Vés al contingut

Salvador Albacete y Albert

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:10, 1 jul 2017 amb l'última edició de Walden69 (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaSalvador Albacete y Albert

Salvador Albacete, retrat publicat a La Ilustración Española y Americana.
Nom original(es) Salvador Albacete Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 de desembre de 1827
Cartagena
Mort4 d'agost de 1890(1890-08-04) (als 62 anys)
Madrid
  Ministre d'Ultramar
15 de març de 1879 – 9 de desembre de 1879
PresidentArsenio Martínez-Campos Antón
  Governador del Banc d'Espanya
13 de febrer de 1885 – 4 d'agost de 1890
Activitat
Lloc de treball Madrid (1849–) Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat
PartitPartit Conservador
Membre de
Premis

Salvador Albacete i Albert (Cartagena, 4 de desembre de 1827 - Madrid, 4 d'agost de 1890) va ser un polític espanyol, ministre d'Ultramar durant el regnat d'Alfons XII.

Biografia

Durant quinze anys va servir en el Cos Administratiu de l'Armada, i entre altres càrrecs va fer d'oficial de la dotació del vapor de guerra León. Després es llicencià en dret i assolí els càrrecs d'Oficial primer i Oficial major del Consell Reial i després del Consell d'Estat. De 1863 a 1868 fou cap de secció, Director d'Hisenda i Subsecretari del Ministeri d'Ultramar en 1865. Poc després va passar a ocupar la Secretaria de la Intel·ligència General de la Reial Casa i Patrimoni, càrrec que va deixar arran de la revolució de 1868.[1]

Acompanyà a Isabel II en el seu exili a París després de la Revolució de 1868. Després de la restauració borbònica, va tornar a Espanya i fou escollit diputat per Arecibo (Puerto Rico) a les eleccions generals espanyoles de 1876, pel de Cartagena a les eleccions generals espanyoles de 1879 i 1881 i pel de l'Havana a les eleccions generals espanyoles de 1886.[2] També fou senador per la província de Múrcia en 1884-1885 i 1885-1886.[3] En 1875 va ser nomenat Fiscal del Consell d'Estat i després conseller, i més tard Fiscal del Tribunal Suprem d'Espanya.

Va ser nomenat ministre d'Ultramar entre març i desembre de 1879. Des del seu càrrec va proposar una sèrie de reformes per dotar de més autonomia a Cuba i barrar el pas als moviments independentistes.[4] Al febrer de 1885 és designat governador del Banc d'Espanya, càrrec que ocuparia fins a la seva defunció.[5] L'1 de juny de 1886 ingressà a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.[6] Va rebre, entre altres, la Gran Creu d'Isabel la Catòlica, la Gran Creu de Carles III, Comanador de nom de Carles III, Cavaller de l'Esperó d'Or, Gran Creu de la Legió d'Honor, Medalla d'Itàlia i fou nomenat Gentilhome de Cambra de Sa Majestat.[1]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salvador Albacete y Albert


Càrrecs públics
Precedit per:
Francisco de Borja Queipo de Llano
Ministre d'Ultramar
Regne d'Espanya

(març-desembre) 1879
Succeït per:
José Elduayen Gorriti
Precedit per:
Francisco de Cárdenas Espejo
Governador del Banc d'Espanya

1885-1890
Succeït per:
Cayetano Sánchez Bustillo
Premis i fites
Precedit per:
Víctor Arnau Lambea
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 5

1886-1890
Succeït per:
Antonio de Mena y Zorrilla