Vés al contingut

Portada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar.
758.399 articles
958 participants actius

Col·labora-hi

Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar

Article del dia
François Marie Arouet (París, 21 de novembre de 169430 de maig de 1778), anomenat Voltaire, fou un escriptor i filòsof francès del Segle de les Llums. Va marcar el segle xviii i va ocupar un lloc particular a la memòria col·lectiva dels francesos. Amb ell s'inicia la figura de l'intel·lectual compromès amb el servei de la veritat, de la justícia i de la llibertat de pensament. Fou escollit membre de l'Acadèmia francesa el 1746. Símbol de la Il·lustració, cap de files del partit filosòfic, el seu nom resta associat al seu combat pel progrés i la tolerància i contra «la infàmia», nom que va donar al fanatisme religiós. Era tanmateix deista i el seu ideal era el d'una monarquia moderada i liberal, il·lustrada pels «filòsofs». Va actuar d'altra banda amb les elits avançades de l'Europa de la Il·lustració servint-se de la seva immensa notorietat.. - Vegeu informació sobre la imatge

François Marie Arouet (París, 21 de novembre de 169430 de maig de 1778), anomenat Voltaire, fou un escriptor i filòsof francès del Segle de les Llums. Va marcar el segle xviii i va ocupar un lloc particular a la memòria col·lectiva dels francesos. Amb ell s'inicia la figura de l'intel·lectual compromès amb el servei de la veritat, de la justícia i de la llibertat de pensament. Fou escollit membre de l'Acadèmia francesa el 1746.

Símbol de la Il·lustració, cap de files del partit filosòfic, el seu nom resta associat al seu combat pel progrés i la tolerància i contra «la infàmia», nom que va donar al fanatisme religiós. Era tanmateix deista i el seu ideal era el d'una monarquia moderada i liberal, il·lustrada pels «filòsofs». Va actuar d'altra banda amb les elits avançades de l'Europa de la Il·lustració servint-se de la seva immensa notorietat..



Imatge del dia
Els fotògrafs Ricardo Miralles, de l'Alcúdia, i Ismael Latorre, d'Alginet, el 1979. - Vegeu informació sobre la imatge

Imatge del dia

Els fotògrafs Ricardo Miralles, de l'Alcúdia, i Ismael Latorre, d'Alginet, el 1979.

Projecte destacat
La calor de l'agost ens posa en guàrdia sobre el canvi climàtic i el seu impacte a les zones més sensibles del món. Ajuda'ns a cobrir en català, durant un mes, una selecció exhaustiva d'articles sobre el continent de gel i dues nacions oceàniques!
(Informació de la imatge)

La calor de l'agost ens posa en guàrdia sobre el canvi climàtic i el seu impacte a les zones més sensibles del món. Ajuda'ns a cobrir en català, durant un mes, una selecció exhaustiva d'articles sobre el continent de gel i dues nacions oceàniques!
(Informació de la imatge)


26 d'agost

La Seu d'Urgell llança una iniciativa per esterilitzar gats ferals dins el seu terme municipal.


24 d'agost

Pàvel Dúrov, el fundador de Telegram, és detingut a França en compliment d'una ordre de detenció per no haver col·laborat amb les autoritats.


24 d'agost

Estat Islàmic reivindica l'atemptat per apunyalament múltiple a la ciutat alemanya de Solingen, que va deixar tres persones mortes i vuit ferides, durant la celebració del 650è aniversari de la ciutat.


22 d'agost

Comença la 37a Copa Amèrica al Port de Barcelona, on es faran les regates fins el 27 d'octubre, entre veus favorables pels 1.200 milions d'impacte econòmic i crítiques pel model turístic i l'habitatge.



Vista de la Seu d'Urgell i la serra del Cadí


Tendències


Avui fa 25 anys
Mor Pilar Llorens i Souto, de nom artístic Pastora Martos, ballarina, traductora, gestora, creadora i crítica de dansa (n. 1929).
Avui fa 50 anys
Mor Cecília Alonso i Bozzo, també coneguda com a Cecília A. Màntua, escriptora, guionista radiofònica i dramaturga (n. 1905).
Avui fa 100 anys
Neixen Dinah Washington, cantant i pianista estatunidenca (m. 1963), i María Dolores Pradera, cantant i actriu espanyola (m. 2018).
Avui fa 120 anys
Neix Werner Forssmann, metge alemany, premi Nobel de Fisiologia o Medicina de 1956, que va fer-se ell mateix el primer cateterisme cardíac (m. 1979).