Seleccions esportives catalanes

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Selecció catalana)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióSeleccions esportives catalanes
Modifica dades a Wikidata
Logotip oficial de les Seleccions esportives catalanes.

Les seleccions esportives catalanes són les formacions esportives que competeixen representant les respectives federacions catalanes en competicions oficials i amistoses, tant internacionalment com en el si de l'Estat Espanyol.

Algunes d'aquestes seleccions catalanes poden competir internacionalment de manera oficial, en ser reconegudes les federacions catalanes per les respectives federacions internacionals. Tanmateix moltes d'aquestes no ho poden fer així i ho fan com a seleccions autonòmiques en les competicions que organitzen les respectives Federacions Espanyoles, sovint en categories inferiors.

Des de mitjans de la dècada del 1990 es disputen regularment partits amistosos i oficials de caràcter internacional per part de les seleccions absolutes de diversos esports. El poble de Catalunya, amb l'aprovació d'una ILP (Iniciativa Legislativa Popular) per part del Parlament de Catalunya, va expressar la voluntat d'aconseguir que les federacions catalanes puguin ser reconegudes internacionalment. Tot això amb l'impuls de les federacions, el suport de la Generalitat de Catalunya i algunes associacions com la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes que treballen per obtenir aquest reconeixement internacional.

Des de finals del segle XX la Plataforma pretén obtenir el reconeixement de les federacions catalanes que no el tenen, i així poder competir internacionalment de forma oficial, com ja havia ocorregut abans de la Guerra Civil espanyola.

A data de desembre de 2009, hi ha 20 federacions catalanes reconegudes internacionalment de manera oficial:[1] Ball esportiu, BikeTrial, Bitlles i Bowling (9-pin i 10-pin), Curses de muntanya, Físic-culturisme, Fistball, Futbol australià, Futbol sala, Fut-tennis, Futvòlei, Icestock, Karate, Korfbal, Patinatge (Hoquei sobre patins, patinatge artístic i patinatge de velocitat), Pitch & putt, Raquetbol, Rugbi lliga, Tamborí, touch rugbi i twirling.

Pel que fa al kickboxing, no inclòs en la relació anterior, Xavi Moya, va competir internacionalment representant Catalunya, guanyant el Campionat Mundial de Full-Contact sota la senyera.[2]

Actualment hi ha al voltant de 50 "països esportius" al món, incloent-hi Catalunya, que participen en competicions oficials en determinades modalitats esportives sense disposar d'un estat independent.

Aquesta tradició històrica, juntament amb el fet que en molts esports són les federacions internacionals (i no els Estats) les que donen reconeixement a les federacions territorials, és el que ha possibilitat el reconeixement internacional d'algunes federacions catalanes, i per tant de les respectives seleccions per tal de participar en competicions oficials internacionals.

Història[modifica | modifica el codi]

Les seleccions catalanes van ser en molts esports les pioneres a l'Estat Espanyol, creant-se en molts casos les federacions catalanes anys abans que les espanyoles i tenint presència internacional en les competicions de l'època.

En el decurs del primer terç del segle XX es va produir l'esclat definitiu de l'esport a Catalunya, tot i la variabilitat del context polític de cada època. La progressiva dinamització de la pràctica esportiva, entesa com a element d'oci i de salut, féu aparèixer tot tipus d'entitats que fomentaven l'esport a la majoria de comarques catalanes. Paral·lelament, es creaven associacions o federacions amb la voluntat d'aglutinar esforços i compartir vivències.

Així, ja l'any 1900 es funda la Federació Catalana de Futbol; el 1903, la de Tennis; el 1915, la d'Atletisme; el 1922, la d'Esgrima i la d'Hoquei sobre herba; el 1924, la de Lluita; el 1925, la de Bàsquet; el 1929, la de Beisbol, etc. Totes aquestes associacions tenen un nexe comú: són pioneres a l'Estat espanyol i predecessores de les respectives federacions espanyoles.

Selecció catalana de rugbi[modifica | modifica el codi]

Catalunya-Suècia (2010)
Article principal: Selecció catalana de rugbi

Cas d'especial esment és el de la creació de la Federació Catalana de Rugbi, el 1922. Gràcies als drets que li reconeixia l'Estatut d'Autonomia de 1932 en temes esportius, quan el 1934 es funda a París la Federació Internacional de Rugbi Amateur (FIRA), entre les federacions estatals de França, Itàlia, Alemanya, Txecoslovàquia i Romania, hi figura també la de Catalunya com a fundadora i membre de ple dret.[3]

Això va provocar un incident polític-esportiu notable a l'època. La Federació Espanyola va protestar perquè també en volia formar part, i gràcies a la mediació de la Federació Catalana, va poder adherir-s'hi. Malgrat això es produí un gran malestar a Madrid i la Federació Espanyola va expulsar la Catalana de les competicions estatals. Catalunya va haver d'organitzar la seva pròpia competició i diferents partits oficials internacionals de la selecció catalana de rugbi contra les seleccions de França i Itàlia. Aquesta independència esportiva es perllongà fins al 1940, any en què es prohibí dins del conjunt de mesures repressores de la dictadura de Francisco Franco.

