Arnold Schwarzenegger

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Arnold Schwarzenegger
	; (2019)
Biografia
Naixement	(de) Arnold Alois Schwarzenegger ; 30 juliol 1947 (76 anys); Thal (Àustria ocupada pels aliats)
38è Governador de Califòrnia
	17 novembre 2003 – 3 gener 2011 ; ← Gray Davis – Jerry Brown →
Dades personals
Altres noms	Arnold Strong
Religió	Catolicisme
Formació	Santa Monica College ; Universitat de Califòrnia a Los Angeles ; Universitat de Wisconsin-Superior - administració (–1979); Universitat de Múnic
Alçada	1,87 m (6′ 1.5″)
Activitat
Camp de treball	Culturisme, interpretació i política
Ocupació	actor, autobiògraf, preparador físic, empresari, aixecador de pesos, agent immobiliari, realitzador, emprenedor, restaurador, polític, soldat, productor de cinema, director de cinema, actor de cinema, productor
Activitat	1969 –
Partit	Partit Republicà dels Estats Units
Membre de	Federació Internacional de Culturisme i Fitness
Influències	Iuri Petrovitx Vlasov
Esport	aixecament de força ; culturisme
Obra
	Obres destacables (1982) Conan el Bàrbar; (1984) Terminator; (1987) Predator; (1991) Terminator 2; (1993) Last Action Hero; (2003) Terminator 3: La rebel·lió de les màquines; (2015) Terminator: Genisys; (2019) Terminator: Dark Fate ;
Família
Cònjuge	Maria Shriver (1986–2021), divorci
Parella	Mildred Patricia Baena ; Heather Milligan (en)
Fills	Katherine Schwarzenegger; ( Maria Shriver); Christina Schwarzenegger; ( Maria Shriver); Joseph Baena; ( Mildred Patricia Baena); Patrick Schwarzenegger; ( Maria Shriver); Christopher Schwarzenegger; ( Maria Shriver)
Pares	Gustav Schwarzenegger i Aurelia Schwarzenegger
Germans	Meinhard Schwarzenegger
Parents	Patrick M. Knapp Schwarzenegger (nebot)
Cronologia
	servei militar
	Premis (2022) Premi bavarès de televisió; (2015) Goldene Kamera; (2015) WWE Hall of Fame; (2012) Premi Inkpot; (2006) Premi Grans Immigrants; (2001) premis Taurus World Stunt; (1999) premi DIVA - Deutscher Entertainment; (1998) Premi American Cinematheque; (1996) Premis Bambi; (1996) Golden Apple Award; (1996) Goldene Kamera; (1992) Premis Kids' Choice; (1992) MTV Movie Award a la millor interpretació masculina, per l'obra Terminator 2; (1991) Medalla d'Or d'Honor pels Serveis a la República d'Àustria; (1991) Premis Kids' Choice; (1989) Premis Kids' Choice; (1977) Globus d'Or a la nova estrella de l'any - Actor; Cavaller de la Legió d'Honor; estrella al Passeig de la Fama de Hollywood; Decoració d'Or de Styria ;
	Signatura
Lloc web	schwarzenegger.com

Arnold Schwarzenegger (alemany: Arnold Alois Schwarzenegger) (Thal, 30 de juliol de 1947) (Pronunciació anglesa: /ˈʃwɔrtsənɛɡər/, alemanya: [ˈaɐnɔlt ˈalɔʏs ˈʃvaɐtsənˌʔɛɡɐ], és un fisicoculturista, actor i polític austríac nacionalitzat estatunidenc. Va ser governador de Califòrnia des del 2003 fins al 2011.

Biografia[modifica]

Schwarzenegger va néixer a Thal, Àustria, un poble proper a la capital d'Estíria, Graz, en el si d'una família de classe mitjana. Durant l'adolescència va començar a practicar aixecament de peses i posteriorment es va fer fisioculturista. Va guanyar diversos tornejos mundials en aquesta disciplina. A finals dels anys 60 va arribar als Estats Units per primera vegada. Es va establir a Los Angeles i va obtenir la nacionalitat d'aquest país el 1983. El seu germà Meinhard va morir en un accident de cotxe el 1971 i el seu pare va morir l'any següent.

Els seus primers papers com a actor el van marcar com una estrella que només valia per a pel·lícules d'acció (en les sèries de Conan i Terminator). Va tractar de sortir d'aquest enquadrament en què l'havien instal·lat amb pel·lícules com Poli de guarderia. La seva carrera com a actor té una trajectòria irregular, en la que destaquen clàssics del cinema de ciència-ficció i acció (com Terminator I i Terminator II). De tota manera, la major part dels seus films són de factura mediocre i la seva actuació no ha rebut cap reconeixement d'importància en el món del cinema.

