Vés al contingut

Neurofibromatosi: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 19: Línia 19:
==== NF1 ====
==== NF1 ====
La NF1, neurofibromatosi perifèrica o malaltia de Von Recklinghausen,<ref>{{Ref-web|url = https://ghr.nlm.nih.gov/condition/neurofibromatosis-type-1#|títol = Neurofibromatosis type 1| consulta = 2016-09-24|llengua = anglès|editor = Genetics Home Reference. [[National Institutes of Health]]. National Library of Medicine|data = 2016, 20 Sep|format =}}</ref> va ser descrita per primera vegada el 1882 per [[Friedrich Daniel von Recklinghausen]], un [[patòleg]] alemany. Des de llavors, està clar no tan sols que les neurofibromatosis 1 són una de les malalties genètiques més freqüents (1/3.500 naixements), sinó també que hi ha diverses expressions diferents de la malaltia.<ref>{{ref-publicació|cognom=Sabbagh, A|títol=Unravelling the genetic basis of variable clinical expression in neurofibromatosis 1|publicació=Hum Mol Genet|pàgines=pp. 2768-2778|volum= 2009 Aug 1; 18 (15)|pmid=19417008|pmc=2722187|doi= 10.1093/hmg/ddp212 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2722187/|autor2= Pasmant, E |autor3=Laurendeau, I|autor4= Parfait, B|autor5=''et al''|llengua=anglès|consulta=5 octubre 2016|}}</ref> La forma descrita per Von Recklinghausen és, amb diferència, la més comuna de totes les neurofibromatosis, arribant aproximadament al 85% dels casos. En nens petits, les seves manifestacions són difícils de diferenciar d'altres malalties genètiques semblants com la síndrome de Legius,<ref>{{Ref-web|url = https://ghr.nlm.nih.gov/condition/legius-syndrome|títol = Legius syndrome| consulta = 2016-09-24|llengua = anglès|editor = Genetics Home Reference. [[National Institutes of Health]]. National Library of Medicine|data = 2016, 20 Sep|format =}}</ref> la [[síndrome LEOPARD]] (una [[Lentigen|lentiginosi]] múltiple)<ref>{{ref-publicació|cognom=Legius, E|títol=PTPN11 mutations in LEOPARD syndrome|publicació=J Med Genet|pàgines=pp. 571-574|volum=2002 Aug; 39 (8) |pmid= 12161596 |pmc=1735195|doi= |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1735195/pdf/v039p00571.pdf|autor2= Schrander-Stumpel, C|autor3= Schollen, E|autor4= Pulles-Heintzberger, C |autor5=''et al''|llengua=anglès|consulta=4 octubre 2016|}}</ref> o la síndrome de Watson (que també provoca neurofibromes i taques color café amb llet a la pell),<ref name="World Health Organization">{{ref-llibre | autor= World Health Organization. Hereditary Diseases Programme| títol=Report of a Joint WHO/NNFF Meeting on the Possibilities for the Prevention and Control of Neurofibromatosis, Jacksonville, Florida, USA, 27-28 January 1991|url=http://apps.who.int/iris/bitstream/10665/59796/1/WHO_HDP_NNFF_WG_91.1.pdf| data= 2016 Jan| editorial=National Neurofibromatosis Foundation (U.S.)| lloc=Geneva,
La NF1, neurofibromatosi perifèrica o malaltia de Von Recklinghausen,<ref>{{Ref-web|url = https://ghr.nlm.nih.gov/condition/neurofibromatosis-type-1#|títol = Neurofibromatosis type 1| consulta = 2016-09-24|llengua = anglès|editor = Genetics Home Reference. [[National Institutes of Health]]. National Library of Medicine|data = 2016, 20 Sep|format =}}</ref> va ser descrita per primera vegada el 1882 per [[Friedrich Daniel von Recklinghausen]], un [[patòleg]] alemany. Des de llavors, està clar no tan sols que les neurofibromatosis 1 són una de les malalties genètiques més freqüents (1/3.500 naixements), sinó també que hi ha diverses expressions diferents de la malaltia.<ref>{{ref-publicació|cognom=Sabbagh, A|títol=Unravelling the genetic basis of variable clinical expression in neurofibromatosis 1|publicació=Hum Mol Genet|pàgines=pp. 2768-2778|volum= 2009 Aug 1; 18 (15)|pmid=19417008|pmc=2722187|doi= 10.1093/hmg/ddp212 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2722187/|autor2= Pasmant, E |autor3=Laurendeau, I|autor4= Parfait, B|autor5=''et al''|llengua=anglès|consulta=5 octubre 2016|}}</ref> La forma descrita per Von Recklinghausen és, amb diferència, la més comuna de totes les neurofibromatosis, arribant aproximadament al 85% dels casos. En nens petits, les seves manifestacions són difícils de diferenciar d'altres malalties genètiques semblants com la síndrome de Legius,<ref>{{Ref-web|url = https://ghr.nlm.nih.gov/condition/legius-syndrome|títol = Legius syndrome| consulta = 2016-09-24|llengua = anglès|editor = Genetics Home Reference. [[National Institutes of Health]]. National Library of Medicine|data = 2016, 20 Sep|format =}}</ref> la [[síndrome LEOPARD]] (una [[Lentigen|lentiginosi]] múltiple)<ref>{{ref-publicació|cognom=Legius, E|títol=PTPN11 mutations in LEOPARD syndrome|publicació=J Med Genet|pàgines=pp. 571-574|volum=2002 Aug; 39 (8) |pmid= 12161596 |pmc=1735195|doi= |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1735195/pdf/v039p00571.pdf|autor2= Schrander-Stumpel, C|autor3= Schollen, E|autor4= Pulles-Heintzberger, C |autor5=''et al''|llengua=anglès|consulta=4 octubre 2016|}}</ref> o la síndrome de Watson (que també provoca neurofibromes i taques color café amb llet a la pell),<ref name="World Health Organization">{{ref-llibre | autor= World Health Organization. Hereditary Diseases Programme| títol=Report of a Joint WHO/NNFF Meeting on the Possibilities for the Prevention and Control of Neurofibromatosis, Jacksonville, Florida, USA, 27-28 January 1991|url=http://apps.who.int/iris/bitstream/10665/59796/1/WHO_HDP_NNFF_WG_91.1.pdf| data= 2016 Jan| editorial=National Neurofibromatosis Foundation (U.S.)| lloc=Geneva,
Switzerland | pàgines=pàgs. 20 |llengua=anglès |consulta=25 setembre 2016|}}</ref> sense emprar tècniques complexes de diagnòstic molecular.<ref>{{ref-publicació|cognom=Pasmant, E|títol=Neurofibromatosis Type 1 Molecular Diagnosis: The RNA Point of View|publicació=EBioMedicine|pàgines=pp. 21–22|volum=2016 May; 7|pmid=27322453|pmc=4909605 |doi=10.1016/j.ebiom.2016.04.036|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4909605/|autor2=Vidaud, D|autor3=|llengua=anglès|consulta=3 octubre 2016|}}</ref> Unes lesions habituals, si bé no patognomòniques, en la NF1, són els nòduls de Lisch a l'[[Iris (anatomia)|iris]]. Histològicament es consideren hamartomes [[Melanòcit|melanocítics]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Lubs, ML|títol=Lisch nodules in neurofibromatosis type 1|publicació=NEJM|pàgines=pp. 1264-1266|volum= 1991 May 2; 324 (18)|pmid=1901624|pmc=|doi= 10.1056/NEJM199105023241807 |url=http://www.nejm.org/doi/full/10.1056/NEJM199105023241807#t=article|autor2= Bauer, MS|autor3=Formas, ME|autor4= Djokic, B|llengua=anglès|consulta=6 octubre 2016|}}</ref> La malaltia pot cursar amb [[glaucoma]] i exoftàlmia. La [[tomografia de coherència òptica]] és una bona tècnica per apreciar totes aquestes lesions intraoculars relacionades amb la NF1.<ref>{{ref-publicació|cognom=Abdolrahimzadeh, B|títol=Neurofibromatosis: an update of ophthalmic characteristics and applications of optical coherence tomography|publicació=Clin Ophthalmol|pàgines=pp: 851-860|volum=2016 May 13; 10|pmid=27257370|pmc=4874640|doi=10.2147/OPTH.S102830|url=https://www.dovepress.com/neurofibromatosis-an-update-of-ophthalmic-characteristics-and-applicat-peer-reviewed-fulltext-article-OPTH|autor2= Piraino, DC |autor3=Albanese, G|autor4= Cruciani, F|autor5= Rahimi, S|llengua=anglès|consulta=15 desembre 2016|}}</ref> Les persones amb NF1 tenen canvis en l'estructura òssia facial que modifiquen la morfologia [[Òrbita ocular|orbitària]], en especial un diàmetre transorbitàri augmentat i una major distància interorbitària que la que presenten els individus sense la malaltia. Aquestes característiques comporten un hipertelorisme ocular (augment de la separació dels ulls) de grau variable en molts d'aquests malalts.