Selecció catalana de futbol[modifica | modifica el codi]

Catalunya-Euskadi (2006)
Article principal: Selecció catalana de futbol

La selecció catalana de futbol, la primera de les seleccions catalanes de la història, va jugar el primer partit el 1904, un any després de crear-se la Federació Catalana de Futbol. També es va avançar un anys[Cal aclariment] a la selecció espanyola, que va fer el seu debut als Jocs Olímpics d'Anvers de l'any 1920). L'any 1912 es produïa el debut internacional seriós contra la selecció de França a l'estadi de Colombes.

El 13 de març de 1924 té lloc un fet històric: un enfrontament Catalunya-Espanya.[4] Es tracta del primer de quatre partits d'aquestes característiques i en el que el combinat català va perdre per 0-7. En la selecció espanyola hi jugaven tres catalans, Zamora, Piera i Samitier; aquest últim autor de dos gols.


Actualment organitza el Trofeu Catalunya Internacional, iniciat l'any 2009.

Selecció catalana de basquetbol[modifica | modifica el codi]

També la selecció catalana de bàsquet té una llarga trajectòria, que arrenca un 25 de març de 1927, quan s'enfrontà a l'Hindú de Buenos Aires: un equip de jugadors argentins cinc vegades campions d'Amèrica del Sud que van iniciar una gira per Europa. Només havien passat quatre anys des de la celebració del primer Campionat de Catalunya i de l'aparició dels primers equips, l'any 1923.

Selecció catalana d'handbol[modifica | modifica el codi]

Selecció catalana d'handbol
Article principal: Selecció catalana d'handbol

Té una llarga trajectòria, amb nombroses participacions internacionals.

Època moderna[modifica | modifica el codi]

La Secretaria General de l'Esport, entre moltes altres prioritats, té la de la internacionalització de l'esport català. Tot i que la major part dels enfrontaments de les seleccions catalanes absolutes avui encara són amistosos, aquest impuls continuat està facilitant el coneixement internacional de les seleccions catalanes i l'experiència organitzativa de competicions de tot ordre i de tota mena de disciplina esportiva.

Cal destacar la tasca que en pro de l'esport federat català i de la seva participació internacional està fent la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, amb la col·laboració de la Generalitat. En aquest sentit, la recent creació de la Fundació Catalana per a l'Esport suposa una nova eina per aconseguir una major implicació en la internacionalització de l'esport català i envers les seleccions catalanes.

El 29 de desembre de 2007 es va signar la Declaració de San Mamés, acord de col·laboració en matèria esportiva entre els governs català, basc i gallec.[5]

Seleccions catalanes reconegudes internacionalment[modifica | modifica el codi]

Korfbal[modifica | modifica el codi]

La selecció catalana de korfbal guanyadora del Campionat d'Europa B de seleccions a Terrassa el 2005.

La Federació Catalana de Korfbal ha estat la primera Federació Catalana d'un esport reconegut pel Comitè Olímpic Internacional (COI) que ha obtingut el reconeixement internacional, en ser admesa primer com a membre provisional l'any 1997 i finalment com a membre de ple dret a l'assemblea de la Federació Internacional de Corfbol (IKF), celebrada a Terrassa, el 29 d'octubre de 2005.[6][7] La selecció catalana de corfbol va debutar l'any 1999 al Campionat del Món d'Austràlia[8][9] aconseguint la vuitena posició.[10] L'any 2005 van guanyar l'European Bowl.[11][12] L'any 2010 va aconseguir la cinquena posició al Campionat d'Europa.[13] L'any 2011 va aconseguir la quarta posició al Campionat del Món, essent el millor resultat de la selecció.[14][15][16]

Pitch and putt[modifica | modifica el codi]

La Federació Catalana de Pitch and Putt (FCPP) té el reconeixement internacional en ser Membre Fundador de l'Associació Europea de Pitch and Putt (EPPA) l'any 1999, juntament amb les associacions d'Irlanda, Gran Bretanya, França, Països Baixos i Itàlia.

L'any 2006, durant la celebració de la 2a Copa del Món a Teià (el Maresme), es constitueix la Federació Internacional de Pitch and Putt (FIPPA),[17][18] formada per les federacions o associacions d'Austràlia, Catalunya, França, Gran Bretanya, Països Baixos, Irlanda, Itàlia, Noruega, San Marino, Suïssa i Xile.

La selecció catalana de pitch and putt ha guanyat les dues primeres edicions de la Copa del Món, l'any 2004 a Itàlia[19] i l'any 2006 a Catalunya.[17] L'any 2010 va guanyar el Campionat d'Europa,[20] després d'haver aconseguit tres subcampionats (2001,[21] 2003 i 2007).[22]

Curses de muntanya[modifica | modifica el codi]

El 21 d'octubre de 2000 la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) va aconseguir per unanimitat de totes les federacions reunides a París (fins i tot l'espanyola) el seu ingrés mundial. Des d'aleshores, la selecció catalana de curses de muntanya participa en les competicions internacionals, proclamant-se campions del món com a selecció els anys 2005, 2006, 2007, 2008, 2009 i 2010 i des de 2002 de manera individual amb Agustí Roc, Teresa Forn, Anna Serra i Kílian Jornet.

