War Horse

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaWar Horse
Fitxa
Direcció Steven Spielberg
Protagonistes
Producció Steven Spielberg i Kathleen Kennedy
Dissenyador de producció Rick Carter
Guió Lee Hall i Richard Curtis
Música John Williams
Fotografia Janusz Kamiński
Muntatge Michael Kahn
Vestuari Joanna Johnston
Productora DreamWorks SKG, Amblin Entertainment, Reliance Entertainment Tradueix, The Kennedy/Marshall Company Tradueix i Touchstone Pictures
Distribuïdor Buena Vista Distribution
Dades i xifres
País d'origen Estats Units d'Amèrica
Estrena 2011
Durada 146 min
Idioma original anglès
Rodatge Bedfordshire, Califòrnia, Devon, Hampshire, Londres, Surrey, Gal·les i Wiltshire
Color en color
Format 2.35:1
Recaptació 177.600.000 $
Descripció
Basat en War Horse Tradueix
Gènere cinema bèl·lic, drama i pel·lícula basada en una obra literària
Tema cavall
Lloc de la narració Devon, Bèlgica i França
Premis i nominacions
Nominacions

Lloc web Lloc web
IMDB: tt1568911 Filmaffinity: 992695 Allocine: 176676 Rottentomatoes: m/war_horse Mojo: warhorse Allmovie: v516559 TCM: 812900 Metacritic: movie/war-horse TV.com: movies/war-horse
Modifica les dades a Wikidata

War Horse és un pel·lícula estatunidenca de Steven Spielberg estrenada el dia de Nadal de 2011 als Estats Units.[1] És l'adaptació de la novel·la juvenil War Horse de Michael Morpurgo, publicada el 1982 a la Gran Bretanya.

Aquesta pel·lícula ret homenatge als vuit milions de cavalls sacrificats durant la Primera Guerra mundial.

Pòster de la pel·lícula

Argument[modifica]

El jove Albert és molt proper al seu cavall Joey. Però en aquells temps de la Primera Guerra mundial, l'animal és venut a la cavalleria britànica i enviat al front; passa doncs del camp de llaurar al camp de batalla. Joey viu una aventura atípica; acompanyant soldats al front, descobreix l'horror de la guerra, abans de ser capturat per les forces alemanyes, per ser utilitzat en combats. Durant el seu periple, Joey no deixa ningú indiferent, ja que, per la seva presència i el seu comportament, dóna esperança als soldats que l'envolten. Albert, encara que és massa jove per allistar-se, decideix, malgrat tot, llançar-se a una missió per salvar el seu cavall, i portar-lo amb ell...[2]

Repartiment[modifica]

Producció[modifica]

Spielberg i la seva relació amb l'obra[modifica]

  • Emocionat per la peça Cavall de guerra treta de la novel·la homònima de Michael Morpurgo, autor britànic de literatura juvenil, Steven Spielberg decideix adaptar per a la televisió aquesta emocionant història d'amistat entre un noi i el seu cavall.
  • Kathleen Kennedy, la productora habitual de Steven Spielberg des de 1982, li va lloar la peça, que va agradar de seguida a Steven Spielberg, el qual immediatament va decidir de fer-ne una pel·lícula. Kathleen Kennedy va descobrir ella mateixa l'obra anant a veure-la amb els seus fills.
  • Steven Spielberg reconeix no muntar a cavall, encara que en posseeixi una dotzena, sobretot pel plaer de la seva filla de 14 anys i de la seva dona.

Rodatge[modifica]

Castle Combe
  • Aquesta pel·lícula va necessitar 400 persones treballant en el plató, i una quinzena de cavalls.
  • Steven Spielberg va instaurar una organització molt estricta durant el rodatge, dirigeix el plató de manera molt precisa, la improvisació hi és proscrita, i el timing regulat com un rellotge suís.
Llocs de rodatge
« el poble més bonic d'Anglaterra »

Steven Spielberg va decidit de rodar-hi, ja que el poble sembla encara d'època, i la naturalesa és salvatge, la qual cosa ofereix molt bones condicions per rodar una pel·lícula d'època, aquí sobre la Primera Guerra mundial. D'altra banda, hi han estat rodades les escenes de pel·lícules recents, com Wolfman i Stardust, i anteriorment, L'Extravagant Doctor Dolittle.

Guió[modifica]

A mil llegües de les pel·lícules d'efectes especials de les quals és l'amo, Steven Spielberg es retroba amb una verdadera estètica pictòrica, tan simple com treballada. En efecte, la pel·lícula és estructurada al voltant d'episodis, de quadres que conten petites històries que, posades l'una al costat de l'altra, formen un relat més ampli. La decoració és doncs actor de la pel·lícula. Més ben dit, permet traduir el que prova i el que va veure el cavall.[3]

Gràcies a aquesta estructura en episodis, l'espectador és transportat al moll de l'os de les trobades i de les experiències del cavall, cosa que permet Spielberg anar més enllà del conflicte i de les nocions de "bo" o de" dolent fent de la guerra un absurd.

Inexactitud històrica[modifica]

La pel·lícula perpetua una idea falsa: quan Joey és ferit el 1918, un metge afirma: « no hi ha veterinaris. Ja no queden quasi cavalls.». Si el cavall no és utilitzat com animal de combat el 1918, hom se'n serveix sempre com a animal de tracció. Els bel·ligerants utilitzen de fet més cavalls al final de la guerra que al principi.[4] Amb tot el guió esta basat en un fet verídic, el qual es les peripècies que van haver de viure els cavalls durant la Primera Guerra Mundial, tant en els fronts de combat com en tasques auxiliars de transport, càrrega, albirament de les forces de totes les parts combatents.

Premis i nominacions[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Breznican, Anthony «'Mission: Impossible 4,' 'War Horse,' 'Tintin' release dates moved up» (en anglès). Entertainment Weekly, 29-11-2011.
  2. Scott, A.O. «War Horse» (en anglès). The New York Times, 22-12-2011.
  3. Combes, Emilie «Le Genre Humain» (en francès). L'intermède, 27-02-2012. Anàlisi i crítica de Cheval de Guerre (el títol francès)
  4. Tempest, Gene «Spielberg a cheval» (en francès). L'Histoire, n° 372, febrer 2012, pàg. 31.

Enllaços externs[modifica]