Valentina Tereixkova

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaValentina Tereixkova
RIAN archive 612748 Valentina Tereshkova.jpg
 Membera ofa tha Stata Duma 


 Membra de la Soviet Suprem de la Unió Soviètica 

Dades biogràfiques
Naixement 10 de març de 1937 (80 anys)
Bolxoie Màslennikovo
Nacionalitat Rússia Rússia
Alma mater Zhukovsky Air Force Engineering Academy
Es coneix per La primera dona a l'espai
Activitat professional
Ocupació Astronauta i política
Rang Major General de la Força Aèria Soviètica Major General de la Força Aèria Soviètica
Temps a l'espai 2 dies, 23 hores i 12 minuts
Missions Vostok 6
Altres dades
Partit polític Partit Comunista de la Unió Soviètica
Rússia Unida
Cònjuge Andriyan Nikolayev (1963–1982)
Premis i reconeixements
Signatura

IMDB: nm0855547
Modifica dades a Wikidata

Valentina Vladímirovna Tereixkova (en rus: Валенти́на Влади́мировна Терешко́ва) (Bolxoie Màslennikovo, 6 de març de 1937) és una excosmonauta, enginyera, militar i política russa. Fou la primera dona de sortir a l'espai exterior, a bord de la càpsula Vostok 6 el 1963.[1] Actualment és diputada del Comitè d'Afers Internacionals de la Duma pel partit de Rússia Unida.[2]

Biografia[modifica]

Tereixkova va néixer a Bolxoie Màslennikovo, un petit poble de la província de Iaroslavl. Filla de Vladimir Aksyenovich Tereixkov, un mecànic agrícola que havia mort lluitant a la campanya rus-finlandesa contra els nazis i de Elena Fedorovna treballadora d'una fàbrica tèxtil, tenia una germana més gran i un germà més petit. Valia, com també se la coneixia, va anar a l'escola fins als disset anys, però va haver de deixar els estudis per anar a treballar a una fàbrica de pneumàtics primer i de filats després per poder mantenir la família juntament amb la seva mare.[3] De ben jove es va interessar pel paracaigudisme, i va començar a entrenar-se a l'aeroclub local fent el seu primer salt el 21 de maig de 1959 i arribant aviat als 126 salts. Es va convertir en monitora de paracaigudisme al sí de l'associació esportiva que ella mateixa havia creat i dirigia a la fàbrica tèxtil a la que treballava. Després d'això va arribar a ser secretaria del Komsomol local (organització juvenil del Partit Comunista de la Unió Soviètica).[3]

El mes d'octubre de 1961 el general Nikolai Kamanin, cap del cos de cosmonautes i Sergei Pavlovitx Korolev, pare de l'astronàutica soviètica van arribar a una entesa per tal d'incorporar un total de 5 dones en el nou cos de 50 cosmonautes que anaven a participar en un ambiciós programa espacial.[3] Així, el 16 de febrer de 1962 Valia va ser seleccionada per formar part del cos femení de cosmonautes de la Unió Soviètica. D'entre quatre-centes sol·licituds presentades, es van seleccionar cinc dones: Tatiana Kuznetsova, Irina Soloviova, Janna Iórkina, Valentina Ponomariova, i Valentina Tereixkova, qui va ser considerada una candidata particularment valuosa gràcies, principalment, al seu passat proletari i que el seu pare havia estat un heroi de guerra.[3]

El 19 de novembre de 1962 es va realitzar una primera selecció entre les candidates, resultant escollides Valentina Tereixkova i Valentina Ponomarova però aquesta última, tot i haver tret millors resultats que Tereixkova, va fallar a l'examen ideològic, resultant així escollida Valia.[3] Per fi, el 16 de juny de 1963 va viatjar amb la càpsula Vostok 6 i va esdevenir la primera dona i la primera civil en volar a l'espai. El seu callsign (o "codi de vol") va ser txaika (en català: "gavina", en rus: "ча́йка"). En total, entre el 16 i el 19 de juny, va volar durant 70 hores i 41 minuts, donant 48 voltes a la terra i recorrent 1.200.000 Km.[3]Encara que hi havia plans per enviar més dones a l'espai, van passar dinou anys fins que la segona dona a fer-ho, Svetlana Savítskaia, sortís a l'espai exterior. Cap de les altres quatre membres del grup de cosmonautes de Tereixkova va volar mai.

Valentina Tereixkova en una visita a Finlàndia el 2002
Segell soviètic de 1963

Després del seu vol, va estudiar a l'Acadèmia de les Forces Aèries Jukovski i es va graduar en enginyeria aeronàutica el 1969. Aquell mateix any, el grup de cosmonautes femení es va dissoldre. El 30 d'abril de 1970 va ser nomenada coronel de l'exèrcit soviètic. El 1977 va rebre el doctorat en enginyeria aeronàutica. A causa de la seva prominència, va ser escollida per diversos càrrecs polítics: del 1966 al 1974 al Presidium del Soviet Suprem, del 1969 al 1991 va estar al Comitè Central del Partit Comunista. El 1997 es va retirar de les forces aèries i del cos de cosmonautes per ordre presidencial.

El 3 de novembre de 1963 es va casar amb el també cosmonauta Andrian Nikolàiev (1929-2004) amb qui va tenir la seva única filla, Yelena Andrianovna, el 8 de juny de 1964.[3] Es va divorciar del seu primer marit el 1982, tot i que el matrimoni ja s'havia degradat des de molt temps abans. El seu segon marit, el Dr. Xapoixnikov, va morir el 1999.

Tereixkova va ser nomenada Heroïna de la Unió Soviètica, la màxima condecoració concedida per l'URSS. També va ser condecorada amb l'Ordre de Lenin, l'Orde de la Revolució d'Octubre, l'Orde de la Bandera Roja del Treball, diverses medalles i diverses condecoracions estrangeres (com l'Orde de Karl Marx de l'Alemanya Oriental). També té el títol d'Heroïna del Treball Socialista de Txecoslovàquia, Heroïna del Treball de Vietnam i Heroïna de Mongòlia. El cràter Tereixkova del revers de la Lluna porta el seu nom en honor seu.

A partir de la dècada del 1980 i sobretot de l'arribada de Gorbatxev al poder, la fama i els privilegis de Tereixkova, que una part de la població considerava immerescuts, van començar a decréixer fins que, el 30 d'abril de 1997 davant de la indiferència general, Valia es va retirar definitivament.[3]

Llegat[modifica]

Valentina Tereixkova ha estat votada en un procés participatiu realitzat al març del 2010, a Palafrugell, de dones que mereixen un carrer.[4]

Referències[modifica]

  1. «Cosmonaut is Woman of the Century» (en anglès). British Broadcasting Corporation, 11-10-2000. [Consulta: 30 desembre 2013].
  2. «Vladimir Putin will meet with Valentina Tereshkova» (en anglès). Kremlin.ru, 13-06-2013. [Consulta: 11 març 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Marck, Bernard. Ellas conquistaron el cielo: 100 mujeres que escribieron la historia de la aviación y el espacio (en espanyol). Blume, 2009, p. 213-223. ISBN 9788498014181. 
  4. Puig, Evarist «Les dones esperantistas de la Vila». Revista de Palafrugell [Palafrugell], núm. 208, febrer 2011, pàg. 23.

Enllaços externs[modifica]