Físic-culturisme[modifica | modifica el codi]

L'any 2002 la Federació catalana de Físic-culturisme és admesa a la Union International de Body Building Network (UIBBN),[23] després d'haver-hi competit de manera provisional des de l'any 1999.

Futbol sala[modifica | modifica el codi]

Selecció catalana de futbol sala

La Federació Catalana de Futbol Sala (FCFS) és admesa per la Unió Europea de Futbol Sala (UEFS) a l'assemblea feta a Volgograd (Rússia) durant la celebració del Campionat d'Europa femení, el mes de maig de 2004.[24][25]

Anteriorment la Federació Catalana de Futbol Sala va haver de recórrer als tribunals per a poder inscriure's com a federació independent de la Federació Catalana de Futbol (FCF),[26][27] federació que forma part de la FIFA a través de la FEF. L'Associació Mundial de Futsal (AMF) i la FIFA estan enfrontades pel control internacional del futbol sala, ja que la FIFA considera que el futbol sala ha de dependre de la federació de futbol i l'AMF (que existeix abans que la FIFA s'ocupés del futbol sala) considera que és un esport totalment diferent i l'ha de regir una federació pròpia.

El reconeixement per part de l'Associació Mundial de Futsal (AMF) arribà el març de 2006, a l'assemblea feta a l'Argentina.[28][29]

La selecció catalana femenina debutà al Campionat d'Europa que es va fer a Rússia[30][27] i la masculina al Campionat d'Europa jugat a Bielorússia, ambdós disputats l'any 2004.[31][27]

L'èxit més important va arribar l'any 2008 quan la selecció catalana femenina es va proclamar campiona del món, al Mundial disputat a Reus.[32]

La selecció masculina es va proclamar subcampiona d'Europa l'any 2006, a l'Europeu disputat a Catalunya.[33]

L'any 2007 va participar en la 1a Copa del Món, destacant el fet que en el partit inaugural del torneig va vèncer a la selecció espanyola[34] per un resultat de 5 a 3.[35] En aquest partit es donà l'anècdota de què el combinat representant d'Espanya va haver d'exigir la interpretació del seu himne després que, per error, es fes sonar l'himne anglès.[36] Aquest fet, unit a la tensió de rerefons, va fer que es creés certa polèmica política a l'Estat,[37] que va fer servir tots els mecanismes al seu abast per a impedir aquest partit.[38]

En el mes de setembre d'aquell mateix any la selecció masculina va debutar en un Campionat del Món, assolint la tretzena posició a l'Argentina. L'any 2011 va arribar a quarts de final del Campionat del Món.[39][40]

Futbol australià[modifica | modifica el codi]

La selecció catalana de futbol australià competeix oficialment a nivell internacional en ser reconeguda per la Federació Internacional de Futbol Australià (ARI-Aussie Rules International).

Tot i ser un esport força desconegut a casa nostra, l'any 2002 es va crear la Lliga de Futbol Australià de Catalunya.

El debut internacional es va produir al Campionat d'Europa que es va disputar a Londres el 9 d'octubre de 2005.[41][42] Catalunya, que juntament amb França va ser l'única selecció que no va alinear cap jugador australià, va sorprendre amb la seva 7a posició final, quan les previsions inicials eren no guanyar cap partit i quedar desens i últims. Posteriorment ha participat en els campionats d'Europa dels anys 2007,[43] 2008 i 2010. A més, l'any 2008 van participar en el Campionat del Món a 9, quedant en segona posició.[44]

Raquetbol[modifica | modifica el codi]

El 10 de novembre de 2006 la selecció catalana de raquetbol, depenent de la Federació Catalana d'Esquaix i Raquetbol, fou reconeguda oficialment a nivell internacional, i des d'aleshores competeix en els campionats europeus i mundials amb el nom de Catalunya.[45][46] A aquest acord, hi van arribar el president de la Federació Catalana d'Esquaix i Raquetbol, Josep Maria Ripoll, el president de la Federació Europea de Raquetbol, Erik Meyer, i el president de l'International Racquetball Federation, Keith D. Calkins. La primera participació de la selecció catalana en un Campionat del Món va ser a Santo Domingo l'agost del 2006 com a membre provisional.[46] Al Campionat d'Europa de raquetbol 2007 Víctor Montserrat es va proclamar campió d'Europa[47] i la selecció catalana masculina va quedar en tercera posició i la femenina en quarta.[48] L'any 2009 la selecció catalana va obtenir el seu major èxit, en proclamar-se campions d'Europa de seleccions masculines i femenines,[49] mentre que Víctor Montserrat i Elisabet Consegal també guanyaven els Campionats d'Europa masculí i femení individuals.[50]

Twirling[modifica | modifica el codi]

El 24 de maig de 2007 la Federació Esportiva Catalana de Twirling fou reconeguda per la Confederació Europea de Twirling Baton (CETB) com a membre oficial de ple dret. Aquest fet permet a Catalunya competir a nivell internacional amb delegació pròpia a través de la selecció catalana de twirling baton, ja que fins al moment tot i haver estat reconeguda de forma provisional, havia de competir com a representació espanyola. La primera cita en què s'estrenà la selecció de forma oficial fou el Campionat d'Europa 2007, que es disputà als Països Baixos entre el 4 i el 8 de juliol.