<ref>{{ref-publicació|cognom= Kaste, SC|títol=Bony orbital morphology in neurofibromatosis type 1 (NF1)|publicació=J Med Genet|pàgines=pp: 628–631|volum=1998 Ag; 35 (8)|pmid=9719366|pmc=1051385|doi=|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1051385/pdf/jmedgene00237-0012.pdf|autor2=Pivnick, EK|llengua=anglès|consulta=25 gener 2017|}}</ref> Si bé la baixa estatura i la macrocefàlia son trets habituals en la NF1, no es consideren elements diagnòstics.<ref>{{ref-publicació|cognom=Szudek, J|títol=Growth in North American white children with neurofibromatosis 1 (NF1)|publicació=J Med Genet|pàgines=pp: 933-938|volum= 2000 Des; 37 (12)|pmid=11106357|pmc=1734506|doi=10.1136/jmg.37.12.933|url=http://jmg.bmj.com/content/37/12/933.long|autor2=Birch, P|autor3= Friedman, JM|llengua=anglès|consulta=25 gener 2017|}}</ref> Per contra, la displàsia de l'os [[esfenoide]] és un dels criteris diagnòstics òssis més clars, juntament amb la pseudoartrosi.<ref>{{ref-publicació|cognom= Montes Moreno, S|títol=Pseudoartrosis infantil de la tibia asociada a neurofibromatosis tipo 1. Presentación de un caso y revisión de la literatura|publicació=7º Congreso Virtual Hispanoamericano de Anatomía Patológica|pàgines=pàgs: 18|volum=2005, Oct|pmid=|url=http://www.conganat.org/7congreso/PDF/386.pdf|autor2=Segovia Blázquez, B|autor3=Murillo Lázaro, C|autor4=Ballestín Carcavilla. C|autor5=García Muñoz, H|llengua=castellà|consulta=26 gener 2017|}}</ref> En un 15% dels casos diagnosticats durant la infància, la NF1 s'associa a [[Glioma|gliomes]] de les vies òptiques, generalment [[Astròcit|astrocítics]] i benignes.<ref>{{ref-publicació|cognom=Pascual Castroviejo, I|títol=Neurofibromatosis tipo 1 y gliomas de vías ópticas: una serie de 80 pacientes|publicació= Revista de neurología|pàgines=pp: 530-536|volum=2008 Ma; 46 (9)|issn=0210-0010|doi=|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2583896|autor2=Pascual Pascual, SI|autor3=Velázquez-Fragua, R|autor4=Viaño, J|autor5=''et al''|llengua=castellà|consulta=26 gener 2017|}}</ref> Rares vegades, la NF1 cursa amb lesions pulmonars [[Parenquimàtic|parenquimatoses]] [[Quist|quístiques]] associades, que poden ser controlades amb [[Corticosteroide|corticoteràpia]] per inhalació.<ref>{{ref-publicació|cognom=Bouchentouf, R|títol=A rare aetiology of lung cystic lesions: Neurofibromatosis type 1|publicació=Tunis Med|pàgines=pp: 412-413 |volum=2016 Ma; 94 (5)|pmid=27801495|doi=|url=http://www.latunisiemedicale.com/article-medicale-tunisie.php?article=3049&Codelang=en|autor2=|llengua=francès|consulta=12 març 2017|}}</ref>
Switzerland | pàgines=pàgs. 20 |llengua=anglès |consulta=25 setembre 2016|}}</ref> sense emprar tècniques complexes de diagnòstic molecular.<ref>{{ref-publicació|cognom=Pasmant, E|títol=Neurofibromatosis Type 1 Molecular Diagnosis: The RNA Point of View|publicació=EBioMedicine|pàgines=pp. 21–22|volum=2016 May; 7|pmid=27322453|pmc=4909605 |doi=10.1016/j.ebiom.2016.04.036|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4909605/|autor2=Vidaud, D|autor3=|llengua=anglès|consulta=3 octubre 2016|}}</ref> El nombre de taques "café amb llet" a la pell no té relació amb la gravetat o la [[taxa de mortalitat]] de la malaltia.<ref>{{ref-publicació|cognom=Iacovino, JR|títol=Von Recklinghausen's Neurofibromatosis: a Clinical/Pathologic review with special emphasis on mortality based on a 39-year Retrospective Survival Study |publicació=Journal of Insurance Medicine|pàgines=pp: 354-361|volum=1996; 27 (4)|pmid=|pmc=|doi=|url=http://aaimedicine.org/journal-of-insurance-medicine/jim/1995/027-04-0254.pdf|llengua=anglès|consulta=12 abril 2017|}}</ref> Unes lesions habituals, si bé no patognomòniques, en la NF1, són els nòduls de Lisch a l'[[Iris (anatomia)|iris]]. Histològicament es consideren hamartomes [[Melanòcit|melanocítics]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Lubs, ML|títol=Lisch nodules in neurofibromatosis type 1|publicació=NEJM|pàgines=pp. 1264-1266|volum= 1991 May 2; 324 (18)|pmid=1901624|pmc=|doi= 10.1056/NEJM199105023241807 |url=http://www.nejm.org/doi/full/10.1056/NEJM199105023241807#t=article|autor2= Bauer, MS|autor3=Formas, ME|autor4= Djokic, B|llengua=anglès|consulta=6 octubre 2016|}}</ref> La malaltia pot cursar amb [[glaucoma]] i exoftàlmia. La [[tomografia de coherència òptica]] és una bona tècnica per apreciar totes aquestes lesions intraoculars relacionades amb la NF1.<ref>{{ref-publicació|cognom=Abdolrahimzadeh, B|títol=Neurofibromatosis: an update of ophthalmic characteristics and applications of optical coherence tomography|publicació=Clin Ophthalmol|pàgines=pp: 851-860|volum=2016 May 13; 10|pmid=27257370|pmc=4874640|doi=10.2147/OPTH.S102830|url=https://www.dovepress.com/neurofibromatosis-an-update-of-ophthalmic-characteristics-and-applicat-peer-reviewed-fulltext-article-OPTH|autor2= Piraino, DC |autor3=Albanese, G|autor4= Cruciani, F|autor5= Rahimi, S|llengua=anglès|consulta=15 desembre 2016|}}</ref> Les persones amb NF1 tenen canvis en l'estructura òssia facial que modifiquen la morfologia [[Òrbita ocular|orbitària]], en especial un diàmetre transorbitàri augmentat i una major distància interorbitària que la que presenten els individus sense la malaltia. Aquestes característiques comporten un hipertelorisme ocular (augment de la separació dels ulls) de grau variable en molts d'aquests malalts.<ref>{{ref-publicació|cognom= Kaste, SC|títol=Bony orbital morphology in neurofibromatosis type 1 (NF1)|publicació=J Med Genet|pàgines=pp: 628–631|volum=1998 Ag; 35 (8)|pmid=9719366|pmc=1051385|doi=|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1051385/pdf/jmedgene00237-0012.pdf|autor2=Pivnick, EK|llengua=anglès|consulta=25 gener 2017|}}</ref> Si bé la baixa estatura i la macrocefàlia son trets habituals en la NF1, no es consideren elements diagnòstics.<ref>{{ref-publicació|cognom=Szudek, J|títol=Growth in North American white children with neurofibromatosis 1 (NF1)|publicació=J Med Genet|pàgines=pp: 933-938|volum= 2000 Des; 37 (12)|pmid=11106357|pmc=1734506|doi=10.1136/jmg.37.12.933|url=http://jmg.bmj.com/content/37/12/933.long|autor2=Birch, P|autor3= Friedman, JM|llengua=anglès|consulta=25 gener 2017|}}</ref> Per contra, la displàsia de l'os [[esfenoide]] és un dels criteris diagnòstics òssis més clars, juntament amb la pseudoartrosi.<ref>{{ref-publicació|cognom= Montes Moreno, S|títol=Pseudoartrosis infantil de la tibia asociada a neurofibromatosis tipo 1. Presentación de un caso y revisión de la literatura|publicació=7º Congreso Virtual Hispanoamericano de Anatomía Patológica|pàgines=pàgs: 18|volum=2005, Oct|pmid=|url=http://www.conganat.org/7congreso/PDF/386.pdf|autor2=Segovia Blázquez, B|autor3=Murillo Lázaro, C|autor4=Ballestín Carcavilla. C|autor5=García Muñoz, H|llengua=castellà|consulta=26 gener 2017|}}</ref> En un 15% dels casos diagnosticats durant la infància, la NF1 s'associa a [[Glioma|gliomes]] de les vies òptiques, generalment [[Astròcit|astrocítics]] i benignes.<ref>{{ref-publicació|cognom=Pascual Castroviejo, I|títol=Neurofibromatosis tipo 1 y gliomas de vías ópticas: una serie de 80 pacientes|publicació= Revista de neurología|pàgines=pp: 530-536|volum=2008 Ma; 46 (9)|issn=0210-0010|doi=|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2583896|autor2=Pascual Pascual, SI|autor3=Velázquez-Fragua, R|autor4=Viaño, J|autor5=''et al''|llengua=castellà|consulta=26 gener 2017|}}</ref> Rares vegades, la NF1 cursa amb lesions pulmonars [[Parenquimàtic|parenquimatoses]] [[Quist|quístiques]] associades, que poden ser controlades amb [[Corticosteroide|corticoteràpia]] per inhalació.<ref>{{ref-publicació|cognom=Bouchentouf, R|títol=A rare aetiology of lung cystic lesions: Neurofibromatosis type 1|publicació=Tunis Med|pàgines=pp: 412-413 |volum=2016 Ma; 94 (5)|pmid=27801495|doi=|url=http://www.latunisiemedicale.com/article-medicale-tunisie.php?article=3049&Codelang=en|autor2=|llengua=francès|consulta=12 març 2017|}}</ref>


