Usuari:Contraix/proves/Noguera Pallaresa
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Contraix. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
| |||
| Localització | |||
|---|---|---|---|
 Riu Noguera Pallaresa | |||
La Noguera Pallaresa[1] (en aranès arriu Noguèra Palharesa) és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.
Neix al Pla de Beret, a la Vall d'Aran, a pocs metres del naixement de la Garona, i, a diferència del seu riu germà, que es dirigeix cap a Occitània i l'Atlàntic, la Noguera Pallaresa es dirigeix cap al sud i travessa els dos Pallars, dels quals n'és històricament l'eix de comunicació principal, on esdevé l'articulador de la vida d'aquestes comarques. Desemboca al riu Segre a Camarasa, a la comarca catalana de la Noguera.
Nom[modifica]
En els documents altmedievals, en llatí tardà, apareix com a Flumen Nogaria (any 973).[2] . Flumen és riu en llatí. Tot i que a primera vista, el nom del poble sembla un compost de les paraules riu i noguer o noguera, és a dir, una vall drenada per un riu on abunden les nogueres, no és ben bé així. De fet hi han quatre opcions. La primera és la de l'arbre noguera o noguer. La segona ve del llatí amnis naucaria, contret en naucaria ja en llatí mateix, que indicava el transport de troncs d'arbres lligats entre ells i barranquejats riu avall. La tercera del mot arcaic neera, procedent del llatí nigra, negre. I la quarta opció es que el seu origen sigui de l'àrab nugaira, cavitat, congost, fondalada, depressió. [3]
Joan Coromines explica a l'Onomasticon Cataloniae que les diferents formes documentades del poble i la seva vall: villa de Rivonugario (974), Noagario (possible error per Naogario) i Rium Nogarium (982), etc. avalen l'opció de "naucaria". [4]
Geografia[modifica]
Alt Noguera Pallaresa[modifica]
Comprèn des de la capçalera del riu fins a la cua de l'embassament de Talarn. Es tracta d'una conca de recepció de 1.931 quilòmetres quadrats i recull les aportacions del riu principal i dels afluents Bonaigua, Unarre, Escrita, Noguera de Cardós, Santa Magdalena, i Flamicell. Es tracta en general de una zona d'alta muntanya, des dels Pirineus i la zona alta de les serres prepirinenques
Primer flueix un curt tram per la Vall d'Aran, en el municipi de Naut Aran, on passa davant del Santuari de Montgarri. Després entra en el Pallars Sobirà i gira cap al sud. Travessa els termes municipals d'Alt Àneu, Esterri d'Àneu, la Guingueta d'Àneu, Llavorsí, Rialb, Sort, Soriguera i Baix Pallars.
Després de travessar el congost de Collegats, entra en el Pallars Jussà, on troba els termes de la Pobla de Segur, Conca de Dalt, Salàs de Pallars, Talarn, Isona i Conca Dellà, Tremp, Castell de Mur, Gavet de la Conca i Llimiana. El Flamisell hi desguassa per la dreta pocs metres després de passar la vila vella de la Pobla de Segur, a la cua del pantà de Sant Antoni que subministra aigua per a la central hidroelèctrica de Talarn.
Marc orogràfic[modifica]
La conca de l’Alt Noguera Pallaresa s’estructura a partir de quatre elements principals.
- En primer lloc trobem tres valls de capçalera que transcorren en direcció nord-sud i que corresponen a tres subcomarques naturals ben delimitades per les conques d’afluents del Noguera Pallaresa: les valls d’Àneu, que inclou la vall de Montgarri, per on flueix el Noguera Pallaresa des del seu naixement, la vall de Cardós i la vall Farrera, on s’alça la Pica d’Estats, el pic més alt de la conca amb 3.144 metres. El relleu de totes tres ha estat modelat per acció glacial. Es ben palesa la forma d’U de la vall d’Àneu, que denota un passat glacial ben evident.