Fistbol[modifica | modifica el codi]

L'Associació Fistball Catalunya es va crear l'agost de 2007,[51] essent posteriorment reconeguda internacionalment de manera oficial per l'Associació Internacional de Fistbol (International Fistball Association) l'agost de 2007.

El seu debut en una competició va ser el mes de maig de 2008 en un torneig amistós a Àustria. La primera participació en competició oficial va ser al Campionat d'Europa masculí de 2008 disputat a Alemanya, el mes de juliol de 2008. La selecció femenina va debutar en competició oficial al Campionat d'Europa 2009.[52]

Bitlles i Bowling[modifica | modifica el codi]

El 27 d'octubre de 2007, s'anuncià públicament la incorporació de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling com a membre de ple dret de la Federació Internacional de Bowling (FIQ). Cal destacar la rellevància que té aquesta fita, ja que es tracta del primer esport reconegut pel COI en el que la selecció catalana es pot enfrontar a Espanya. El procediment s'inicià el 28 d'agost de 2007 al congrés ordinari de la FIQ a Monterrey (Mèxic) amb el reconeixement de membre provisional, per voluntat del Presídium. Dos dies després, el 30 d'agost, el congrés aprova per unanimitat l'adhesió de la federació catalana com a membre oficial.[53] De manera automàtica va passar a ser membre de la World Tenpin Bowling Association (WTBA) i de la European Tenpin Bowling Federation (ETBF). D'altra banda, al mateix congrés, Joan Ricart i Aguilà, president de la federació catalana, va ser escollit vicepresident primer de la Federació Internacional de Bowling per aclamació, a proposta de les federacions d'Alemanya i Luxemburg.

El 24 d'abril de 2008 el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS) desestimà la reclamació de la Federació Espanyola contra l'acord de reconeixement oficial de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling per part de la Federació Internacional, argumentant que la clau jurídica en aquest tipus de fets no la tenen les lleis espanyoles sinó els estatuts de les federacions internacionals.[54][55]

Un cop superats els diversos obstacles extraesportius la participació catalana oficial es va anar desenvolupant de manera progressiva. Les primeres competicions en les que es va participar van ser a l'europeu de la categoria sènior 2008, el Campionat del Món juvenil 2008 i europeu 2009, la Copa d'Europa de Campions, l'AMF World Cup 2008 i la Mediterranean Challenge Cup 2009.[56]

Rugbi XIII[modifica | modifica el codi]

Selecció catalana (2009)

El mes d'agost de 2008 l'Associació Catalana de Rugbi Lliga va ser reconeguda de manera oficial per la Federació Europea de Rugbi Lliga,[57] i va iniciar la primera competició oficial, la Copa Catalunya, que va guanyar el FC Barcelona.[58] A mitjans de 2009 va organitzar la primera lliga universitària[59] i el primer Campionat de Catalunya de rugbi lliga.[60] A nivell internacional, l'Associació va promoure inicialment el debut de la selecció catalana en un partit amb la selecció del Marroc a Perpinyà,[61] i el de la selecció catalana universitària.

El primer campionat oficial on va participar la selecció catalana va ser l'Euro Med Challenge,[62] on va competir amb les seleccions del Marroc[63] i Bèlgica.[64]

El desenvolupament d'aquest esport a Catalunya compta amb el suport i l'experiència dels Dragons Catalans de Perpinyà.

Tamborí[modifica | modifica el codi]

La Federació Catalana de Tamborí va ser reconeguda per la Fédération Internationale de Balle au Tambourin l'any 2009. El debut de la selecció catalana va ser l'any 2009 en un torneig organitzat per la Federació Catalana a les instal·lacions de l'INEFC a Barcelona, amb les seleccions italiana, francesa, alemanya i catalana en la categoria masculina, i italiana, francesa, hongaresa i catalana en la femenina.[65][66][67] La selecció masculina va aconseguir la tercera posició i la femenina, la quarta.[68]

L'estrena en competició oficial va ser l'any 2011, al primer Campionat d'Europa de seleccions disputat a Gödöllő (Hongria), amb la participació de les seleccions italiana, francesa, alemanya, hongaresa, espanyola i catalana en la categoria masculina i de les seleccions italiana, francesa, alemanya, hongaresa i catalana en la categoria femenina.[69][70] Les seleccions catalanes masculina i femenina van obtenir la quarta posició.[71][72]

