Répertoire International des Sources Musicales

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióRépertoire International des Sources Musicales
RISM Organization Logo.jpg
Dades
Nom curtRISM
Tipusorganització musical
Història
Creació1952
Organització i govern
Seu 

Lloc webLloc web
Facebook: RISM.info Twitter: RISM_music IMSLP: Category:RISM
Modifica les dades a Wikidata

El Répertoire International des Sources Musicals (RISM) (en català Repertori Internacional de Fonts Musicals, en anglès International Inventory of Musical Sources, en alemany Internationales Quellenlexikon der Musik) és una organització internacional sense ànim de lucre, fundada a París el 1952, que té com a objectiu documentar exhaustivament les fonts musicals que es conserven a tot el món. És la major organització de la seva espècie i l'única entitat que opera de manera global per documentar les fonts musicals escrites.

Les fonts musicals que es registren són música manuscrita o impresa, escrits sobre música i llibrets, que es custodien en biblioteques, arxius, monestirs, escoles i col·leccions privades. RISM estableix el que existeix, i on es conserva. RISM és reconegut entre els experts com el lloc clau per documentar les fonts musicals a tot el món.

El treball de RISM de recopilar un índex exhaustiu compleix un doble propòsit: d'una banda, protegir el patrimoni musical de la seva pèrdua, i per un altre, fer-ho disponible per als estudiosos i músics i intèrprets.

Organització[modifica]

Exemple d'un manuscrit musical: Johann Sebastian Bach, Sonata per a Violí Sol, BWV 1001.

En el projecte participen un o diversos grups de treball del RISM, per cadascun dels seus 36 països membres. Uns 100 col·laboradors s'ocupen de registrar les fonts musicals conservades als seus respectius països. Dites col·laboradores, traslladen els seus resultats a la Redacció Central de RISM a Frankfurt del Meno, on s'editen i publiquen les entrades o registres.

Actualment, existeixen grups actius de treball de RISM als següents països i ciutats:

Publicacions[modifica]

Les publicacions de RISM es divideixen en les següents sèries:

  • la sèrie A, alfabètica
  • la seriï B, sistemàtica
  • la sèrie C, directori de biblioteques musicals

A més de les citades, els grups de treball dirigeixen projectes per documentar els llibrets que es conserven als seus respectius països.

Sèrie A/I de RISM – Impresos de Música[modifica]

La Sèrie A/I de RISM Impresos individuals anteriors a 1800 és un catàleg de música impresa del període comprès entre aproximadament 1500 a 1800. En els nou volums de la sèrie (1971–1981) es documenten més de 78,000 impresos de música, de 7,616 compositors, de 2,178 biblioteques. Entre 1986 i 1999 van aparèixer quatre volums de suplements, que van prosseguir en 2003 amb un volum d'índexs en el qual es llisten editors, impressors, gravadors i llocs de publicació. Tots els volums de la Sèrie A/I han estat publicats per l'editorial Bärenreiter, de Kassel (Alemanya). El catàleg s'ordena alfabèticament per nom de compositor, i conté únicament impresos individuals, la qual cosa vol dir música impresa en obres a càrrec d'un únic compositor. Els impresos col·lectius (amb música impresa d'obres a càrrec de diversos compositors) es publiquen en la Seriï B de RISM.

Cada entrada individual conté la següent informació:

Un CD-ROM de la Sèrie A/I de RISM es publicava en 2012. A part de la intenció de facilitar el camí a la font primària als investigadors i intèrprets, aquest tipus de catàleg proporciona interessants possibilitats per a altres àrees d'interès i peticions. Per exemple, es poden obtenir pistes d'interès per a molts temes diferents, investigant la recepció d'una peça. I així per exemple, es pot esbrinar com es veia la música d'un compositor després de la seva mort; per descobrir això, seria important conèixer quantes i quins de les seves obres van ser reimpreses.

Sèrie A/II de RISM – Manuscrits musicals[modifica]

La Sèrie A/II del RISM, Manuscrits de música posteriors a 1600 registra únicament música de manuscrits. Aquests es descriuen detalladament (d'acord amb un esquema uniforme de descripció -una fitxa- que conté més de cent camps) i s'emmagatzemen en una base de dades en la Redacció Central del RISM en Francfort. Actualment, es troben a la disposició dels usuaris més de 870.000 fitxes de composicions musicals, d'uns 27.000 compositors (segons dades de Febrer de 2013, i amb unes xifres que augmenten constantment). El nombre total de manuscrits de música que es conserven a tot el món suposa diverses vegades les quantitats citades.