- En segon lloc trobem una vall central que s’estén des de Llavorsí fins al Congost de Collegats, la qual ha estat formada bàsicament per l’acció fluvial. Aquesta vall principal també estructura la xarxa viària de la comarca, transcorre sinuosament del nord al sud i està formada per congostos al llarg de tot el seu recorregut, intercalats per petits eixamplaments on històricament s’ha assentat els pobles. Passat el Congost de Collegats, la vall s’eixampla fins arribar a la Pobla de Segur, punt de confluència de la conca del riu Flamisell i la Conca de Dalt.
- En tercer lloc una sèrie de valls transversals, com la Ribalera o la vall d'Àssua, que conflueixen al Noguera Pallaresa.
- Per acabar de completar l’estructura orogràfica de la zona cal afegir la vall Fosca, vall d’orientació nord-sud per la que transcorre el riu Flamisell fins que tomba cap a l’est per formar el congost d'Erinyà i desaiguar al Noguera Pallaresa, del qual és l’afluent més cabalós. La capçalera de la vall es de formació glacial i està coronat per altes muntanyes com el Pic de Peguera de 2.982,7 metres.
Baix Noguera Pallaresa[modifica]
Abasta des de l'embassament de Talarn fins a la desembocadura al Segre. Amb una conca de 890 quilòmetres quadrats, es tracta del tram veritablement regulat entre els embassaments de Sant Antoni a Talarn, Terradets i Camarasa. Rep en aquesta part les aportacions dels afluents Carreu, Conques i Barcedana, tots ells pel marge esquerra del Noguera. Pel marge dret rep el tributari llau de Rodelló.
Passada la presa d'aquest primer pantà, continua el seu curs molt a prop de la ciutat de Tremp i torna a quedar embassat prop de la vila de Guàrdia de Noguera, al pantà dels Terradets.
Immediatament després de l'embassament dels Terradets entra en el congost dels Terradets, que dóna nom al pantà, lloc per on travessa la serra del Montsec. Desguassa en la riba dreta del Segre pocs kilòmetres després d'abandonar les comarques que li donen nom, just abans que el Segre arribi al pantà de Camarasa, pantà format sobre el curs de la Noguera Pallaresa, ja dins de la comarca de la Noguera. En aquest tram toca els termes municipals d'Àger i Camarasa, de la Noguera. En total fa uns 154 quilòmetres de longitud.
Marc orogràfic[modifica]
El Baix Noguera Pallaresa segueix tenint la direcció nord-sud, però és una conca limitada per quatre serralades prepirinenques. Les que van en en sentit est-oest estan travessades pel Noguera Pallaresa. La Serralada Interior és la septentrional, i formada per les serres de Sant Gervàs, Peracalç i Boumort, amb altituds que van de 1.350 a 2.076 m, tallades pels congosts d’Erinyà i Collegats, on s’escolen el Flamisell i la Noguera Pallaresa.
La Serralada Exterior, meridional, separa les comarques del Pallars Jussà i Noguera, és el murallam calcari del Montsec, que davalla suaument cap a la conca de Tremp en contrast amb les abruptes cingleres del vessant sud només fendides per l’estret dels Terradets per on surt la Noguera Pallaresa.
El límit oriental del baix Noguera Pallaresa està definit per la serra de Comiols, que marca el límit amb la conca del Segre, i l’occidental per les serres Castellet i Montallobar que fan frontera amb la conca de la Noguera Ribagorçana.
Clima[modifica]
La precipitació mitjana de la conca de la Noguera Pallaresa per al període 1920-2002 varia entre els 1100 mm/any a la capçalera del riu Flamisell i els 330 mm/any en la seva desembocadura al Segre. En general els valors més alts s'assoleixen en la marge dreta de la conca alta del Noguera Pallaresa i a la part alta i mitjana del Flamisell. Amb les dades de precipitació disponibles fins al moment es pot concloure que no es s'observa una tendència estadística significativa a una disminució de les precipitacions en aquesta conca.