Biketrial[modifica | modifica el codi]

L'Associació Catalana de Biketrial va ser reconeguda per la Unió Internacional de Biketrial (BIU) i l'Associació Europea de Biketrial (EBU) l'agost de 2009.[73][74]

La selecció catalana ha guanyat el Campionat del Món els anys 2010[75] (i per Mireia Abant a la categoria femenina[76]), 2011[77] i 2012.[78]

Futvòlei[modifica | modifica el codi]

L'any 2009 es va fundar l'Associació Catalana de Futvòlei i el mes de setembre d'aquell mateix any va obtenir el reconeixement internacional com a membre de la Federació Internacional de Futvòlei. El debut va ser en un torneig disputat al Vendrell amb les seleccions de Brasil, Portugal, Alemanya, França, Espanya i Catalunya, tot i que finalment la selecció espanyola no es va presentar.[79]

Touch rugbi[modifica | modifica el codi]

L'Associació Catalana de Touch (ACT) va ser reconeguda per la Federació Internacional de Touch (FIT) el setembre de 2009.[80][81]

La selecció catalana va debutar a la Copa del Món 2011,[82] disputada a Edimburg (Escòcia), en la categoria mixta oberta,[83] aconseguint la divuitena posició.[84]

Dards[modifica | modifica el codi]

La Federació Catalana de Dards va ser admesa a la World Darts Federation el 20 de setembre de 2011 durant l'assemblea prèvia a la disputa del Campionat del Món 2011 a Castlebar, Irlanda.[85][86][87]

Seleccions catalanes en procés de reconeixement internacional[modifica | modifica el codi]

Patinatge[modifica | modifica el codi]

Selecció catalana d'hoquei patins.

El 27 de març del 2004 la Federació Catalana de Patinatge va ser reconeguda de forma oficial com a membre independent de ple dret a la Federació Internacional de Patinatge (FIRS), a la reunió del comitè internacional, celebrada a Miami,[88][89][90][91] però aquesta decisió havia de ser ratificada per l'assemblea. A causa de les pressions polítiques de l'Estat espanyol, en l'anomenat Cas Fresno, finalment va denegar la ratificació.[92][93]

Aquesta decisió va ser posteriorment anul·lada pel Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS).[94] El 29 de novembre de 2005, l'assemblea de la FIRS, reunida a Roma, va repetir la votació sobre l'admissió definitiva de la Federació Catalana de Patinatge. L'assemblea extraordinària de Roma de la FIRS va rebutjar per 125 vots a 43 l'admissió com a membre de ple dret de la Federació Catalana de Patinatge perquè el patinatge del país pugui competir internacionalment de manera oficial.[95]

L'any 2004, entre aquestes dues assemblees i essent membre provisional de la FIRS, la selecció catalana va guanyar el Campionat del Món "B" de manera oficial.[96]

El novembre de 2006 la Federació Catalana de Patinatge va ser admesa a la Confederació Sud-americana del Patí com a membre adherit, podent competir des d'aleshores de manera oficial en els campionats organitzats per aquesta confederació,[97][98][99] com la Copa Amèrica d'hoquei patins, guanyada per la selecció catalana masculina el juny de 2010 davant la selecció argentina, a la ciutat osonenca de Vic,[100][101] i per la selecció femenina el novembre de 2011 a Sertãozinho (Brasil).[102][103]

La selecció catalana també participa habitualment a la Blanes Golden Cup, una competició reconeguda pel Comitè Internacional d'Hoquei sobre patins que ha guanyat en sis ocasions en la categoria masculina i tres en la femenina.

Quadre de les seleccions catalanes oficials[modifica | modifica el codi]

Federació catalana Selecció catalana Federació internacional Data d'adhesió Millor resultat
Ball esportiu United Country Western Dance Council
Biketrial Bike trial BIU 2009 Campions món (2010 i 2011)
Bitlles i Bowling Bowling FIQ 2007 Debut el 2008
Curses de muntanya Curses de muntanya (UIAA) FSA - ISF 2000 Campions del Món
(2005, 2006, 2007, 2008, 2009, 2010 i 2011)
Dards Dards WDF 2011
Físic-culturisme Físic-culturisme UIBBN 1999-2002 Camp.Món: Campions (2010)
Camp.Europa: 2ns (2002,2004,2006)
Fistbol Fistbol International Fistball Association 2007 6è a l'Europeu
Futbol australià Futbol australià ARI 2005 Subcampiona 2008
Futbol Sala Futbol sala (M)
Futbol sala (F)
AMF 2004
Campiones del Món (2008)
Fut-Tennis no ha debutat FIFTA 2009 no ha debutat en campionat oficial
Futvòlei Futvòlei FIFV 2009 4rts a l'Open Internacional
Patinatge Hoquei patins (M)
Hoquei patins (F)
CSP (no a la FIRS) Novembre 2006 Campions Copa Amèrica (2010)
Campiones Copa Amèrica (2011)
Karate Kung-Fu Federation i Confederació Karate 2007 i 2008
Korfbal Corfbol IKF 1997/2005 4a posició Campionat del Món (2011)
Pitch and Putt Pitch and putt FIPPA 2004 Campions del Món (2004 i 2006)
Raquetbol Raquetbol IRF 2006 Campions i campiones d'Europa (2009)
Raquetes de neu Raquetes de neu International Amateur Snowshoe Racing Federation 2014
Rugbi a XIII Rugbi a XIII RLEF Agost 2008 Participació a la Med Challenge 2009
Tamborí Tamborí FIBT 2009 4a posició - Campionat d'Europa masc.
4a posició - Campionat d'Europa fem.
Tennis platja Beach tennis International Federation Beach Tennis 2010
Touch rugbi Touch rugbi FIT 2009 18a posició - Copa del Món
Twirling Twirling CETB 2007 3rs Campionat Europa 2009