Un subtipus molt especial de NF1 és la neurofibromatosi familiar [[Medul·la espinal|espinal]], que cursa amb tumors de variades característiques histològiques dintre del conducte raquidi.<ref>{{ref-publicació|cognom=Poyhonen, M|títol=Hereditary spinal neurofibromatosis: a rare form of NF1?|publicació=J Med Genet|pàgines=pp: 184-187|volum=1997 Mar; 34 (3)|pmid=9132486 |pmc=1050889 |doi=|url=http://jmg.bmj.com/content/34/3/184.full.pdf+html|autor2=Leisti, EL|autor3=Kytölä, S|autor4=Leisti, J|autor5=|llengua=anglès|consulta=31 desembre 2016|}}</ref> Inclús s'han descrit alguns casos d'aquesta NF1 sense les habituals taques 'cafè amb llet' o [[Mutació cromosòmica|mutacions]] apreciables al [[gen]] corresponent.<ref>{{ref-publicació|cognom=Kaufmann, D|títol=Spinal neurofibromatosis without café-au-lait macules in two families with null mutations of the NF1 gene|publicació=Am J Hum Genet |pàgines=pp: 1395-1400|volum=2001 Des; 69 (6)|pmid=11704931|pmc=1235551|doi=10.1086/324648 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1235551/|autor2=Müller, R|autor3=Bartelt, B|autor4=Wolf, M|autor5=''et al''|llengua=anglès|consulta=31 desembre 2016|}}</ref>
Un subtipus molt especial de NF1 és la neurofibromatosi familiar [[Medul·la espinal|espinal]], que cursa amb tumors de variades característiques histològiques dintre del conducte raquidi.<ref>{{ref-publicació|cognom=Poyhonen, M|títol=Hereditary spinal neurofibromatosis: a rare form of NF1?|publicació=J Med Genet|pàgines=pp: 184-187|volum=1997 Mar; 34 (3)|pmid=9132486 |pmc=1050889 |doi=|url=http://jmg.bmj.com/content/34/3/184.full.pdf+html|autor2=Leisti, EL|autor3=Kytölä, S|autor4=Leisti, J|autor5=|llengua=anglès|consulta=31 desembre 2016|}}</ref> Inclús s'han descrit alguns casos d'aquesta NF1 sense les habituals taques 'cafè amb llet' o [[Mutació cromosòmica|mutacions]] apreciables al [[gen]] corresponent.<ref>{{ref-publicació|cognom=Kaufmann, D|títol=Spinal neurofibromatosis without café-au-lait macules in two families with null mutations of the NF1 gene|publicació=Am J Hum Genet |pàgines=pp: 1395-1400|volum=2001 Des; 69 (6)|pmid=11704931|pmc=1235551|doi=10.1086/324648 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1235551/|autor2=Müller, R|autor3=Bartelt, B|autor4=Wolf, M|autor5=''et al''|llengua=anglès|consulta=31 desembre 2016|}}</ref>
Línia 26: Línia 26:


S'ha demostrat ''[[in vivo]]'' que els tumors malignes associats a la NF1 depenen de l'activitat del [[complex proteic]] TORC1/mTOR.<ref>{{ref-publicació|cognom=Johannessen, CM|títol=TORC1 is essential for NF1-associated malignancies|publicació=Curr Biol|pàgines=pp. 56-62|volum=2008 Jan 8; 18 (1)|pmid=18164202|pmc=|doi=10.1016/j.cub.2007.11.066|url=http://www.cell.com/current-biology/pdf/S0960-9822(07)02358-5.pdf|autor2=Johnson, BW|autor3=Williams, SM|autor4=Chan, AW|autor5=''et al''|llengua=anglès|consulta=18 octubre 2016|}}</ref> Això fa pensar que determinats inhibidors de les [[Cinasa|cinases]], sols o actuant sinèrgicament amb inhibidors dels [[bromodominis]], podrien ser eines útils per tractar dits tumors.<ref>{{ref-publicació|cognom=Varin, J|títol=Dual mTORC1/2 inhibition induces anti-proliferative effect in NF1-associated plexiform neurofibroma and malignant peripheral nerve sheath tumor cells|publicació=Oncotarget|pàgines=pp: 35753-35767|volum=2016 Jun 14; 7 (24)|pmid=26840085|pmc=5094959 |doi=10.18632/oncotarget.7099|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5094959/|autor2=Poulain, L|autor3=Hivelin, M|autor4=Nusbaum, P|autor5=''et al''|llengua=anglès|consulta=8 febrer 2017|}}</ref>
S'ha demostrat ''[[in vivo]]'' que els tumors malignes associats a la NF1 depenen de l'activitat del [[complex proteic]] TORC1/mTOR.<ref>{{ref-publicació|cognom=Johannessen, CM|títol=TORC1 is essential for NF1-associated malignancies|publicació=Curr Biol|pàgines=pp. 56-62|volum=2008 Jan 8; 18 (1)|pmid=18164202|pmc=|doi=10.1016/j.cub.2007.11.066|url=http://www.cell.com/current-biology/pdf/S0960-9822(07)02358-5.pdf|autor2=Johnson, BW|autor3=Williams, SM|autor4=Chan, AW|autor5=''et al''|llengua=anglès|consulta=18 octubre 2016|}}</ref> Això fa pensar que determinats inhibidors de les [[Cinasa|cinases]], sols o actuant sinèrgicament amb inhibidors dels [[bromodominis]], podrien ser eines útils per tractar dits tumors.<ref>{{ref-publicació|cognom=Varin, J|títol=Dual mTORC1/2 inhibition induces anti-proliferative effect in NF1-associated plexiform neurofibroma and malignant peripheral nerve sheath tumor cells|publicació=Oncotarget|pàgines=pp: 35753-35767|volum=2016 Jun 14; 7 (24)|pmid=26840085|pmc=5094959 |doi=10.18632/oncotarget.7099|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5094959/|autor2=Poulain, L|autor3=Hivelin, M|autor4=Nusbaum, P|autor5=''et al''|llengua=anglès|consulta=8 febrer 2017|}}</ref>

