Ramón de Campoamor y Campoosorio

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRamón de Campoamor y Campoosorio
Ramon de Campoamor 001.jpg
Ramon de Campoamor, 1900
Biografia
Naixement 24 de setembre de 1817
Navia
Mort 11 de febrer de 1901(1901-02-11) (als 83 anys)
Madrid
Lloc d'enterrament cementiri de San Justo 40° 24′ 06″ N, 3° 43′ 44″ O / 40.401736111111°N,3.7288055555556°O / 40.401736111111; -3.7288055555556
Coat of Arms of Spain (1874-1931) Pillars of Hercules Variant.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
18 de febrer de 1876 – 10 de març de 1879
Districte Santa Cruz de Tenerife

29 d'abril de 1879 – 25 de juny de 1881
Districte Antequera

24 de maig de 1884 – 8 de març de 1886
Districte Madrid
Dades personals
Es coneix per Membre de la Reial Acadèmia Espanyola
Activitat
Ocupació Escriptor
Gènere artístic Teatre
Signatura

Musicbrainz: 0cdfadfe-1035-4e4e-93b1-1e0fdb8f083e
Modifica les dades a Wikidata
Estàtua de Ramón de Campoamor al Parc Ramón de Campoamor de Navia.

Ramón de Campoamor y Campoosorio (Navia, Astúries, 24 de setembre de 1817 - Madrid, 11 de febrer de 1901) va ser un poeta romàntic asturià.

Biografia[modifica]

El seu pare era un modest camperol i la seua mare una rica hisendada del concejo. Va treballar com a criat per a una tia soltera, germana de la seua mare, que li facilità els estudis primaris a un pazo d'esta a Piñera, Navia. Als 9 anys començà l'ensenyament secundari a Puerto de Vega, lloc on passà l'adolescència.

Va estudiar filosofia a Santiago de Compostel·la, i lògica i matemàtiques, a Madrid. Als 18 anys es traslladà a Torrejón de Ardoz, Madrid, per a ingressar a la Companyia de Jesús.

Poc temps després, abandonà aquesta curta vocació i es matriculà a la universitat madrilenya, a la facultat de medicina, vocació que tampoc li durà molt de temps. A la facultat de medicina, un catedràtic li aconsellà que es dedicara a la literatura, perquè va creure descobrir en el jove una aptitud natural cap a les lletres més que cap a les ciències.

Als 20 anys, el 1838, publicà la primera obra impresa: Una mujer generosa, una comèdia en dos actes que no s'arribà a estrenar al teatre. També, al mateix any, publicà els seus primers versos romàntics al llibre Ternezas y flores.

Al voltant dels anys 40, s'afilià al Partit Moderat d'acord amb les seus idees polítiques, que consistien en un gran fervor per la reina Isabel II i, en general, cap a la monarquia com a forma d'organització de l'Estat. El 1847 és nomenat governador civil de la província de Castelló i poc més tard d'Alacant, on es casà amb Guillermina o'Gorman, una jove dama d'una família irlandesa acomodada.

El 1850 és elegit per a ocupar un escó al Congrés dels Diputats, i el 1851 és traslladat a València per a ocupar el càrrec de governador fins al 1854. D'aquesta forma, participà activament en la vida pública i política de la nació. Fou escollit novament diputat per Castelló i per Alacant les Corts de 1853, 1957, 1863 i 1864. Després de la restauració borbònica fou escollit novament diputat a les eleccions generals espanyoles de 1876 per Santa Cruz de Tenerife, a les de 1879 pel districte d'Antequera i a les de 1884 per Madrid.[1]

El 1861 és nomenat membre "E majúscula" de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola. Va ser senador per Múrcia de 1888 a 1890, per Lleó en 1891 i per Ourense en 1896[2] i en els últims anys de la seua vida i arribà a ser conegut i admirat a Espanya i tot Hispanoamèrica.

L'11 de febrer de 1901 va morir a Madrid a l'edat de 83 anys.

Obra[modifica]

  • Obras completas (Madrid 1901-1903, 8 vols.)
  • Obras poéticas completas, 1949, 1951, 1972.

Teatre[modifica]

  • Una mujer generosa1838.
  • El castillo de Santa María (1838)
  • Una mujer generosa
  • La fineza del querer
  • El hijo de todos
  • Guerra a la guerra, 1870.
  • El hombre Dios (1871)
  • Jorge el guerrillero, sarsuela, escrita amb Navarro
  • Moneda falsa
  • Cuerdos y locos, 1887
  • Dies irae (1873),
  • Las penas del purgatorio (1878), escrit amb Fuentes.
  • Cómo rezan las solteras,
  • El amor o la muerte,
  • El confesor confesado.

Poesia[modifica]

  • Ternezas y flores, versos romàntics, 1838.
  • Poesías, 1840
  • Ayes del alma, 1842.
  • Fábulas originales, 1842.
  • Doloras, 1846.
  • Poesías y fábulas, 1847.
  • El drama universal, 1853. Hi ha edició moderna de 2008.
  • Colón 1853.
  • El licenciado Torralba, poema en ocho cantos, s. a.
  • Pequeños poemas (1872-1874)
  • Los buenos y los sabios: poema en cinco cantos, 1881.
  • Humoradas (1886-1888).
  • Don Juan: pequeño poema, 1886.
  • Los amores de una santa: poema en cartas, 1886.
  • Fábulas completas, 1941.

Filosofia[modifica]

  • Filosofía de las leyes (1846)
  • El personalismo, apuntes para una filosofía (1855)
  • La metafísica limpia, fija y da esplendor al lenguaje (1862)
  • Lo absoluto (1865)
  • Poética (1883)
  • El ideísmo (1883)
  • La originalidad y el plagio
  • Sócrates
  • La Metafísica y la poesía ante la ciencia moderna
  • Sobre el panenteísmo.

Altres[modifica]

  • Historia crítica de las Cortes reformadoras, 1837.
  • Los manuscritos de mi padre: novela original, 1842.
  • Polémicas, 1862.
  • Discursos parlamentarios
  • Polémicas con la democracia
  • Cánovas, 1884.
  • «Prólogo» a La Mujer, de Severo Catalina del Amo.
  • «Prólogo» a las Fábulas d'Antonio Campos y Carreras.
  • «Prólogo» a Cosas del Mundo.

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
José del Castillo y Ayensa
Coat of Arms of the Royal Spanish Academy.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira E

1861-1901
Succeït per:
José Ortega Munilla