Obstacles per a les seleccions esportives catalanes[modifica | modifica el codi]

Els dos principals partits polítics espanyols, PP i PSOE s'han manifestat en diverses ocasions en contra de l'oficialitat de les seleccions esportives catalanes, tant a través del parlament espanyol com a través d'òrgans esportius com el CSD.

A més, a l'article 47, apartat primer, de la llei 10/1999 de l'Esport, que regeix les obligacions dels seleccionats espanyols, es contemplen sancions per a aquells esportistes que es neguin a representar la selecció estatal a nivell esportiu.[104]

El Tribunal d'Arbitratge de l'Esport ha intervingut en dues ocasions en relació a l'admissió internacional de federacions esportives catalanes. La primera va ser l'anomenat Cas Fresno, en què es va estimar favorablement la demanda de la Federació Catalana de Patinatge,[105][106] repetint-se la votació de la seva admissió. En el segon cas, respecte a l'admissió de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling a la Federació Internacional corresponent, el TAS va emetre una sentència en què deixava clar que són les federacions internacionals i no els estats qui decideixen la seva normativa i que, per tant, la Federació Catalana podia formar part legalment de la Federació Internacional.[107][108][109]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Coneix els esports reconeguts». Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes.
  2. «Catalunya es fa d'or». VilaWeb, 1998. Arxivat de l'original el 25 de juny de 2010.
  3. «Història de la FIRA» (en anglès). FIRA-AER.
  4. «Equipo nacional-Selección catalana» (en castellà). La Vanguardia, 14-03-1924.
  5. «Catalunya, Euskadi i Galícia firmen un acord pro seleccions esportives». 3cat24.cat, 29-12-2007.
  6. «La Federació Catalana de Korfball obté el reconeixement internacional». VilaWeb, 29-10-2005.
  7. «Catalunya, reconocida por la FIK» (en castellà). Mundo Deportivo, 30-10-2005.
  8. «La selecció catalana participa per primer cop en un mundial». El Mundo Deportivo, 02-07-1999.
  9. «Catalunya participa por primera vez en un mundial» (en castellà). El Mundo Deportivo, 06-07-1999.
  10. «La selecció brilla al mundial». El Mundo Deportivo, 06-08-1999.
  11. «El guió perfecte». El 9 Esportiu, 31-10-2005.
  12. «Catalunya se impone en la European Bowl» (en castellà). Mundo Deportivo, 31-10-2005.
  13. «Catalunya fa història amb el seu 5è lloc en l'Europeu, el millor de sempre». El Mundo Deportivo, 05-11-2010.
  14. «La selecció catalana de korfbal, quarta en el mundial de la Xina». El Punt Avui, 05-11-2011.
  15. «Sense medalla també es pot fer història/». La Jornada, 05-11-2011.
  16. «Resultat històric». Esport3, 05-11-2011.
  17. 17,0 17,1 «Catalunya guanya el Mundial de Pitch & Putt després de derrotar Andorra». Europa Press/VilaWeb, 29-03-2006.
  18. «Catalunya fa doble cim a Teià». El Mundo Deportivo, 31-03-2006, p. 31.
  19. «Catalunya s'imposa a Holanda i guanya el títol de la Copa del Món de Pitch and Putt». 3cat24.cat, 10-10-2004.
  20. «Catalunya es proclama campiona d'Europa de pitch and putt en derrotar Irlanda a la final». 3cat24.cat, 26-09-2010.
  21. «Catalunya, segona d'Europa». El Mundo Deportivo, 18-05-2001.
  22. «Una altra vegada segons». El 9 Esportiu, 22-10-2007, p. 38.
  23. «Crear músculs per remar contra corrent». Avui, 15-04-2007.
  24. «La Unió Europea de Futbol Sala accepta la Federació Catalana com a membre de ple dret». 3cat24.cat, 18-05-2004.
  25. «Debut de la selecció catalana de futbol sala al campionat europeu, dos dies abans de la reunió de Fresno». VilaWeb, 24-11-2004.
  26. «Zamora dimiteix com a responsable de futbol sala de la FCF i crea una lliga amb la majoria de clubs gironins». El Punt/VilaWeb, 23-08-2002.
  27. 27,0 27,1 27,2 «Els pioners del futbol sala». El Mundo Deportivo, 26-11-2004.
  28. «La selecció catalana de futbol sala rep el reconeixement internacional». VilaWeb, 25-03-2006.