[[Escultura hel·lenística|Escultures hel·lenístiques]] presenten possibles alteracions compatibles amb els signes [[Cutani|cutanis]] de la NF1, una hipòtesi interessant difícil de comprovar.<ref>{{ref-publicació|cognom=Ragge, NK|títol=Ancient neurofibromatosis|publicació=Nature|pàgines=pp: 815|volum=1994 Ab 28; 368 (6474)|pmid=8159238|doi= 10.1038/368815a0|url=http://www.academia.edu/18978012/Ancient_neurofibromatosis|autor2=Munier, FL|llengua=anglès|consulta=12 abril 2017|}}</ref> Alguns especialistes pensen que el conegut personatge literari de [[Victor Hugo]], [[Quasimodo]], podria patir una forma avançada de malaltia de Von Recklinghausen.<ref>{{ref-publicació|cognom=Cox, J|títol=Quest for Quasimodo (V. Hugo)|publicació=Br Med J (Clin Res Ed)|pàgines=pp: 1801-1803|volum=1985 Des 21-28; 291 (6511)|pmid=3936587|pmc=1419168|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1419168/pdf/bmjcred00479-0065.pdf|autor2=|llengua=anglès|consulta=12 abril 2017|}}</ref> Avui dia, encara existeix una considerable polèmica sobre si [[Joseph Merrick]] patí o no NF1.<ref>{{ref-publicació|cognom=Legendre, CM|títol=Neurofibromatosis Type 1 and the “Elephant Man's” Disease: The Confusion Persists: An Ethnographic Study|publicació=PLoS One|pàgines=pp: e16409|volum=2011 Feb 9; 6 (2)|pmid=21347399|pmc=3036577|doi=10.1371/journal.pone.0016409|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3036577/|autor2=Charpentier-Côté, C|autor3=Drouin, R|autor4=Bouffard, C|llengua=anglès|consulta=12 abril 2017|}}</ref>


==== NF2 ====
==== NF2 ====

Revisió del 20:25, 13 abr 2017

Plantilla:Infotaula malaltiaNeurofibromatosi
Pacient amb neurofibromatosi 1 primarenca. S'observen taques marrons i petits neurofibromes cutanis. modifica
Tipusmalaltia autosòmica dominant, neoplàsia del sistema nerviós perifèric, síndrome amb sobrecreixement i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatgenètica mèdica i neurologia Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Associació genèticaNF1 i NF2 Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11LD2D.1 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10Q85.0
CIM-9237.7
CIM-O9540/0 i 9540/1 Modifica el valor a Wikidata
CIAPA90 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0126169 Modifica el valor a Wikidata
OMIM162200
eMedicine1112001 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKNeurofibromatosis Modifica el valor a Wikidata
MeSHD017253 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet93921, 637 i 636 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0027831, C0027832, C0162678, C0220695, C0220695 i C0917817 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:8712 Modifica el valor a Wikidata

La neurofibromatosi és un trastorn genètic del sistema nerviós que afecta principalment al desenvolupament i creixement dels teixits nerviosos,[1] les diferents formes de dit trastorn fan part de les malalties minoritàries i rares.[2]

Aquest trastorn ocasiona tumors que creixen en els nervis i produeixen altres anormalitats com ara taques marrons en la pell i deformitats en els ossos (escoliosi, sovint). La neurofibromatosi ocorre en ambdós sexes i en totes les races i grups ètnics i es transmet a la descendència de manera autosòmica dominant.

Els científics han classificat els dos tipus principals com neurofibromatosi tipus 1 (NF1)[3] i neurofibromatosi tipus 2 (NF2) cadascun amb una alteració d'un cromosoma diferent (17[4] i 22[5] respectivament). Existeixen altres tipus o variants de neurofibromatosi, com el tipus 5 -neurofibromatosi segmentària-[6] causat per una mutació postzigòtica en el gen NF1,[7] el tipus 6[8] (classificació de Riccardi, 1982)[9] o el tipus 7 (d'inici tardà),[10] però alguns no han estat ben definits encara.[11]

NF1

La NF1, neurofibromatosi perifèrica o malaltia de Von Recklinghausen,[12] va ser descrita per primera vegada el 1882 per Friedrich Daniel von Recklinghausen, un patòleg alemany. Des de llavors, està clar no tan sols que les neurofibromatosis 1 són una de les malalties genètiques més freqüents (1/3.500 naixements), sinó també que hi ha diverses expressions diferents de la malaltia.[13] La forma descrita per Von Recklinghausen és, amb diferència, la més comuna de totes les neurofibromatosis, arribant aproximadament al 85% dels casos. En nens petits, les seves manifestacions són difícils de diferenciar d'altres malalties genètiques semblants com la síndrome de Legius,[14] la síndrome LEOPARD (una lentiginosi múltiple)[15] o la síndrome de Watson (que també provoca neurofibromes i taques color café amb llet a la pell),[16] sense emprar tècniques complexes de diagnòstic molecular.[17] El nombre de taques "café amb llet" a la pell no té relació amb la gravetat o la taxa de mortalitat de la malaltia.[18] Unes lesions habituals, si bé no patognomòniques, en la NF1, són els nòduls de Lisch a l'iris. Histològicament es consideren hamartomes melanocítics.[19] La malaltia pot cursar amb glaucoma i exoftàlmia. La tomografia de coherència òptica és una bona tècnica per apreciar totes aquestes lesions intraoculars relacionades amb la NF1.[20] Les persones amb NF1 tenen canvis en l'estructura òssia facial que modifiquen la morfologia orbitària, en especial un diàmetre transorbitàri augmentat i una major distància interorbitària que la que presenten els individus sense la malaltia. Aquestes característiques comporten un hipertelorisme ocular (augment de la separació dels ulls) de grau variable en molts d'aquests malalts.[21] Si bé la baixa estatura i la macrocefàlia son trets habituals en la NF1, no es consideren elements diagnòstics.[22] Per contra, la displàsia de l'os esfenoide és un dels criteris diagnòstics òssis més clars, juntament amb la pseudoartrosi.[23] En un 15% dels casos diagnosticats durant la infància, la NF1 s'associa a gliomes de les vies òptiques, generalment astrocítics i benignes.[24] Rares vegades, la NF1 cursa amb lesions pulmonars parenquimatoses quístiques associades, que poden ser controlades amb corticoteràpia per inhalació.[25]

Un subtipus molt especial de NF1 és la neurofibromatosi familiar espinal, que cursa amb tumors de variades característiques histològiques dintre del conducte raquidi.[26] Inclús s'han descrit alguns casos d'aquesta NF1 sense les habituals taques 'cafè amb llet' o mutacions apreciables al gen corresponent.[27]

