Setge de València (1364)
| Guerra dels dos Peres | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | setge  | ||
| Data | març-abril de 1364 | ||
| Coordenades | 39° 28′ 00″ N, 0° 22′ 00″ O / 39.46667°N,0.36667°O | ||
| Lloc | València | ||
| Resultat | Victòria de la Corona d'Aragó | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
.svg){kind=icon}
Eduard III d'Anglaterra (1337–1360) | |
Cadzand - Arnemuiden - Campanya del Canal (1338-39)- Sluis (1340) - Saint-Omer - Auberoche - Caen - Blanchetaque - Crécy - Calais - Neville's Cross - Les Espagnols sur Mer - Poitiers | |
Alacant - Tarassona - Jumella - Guardamar (1358) - Oriola - Araviana - Guardamar (1359) - València (1359) - Barcelona - Bône - Calataiud - Terol - València (1363) - València (1364) - Oriola | |
Carles V de França (1369–1389) | |
Guerra dels cent anys (1415–1453) | |
Harfleur - Azincourt - Cherbourg - Rouen - La Rochelle (1419) - Baugé - Meaux - Cravant - La Brossinière - Verneuil - Orleans - Jargeau - Meung-sur-Loire - Beaugency - Patay - Bulgnéville - Compiègne - Gerbevoy - Formigny - Castillon |
El Setge de València de 1364 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.
Antecedents
[modifica]El 1356 va esclatar la guerra dels Dos Peres entre les corones de Castella i Aragó, en la que es combinava la reclamació castellana de les comarques del Regne de Múrcia incorporades per Jaume el Just, i l'hegemonia peninsular.
Pere I de Castella, coneixedor dels pactes de Pere el Cerimoniós amb Carles II de Navarra i Enric de Castella,[1] va incomplir la Pau de Morvedre i va penetrar el 1364 pel sud del regne de València,[2] i apoderant-se d'Alacant, Elda, Gandia i altres castells, mantenint-se només Oriola, que pogué ser abastida pel Cerimoniós, va quedar en mans de la Corona d'Aragó,[3] tot i que el sobirà aragonès hagué de tornar a Tortosa en no poder mantenir les tropes.
El setge
[modifica]Pere I de Castella va arribar fins i tot l'horta de València, assetjant la ciutat, que aconseguia ser escassament abastida[4] per les sis galeres d'Olf de Pròixida.[2] A finals d'abril va poder reunir 3.000 cavallers i 16.000 infants[5] a Castelló i el 27 d'abril va sortir de Borriana,[3]
Amb l'atac per terra de Pere el Cerimoniós el 28 d'abril, protegits per la flota d'Olf de Pròixida, els castellans es van retirar a Morvedre.
Conseqüències
[modifica]Es produeix entre els dos monarques un intercanvi de cartes de desafiament, però mai no va arribar a produir-se, ja que Pere el Cerimoniós exigia que Pere I de Castella acudís al camp d'El Grau, mentre el castellà el citava davant els murs de Morvedre.[4]
La flota castellana va intentar atacar la catalana que estava estacionada a Cullera, però un temporal va evitar l'atac i va malmetre l'estol atacant,[3] però el monarca castellà va prendre Oriola el 7 de juny de 1365[6] i deixant a Morvedre 800 genets i nombrosos infants, va marxar a Terol, però finalment Morvedre fou recuperada el 14 de setembre i la guarnició va passar al bàndol d'Enric de Castella, i poc més tard es recuperaria Sogorb,[7] amb tot el Regne de València en amunt.[6] mentre Oriola va quedar assetjada.
Referències
[modifica]- ↑ Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum V. Edicions Pàtria, 1920, p. 344.
- ↑ 2,0 2,1 Cárcel Ortí, María Milagros. Un formulari i un registre del bisbe de València en Jaume d'Aragó (segle XIV). Universitat de València, 2005, p.197. ISBN 843706046X.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Ferrer i Mallol, Maria Teresa. Entre la paz y la guerra: la Corona catalono-aragonesa y Castilla en la Baja Edad Media (en castellà). CSIC, p.426. ISBN 8400083881.
- ↑ 4,0 4,1 Boix, Vicente. Crónica de la provincia de Valencia (en castellà). Rubio, 1867, p.58.
- ↑ Andrew Villalon, L. J.; Kagay, Donald J. The Hundred Years War: a wider focus. Brill, 2005, part 1, p.109. ISBN 9004139699.
- ↑ 6,0 6,1 Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum V. Edicions Pàtria, 1920, p. 345.
- ↑ Escrig, Joaquim. Cronologies històriques valencianes de Jaume I als nostres dies. Carena Editors, S.L., p.26. ISBN 8487398456.