Les entrades procedeixen actualment prop de 900 biblioteques en 37 països: Alemanya, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Bielorússia, Brasil, Canadà, Xina, Corea del Sud, Croàcia, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Finlàndia, França, Gran Bretanya, Holanda, Hongria, Itàlia, Japó, Letònia, Lituània, Mèxic, Noruega, Nova Zelanda, Polònia, Portugal, la República Txeca, Romania, Rússia, Suècia, Suïssa, Ucraïna, Uruguai, Veneçuela i els EUA. Això fa que la base de dades de RISM sigui, de molt, el major conjunt accessible de registres en la matèria.

La base de dades del RISM es troba disponible, gratis, i en línia, des de juny de 2010. L'accés a aquest catàleg d'accés públic en línia (o OPAC, de les seves sigles abreujades en anglès Online Public Access Catalog) es realitza a través d'Internet, via l'OPAC del RISM o la pàgina web del RISM. Aquest catàleg ha estat possible gràcies a la cooperació entre el RISM, la Biblioteca Estatal de Baviera (Bayerische Staatsbibliothek) i la Biblioteca Estatal de Berlín (Staatsbibliothek zu Berlin). L'última versió acumulativa de la base de dades apareguda en CD-ROM, produïda i publicada per l'editorial K. G. Saur de Munich, data de 2008. Però també es troba encara disponible la subscripció a la base de dades, que ofereix l'empresa EBSCO (anteriorment, l'empresa NISC).

Les fitxes del catàleg descriuen cadascuna de les peces detalladament. Entre altres conceptes, inclouen informació sobre el compositor (incloent les seves dates de naixement i mort), títol de la composició, o plantilla vocal i instrumental, així com referències a la bibliografia musicológica sobre aquesta obra. Els propis manuscrits es descriuen detalladament quant a copista, lloc i data de procedència, autor del llibret, anteriors propietaris, o dedicatarios. A més, pràcticament totes les obres poden identificar-se clarament, mitjançant la seva íncipit musical (les primeres notes o compassos de les principals seccions o moviments de la composició).

Diverses cel·les per realitzar cerques possibiliten respostes a qualsevol recerca combinada a través d'aquests camps. Per exemple, es pot accedir immediatament a la informació emmagatzemada pel RISM sobre les misses de Joseph Haydn. La cerca per íncipit musical resulta una valuosa eina per a la recerca quan s'intenta identificar una composició musical anònima o un fragment d'una obra. Per utilitzar aquesta eina, qui realitzi la cerca haurà de simplement teclejar les primeres notes de la composició. La base de dades proporciona informació no només sobre la disseminació de les obres conservades de compositors que encara avui són ben coneguts, sinó que també ofereix una gran riquesa de coneixement sobre aquells altres músics i creadors que van ser ben considerats en el seu temps, però que actualment són poc coneguts, o que fins i tot han caigut en l'oblit. Tot això la converteix en una base de dades valuosíssima per als historiadors de la música i fa possible així mateix que molts músics i intèrprets puguin avui “indagar” en ella i redescobrir, d'aquesta manera, autors i repertoris.

Sèrie B de RISM[modifica]

La Sèrie B de RISM consisteix en una sèrie sistemàtica, que documenta un grup de fonts que es contenen a si mateixes. Fins al moment, s'han publicat els següents volums, a càrrec de l'editorial G. Henle de Munich (s'ofereix una traducció espanyola del títol respectiu entre parèntesis):