Es pensa que la NF1 infantil comporta determinades alteracions cognitives específiques (que modifiquen l'atenció, la percepció visual, el llenguatge, les funcions executives, el rendiment acadèmic i la conducta),[28] i que afecten a un 50-80% dels nens amb la malaltia. Segons estudis experimentals en animals, la causa d'aquestes alteracions és un augment de l'activitat Ras (un tipus de proteïnes), fet que ocasiona una major inhibició del GABA.[29] Alguns assaigs indiquen que hipolipemiants com la lovastatina podrien millorar aquestes alteracions.[30]

S'ha demostrat in vivo que els tumors malignes associats a la NF1 depenen de l'activitat del complex proteic TORC1/mTOR.[31] Això fa pensar que determinats inhibidors de les cinases, sols o actuant sinèrgicament amb inhibidors dels bromodominis, podrien ser eines útils per tractar dits tumors.[32]

Escultures hel·lenístiques presenten possibles alteracions compatibles amb els signes cutanis de la NF1, una hipòtesi interessant difícil de comprovar.[33] Alguns especialistes pensen que el conegut personatge literari de Victor Hugo, Quasimodo, podria patir una forma avançada de malaltia de Von Recklinghausen.[34] Avui dia, encara existeix una considerable polèmica sobre si Joseph Merrick patí o no NF1.[35]

NF2

El tipus NF2,[36] descrit per primera vegada l'any 1822 per Wishart i també anomenat neurinoma acústic bilateral,[37] afecta una de cada 33.000 a 40.000 persones.[38] Els neurinomes -també coneguts com schwannomes vestibulars- són tumors del nervi acústic. La NF2 es caracteritza per ocasionar greus problemes auditius i d'equilibri, ja que els tumors són sempre bilaterals. Experiments amb nematodes indiquen que modificacions moleculars induïdes en la proteïna antioncogènica Merlin (Moesin-Ezrin-Radixin-Like Protein), codificada pel gen NF2 i que uneix els filaments d'actina a les glicoproteïnes de la membrana, alteren el comportament de certs neuroblastes (cèl·lules nervioses embrionàries) i podrien ser una de les causes de la formació dels neurinomes.[39] La pèrdua d'audició en la NF2 es produeix per disminució del diàmetre dels forats coclears, fet que comporta un augment de les proteïnes intralaberíntiques, les quals es poden mesurar emprant la ressonància magnètica millorada amb tècnica de recuperació de la inversió atenuada de fluid (en anglès: Fluid attenuated inversion recovery o FLAIR).[40] A vegades, no sempre, dita pèrdua d'audició pot ser millorada amb implants coclears.[41] Molt ocasionalment, aquesta malaltia pot debutar amb afectació del III parell cranial i miopatia distal.[42] Més freqüenment, es presenta amb meningiomes associats de diferents graus.[43] En models experimentals, el tractament amb anticossos anti-factor de creixement de l'endoteli vascular (anti-VEGF, en anglès) durant la radioteràpia, redueix els efectes adversos d'aquesta i millora la regeneració dels nervis afectats pels tumors.[44] Un dels fàrmacs d'aquest tipus de tractament antineoplàsic amb anticossos monoclonals, el bevacizumab, millora també el dolor crònic que pateixen els malalts afectes de NF2 més eficaçment que els opiacis.[45] Una acurada identificació proteòmica de determinats al·lels o de les seves mutacions podria definir "dianes" per fàrmacs immunosupresors (com l'Everolimus, emprat en casos de rebuig de trasplants) que retardessin el creixement dels tumors relacionats amb la NF2.[46] En casos molt determinats, una combinació de bevacizumab i un altre immunosupressor anomenat Temsirolimus ha estabilitzat el curs de la malaltia.[47]

No existeix una especial associació entre la NF2 i altres tumors derivats de mutacions aberrants en el gen NF2. Malgrat la coincidència gènica, es creu que aquest fet s'origina en mutacions "sense sentit" presents en dits tumors i que no es donen en la NF2.[48]

La diferenciació entre aquestes dues formes predominants de la malaltia fou establerta l'any 1987.[49]

NF3

Un tercer tipus de neurofibromatosi -menys conegut- és la schwannomatosi.[50][51] També denominada, per alguns especialistes, NF3. Es caracteritza per la presència de múltiples schwannomes (o neurilemomes: tumors benignes de les cèl·lules de Schwann) al cos i l'absència de schwannomes vestibulars bilaterals.[52] El locus causal està situat molt a prop del de la NF2, al cromosoma 22q. Sembla que la gènesi de la schwannomatosi implica determinades mutacions en dos o més gens supressors de tumors que inactiven les seves funcions.[53] Una gran dificultat per estudiar aquestes mutacions i descobrir els mecanismes d'interacció entre elles és aconseguir cultius de línies cel·lulars tumorals viables. Per aquest motiu, a la Universitat Johns Hopkins s'han creat dues línies de cèl·lules immortalitzades schwannomatoses derivades de tumors de dos malalts diferents.[54] Des del punt de vista clínic, el diagnòstic entre la NF2 i la NF3 és sovint extraordinàriament complicat. Les proves d'imatge gairebé mai són del tot concloents amb les tècniques disponibles a molts centres. Inclús, poques vegades, han estat identificats tumors amb característiques histopatològiques híbrides schwannoma-neurofibroma.[55] És rar que es presentin meningiomes associats. S'han publicat casos de schwannomatosis amb múltiples tumoracions dintre del canal espinal i una discreta simptomatologia, tributàries de tractament quirúrgic.[56] La variant plexiforme del schwannoma s'ha descrit a mucosa bucal, paladar i llavis, que són localitzacions molt poc freqüents en aquest tipus de tumor.[57] Algun cas excepcional de schwannoma de grans dimensions a la porció cervical del nervi vague ha estat intervingut sense lesionar el nervi.[58]

Darreres investigacions

El març de 2013 es va crear a Barcelona, com innovació assistencial, el primer grup interdisciplinari per a l'estudi de la neurofibromatosi tipus 2, el primer de l'estat espanyol.[59] El 2015, el grup de recerca de les neurofibromatosis de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i l’Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC) ha desenvolupat nous models en ratolins per a l’estudi del principal tumor maligne associat a la neurofibromatosi del tipus 1.[2] En concret, pel neurofibrosarcoma (també conegut com neurosarcoma, o -en anglès- Malignant peripheral nerve sheath tumor: MPNST).[60] És un tumor agressiu i de pronòstic dolent, originat a la beina del nervi.[61] Els MPNSTs presenten una mala resposta a la quimioteràpia convencional,[62] si bé sembla que combinacions d'inhibidors d'algunes cinases podrien afavorir la regressió de dits tumors.[63]

Tractament

No hi ha, ara per ara, un tractament específic per les neurofibromatosis. Si els neurofibromes són grans, provoquen dolor, afecten estructures anatòmiques importants o presenten un creixement molt ràpid, es practica la seva resecció quirúrgica. En malalts de NF1 amb greus deformacions de la cara, s'han realitzat trasplantaments facials, inclús emprant teixits cultivats.[64] En el cas dels neurinomes acústics de la NF2, la radioteràpia pot ser una bona opció.[65] La radiocirurgia estereotàctica, com tècnica poc invasiva, presenta bons resultats davant alguns schwannomes.[66] Es treballa en la recerca de possibles teràpies oncogenòmiques,[67] fonamentades en la neuropatologia experimental.[68] Estudis in vitro indiquen que una combinació de substàncies quimioteràpiques cinasa-inhibidores i tècniques fototermals amb nanopartícules com agents, podria ser útil en el tractament dels MPNSTs.[69]

