Muhyí-d-Din al-Maghribí
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ar) يحيى بن محمد بن أبي الشكر المغربي  c. 1220 Al-Àndalus |
| Mort | c. 1283 (62/63 anys) Maragha (Il-kanat) |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Camp de treball | Astronomia, ocultisme i matemàtiques |
| Ocupació | astrònom, astròleg, matemàtic |
| Ocupador | Observatori de Maragha |
| Influències | |
| Influències en | |
Yahya ibn Muhàmmad ibn Abi-x-Xukr al-Maghribí (àrab: يحيى بن محمد بن أبي الشكر المغربي, Yaḥyà b. Muḥammad b. Abī x-Xukr al-Maḡribī), més conegut com a Muhyí-d-Din al-Maghribí (àrab: محيى الدين المغربي, Muḥyī d-Dīn al-Maḡribī) o com a Ibn Abi-x-Xukr (l'Àndalus, c. 1220 - Maragha, 1283) va ser un matemàtic i astrònom d'origen andalusí del segle xiii, que va viure i treballar a Damasc (Síria) i a l'observatori astronòmic de Maragha (Iran).
Vida[modifica]
No es coneix gran cosa de la vida de Muhyí-d-Din, que es va veure afectada per les guerres constants de la seva època. Se sap que va estudiar les lleis religioses de l'escola malikita, molt influent a Al-Àndalus en la seva època. També és conegut que va viure a Damasc, al servei del sultà, fins que va ser assassinat pels mongols el 1258.[1] A Damasc va escriure la seva primera taula astronòmica: Tāj al‐azyāj ('La corona dels llibres astronòmics').[2]
El 1258, va arribar a Maragha com a hoste d'Hülegü Khan, el net de Genguis Kan que havia convertit la ciutat en la capital del seu imperi. Va participar en la construcció del gran observatori de Maragha i va formar part de l'equip científic que, sota el comandament de Nassir-ad-Din at-Tussí, el va dirigir. Poc temps després d'arribar a Maragha va escriure la seva segona taula astronòmica: Umdat al-ḥāsib.[3]
Obra[modifica]
Moltes de les seves obres no han estat encara estudiades[4] i no es pot fer un balanç complet de la seva obra i la seva influència.[5]
En el camp de les matemàtiques, els seus llibres més coneguts són el Kitab shakl al-qaa (Llibre sobre el teorema de Menelau) i el Risala fa kayfiyyat istikhraj al-juib al-waqi’a fi͗l-d'ira (Tractat sobre el càlcul dels sinus). En aquest darrer, utilitza el mètode d'interpolació per a calcular el sinus de 1º i l'aproxima amb quatre decimals exactes, aconseguint un valor molt ben aproximat de . També són importants els seus comentaris crítics d'obres clàssiques de la matemàtica grega com els Elements d'Euclides[6] (amb un intent de demostració del cinquè postulat),[7] les Esfèriques de Teodosi, les Còniques d'Apol·loni i les Esfèriques de Menelau.
En el camp de l'astronomia, a part de les taules astronòmiques esmentades i una tercera: Adwār al-anwār,[8] construida a partir d'un exhaustiu i sistemàtic programa d'observacions a Maragha,[9] va escriure dos compendis de l'Almagest (Khulasat al-Majistí (sumari de l'Almagest i Talkhís al‐Majistí (Compendi de l'Almagest)[10]), una descripció de la construcció i ús de l'astrolabi (Tassa al-aurlab), un tractat sobre càlculs astronòmics (Maqala fi istikhraj ta'dl al‐nahar wa sa'at al‐mashriq wa‐l‐dʾir min al‐falak) i un tractat sobre els principis rectors del moviment dels estels (Muqaddamat tata’allaqu barakat al-kawakib).[11]
Referències[modifica]
- ↑ Mozaffari, 2019, p. 153.
- ↑ Mozaffari, 2019, p. 154.
- ↑ Mozaffari, 2019, p. 154-155.
- ↑ Comes, 2007, p. 548.
- ↑ De Young, 2023, p. 32.
- ↑ De Young, 2023, p. 28 i ss.
- ↑ Jaouiche, 1986, p. 118-119, 250-252.
- ↑ Mozaffari, 2019, p. 151.
- ↑ Mozaffari, 2019, p. 156.
- ↑ Mozaffari, 2019, p. 160.
- ↑ Comes, 2007, p. 549.
Bibliografia[modifica]
- Comes, Mercé. «Ibn Abī ʾl‐Šukr al‐Magribī, Abū ʿabd Allāh». A: Jorge Lirola Delgado, José Miguel Puerta Vílchez (eds.). Enciclopedia de Al-Andalus: Diccionario de autores y obras andalusíes (en castellà). Granada: Junta de Andalucía. Consejería de Cultura, 2002. ISBN 9788493205188.
- Comes, Mercé. «Ibn Abī al‐Shukr: Muḥyī al‐Milla wa‐ʾl‐Dīn Yaḥyā Abū ʿAbdallāh ibn Muḥammad ibn Abī al‐Shukr al‐Maghribī al‐Andalusī (al‐Qurṭubī)». A: Thomas Hockey (ed.). Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). Springer, 2007, p. 548-549. ISBN 978-0-387-31022-0.
- De Young, Gregg. «Euclid in Maragha: The Age of the Tahrir». A: Maria Zack, David Waszek (eds.). Research in History and Philosophy of Mathematics (en anglès). Birkhäuser, 2023, p. 17-46. ISBN 978-3-031-21493-6.
- Dorce, Carlos. El Tāy̆ al-azyāy̆ de Muḥyī al-Dīn al-Maghribī. Barcelona: Universitat de Barcelona – Institut Millàs Vallicrosa, 2003.
- Jaouiche, Khalil. La Théorie des Parallèles en Pays d'Islam. París: Vrin, 1986. ISBN 2-7116-0920-0.
- Mercier, Eric «Mathematical geography in the western Islamic world: geographical coordinates of localities in the al-Maghreb and al-Andalus localities (9th-18th centuries)» (en anglès). Suhayl, Vol. 18, 2020, pàg. 25-49. ISSN: 1576-9372.
- Mozaffari, S. Mohammad «Muḥyī al-Dīn al-Maghribī’s Measurements of Mars at the Maragha Observatory» (en anglès). Suhayl, Vol. 16-17, 2019, pàg. 149-249. ISSN: 1576-9372.
- Muzaffari, Sayyid Muhammad; Rahimi, Ghola Hossein «Analyzing Observational Data and Planetary Parameters of Muḥyī al-Dīn al-Maghribī in Maragha Observatory» (en àrab). History and Culture, Vol. 42, Num. 2, 2011, pàg. 1-36. DOI: 10.22067/history.v0i1.11761. ISSN: 2228-706X.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Muhyí-d-Din al-Maghribí» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Tekeli, S. «Muḥyi» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 10 maig 2024].