Les precipitacions més abundants es produeixen a la tardor i primavera i les menors a l'hivern i estiu. A la zona de capçalera la precipitació hivernal sol presentar-se en forma de neu. La temperatura mitjana varia entre 4ºC a la capçalera de la Noguera Pallaresa i 13ºC a la part baixa de la conca. Les temperatures més càlides es donen en els mesos d'estiu i les més fredes a l'hivern. Els mesos més calorosos són juliol i agost i els més freds desembre i gener. Les temperatures mínimes absolutes menors es donen a la zona de capçalera.[5]
Revingudes[modifica]
Periòdicament episodis de grans pluges, sovint agreujades per desgels a la primavera, que han provocat fortes revingudes al Noguera Pallaresa i als seus afluents. Al llarg del segle XX s'han produït diverses crescudes del riu.[5]
| Any | Mes | Riu | Localitats afectades |
|---|---|---|---|
| 1907 | Octubre | Noguera Pallaresa i afluents | Esterri, Sort, Pobla de Segur (suportà un cabal de 900 m3/s del Noguera Pallaresa i 500 m3/s del Flamisell).
En general, tota la conca restà afectada. |
| 1937 | Octubre | Flamisell i Noguera Pallaresa | Tota la vall Fosca (Capdella 500 m3/s) i les valls d'Àneu. 900 m3/s a la Pobla de Segur i 1.300 m3/s a Tremp. |
| 1963 | Juliol, Agost | Noguera Pallaresa | Pobla de Segur |
| 1963 | Novembre | Barranc de Sant Antoni | Rialp |
| 1967 | Novembre | Flamisell i Noguera Pallaresa | |
| 1971 | Abril | Noguera Pallaresa | Collegats, amb 1.000 m3/s |
| 1982 | Novembre | Noguera Pallaresa i afluents | Presa de Borén (111 m3/s), Esterri d'Àneu, la Guingueta d'Àneu, presa de la Torrassa (253 m3/s), Rialp, Llavorsí,
Pobla de Segur (800 m3/s), A la central de Camarasa (1.300 m3/s) les sales de turbines i alternadors totalment inundades. En general, tota la conca. |
| 1983 | Setembre | Flamisell i Noguera Pallaresa | Llavorsí, Pobla de Segur, Senterada |
| 1984 | Novembre | Noguera Pallaresa | Embassaments de Borén i la Torrassa |
Història cultural[modifica]
Verdaguer[modifica]
Jacint Verdaguer va fer llargues excursions pel Pirineu els estius de 1882 i 1883. Aquestes excursions tenien com a objectiu principal la composició de l'obra Canigó, per a la qual necessitava conèixer els indrets que descriuria en el poema. Mossèn Cinto feia les excursions vestit amb sotana, viatjant amb una maleta i un paraigües i acompanyat d'un guia local.[6]
Lo Mall
A prop de la central d'Espot, aigües amunt de la Noguera Pallaresa, es troba lo Mall, un tros de ferro encastat a terra que sobresurt quasi un metre de terra. Una llegenda explica que es tracta de l'arma inacabada d'un gegant; la llegenda inspirà a Jacint Verdaguer un fragment del Canigó:
- Tot passant pel pla d'Esterri
- pel camí que baixa a Gerri
- mal clavada en un llis d'herba,
- ha ovirat, fèrria i superba,
- la gran maça de Rotllan.
Tanmateix, estudis més recents[7] relacionen aquestes peces de ferro (són dues) amb una farga que hi podia haver hagut en els entorns, potser a la Guingueta d'Àneu. La peça més gran, situada horitzontalment, és un mall de forjar, de mida mitjana, mentre que la vertical deu ser una enclusa gran.
Raiers
Al seu pas per la Pobla de Segur, el riu esdevé l'escenari i el principal protagonista de la festa del raiers, que se celebra cada any el primer diumenge de juliol. Mossèn Cinto Verdaguer parla d'ell en la tornada de la Cançó del raier quan diu:
- Só fill del Noguera,
- dins d'un rai nasquí,
- ma esposa és raiera,
- raier vull morir.