Bibliografia

Referències

  1. ↑ «Neurofibromatosi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Es crea un nou model en ratolins per a l’estudi de la neurofibromatosi». Institut Català d'Oncologia, 16-04-2015. [Consulta: 18 desembre 2015].
  3. ↑ Per a una fitxa descriptiva vegeu: «Neurofibromatosi I» (pdf). Servei de dermatologia de l'Hospital del Mar, s.d. [Consulta: 18 desembre 2015].
  4. ↑ Ledbetter, D.H; Rich, DC; et al «Precise localització of NF1 to 17q11.2 by balanced translocation» (en anglès). American Journal of Human Genetics, 44, 1989, pàg. 20.
  5. ↑ Seizinger, B.R; Gusella, J.F. «Loss of gens on chromosome 22 in tumorigenesis of human acoustic neuroma» (en anglès). Nature, 322, 1986, pàg. 644.
  6. ↑ Sobjanek, M; Dobosz-Kawałko, M; Michajłowski, I; et al «Segmental neurofibromatosis» (en anglès). Postepy Dermatol Alergol, 2014 Dec; 31 (6), pp. 410-412. DOI: 10.5114/pdia.2014.40942. PMC: 4293382. PMID: 25610358 [Consulta: 3 octubre 2016].
  7. ↑ Ma, DL; Hu, J «Images in clinical medicine: Segmental neurofibromatosis» (en anglès). N Engl J Med, 2015 Mar 5; 372 (10), pp: 963. DOI: 10.1056/NEJMicm1403193. PMID: 25738672 [Consulta: 20 gener 2017].
  8. ↑ Madson, JG «Multiple or familial café-au-lait spots is neurofibromatosis type 6: clarification of a diagnosis» (en anglès). Dermatol Online J, 2012 May 15; 18 (5), pp. 4. PMID: 22630574 [Consulta: 25 setembre 2016].
  9. ↑ Antônio, JR; Goloni-Bertollo, EM; Trídico, LA «Neurofibromatosis: chronological history and current issues» (en anglès). An Bras Dermatol, 2013 May-Jun; 88 (3), pp. 329-343. DOI: 10.1590/abd1806-4841.20132125. PMC: 3754363. PMID: 23793209 [Consulta: 3 octubre 2016].
  10. ↑ Yildirim, M; Candir, O; Kesici, D; et al «Late-onset neurofibromatosis (NF-7): A case report» (en anglès). Gazi Medical Journal, 2004 Jul; 15, pp: 107-110. ISSN: 1300056X [Consulta: 26 gener 2017].
  11. ↑ Oliva, Rafael; Oriola, Josep; Ballesta, Francisca; Clària, Joan; Mengual, Lourdes. «Cap. 17.6: Neurofibromatosi». A: Genètica mèdica.. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2ª ed, 2013, p. 212 ss. ISBN 9788447536887. 
  12. ↑ «Neurofibromatosis type 1» (en anglès). Genetics Home Reference. National Institutes of Health. National Library of Medicine, 2016, 20 Sep. [Consulta: 24 setembre 2016].
  13. ↑ Sabbagh, A; Pasmant, E; Laurendeau, I; Parfait, B; et al «Unravelling the genetic basis of variable clinical expression in neurofibromatosis 1» (en anglès). Hum Mol Genet, 2009 Aug 1; 18 (15), pp. 2768-2778. DOI: 10.1093/hmg/ddp212. PMC: 2722187. PMID: 19417008 [Consulta: 5 octubre 2016].
  14. ↑ «Legius syndrome» (en anglès). Genetics Home Reference. National Institutes of Health. National Library of Medicine, 2016, 20 Sep. [Consulta: 24 setembre 2016].
  15. ↑ Legius, E; Schrander-Stumpel, C; Schollen, E; Pulles-Heintzberger, C; et al «PTPN11 mutations in LEOPARD syndrome» (en anglès). J Med Genet, 2002 Aug; 39 (8), pp. 571-574. PMC: 1735195. PMID: 12161596 [Consulta: 4 octubre 2016].
  16. ↑ World Health Organization. Hereditary Diseases Programme. Report of a Joint WHO/NNFF Meeting on the Possibilities for the Prevention and Control of Neurofibromatosis, Jacksonville, Florida, USA, 27-28 January 1991 (en anglès). Geneva, Switzerland: National Neurofibromatosis Foundation (U.S.), 2016 Jan, pàgs. 20 [Consulta: 25 setembre 2016]. 
  17. ↑ Pasmant, E; Vidaud, D «Neurofibromatosis Type 1 Molecular Diagnosis: The RNA Point of View» (en anglès). EBioMedicine, 2016 May; 7, pp. 21–22. DOI: 10.1016/j.ebiom.2016.04.036. PMC: 4909605. PMID: 27322453 [Consulta: 3 octubre 2016].
  18. ↑ Iacovino, JR «Von Recklinghausen's Neurofibromatosis: a Clinical/Pathologic review with special emphasis on mortality based on a 39-year Retrospective Survival Study» (en anglès). Journal of Insurance Medicine, 1996; 27 (4), pp: 354-361 [Consulta: 12 abril 2017].
  19. ↑ Lubs, ML; Bauer, MS; Formas, ME; Djokic, B «Lisch nodules in neurofibromatosis type 1» (en anglès). NEJM, 1991 May 2; 324 (18), pp. 1264-1266. DOI: 10.1056/NEJM199105023241807. PMID: 1901624 [Consulta: 6 octubre 2016].
  20. ↑ Abdolrahimzadeh, B; Piraino, DC; Albanese, G; Cruciani, F; Rahimi, S «Neurofibromatosis: an update of ophthalmic characteristics and applications of optical coherence tomography» (en anglès). Clin Ophthalmol, 2016 May 13; 10, pp: 851-860. DOI: 10.2147/OPTH.S102830. PMC: 4874640. PMID: 27257370 [Consulta: 15 desembre 2016].
  21. ↑ Kaste, SC; Pivnick, EK «Bony orbital morphology in neurofibromatosis type 1 (NF1)» (en anglès). J Med Genet, 1998 Ag; 35 (8), pp: 628–631. PMC: 1051385. PMID: 9719366 [Consulta: 25 gener 2017].
  22. ↑ Szudek, J; Birch, P; Friedman, JM «Growth in North American white children with neurofibromatosis 1 (NF1)» (en anglès). J Med Genet, 2000 Des; 37 (12), pp: 933-938. DOI: 10.1136/jmg.37.12.933. PMC: 1734506. PMID: 11106357 [Consulta: 25 gener 2017].
  23. ↑ Montes Moreno, S; Segovia Blázquez, B; Murillo Lázaro, C; Ballestín Carcavilla. C; García Muñoz, H «Pseudoartrosis infantil de la tibia asociada a neurofibromatosis tipo 1. Presentación de un caso y revisión de la literatura» (en castellà). 7º Congreso Virtual Hispanoamericano de Anatomía Patológica, 2005, Oct, pàgs: 18 [Consulta: 26 gener 2017].
  24. ↑ Pascual Castroviejo, I; Pascual Pascual, SI; Velázquez-Fragua, R; Viaño, J; et al «Neurofibromatosis tipo 1 y gliomas de vías ópticas: una serie de 80 pacientes» (en castellà). Revista de neurología, 2008 Ma; 46 (9), pp: 530-536. ISSN: 0210-0010 [Consulta: 26 gener 2017].
  25. ↑ Bouchentouf, R «A rare aetiology of lung cystic lesions: Neurofibromatosis type 1» (en francès). Tunis Med, 2016 Ma; 94 (5), pp: 412-413. PMID: 27801495 [Consulta: 12 març 2017].
  26. ↑ Poyhonen, M; Leisti, EL; Kytölä, S; Leisti, J «Hereditary spinal neurofibromatosis: a rare form of NF1?» (en anglès). J Med Genet, 1997 Mar; 34 (3), pp: 184-187. PMC: 1050889. PMID: 9132486 [Consulta: 31 desembre 2016].
