Avortament: diferència entre les revisions

Modifica els enllaços
Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 36: Línia 36:


==Mètodes==
==Mètodes==
{{Abortion methods}}

===Mèdic===
{{Main article|Avortament amb medicaments}}

Els avortaments mèdics són els induïts per [[abortiu]]s farmacèutics. L'avortament mèdic es va convertir en un mètode alternatiu d'avortament amb la disponibilitat de [[anàleg de prostaglandina|anàleg]]s de [[Prostaglandina]] els anys 1970 i la [[mifepristona]] [[antiprogestina|antiprogestàgen]] (també coneguda com a RU-486) els anys 1980.<ref name=1st_Methods/><ref name=Kapp2013/><ref name="Kulier 2011">{{cite journal|vauthors=Kulier R, Kapp N, Gülmezoglu AM, Hofmeyr GJ, Cheng L, Campana A |title=Medical methods for first trimester abortion|journal=Cochrane Database Syst Rev|year=2011|issue=11|page=CD002855|doi=10.1002/14651858.CD002855.pub4|pmid=22071804|volume=11}}</ref><ref name="Creinin 2009">{{cite book|vauthors=Creinin MD, Gemzell-Danielsson K |year=2009|chapter=Medical abortion in early pregnancy|veditors=Paul M, Lichtenberg ES, Borgatta L, Grimes DA, Stubblefield PG, Creinin MD |title=Management of unintended and abnormal pregnancy: comprehensive abortion care|location=Oxford|publisher=Wiley-Blackwell|pages=111–134|isbn=1-4051-7696-2}}</ref><ref name="Kapp 2009">{{cite book|vauthors=Kapp N, von Hertzen H |year=2009|chapter=Medical methods to induce abortion in the second trimester|veditors=Paul M, Lichtenberg ES, Borgatta L, Grimes DA, Stubblefield PG, Creinin MD |title=Management of unintended and abnormal pregnancy: comprehensive abortion care|location=Oxford|publisher=Wiley-Blackwell|pages=178–192|isbn=1-4051-7696-2}}</ref>

El règim més comú de principis del primer trimestre d'avortament mèdic s'usa la mifepristona en combinació amb un anàleg de les prostaglandina ([[misoprostol]] o [[gemeprost]]) fins a 9 setmanes d'edat gestacional, [[metotrexat]] en combinació amb una anàleg de prostaglandina fins a 7 setmanes de gestació, o un anàleg de la prostaglandina sola.<ref name="Kulier 2011"/> Els règims de combinació de mifepristona–misoprostol treballen més ràpid i són més eficaços en edats gestacionals més tard que els règims de combinació de metotrexat i misoprostol, i els règims de combinació són més eficaços que el misoprostol sol.<ref name="Creinin 2009"/> Aquest règim és efectiu en el segon trimestre.<ref>{{cite journal|last=Wildschut|first=H|author2=Both, MI|author3= Medema, S|author4= Thomee, E|author5= Wildhagen, MF|author6= Kapp, N|title=Medical methods for mid-trimester termination of pregnancy.|journal=Cochrane database of systematic reviews (Online)|date=19 January 2011|issue=1|pages=CD005216|pmid=21249669|doi=10.1002/14651858.CD005216.pub2}}</ref> Els regiments d'avortaments mèdics que impliquen la mifepristona seguida de misoprostol entre 24 i 48 hores més tard són eficaços quan es realitza abans de 63 dies de gestació.<ref>{{cite journal|last1=Chen|first1=MJ|last2=Creinin|first2=MD|title=Mifepristone With Buccal Misoprostol for Medical Abortion: A Systematic Review.|journal=Obstetrics and Gynecology|date=July 2015|volume=126|issue=1|pages=12–21|doi=10.1097/AOG.0000000000000897|pmid=26241251}}</ref>

En avortaments molt primerencs, de fins a 7 setmanes de gestació, l'avortament mèdic usant un règim de combinació de mifepristona-misoprostol es considera que és més eficaç que l'avortament quirúrgic (aspiració per buit), especialment quan la pràctica clínica no inclou inspecció detallada de teixit aspirat.<ref name="WHO FAQs 2006">{{cite book|author=WHO Department of Reproductive Health and Research|date=23 November 2006|title=Frequently asked clinical questions about medical abortion|location=Geneva|publisher=World Health Organization|isbn=92-4-159484-5|url=http://whqlibdoc.who.int/publications/2006/9241594845_eng.pdf|accessdate=22 November 2011}}{{subscription required}}</ref> Els primers règims d'avortament mèdic usant mifepristona, seguit de 24-48 hores més tard per misoprostol bucal o vaginal són un 98% eficaços fins a 9 setmanes d'edat gestacional.<ref name="Fjerstad 2009b">{{cite journal|vauthors=Fjerstad M, Sivin I, Lichtenberg ES, Trussell J, Cleland K, Cullins V |date=September 2009|title=Effectiveness of medical abortion with mifepristone and buccal misoprostol through 59 gestational days |journal=Contraception |volume=80 |issue=3 |pages=282–286 |doi=10.1016/j.contraception.2009.03.010 |pmid=19698822 |pmc=3766037}} El règim (200 mg de mifepristona, seguit de 24-48 hores més tard per 800 mcg de misoprostol ''vaginal'') ''prèviament'' usat per les clíniques [[Planned Parenthood]] als Estats Units des del 2001 al març de 2006 va ser un 98,5% efectiu a través dels 63 dies de gestació—amb una taxa d'embaràs en curs d'al voltant de 0,5% i un 1% addicional de dones que tenen l'evacuació uterina per diverses raons, incloent sagnat problemàtic, persistent sac gestacional, el judici clínic o una petició de la dona. El règim (200 mg de mifepristona, seguit de 24-48 hores més tard per 800 mcg de misoprostol ''[[wikt:buccal|buccal]]'' ) ''actualment'' usat per les clíniques Planned Parenthood als Estats Units des de l'abril de 2006 és un 98,3% efectiu a través de 59 dies de gestació.</ref> Si l'avortament mèdic falla, ha de ser utilitzat l'avortament quirúrgic per completar el procediment.<ref>{{cite book|vauthors=Holmquist S, Gilliam M |year=2008|chapter=Induced abortion|veditors=Gibbs RS, Karlan BY, Haney AF, Nygaard I |title=Danforth's obstetrics and gynecology|edition=10th|location=Philadelphia|publisher=Lippincott Williams & Wilkins|pages=586–603|isbn=978-0-7817-6937-2}}</ref>