Trets característics[modifica]
Principals poblacions[modifica]
El Noguera Pallaresa travessa una regió amb pocs habitants, amb unes densitats de població molt baixes. Al sud de la conca hi ha el municipi més gran.
- Esterri d'Àneu. Principal municipi de les valls d'Àneu, on el Bonaigua i l'Unarre desemboquen al Noguera Pallaresa.
- Llavorsí. Punt on el Noguera de Cardós desemboca al Noguera Pallaresa. Seu de diverses empreses dedicades al ràfting
- Sort. Capital del Pallars Sobirà. Seu de diversos campionats de piragüisme. L'any 2019 s'hi celebrà el campionat Mundial de Piragüisme d'Estil Lliure
- Pobla de Segur. Punt on el Flamisell desemboca al Noguera Pallaresa. A la veïna Pont de Claverol hi ha la seu del museu dels raiers.
- Tremp. Capital del Pallars Jussà
Centrals hidroelèctriques[modifica]
Si bé tradicionalment els rius de la conca del Noguera Pallaresa han estat explots per molins i serradores com la serradora d'Àreu, en el segle XX s'hi van construir diverses centrals hidroelèctriques que van canviar totalment el curs del riu amb la construcció d'embassaments i conductes per l'aprofitament d'estanys. La construcció de centrals a la conca del Noguera passà per quatre etapes diferenciades:
- La primera etapa s'inicià quan la innovació del corrent altern feu possible el transport de l'electricitat a llargues distàncies, permetent ubicar la producció d'electricitat en els llocs més òptims per transportar-la tot seguit als centres de consum de Barcelona i els seus voltants. Les empreses protagonistes foren Energia Elèctrica de Catalunya i la Sociedad Productora de Fuerzas Motrices que construïren les centrals de la conca del Flamicell i Riegos y Fuerzas del Ebro, que ho feu a la del Noguera Pallaresa.
- Després de les grans inversions inicials i un cop Riegos y Fuerzas del Ebro absorbí Energia Elèctrica de Catalunya, el ritme constructiu es reduí. Es construïren centrals més petites i amb la novetat de ser automatitzades com les de Reculada i Plana de Mont-ros, controlades des de les més grans.
- Passada la Guerra Civil, aparegué una nova empresa, Hidroelèctrica de Catalunya, que treballà a la conca alta del Noguera Pallaresa, construint les centrals de la conca de l'Escrita i la d'Esterri d'Àneu. I Fecsa, successora de Riegos y Fuerzas del Ebro, construí les centrals de la conca del Noguera de Cardós.
- En la quarta etapa ja queden pocs espais aptes per construir una central hidroelèctrica. Fecsa torna a la capçalera del Flamicell, la ubicació de la primera central, i construeix una central reversible, la de Sallente-estany Gento.
| Conca del Noguera Pallaresa | Sub-conca del Flamisell | Sub-conca de l'Escrita | Sub-conca del Noguera de Cardós | |
|---|---|---|---|---|
| 1era etapa
1911-1920 |
Central hidràulica de Sossís | Central hidroelèctrica de Capdella
Central Hidràulica de la Pobla de Segur |
||
| 2ona etapa
1921-1937 |
Central hidroelèctrica de Reculada | Central hidroelèctrica de la Plana de Mont-ros | ||
| 3era etapa
1950-1974 |
Central d'Esterri d'Àneu
|
Central hidroelèctrica de Sant Maurici | Central hidroelèctrica de Llavorsí | |
| 4ta etapa
1975-1990 |
Central de Sallente-Estany Gento |
Al marge d'aquestes obres lligades a grans empreses, també hagueren iniciatives locals que construïren centrals més petites pel subministrament de llum als pobles més immediats, com la central Vella de Sort, o la d'Esterri d'Àneu.
