indexació, classificació, resums, llenguatges documentals, tesaurus.
- Organització del coneixement: Ontologies, taxonomies, sistemes de classificació.
- Recuperació d'informació: model booleà, model vectorial, model probabilístic, model cognitiu
- Informàtica aplicada: Bases de dades, repositoris d'informació, catàlegs automatitzats, indexació automàtica, indexació semàntica latent
- Serveis digitals: Documents digitals, biblioteques digitals, metadades, mineria de dades,
- Internet: browsing (navegació), posicionament web, arquitectura de la informació, gènere web, web semàntica, folcsonomia, mineria web.
- Interactivitat usuaris: webs amigables, interfícies, realimentació per rellevància.
- Tècniques mètriques d'informació: Bibliometria, Informetria, Cienciometria, Cibermetria, Webmetria, índex h
- Àrea empresarial: empreses documentals, gestió del coneixement, mercat de la informació.
- Professió, associacionisme i comunicació: bibliotecaris, documentalistes, bibliòmetres, gestors d'informació, científics de la informació, editors de publicacions científiques.
- Legislació: Dret a la informació, dret documental, protecció de dades, propietat intel·lectual
Premiats[2][modifica]
| Any | País | Noms | Motiu |
|---|---|---|---|
| 1964 | 
|
Hans Peter Luhn | Per emprar mètodes estadístics en la indexació; creació dels índexs KWIC en tesaurus. |
| 1965 | 
|
Charles Bourne | Avaluació i automatització de biblioteques i llenguatge d'indexació. |
| 1966 |
|
Mortimer Taube | Crear el concepte d'uniterme i el seu sistema d'indexació Uniterm. |
| 1967 | 
|
Robert Fairthorne | Formulació bàsica en Documentació, Bibliometria, Informàtica, Recuperació d'Informació. |
| 1968 |
|
Carlos Cuadra | Pioner en bases de dades on line; primer editor de la revista Annual Review of Information Science and Technology . |
| 1969 | Desert | ||
| 1970 |
|
Cyril Cleverdon | Disseny de la metodologia per avaluar sistemes de recuperació d'informació. |
| 1971 |
|
Jerrold Orne | Expert en biblioteconomia. |
| 1972 |
|
Phyllis Richmond | Per les seves teories sobre classificació. |
| 1973 |
|
Jesse Shera | Per les seves teories sobre biblioteconomia; pioner en automatització de biblioteques. |
| 1974 |  /
|
Manfred Kochen | Xarxes socials de la informació i el coneixement. |
| 1975 |
|
Eugene Garfield | Formulació de la indexació de citacions. Creació del Institut per a la Informació Científica. |
| 1976 |
|
Laurence Heilprin | Principis de la ciència de la informació. |
| 1977 |
|
Allen Kent | Sistemes de recuperació d'informació. |
| 1978 |
|
Calvin Mooers | Formulació de terminologia en Recuperació d'Informació; creador del sistema Zatacoding. |
| 1979 |
|
Fred Kilgour | Creador del servei de biblioteca en línia Online Computer Library Center. |
| 1980 |
|
Claire Kelly Schultz | Implementacions en el model booleà de recuperació d'informació; estudio de la informació biosanitària. |
| 1981 |
|
Herbert S. White | Estudis sobre biblioteques especialitzades. |
| 1982 |
|
Andrew Aines | Desenvolupament del sistema d'informació nord-americà; comunicació científica i tècnica. |
| 1983 |
|
Dale Baker | Estudi de la informació química i la seva indústria. |
| 1984 |
|
Joseph Becker |
Gestió de grans volums d'informació, creació de xarxa d'informació. Bases de dades en línia. |
| 1985 |
|
Robert Chartrand | Estudis en polítiques d'informació. |
| 1986 |
|
Bernard Fry | Anàlisi i tractament de la literatura gris. |
| 1987 |
|
Donald King | Pls seus estudis sobre ús i cost de les publicacions periòdiques. |
| 1988 |
|
Frederick Wilfrid Lancaster | Investigacions en el control del vocabulari, indexacó i avaluació de biblioteques. |
| 1989 | /
|
Gerard Salton | Creador del model d'espai vectorial de recuperació d'informació. |
| 1990 |
|
Pauline Atherton Cochrane | Per les seves investigacions sobre llenguatge natural vs llenguatge controlat. |
| 1991 |
|
