Portada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar.
753.158 articles
1.287 participants actius

Col·labora-hi

Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar

Article del dia
En teoria de nombres algebraics, l'aritmètica modular és un conjunt de mètodes que permeten la resolució de problemes sobre els nombres enters. Aquests mètodes sorgeixen de l'estudi del residu obtingut per una divisió. La idea de base de l'aritmètica modular és de treballar no sobre els nombres mateixos, sinó sobre els residus de la seva divisió per alguna cosa. Quan es fa, per exemple, la prova del nou, s'efectua una operació d'aritmètica modular sense saber-ho: el divisor és el valor 9. Tot i que els seus orígens es remunten a l'edat antiga, generalment, els historiadors associen el seu naixement a l'any 1801, data de la publicació del llibre Disquisitiones arithmeticae de Carl Friedrich Gauss. El segle XX modifica l'estatut de l'aritmètica modular. D'una banda, es necessiten altres mètodes per progressar en la teoria dels nombres; d'altra banda, el desenvolupament de nombroses aplicacions industrials imposa la posada a punt d'algorismes procedents de les tècniques modulars. - Vegeu informació sobre la imatge

Aritmètica modular

En teoria de nombres algebraics, l'aritmètica modular és un conjunt de mètodes que permeten la resolució de problemes sobre els nombres enters. Aquests mètodes sorgeixen de l'estudi del residu obtingut per una divisió. La idea de base de l'aritmètica modular és de treballar no sobre els nombres mateixos, sinó sobre els residus de la seva divisió per alguna cosa. Quan es fa, per exemple, la prova del nou, s'efectua una operació d'aritmètica modular sense saber-ho: el divisor és el valor 9.

Tot i que els seus orígens es remunten a l'edat antiga, generalment, els historiadors associen el seu naixement a l'any 1801, data de la publicació del llibre Disquisitiones arithmeticae de Carl Friedrich Gauss. El segle XX modifica l'estatut de l'aritmètica modular. D'una banda, es necessiten altres mètodes per progressar en la teoria dels nombres; d'altra banda, el desenvolupament de nombroses aplicacions industrials imposa la posada a punt d'algorismes procedents de les tècniques modulars.



Imatge del dia

Imatge del dia

Cosplayer xinesa representant a Ganyu, de Genshin Impact

Projecte destacat
Hi ha articles clau en més d'una vintena de Viquipèdies en altres idiomes, però encara absents en català. Ajuda'ns a reduir aquesta llista i a tenir-los també presents i amb una qualitat digna en la nostra llengua!
(Informació de la imatge)

Projecte destacat: Articles absents

Hi ha articles clau en més d'una vintena de Viquipèdies en altres idiomes, però encara absents en català. Ajuda'ns a reduir aquesta llista i a tenir-los també presents i amb una qualitat digna en la nostra llengua!
(Informació de la imatge)



3 de juny

En les eleccions federals de Mèxic, la candidata Claudia Sheinbaum supera la principal rival Xóchitl Gálvez per trenta punts i, aixi doncs, serà la primera presidenta del país.


2 de juny

Halla Tómasdóttir guanya les eleccions a Islàndia, amb el 34,3% dels vots, i serà la nova Presidenta de la República.


30 de maig

Es distingeix Raquel García-Tomás, Mayte Martín, Vicenta N'Dongo, Conrad Roset i l'espai escènic Nilak amb els Premis Nacionals de Cultura 2024.


30 de maig

El president de Polònia, Andrzej Duda, veta una llei aprovada pel Parlament que hauria reconegut oficialment el silesià com a llengua.



Mayte Martín en escena


Tendències


Avui fa 20 anys
Mor Ronald Reagan, 40è president dels Estats Units, ex-governador de Califòrnia i actor de cinema (n. 1911).
Avui fa 40 anys
Avui fa 75 anys
Neix Ken Follett, escriptor gal·lès autor de thrillers i novel·les històriques en anglès.
Avui fa 80 anys
Neix Whitfield Diffie, criptògraf estatunidenc reconegut com a pioner de la criptografia de clau pública, premi Turing de 2015, el mateix dia que mor Riccardo Zandonai, compositor italià d'òpera (n. 1883).
Avui fa 110 anys
Mor Josep Azemar i Pont, arquitecte modernista (n. 1862).
Avui fa 800 anys
Frederic I de les Dues Sicílies funda la Universitat de Nàpols, primera fundada amb el suport d'un Estat amb independència de les autoritats eclesiàstiques.

Edifici de la Universitat de Nàpols