  27. ↑ Kaufmann, D; Müller, R; Bartelt, B; Wolf, M; et al «Spinal neurofibromatosis without café-au-lait macules in two families with null mutations of the NF1 gene» (en anglès). Am J Hum Genet, 2001 Des; 69 (6), pp: 1395-1400. DOI: 10.1086/324648. PMC: 1235551. PMID: 11704931 [Consulta: 31 desembre 2016].
  28. ↑ Hernández Del Castillo, L; Martínez Bermejo, A; Portellano Pérez, JA; Tirado Requero, P; et al «Rendimiento neuropsicológico en la neurofibromatosis tipo 1» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2016 Sep 14, pii: S1695-4033(16)30231-4. DOI: 10.1016/j.anpedi.2016.07.006. PMID: 27639957 [Consulta: 13 octubre 2016].
  29. ↑ Garcia-Penas, JJ «Trastornos de aprendizaje en la neurofibromatosis tipo 1» (en castellà). Rev Neurol, 2017 Feb 24; 64 (s01), pp: S59-S63. PMID: 28256688 [Consulta: 12 març 2017].
  30. ↑ Bearden, CE; Hellemann, GS; Rosser, T; Montojo, C; et al «A randomized placebo-controlled lovastatin trial for neurobehavioral function in neurofibromatosis I» (en anglès). Ann Clin Transl Neurol, 2016 Feb 22; 3 (4), pàg. 266-279. DOI: 10.1002/acn3.288. PMC: 4818747. PMID: 27081657 [Consulta: 15 desembre 2016].
  31. ↑ Johannessen, CM; Johnson, BW; Williams, SM; Chan, AW; et al «TORC1 is essential for NF1-associated malignancies» (en anglès). Curr Biol, 2008 Jan 8; 18 (1), pp. 56-62. DOI: 10.1016/j.cub.2007.11.066. PMID: 18164202 [Consulta: 18 octubre 2016].
  32. ↑ Varin, J; Poulain, L; Hivelin, M; Nusbaum, P; et al «Dual mTORC1/2 inhibition induces anti-proliferative effect in NF1-associated plexiform neurofibroma and malignant peripheral nerve sheath tumor cells» (en anglès). Oncotarget, 2016 Jun 14; 7 (24), pp: 35753-35767. DOI: 10.18632/oncotarget.7099. PMC: 5094959. PMID: 26840085 [Consulta: 8 febrer 2017].
  33. ↑ Ragge, NK; Munier, FL «Ancient neurofibromatosis» (en anglès). Nature, 1994 Ab 28; 368 (6474), pp: 815. DOI: 10.1038/368815a0. PMID: 8159238 [Consulta: 12 abril 2017].
  34. ↑ Cox, J «Quest for Quasimodo (V. Hugo)» (en anglès). Br Med J (Clin Res Ed), 1985 Des 21-28; 291 (6511), pp: 1801-1803. PMC: 1419168. PMID: 3936587 [Consulta: 12 abril 2017].
  35. ↑ Legendre, CM; Charpentier-Côté, C; Drouin, R; Bouffard, C «Neurofibromatosis Type 1 and the “Elephant Man's” Disease: The Confusion Persists: An Ethnographic Study» (en anglès). PLoS One, 2011 Feb 9; 6 (2), pp: e16409. DOI: 10.1371/journal.pone.0016409. PMC: 3036577. PMID: 21347399 [Consulta: 12 abril 2017].
  36. ↑ «Neurofibromatosis type 2» (en anglès). Genetics Home Reference. National Institutes of Health. National Library of Medicine, 2016, 20 Sep. [Consulta: 24 setembre 2016].
  37. ↑ «Neurofibromatosis de Tipo 2». ctf.org, 31-01-2002. [Consulta: 13 setembre 2016].
  38. ↑ «Es presenta la primera unitat multidisciplinària de neurofibromatosi tipus 2». ICO Notícies, 20-03-2013.
  39. ↑ Josephson, MP; Aliani, R; Norris, ML; Ochs, ME; et al «The Caenorhabditis elegans NF2/Merlin Molecule NFM-1 Non-autonomously Regulates Neuroblast Migration and Interacts Genetically with the Guidance Cue SLT-1/Slit» (en anglès). Genetics, 2016; Dec 2, pii: genetics.116.191957. DOI: 10.1534/genetics.116.191957. PMID: 27913619 [Consulta: 18 desembre 2016].
  40. ↑ Asthagiri, AR; Vásquez, RA; Butman, JA; Wu, T; et al «Mechanisms of hearing loss in neurofibromatosis type 2» (en anglès). PLoS One, 2012; 7 (9), pp: e46132. DOI: 10.1371/journal.pone.0046132. PMC: 3458837. PMID: 23049959 [Consulta: 22 desembre 2016].
  41. ↑ Lee, JM; Chang, JW; Choi, JY; Chang, WS; Moon, IS «Hearing Restoration in Neurofibromatosis Type II Patients» (en anglès). Yonsei Med J, 2016 Jul; 57 (4), pp: 817-823. DOI: 10.3349/ymj.2016.57.4.817. PMC: 4951455. PMID: 27189272 [Consulta: 6 gener 2017].
  42. ↑ Tevaraj, JM; Li Min, ET; Mohd Noor, RA; Yaakub, A; et al «Neurofibromatosis Type 2 Presenting with Oculomotor Ophthalmoplegia and Distal Myopathy» (en anglès). Case Rep Ophthalmol Med, 2016; 2016, pp: 1701509. DOI: 10.1155/2016/1701509. PMC: 5050348. PMID: 27738538 [Consulta: 6 gener 2017].
  43. ↑ Dewan, R; Pemov, A; Dutra, AS; Pak, ED; et al «First insight into the somatic mutation burden of neurofibromatosis type 2-associated grade I and grade II meningiomas: a case report comprehensive genomic study of two cranial meningiomas with vastly different clinical presentation» (en anglès). BMC Cancer, 2017 Feb 13; 17 (1), pp: 127. DOI: 10.1186/s12885-017-3127-6. PMC: 5307647. PMID: 28193203 [Consulta: 3 març 2017].
  44. ↑ Gao, X; Zhao, Y; Stemmer-Rachamimov, AO; Liu, H; et al «Anti-VEGF treatment improves neurological function and augments radiation response in NF2 schwannoma model» (en anglès). Proc Natl Acad Sci U S A, 2015 Nov 24; 112 (47), pp: 14676-81. DOI: 10.1073/pnas.1512570112. PMC: 4664377. PMID: 26554010 [Consulta: 13 gener 2017].
  45. ↑ Linda, XW; Recht, LD «Bevacizumab for Treatment-Refractory Pain Control in Neurofibromatosis Patients» (en anglès). Cureus, 2016 Des 18; 8 (12), pp: e93. DOI: 10.7759/cureus.933. PMC: 5249264. PMID: 28123914 [Consulta: 13 febrer 2017].
  46. ↑ Mawrin, C «Looking for the needle in the haystack: Proteome-based identification of treatment targets in NF2-related nervous system tumors» (en anglès). EBioMedicine, 2017; Feb 1, pii: S2352-3964(17)30048-8. DOI: 10.1016/j.ebiom.2017.01.044. PMID: 28163040 [Consulta: 19 febrer 2017].
  47. ↑ Ruggieri, M; Praticò, AD; Serra, A; Maiolino, L; et al «Childhood neurofibromatosis type 2 (NF2) and related disorders: from bench to bedside and biologically targeted therapies» (en anglès). Acta Otorhinolaryngol Ital, 2016 Oct; 36 (5), pp: 345-367. DOI: 10.14639/0392-100X-1093. PMC: 5225790. PMID: 27958595 [Consulta: 1r març 2017].
  48. ↑ Schroeder, RD; Angelo, LS; Kurzrock, R «NF2/merlin in hereditary neurofibromatosis 2 versus cancer: biologic mechanisms and clinical associations» (en anglès). Oncotarget, 2014 Gen 15; 5 (1), pp: 67-77. DOI: 10.18632/oncotarget.1557. PMC: 3960189. PMID: 24393766 [Consulta: 23 març 2017].