  29. «Futbol sala: Reconeguts per unanimitat». El 9 Esportiu, 26-03-2006.
  30. «Bèlgica, primer rival». El 9 Esportiu, 25-04-2004.
  31. «Qüestió de prestigi». El 9 Esportiu, 20-11-2004.
  32. «La selecció catalana guanya el Mundial femení de futbol sala de forma brillant». 3cat24.cat, 05-10-2008.
  33. «Com un regal». El 9 Esportiu, 04-12-2006, p. 34.
  34. «Catalunya-Espanya a la Copa del Món». FCFS.
  35. «Catalunya guanya Espanya en un partit oficial». infoesports.
  36. «A la selecció espanyola li posen l'himne anglès». Infoesports.
  37. «El psoe ordena investigar el Catalunya-Espanya». E-notícies.
  38. «L'atzucac espanyol». Avui, 16-06-2007.
  39. «La selecció catalana assoleix el millor resultat de la seva història arribant als quarts del Mundial». Diari Ara, 19-03-2011.
  40. «S'acaba el somni». Nació digital, 21-03-2011.
  41. «Catalunya participa en el Campionat d'Europa (EU Cup) de Futbol Australià». VilaWeb, 11-10-2005.
  42. «Els "cangurs" catalans». El 9 Esportiu, 24-11-2005, p. 25.
  43. «Catalunya, vuitena a l'EU Cup de Futbol Australià». Directe, 19-09-2007.
  44. «Catalunya, subcampiona del món de futbol australià». Avui, 17-09-2008.
  45. «El raquetbol, catorzè esport reconegut». Avui, 11-11-2006.
  46. 46,0 46,1 «L'esquaix per lliure». El Mundo Deportivo, 17-11-2006, p. 26.
  47. «El jugador del Malibú Esportiu de Sabadell Víctor Montserrat es proclama campió d'Europa de raquetbol». 3cat24.cat, 07-08-2007.
  48. «Víctor Montserrat es corona campió continental». La malla, 07-08-2007.
  49. «EURO 2009: Catalonia wins European Team Championship» (en anglès). ERF, 04-08-2009.
  50. «Catalonia's Consegal and Montserrat are European Champions» (en anglès). ERF, 09-08-2009.
  51. «Voleibol sobre gespa». El Punt, 29-11-2009.
  52. «Cinquè lloc a Europa per a les seleccions catalanes». Esportcatala, 26-08-2009.
  53. «2007 FIQ Congress: Jessie Phua elected president» (en anglès). FIQ, 30-08-2007.
  54. «El TAS dóna la raó a la Federació Internacional de Bowling i reconeix l'oficialitat de la Federació Catalana». Racó Català, 24-04-2008.
  55. «El TAS avala l'oficialitat de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling en l'àmbit internacional». Esport3, 23-04-2008.
  56. «Èxit de la selecció catalana en el seu debut en la Mediterranean Cup». El Mundo Deportivo, 28-04-2009.
  57. «La Federació Europea de Rugbi XIII reconeix Catalunya». VilaWeb, 29-04-2009.
  58. «El FC Barcelona guanya la primera Copa Catalunya de Rugbi Lliga». VilaWeb, 19-04-2008.
  59. «Primer campionat universitari de rugbi lliga». VilaWeb, 26-02-2009.
  60. «El BUC s'adjudica el Campionat de Catalunya de rugby lliga». EsportCatala, 08-06-2009.
  61. «El Marroc tomba Catalunya en l'amistós de Perpinyà». El 9 Esportiu, 22-06-2008, p. 25.
  62. «Catalunya participa en l'Euro Med Challenge de rugbi XIII». VilaWeb, 04-07-2009.
  63. «Catalunya debuta oficialment amb derrota davant el Marroc en l'Euro Med Challenge de rugbi a XIII (6-29)». Esport3, 05-07-2009.
  64. «Catalunya s'acomiada de l'Euro Med Challenge en perdre contra Bèlgica (28-22)». 3cat24.cat, 25-07-2009.
  65. «Estrena de la selecció catalana de tamborí». VilaWeb, 10-10-2009.
  66. «Es presenta la selecció catalana de tamborí». Barcelona TV, 11-10-2009.
  67. «Presentació oficial de la Selecció Catalana de Tamborí». Ajuntament de Barcelona, 06-10-2009.
  68. «Torneig de presentació de la selecció catalana de Tamborí». Federació Catalana de Tamborí, 19-10-2009.
  69. «El primer Campionat d'Europa compta amb les seleccions catalanes masculina i femenina». Esport Català, 02-12-2011.
  70. «Un Catalunya - Espanya a l'Europeu de tamborí?». Seleccions.cat, 01-12-2011.
  71. «Campionato Europeo indoor per squadre nazionali» (en italià). Federació Italiana de Tamburello, 04-12-2011.
  72. «Campionato Europeo indoor per squadre nazionali - Dia 3» (en italià). Federació Italiana de Tamburello, 03-12-2011.