A finals dels anys 90, va ser intervingut quirúrgicament en una operació cardíaca. El 1986, Schwarzenegger es va casar amb la periodista Maria Shriver, neboda del President dels Estats Units John F. Kennedy. La parella va tenir quatre fills: Katherine (13 de desembre de 1989), Christina (23 de juliol de 1991), Patrick (19 de setembre de 1993) i Christopher (27 de setembre de 1997).

El 2002, la ciutat de Graz va canviar de nom el seu estadi esportiu, conegut fins aleshores com a Estadi Libernau, amb el nom d'Estadi Arnold Schwarzenegger. Malgrat això, el 2006 l'ajuntament de la ciutat va decidir que l'estadi recobrés el seu antic nom com a protesta per l'execució de Stanley "Tookie" Williams, al qual el fill predilecte de la ciutat no va concedir l'indult. Schwarzenegger va renunciar en aquest moment a aquest títol i va retornar a Graz l'anell d'honor de la ciutat que li havien concedit el 1999.

Carrera política[modifica]

Schwarzenegger pertany al Partit Republicà, tot i estar casat amb la neboda d'uns dels grans representants del Partit Demòcrata. El 2003 va ser elegit Governador de l'estat de Califòrnia en representació del Partit Republicà, càrrec que ocupà fins al 2011.

Schwarzenegger és l'immigrant que més lluny ha arribat en el món polític dels Estats Units en els últims 100 anys. Malgrat aquest fet, no hi ha cap possibilitat que pugui arribar més lluny en la seva carrera política, ja que la presidència de la nació està reservada als ciutadans nascuts als EUA.

La seva administració, de caràcter conservador, va remarcar la prohibició dels matrimonis entre homosexuals. Tot i haver reconegut en diverses ocasions que ha "utilitzat totes les substàncies existents", segons les seves paraules, va dirigir un estat en un país on la marihuana està prohibida i la seva utilització penalitzada.

En les eleccions presidencials de 2004, va donar suport a la candidatura de George W. Bush que pertany al seu partit, malgrat tot l'estat de Califòrnia va votar majoritàriament el seu oponent, John Kerry.

Filmografia[modifica]

Any	Pel·lícula	Paper	Director	Notes
1970	Hèrcules es torna boig	Heracles	Arthur Allan Seidelman	Als crèdits com Arnold Strong^[1]
1973	El llarg adéu	Hood	Robert Altman
1974	Happy Anniversary and Goodbye	Rico	Jack Donohue
1976	Els autèntics	Joe Santo	Bob Rafelson
1977	Pumping Iron	ell mateix	George Butler/Robert Fiore
1979	Cactus Jack	Handsome Stranger	Hal Needham
1979	Deixalles valuoses	Lars	Michael Schultz
1982	Conan el Bàrbar	Conan	John Milius
1984	Conan el Destructor	Conan	Richard Fleischer
1984	Terminator	Terminator	James Cameron
1985	Red Sonja	Kalidor	Richard Fleischer
1985	Commando	John Matrix	Mark L. Lester
1986	Raw Deal	Mark Kaminsky, també coneguda com Joseph P. Brenner	John Irvin
1987	Predator	Major Alan 'Dutch' Schaeffer	John McTiernan
1987	Perseguit	Ben Richards	Paul Michael Glaser
1988	Danko	capità Ivan Danko	Walter Hill
	Els bessons peguen dues vegades	Julius Benedict	Ivan Reitman
	Total Rebuild	ell mateix	Andrew Lesnie
1990	Desafiament total	Douglas Quaid/Hauser	Paul Verhoeven
1990	Poli de guarderia	Detectiu John Kimble	Ivan Reitman
1991	Terminator 2	The Terminator	James Cameron
1992	Christmas in Connecticut	Man in chair in front of Media Truck	Arnold Schwarzenegger	També director^[2]
1992	Feed	ell mateix	Kevin Rafferty/James Ridgeway	Cameo
1993	Dave, president per un dia	ell mateix	Ivan Reitman	Cameo
1993	Last Action Hero	Jack Slater/ell mateix	John McTiernan	També productor:^[3] Nominada-Premi Razzie al pitjor actor
1994	True Lies	Harry Tasker	James Cameron
	Junior	Dr. Alex Hesse	Ivan Reitman
	Infern sense llei	ell mateix	Michael Preece
1996	Eraser: Eliminador	U.S. Marshal John 'The Eraser' Kruger	Chuck Russell
	Jingle All the Way	Howard Langston	Brian Levant
	T2 3-D: Battle Across Time	The Terminator	John Bruno, James Cameron, Stan Winston
1997	Batman i Robin	Mr. Freeze	Joel Schumacher
1999	End of Days	Jericho Cane	Peter Hyams
2000	The 6th Day	Adam Gibson/Adam Gibson Clone	Roger Spottiswoode	També productor
2001	Dr. Dolittle 2	White Wolf	Steve Carr	Només veu; no surt als crèdits
2002	Danys col·laterals	Gordy Brewer	Andrew Davis
2003	Terminator 3: La rebel·lió de les màquines	Terminator	Jonathan Mostow
2003	El tresor de l'Amazones	Bar Patron	Peter Berg	Cameo; no surt als crèdits
2004	La volta al món en 80 dies	Prince Hapi	Frank Coraci
2005	The Kid & I	D'ell mateix	Penelope Spheeris	Cameo
2006	Cars	Sven	John Lasseter	Només veu; no surt als crèdits
2009	Terminator Salvation	The Terminator	McG	no surt als crèdits cameo
2010	Els mercenaris	Trent "Trench" Mauser	Sylvester Stallone	Cameo; no surt als crèdits
2014	The Expendables 3	Trent "Trench" Mauser
2015	Maggie	Wade Vogel
2015	Terminator Genisys	T-800 "Model 101"/ Guardià
2017	Killing Gunther	Robert "Gunther" Bendik		Directe a web tv
2019	Terminator: Dark Fate	T-800 "Model 101"/ Carl	Tim Miller