Roger K. Summit | Creador de Dialog. |
| 1992 |
|
Robert Saxton Taylor | Formulació teòrica de la ciència de la informació. |
| 1993 |
|
Robert M. Hayes | Formulació teòrica de la Informació; estudis en economia de la informació. |
| 1994 |
|
Harold Borko | Formulació teòrica de la Informació. |
| 1995 | 
|
Tefko Saracevic | Aportacions al model cognitiu de recuperació d'informació; interacció usuari-sistema documental. |
| 1996 | 
|
Jean Tague-Sutcliffe | Formulació i estudi de la informetria. |
| 1997 |
|
Dagobert Soergel | Implementacions matemàtiques en tesaurus; estudi de la informació biomèdica. |
| 1998 |
|
Henry Small | Creador dels mapes o atles de la ciència en bibliometria. |
| 1999 |
|
Jose Maria Griffiths | Expert en creuar informació de bases de dades dispars. |
| 2000 |
|
Don R. Swanson | Disseny de la tècnica de mineria de dades Descobriment basat en la literatura científica; investigació en catàlegs. |
| 2001 |
|
Patrick Wilson | Psicologia d'usuaris en sistemes documentals; estudi de la rellevància. |
| 2002 |
|
Karen Spärck Jones | Creadora del model probabilístic de recuperació d'informació; bases de la indexació ponderada. |
| 2003 |
|
Nicholas Belkin | Aportacions en el model cognitiu de recuperació d'informació; interacció usuari-ordinador, interfícies i biblioteques digitals. |
| 2004 |
|
Howard D. White | Creador del sistema Authormap per a conèixer bibliomètricament la influència d'un científic en la seva àrea. |
| 2005 |
|
Marcia J. Bates | Investigació i formulació en cerca i recuperació d'informació a Internet. |
| 2006 | 
|
Blaise Cronin | Formulació en information management. |
| 2007 |
|
Donald Kraft | Desenvolupament de la lògica difusa en recuperació d'informació; algorismes genètics. |
| 2008 |
|
Clifford Lynch | Disseny de repositoris institucionals d'informació; informació digital. |
| 2009 |
|
Carol Tenopir | Disseny de metodologies per a l'estudi de la comunicació científica. |
| 2010 |
|
Linda Smith | Estudis sobre referència bibliogràfica. |
| 2011 |
|
Gary Marchionini | Estudis en el model cognitiu de recuperació d'informació; disseny d'interfícies. |
| 2012 |
|
Michael Buckland | Patrimoni cultural i història de la Informació |
| 2013 |
|
Carol Kuhlthau | Disseny del model de resolució de problemes d'informació The information search project (ISP) |
| 2014 |
|
Marjorie Hlava | Enginyeria documental |
| 2015 |
|
Michael Koenig | Informació i productivitat, gestió del coneixement empresarial; Informetria |
| 2016 | 
|
Peter Ingwersen | Webmetria, model cognitiu de recuperació de la informació |
Referències[modifica]
- ↑ «History of ASIS&T». ASIS&T ː the information association for the information age. Arxivat de l'original el 18 d’octubre 2012. [Consulta: 18 febrer 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Award of Merit». ASIS&T ː the information association for the information age. Arxivat de l'original el 6 de juliol 2014. [Consulta: 18 febrer 2016].
- ↑ «Annual Meeting 2020» (en anglès). asis&t, 07-02-2020. [Consulta: 12 juliol 2020].
- ↑ Koening, Michael E.D. «Accepting the ASIS&T 2015 Award of Merit». Bulletin of the Association for Information Science and Technolog, vol. 42, núm. 2, 2016. DOI: DOI: 10.1002/bul2.2016.1720420208.
- ↑ Hlava, Marge «ASIS&T 2014 award of merit acceptance speech». Bulletin of the American Society for Information Science and Technology, vol. 41, núm. 3, 2015, pàg. 36-38. DOI: DOI: 10.1002/bult.2015.1720410311.
- ↑ Khulthau, Carol Collier «ASIS&T annual meeting award winners: Award of merit acceptance speech». Bulletin of the American Society for Information Science and Technology, vol. 40, núm. 3, pàg. 39-40. DOI: DOI: 10.1002/bult.2014.1720400312.
- ↑ «Award of Merit. Guidelines. 2.Purpose of the award». ASIS&T ː the information association for the information age. Arxivat de l'original el 15 de març 2016. [Consulta: 18 febrer 2016].