Canals[modifica]
La seva construcció està relacionada amb la de les centrals hidroelèctriques, i formaven part de les compensacions que Riegos y Fuerzas del Ebro va acordar amb els ajuntaments afectats per les obres hidroelèctriques. Van permetre ampliar la superfície de regadiu de forma notable.
- canal de Sossís. Construit per alimentar la central hidràulica de Sossís.
- Canals de reg construïts a partir de la central hidroelèctrica de Talarn: canal de Gavet, canal de Dalt i Lo Canal.
Embassaments[modifica]
La seva aparició es deguda a la construcció de preses per a les centrals hidroelèctriques, amb una funció de subministrament d'aigua per a les centrals. Les seves preses també regulen el cabal de riu i deriven aigua per a regadius. Actualment a la seva funció industrial s'hi afegeix sovint la d'espai lúdic i esportiu. Els més rellevants són:
- Pantà de Borén. Construït a partir de la central d'Esterri d'Àneu. És el més petit dels embassaments, ocupant una superfície de 11,2 hectàrees i amb una capacitat és de 0,86 hectòmetres cúbics.
- Pantà de la Torrassa. Originat per la central hidroelèctrica d'Espot. Ocupa una superfície de 48 hectàrees i té una capacitat és de 2,1 hectòmetres cúbics.
- Pantà de Sant Antoni. Amb una superfície és de 927 hectàrees i una capacitat és de 205,10 hectòmetres cúbics, és el major dels embassaments. Té el seu origen en la central hidroelèctrica de Talarn. Situat entre la Pobla de Segur i Tremp. Les seves dimensions li permeten tenir la seu del Club Nàutic Sant Antoni.
- Pantà de Terradets. Ocupa una superfície de 330 hectàrees i la seva capacitat és de 33,19 hectòmetres cúbics. Construït a partir de la central hidroelèctrica de Terradets.
- Pantà de Camarasa. La seva superfície és de 624 hectàrees i la seva capacitat útil és de 112,64 hectòmetres cúbics. Té el seu origen en la central de Camarasa. També té un club nàutic, el C.N. La Massana.
Àrees naturals protegides[modifica]
Malgrat la forta intervenció humana en el riu i a tota la conca en general, l'existència del riu crea uns habitats humits que allotgen una fauna molt diversa. Algunes han estat designats espais protegits.
- Mollera d'Escalarre. Ubicada al nord de la conca, a la Guingueta d'Àneu. Aquesta zona humida està situada dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu i està protegida també com a espai del Pla d'Espai d'Interès Natural Alt Pirineu i com a espai de la Xarxa Natura 2000
- Congost de Collegats. Forma part de l'Espai natural de Noguera Pallaresa-Collegats, o Collegats- Queralt, dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i de la Xarxa Natura 2000.
- Cua del Pantà de Terradets. Aquesta zona es localitza a l'interior de l'espai del PEIN «Serra del Montsec» i forma part també de la Xarxa Natura 2000
Afluents[modifica]
| Branca | Nom afluent | Desembocadura | Longitud (km)[5] | Superfície
conca (km²) |
Sub-conca | |||||
| E | - | Riu Fred | Noguera Pallaresa | Coma dera Gireta | ||||||
| - | D | Riu d'Àrreu | Noguera Pallaresa | 20 | Vall d'Àrreu | |||||
| - | D | Riu de la Bonaigua | Noguera Pallaresa | 43,9 | Vall de la Bonaigua | |||||
| - | - | - | Barranc de Gerber | Bonaigua | 7 | Vall de Gerber | ||||
| - | - | - | Riu de Cabanes | Bonaigua | 7 | Vall de Cabanes | ||||
| - | Esterri d'Àneu | |||||||||
| E | - | Riu d'Unarre | Noguera Pallaresa | 10 | 45,1 | Vall d'Unarre | ||||
| - | D | Escrita | Noguera Pallaresa | 79,9 | Vall de l'Escrita | |||||