  49. ↑ «Neurofibromatosis Central». feder, 13-09-2006.
  50. ↑ Kresak, JL; Walsh, M «Neurofibromatosis: A Review of NF1, NF2, and Schwannomatosis» (en anglès). J Pediatr Genet, 2016 Jun; 5 (2), pp. 98-104. DOI: 10.1055/s-0036-1579766. PMC: 4918700. PMID: 27617150 [Consulta: 5 octubre 2016].
  51. ↑ Koontz, NA; Wiens, AL; Agarwal, A; et al «Schwannomatosis: the overlooked neurofibromatosis?» (en anglès). AJR Am J Roentgenol, 2013 Jun; 200(6), pp. W646-W653. DOI: 10.2214/AJR.12.8577. PMID: 23701098 [Consulta: 5 octubre 2016].
  52. ↑ Plotkin, SR; Blakeley, JO; Evans, DG; Hanemann, CO; et al «Update from the 2011 International Schwannomatosis Workshop: From genetics to diagnostic criteria» (en anglès). Am J Med Genet A, 2013 Mar; 161A (3), pp. 405-416. DOI: 10.1002/ajmg.a.35760. PMC: 4020435. PMID: 23401320 [Consulta: 24 febrer 2017].
  53. ↑ Kehrer-Sawatzki, H; Farschtschi, S; Mautner, VF; Cooper, DN «The molecular pathogenesis of schwannomatosis, a paradigm for the co-involvement of multiple tumour suppressor genes in tumorigenesis» (en anglès). Hum Genet, 2017 Feb; 136 (2), pp: 129-148. DOI: 10.1007/s00439-016-1753-8. PMC: 5258795. PMID: 27921248 [Consulta: 4 març 2017].
  54. ↑ Ostrow, KL; Donaldson, K; Blakeley, J; Belzberg, A; Hoke, A «Immortalized Human Schwann Cell Lines Derived From Tumors of Schwannomatosis Patients» (en anglès). PLoS One, 2015 Des 14; 10 (12), pp: e0144620. DOI: 10.1371/journal.pone.0144620. PMC: 4682832. PMID: 26657314 [Consulta: 29 març 2017].
  55. ↑ Hussain, NS; Specht, CS; Frauenhoffer, E; Harbaugh, K «Hybrid Neurofibroma-Schwannoma» (en anglès). Cureus, 2016 Mar 30; 8 (3), pp. e548. DOI: 10.7759/cureus.548. PMC: 4852185. PMID: 27158577 [Consulta: 4 març 2017].
  56. ↑ Lee, SH; Kim, SH; Kim, BJ; Lim, DJ «Multiple Schwannomas of the Spine: Review of the Schwannomatosis or Congenital Neurilemmomatosis: A Case Report» (en anglès). Korean J Spine, 2015 Jun; 12 (2), pp: 91-94. DOI: 10.14245/kjs.2015.12.2.91. PMC: 4513176. PMID: 26217390 [Consulta: 24 febrer 2017].
  57. ↑ Dhua, S «A rare case of plexiform schwannoma of the lower lip: Treatment and management» (en anglès). Indian J Plast Surg, 2015 Ma-Ag; 48 (2), pp: 208-211. DOI: 10.4103/0970-0358.163065. PMC: 4564510. PMID: 26424990 [Consulta: 2 abril 2017].
  58. ↑ Abdulla, FA; Sasi, MP «Schwannomatosis of Cervical Vagus Nerve» (en anglès). Case Rep Surg, 2016; 2016, pp: 8020919. DOI: 10.1155/2016/8020919. PMC: 5078658. PMID: 27807496 [Consulta: 4 març 2017].
  59. ↑ «Fites». Memòria de sostenibilitat 2013. ICO, 18-09-2014.
  60. ↑ Castellsagué, J; Gel, B; Fernández-Rodríguez, J; Llatjós, R; et al «Comprehensive establishment and characterization of orthoxenograft mouse models of malignant peripheral nerve sheath tumors for personalized medicine» (en anglès). EMBO Mol Med, 2015 Mar 25; 7 (5), pp. 608-627. DOI: 10.15252/emmm.201404430. PMC: 4492820. PMID: 25810463 [Consulta: 2 octubre 2016].
  61. ↑ Ferner, RE; Gutmann, DH «International consensus statement on malignant peripheral nerve sheath tumors in neurofibromatosis» (en anglès). Cancer Res, 2002 Mar 1;62(5), pp. 1573-7. PMID: 11894862 [Consulta: 3 octubre 2015].
  62. ↑ Zehou, O; Fabre, E; Zelek, L; Sbidian, E; et al «Chemotherapy for the treatment of malignant peripheral nerve sheath tumors in neurofibromatosis 1: a 10-year institutional review» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2013 Aug 23; 8, pp. 127. DOI: 10.1186/1750-1172-8-127. PMC: 3766199. PMID: 23972085 [Consulta: 18 octubre 2016].
  63. ↑ Lock, R; Ingraham, R; Maertens, O; Miller, AL; et al «Cotargeting MNK and MEK kinases induces the regression of NF1-mutant cancers» (en anglès). J Clin Invest, 2016 Jun 1; 126 (6), pp. 2181-2190. DOI: 10.1172/JCI85183. PMC: 4887164. PMID: 27159396 [Consulta: 18 octubre 2016].
  64. ↑ Krakowczyk, Ł; Maciejewski, A; Szymczyk, C; Oleś, K; Półtorak, S «Face Transplant in an Advanced Neurofibromatosis Type 1 Patient» (en anglès). Ann Transplant, 2017 Gen 31; 22, pàg. 53-57. DOI: 10.12659/AOT.900617. PMID: 28138125 [Consulta: 8 febrer 2017].
  65. ↑ Arribas, L; Chust, ML; Menéndez, A; Arana, E; et al «Tratamiento no quirúrgico del schwannoma vestibular» (en castellà). Acta Otorrinolaringol Esp, 2015 Jul-Aug; 66 (4), pp. 185-191. DOI: 10.1016/j.otorri.2014.08.003. PMID: 25497840 [Consulta: 3 octubre 2016].
  66. ↑ Lustgarten, L «The impact of stereotactic radiosurgery in the management of neurofibromatosis type 2-related vestibular schwannomas» (en anglès). Surg Neurol Int, 2013 Apr 17; 4 (Suppl 3), pp. S151-155. DOI: 10.4103/2152-7806.110663. PMC: 3654776. PMID: 23682341 [Consulta: 6 octubre 2016].
  67. ↑ Ahsan, S; Ge, Y; Tainsky, MA «Combinatorial therapeutic targeting of BMP2 and MEK-ERK pathways in NF1-associated malignant peripheral nerve sheath tumors» (en anglès). Oncotarget, 2016 Aug 3; 7 (35), pp. 57171-57185. DOI: 10.18632/oncotarget.11036. PMID: 27494873 [Consulta: 4 octubre 2016].
  68. ↑ Carroll, SL «The Challenge of Cancer Genomics in Rare Nervous System Neoplasms: Malignant Peripheral Nerve Sheath Tumors as a Paradigm for Cross-Species Comparative Oncogenomics» (en anglès). Am J Pathol, 2016 Mar; 186 (3), pp. 464-477. DOI: 10.1016/j.ajpath.2015.10.023. PMC: 4816695. PMID: 26740486 [Consulta: 18 octubre 2016].
  69. ↑ Sweeney, EE; Burga, RA; Li, C; Zhu, Y; Fernandes, R «Photothermal therapy improves the efficacy of a MEK inhibitor in neurofibromatosis type 1-associated malignant peripheral nerve sheath tumors» (en anglès). Sci Rep, 2016 Nov 11; 6, pàg. 37035. DOI: 10.1038/srep37035. PMC: 5105126. PMID: 27833160 [Consulta: 15 desembre 2016].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Neurofibromatosi
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Neurofibromatosi&oldid=18346389»