  73. «El bicitrial reconegut». El 9 Esportiu.
  74. «El 'biketrial' obre la porta a Catalunya». Avui, 01-10-2009.
  75. «Dani Comas es proclama campió mundial de bicitrial per setena vegada». elsesports.cat, 01-08-2010.
  76. «Mireia Abant es proclama campiona del món de bicitrial per quarta vegada». 3cat24, 31-07-2010.
  77. «Dani Comas suma el seu vuitè campionat mundial de bicitrial i Catalunya torna a regnar per nacions». 3cat24.cat, 31-07-2011.
  78. «Gemma Abant guanya el seu novè campionat del món de bicitrial i el tretzè de la família». esport3.cat. esport3, 06-08-2012. [Consulta: 25 agost 2012].
  79. «Espanya no es presenta al partit de futvòlei contra Catalunya». Seleccions.cat.
  80. «Un toc de reconeixement». Avui, 08-09-2009.
  81. «La selecció catalana de rugbi touch rep el reconeixement per poder competir a nivell internacional». Esport3, 08-09-2009.
  82. «Lloc web del Campionat del Món 2011».
  83. «Catalunya participarà en la Copa del Món de Touch Rugby». VilaWeb, 20-06-2011.
  84. «Catalunya convenç amb la 18a posició a la Copa del Món». EsportCatala, 27-06-2011.
  85. «Catalunya és admesa com a selecció per la Federació Mundial de Dards i debuta avui a Irlanda». Diari Ara, 20-09-2011.
  86. «La Federació Catalana de Dards, reconeguda internacionalment». VilaWeb, 20-09-2011.
  87. «Si volem, podem». El Punt Avui, 21-09-2011.
  88. «Les seleccions catalanes de patinatge competiran oficialment a nivell internacional». 3cat24.cat, 28-03-2004.
  89. «Les seleccions catalanes de patinatge ja són oficials». La Malla, 27-03-2004.
  90. «Adéu a les costellades». El 9 Esportiu, 27-03-2004, p. 1-3.
  91. «Independència en patinatge». Avui, 27-03-2004, p. 62.
  92. «La Federació Internacional de Patinatge revoca el reconeixement de la Federació Catalana». 3cat24.cat, 26-11-2004.
  93. «L'assemblea de la FIRS rebutja l'admissió de Catalunya després d'una votació caòtica». 3cat24.cat, 27-11-2004.
  94. «El Tas dona la raó a Catalunya davant la FIRS». Esportiu digital, 16-07-2005.
  95. «L'assemblea de la FIRS denega l'admissió de la Federació Catalana de Patinatge». 3cat24.cat, 25-11-2005.
  96. «La selecció catalana, campiona del Mundial B d'hoquei patins». 3cat24.cat, 24-10-2004.
  97. «La via sud-americana». Avui, 7 desembre del 2006.
  98. «Sudamérica reconoce a la Federació Catalana». El Mundo Deportivo, 08-12-2006, p. 34.
  99. «Catalunya podrà competir en tornejos oficials de la Confederació Sud-americana de patinatge». 3cat24.cat.
  100. «La selecció catalana d'hoquei patins guanya la seva primera Copa Amèrica». RacoCatala.cat.
  101. «Catalunya guanya la Copa Amèrica d'hoquei patins». VilaWeb, 27-06-2010.
  102. «Catalunya derrota Xile (0-2) i es proclama campiona de la Copa Amèrica d'hoquei patins femenina». Diari Ara, 12-11-2011.
  103. «La selecció femenina guanya la copa Amèrica vencent Xile». El Punt Avui, 12-11-2011.
  104. Esquerra demana que no se sancioni els esportistes que no vulguin jugar amb La Roja, Crònica.cat.
  105. «Catalunya tindrà una altra oportunitat per ser reconeguda oficialment en patinatge». 3cat24.cat, 16-07-2005.
  106. «El Tas dona la raó a Catalunya davant la FIRS». EsportiuDigital, 16-07-2005.
  107. «El TAS avala l'oficialitat de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling en l'àmbit internacional». Esport3, 23-04-2008.
  108. «Triunfo jurídico de Catalunya» (en castellà). El Mundo Deportivo, 25-04-2008.
  109. «Obren la porta grossa». el 9 Esportiu, 25-04-2008, p. 20 i 21.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Raduà i Domènech, Josep Maria. Història de totes les seleccions esportives catalanes (1904-2005). Bilbao: Editorial Gráficas Mercurio, 2005, p. 471 pàgines. ISBN 8493416746. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Seleccions esportives catalanes Modifica l'enllaç a Wikidata