Referències[modifica]

↑ cite news Thomas K Arnold.At the DVD polls, Arnold is the candidate to watch, USA Today, 18 d'agost de 2003
↑ Bernard Weinraub, On the Set With — Arnold Schwarzenegger; Big Guy. Big Star. Big Deal, Baby. The New York Times, 4 de març de 1993
↑ Ronald Grover i Mark Landler, Last Action Hero—Or First $60 Million Commercial? Bloomberg BusinessWeek, 12 d'abril de 1993

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts sobre Arnold Schwarzenegger al Wikisource (anglès).

[ArnoldStrong-1] te news Thomas K Arnold.At the DVD polls, Arnold is the candidate to watch, USA Today, 18 d'agost de 2003

[NYTOntheSet-2] Bernard Weinraub, On the Set With — Arnold Schwarzenegger; Big Guy. Big Star. Big Deal, Baby. The New York Times, 4 de març de 1993

[BizWeekEP-3] Ronald Grover i Mark Landler, Last Action Hero—Or First $60 Million Commercial? Bloomberg BusinessWeek, 12 d'abril de 1993

[1]

[2]

[3]

The Life Career Award (Premis Saturn)
Dècada del 1970	Fritz Lang (1976) Samuel Z. Arkoff (1977) Christopher Lee (1979)
Dècada del 1980	Gene Roddenberry (1980) William Shatner (1980) John Agar (1981) Ray Harryhausen (1982) Martin B. Cohen (1983) Vincent Price (1986) Leonard Nimoy (1987) Roger Corman (1988)
Dècada del 1990	Ray Walston (1990) Arnold Schwarzenegger (1992) David Lynch (1993) Alfred Hitchcock (1994) Steve Reeves (1994) Whit Bissell (1994) Joel Silver (1995) Richard Fleischer (1995) Sean Connery (1995) Wes Craven (1995) Albert R. Broccoli (1996) Edward R. Pressman (1996) Harrison Ford (1996) Dino De Laurentiis (1997) John Frankenheimer (1997) Sylvester Stallone (1997) James Coburn (1998) James Karen (1998) Michael Crichton (1998) Nathan Juran (1999)
Dècada del 2000	Dick Van Dyke (2000) George Barris (2000) Brian Grazer (2001) Robert Englund (2001) Drew Struzan (2002) Stan Lee (2002) Kurt Russell (2003) Sid i Marty Krofft (2003) Blake Edwards (2004) Stephen J. Cannell (2005) Tom Rothman (2005) Robert Halmi (2008) Lance Henriksen (2009)
Dècada del 2010	Irvin Kershner (2010) Bert Gordon (2011) Michael Biehn (2011) Frank Oz (2012) James Remar (2012) Jonathan Frakes (2013) Malcolm McDowell (2014) Nichelle Nichols (2016) Lee Majors (2017) Michael Gruskoff (2019/2020) Kathryn Leigh Scott (2021/2022)

Governadors de Califòrnia
Pre-estatals (1769-1850)	de Portolà Fages Rivera de Neve Fages Roméu Arrillaga Borica Alberní Arrillaga J. Argüello Solá L. Argüello Echeandía Victoria P. Pico Zamorano / Echeandía Figueroa Castro Gutierrez Chico Gutierrez Alvarado Carrillo Alvarado Micheltorena P. Pico Flores A. Pico Ide Sloat Stockton Frémont Kearny Mason Smith Riley
Estatals (1850-act.)	Burnett McDougall Bigler J. Johnson Weller Latham Downey Stanford Low Haight Booth Pacheco Irwin Perkins Stoneman Bartlett Waterman Markham Budd Gage Pardee Gillett H. Johnson Stephens Richardson Young Rolph Merriam Olson Warren Knight P. Brown Reagan J. Brown Deukmejian Wilson Davis Schwarzenegger J. Brown Newsom

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SELIBR (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) ULAN (1) NLA (1) NDL (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1)