  • B/I i B/II: Recueils imprimés XVIe–XVIIIe siècles (2 volums). (Recopilacions impreses dels segles XVI–XVIII).
  • B/III: The Theory of Music from the Carolingian Era up to c. 1500. Descriptive Catalogui of Manuscripts (6 volums). (La teoria de la música des de l'època carolíngia fins a 1500 aprox. Catàleg descriptiu de manuscrits).
  • B/IV: Handschriften mit mehrstimmiger Musik donis 11. bis 16. Jahrhunderts (5 volums, 1 volum de suplement). (Manuscrits amb música polifònica dels segles XI–XVI)
  • B/V: Tropen- und Sequenzenhandschriften. (Tropos i seqüències manuscrits)
  • B/VI: Écrits imprimés concernant la musiqui (2 volums). (Escrits impresos sobre música)
  • B/VII: Handschriftlich überlieferte Lauten- und Gitarrentabulaturen donis 15. bis 18. Jahrhunderts. (Tablaturas manuscrites per a llaüt i guitarra dels segles XV–XVIII)
  • B/VIII: Das Deutsche Kirchenlied (2 volums, Kassel: Bärenreiter). (La cançó eclesiàstica alemanya)
  • B/IX: Hebrew Sources (2 volums). (Fonts hebrees).
  • B/X: The Theory of Music in Arabic Writings c. 900–1900 (2 volums). (La teoria de la música en els escrits àrabs, aprox. 900–1900)
  • B/XI: Ancient Greek Music Theory. A Catalogui Raisonné of Manuscripts. (Teoria musical dels antics grecs. Catàleg crític de manuscrits).
  • B/XII: Manuscrits persans concernant la musiqui. (Manuscrits perses sobre la música)
  • B/XIII: Hymnologica Slavica. Hymnologica Bohemica, Slavica (HBS), Polonica (HP), Sorabica (HS). Notendrucke donis 16. bis 18. Jahrhunderts (Impresos de Música als segles 16-18 en Bohèmia, Eslovàquia, Polònia i Sorabia)
  • B/XIV: Els manuscrits du processionnal (2 volums). (Els manuscrits del processional).
  • B/XV: Mehrstimmige Messen in Quellen aus Spanien, Portugal und Lateinamerika, ca. 1490–1630. (Misses polifòniques en fonts d'Espanya, Portugal i Llatinoamèrica, aprox. 1490–1630).
  • B/XVI: Catalogui raisonné of the Balinese Palm-Leaf Manuscripts with Music Notation
  • B/XVII: Die Triosonate: Catalogui Raisonné der gedruckten Quellen

Sèrie C de RISM[modifica]

Sota el títol Directory of Music Research Libraries (Directori de biblioteques de recerca de música), la Sèrie C de RISM registra en cinc volums totes les biblioteques, arxius i col·leccions privades que emmagatzemen material musical històric. Aquest índex de biblioteques de música s'elabora en cooperació amb el Comitè de Publicacions de l'Associació Internacional de Biblioteques de Música (AIBM). El volum especial RISM-Bibliothekssigel. Gesamtverzeichnis (Sigles de biblioteques RISM. Índex complet), que va aparèixer en 1999, ha estat disponible des de 2006 en una versió regularment actualitzada a la pàgina web de RISM.[1]

Qui utilitzen les publicacions de RISM[modifica]

  • Musicòlegs que busquen fonts connectades amb els seus camps de recerca, i que troben per exemple unes bases per explorar catàlegs d'obres i edicions de música;
  • intèrprets, que descobreixen aquí una gran riquesa de peces poc-conegudes per als seus concerts, apartades del repertori més habitual;
  • bibliotecaris, que poden així explorar fonts paral·leles a les quals tenen a la seva disposició a la seva pròpia biblioteca;
  • venedors “de vell“ de música, que poden esbrinar, a través de RISM, quina quantitat, dels impresos que ells ofereixen, es conserven encara en l'actualitat.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Brook, Barry S. und Richard J. Viano. "The Thematic Catalogui in Music: Further Reflections on its Past, Present and Future." In Foundations in Music Bibliography, hgg. Richard D. Green, 27-46. New York: Haworth Press, 1993.
  • RISM - Wissenschaftliche und technische Herausforderung musikhistorischer Quellenforschung im internationalen Rahmen. Academic and Technical Challenges of Musicological Source Research in an International Framework, hg. von Martina Falletta, Renate Hüsken und Klaus Keil, Hildesheim: Olms 2010 (= Studien und Materialien zur Musikwissenschaft 58), 380 S. mit s/w Abbildungen, ISBN 978-3-487-14431-3
  • Heckmann, Harald. "Das Répertoire International donis Sources Musicals (RISM) in Geschichte, Gegenwart und Zukunft," in Wege und Spuren. Verbindungen zwischen Bildung, Wissenschaft, Kultur, Geschichte und Politik. Festschrift für Joachim-Felix Leonhard, ed. Kelmut Knüppel et al (Berlin: Verlag für Berlin-Brandenburg GmbH, 2007): 597-605.
  • Keil, Klaus. "Report 2010.", in: Acta Musicologica (2011). Vegeu també Informe en anglès.

Enllaços externs[modifica]