| - | - | - | Riu de Peguera | Escrita | vall de Peguera | |||||
| - | D | Riu d'Escart | Noguera Pallaresa | |||||||
| - | D | Riu Baiasca | Noguera Pallaresa | |||||||
| - | Llavorsí | |||||||||
| E | - | Noguera de Cardós | Noguera Pallaresa | 30 | 412 | Vall de Cardós | ||||
| - | - | - | Riu de Romedo | Noguera de Cardós | ||||||
| - | - | - | Riu de Tavascan | Noguera de Cardós | ||||||
| - | - | - | Riu d'Estaon | Noguera de Cardós | Vallat d'Estaon | |||||
| - | - | - | Noguera de Vallferrera | Noguera de Cardós | 27 | 137,0 | Vall Ferrera | |||
| E | - | Riu de Santa Magdalena | Noguera Pallaresa | 16 | 109,8 | la Ribalera | ||||
| - | - | - | Barranc de Tressó | Riu de Santa Magdalena | ||||||
| - | Rialp | |||||||||
| - | D | Torrent de Sant Antoni | Noguera Pallaresa | vall d'Àssua | ||||||
| - | - | - | Barranc de Pamano | Torrent de Sant Antoni | vall d'Àssua | |||||
| - | - | - | Riu de Berasti | Torrent de Sant Antoni | vall d'Àssua | |||||
| - | - | - | Riu de Caregue | Torrent de Sant Antoni | vall d'Àssua | |||||
| - | Sort | |||||||||
| - | D | Riu d'Escós | Noguera Pallaresa | |||||||
| - | Gerri de la Sal | |||||||||
| E | - | Riu Major | Noguera Pallaresa | |||||||
| E | - | Barranc de l'Infern | Noguera Pallaresa | |||||||
| - | La Pobla de Segur | |||||||||
| - | D | Flamisell | Noguera Pallaresa | 32 | 348,6 | vall Fosca | ||||
| - | - | - | Riu de Riqüerna | Flamisell | vall Fosca | |||||
| - | - | - | Riu Bòssia | Flamisell | Vall de Bellera | |||||
| E | - | Riu de Carreu | Pantà de Sant Antoni | |||||||
| - | Tremp | |||||||||
| E | - | Riu de Conques | Noguera Pallaresa | |||||||
| - | - | - | Riu d'Abella | Conques | ||||||
| E | - | Barranc de Barcedana | Pantà dels Terradets | vall de Barcedana | ||||||
Imatges[modifica]
-
El riu al seu pas pel pantà dels Terradets, a Cellers -
El riu al seu pas pel pantà de Camarasa -
El riu davant del Santuari de Montgarri, a la Vall d'Aran -
El riu en entrar al Pallars Jussà, passat Collegats -
La Noguera Pallaresa, entre el Pont de Claverol (al fons) i la Pobla de Segur
Notes i referències[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Contraix/proves/Noguera Pallaresa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bolòs i Hurtado, 2008
- ↑ Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes (HTML). Cossetània Edicions, 2002. ISBN 978-8495684974 [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ Coromines i Vigneaux, Joan. Onomasticon cataloniae. Curial Edicions Catalanes, 1996. ISBN 978-8472568440 [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Plan hidrológico del rio Noguera Pallaresa (pdf) (en castellà). Confederación hidrológica del Ebro, maig 2008, pàgina 13 [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ Gasull i Roig, Bernat. Guia d'itineraris per resseguir les ascensions que mossèn Cinto va realitzar als cims del Pirineu. Barcelona: Cossetània Edicions, 2005, p. 10.
- ↑ Mateu 2004.
Bibliografia[modifica]
- BOLÒS, Jordi i HURTADO, Víctor. Atles del Comtat d'Urgell (v788-993). Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2008. (Col·lecció "Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia"). ISBN 84-232-0700-5.
- «Noguera Pallaresa» (HTML). Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. [Consulta: 17 maig 2020].
Vegeu també[modifica]
Afluents del Noguera Pallaresa | |
|---|---|
| Marge dret | |
| Marge esquerra | |