Els avortaments mèdics primerencs representen la majoria dels avortaments abans de les 9 setmanes de gestació a la Gran Bretanya,<ref>{{cite web|date=24 May 2011|title=Abortion statistics, England and Wales: 2010|location=London|publisher=Department of Health, United Kingdom|url=http://www.dh.gov.uk/prod_consum_dh/groups/dh_digitalassets/documents/digitalasset/dh_127202.pd |accessdate=22 November 2011}}{{dead link|date=October 2015}}</ref><ref>{{cite web|date=31 May 2011|title=Abortion statistics, year ending 31 December 2010|location=Edinburgh|publisher=ISD, NHS Scotland|url=http://www.isdscotland.scot.nhs.uk/Health-Topics/Sexual-Health/Publications/2011-05-31/2011-05-31-Abortions-Report.pdf?68450564147|accessdate=22 November 2011}}</ref> França,<ref>{{cite web|vauthors=Vilain A, Mouquet MC |date=22 June 2011 |title=Voluntary terminations of pregnancies in 2008 and 2009 |location=Paris |publisher=DREES, Ministry of Health, France |url=http://www.sante.gouv.fr/IMG/pdf/er765.pdf |accessdate=22 November 2011 |deadurl=yes |archiveurl=https://web.archive.org/web/20110926235733/http://www.sante.gouv.fr/IMG/pdf/er765.pdf |archivedate=26 September 2011 }}</ref> Suïssa,<ref>{{cite web|author=.|date=5 July 2011|title=Abortions in Switzerland 2010|location=Neuchâtel|publisher=Office of Federal Statistics, Switzerland|url=http://www.bfs.admin.ch/bfs/portal/fr/index/themen/14/02/03/key/03.html|accessdate=22 November 2011}}</ref> i els països nòrdics.<ref>{{cite web|vauthors=Gissler M, Heino A |date=21 February 2011|title=Induced abortions in the Nordic countries 2009|location=Helsinki|publisher=National Institute for Health and Welfare, Finland|url=http://www.stakes.fi/tilastot/tilastotiedotteet/2011/Tr09_11.pdf|accessdate=22 November 2011}}</ref> Als Estats Units, el percentatge d'avortaments mèdics primerencs és molt menor.<ref>{{cite journal|vauthors=Jones RK, Kooistra K |date=March 2011|title=Abortion incidence and access to services in the United States, 2008|journal=Perspect Sex Reprod Health|volume=43|issue=1|pages=41–50|url=http://www.guttmacher.org/pubs/journals/4304111.pdf|doi=10.1363/4304111|pmid=21388504|accessdate=22 November 2011}}</ref><ref name="NEJMDec2011">{{Cite journal |last1=Templeton |first1=A. |last2=Grimes |first2=D. A. |doi=10.1056/NEJMcp1103639 |title=A Request for Abortion |journal=New England Journal of Medicine |volume=365 |issue=23 |pages=2198–2204 |year=2011 |url=http://www.nejm.org/doi/full/10.1056/NEJMcp1103639|doi-access=free }}</ref>

Els règims d'avortament amb medicaments utilitzant mifepristona en combinació amb un anàleg de les prostaglandines són els mètodes més comuns utilitzats per avortaments del segon trimestre al Canadà, la major part d'Europa, la Xina i l'Índia,<ref name="Kapp 2009"/> en contrast amb els Estats Units, on el 96% d'avortaments del segon trimestre es realitzen quirúrgicament per la dilatació i evacuació.<ref>{{cite book|vauthors=Hammond C, Chasen ST |year=2009|chapter=Dilation and evacuation|veditors=Paul M, Lichtenberg ES, Borgatta L, Grimes DA, Stubblefield PG, Creinin MD |title=Management of unintended and abnormal pregnancy: comprehensive abortion care|location=Oxford|publisher=Wiley-Blackwell|pages=178–192|isbn=1-4051-7696-2}}</ref>

===Quirúrgic===
[[Fitxer:Vacuum-aspiration (single).svg|thumb|Un avortament d'aspiració de buit a vuit setmanes d'edat gestacional (sis setmanes després de la fertilització).<br />'''1:''' Sac amniòtic<br />'''2:''' Embrió<br />'''3:''' Revestiment uterí<br />'''4:''' Espècul<br />'''5:''' Vacurette<br />'''6:''' Unida a una bomba de succió]]

Fins a 15 setmanes de gestació, la [[aspiració al buit|succió-aspiració]] o [[aspiració al buit]] són els mètodes quirúrgics més comuns d'avortament induït.<ref>{{cite web|author=Healthwise |url=http://www.webmd.com/hw/womens_conditions/tw1078.asp#tw1112 |title=Manual and vacuum aspiration for abortion |year=2004 |publisher=[[WebMD]] |accessdate=5 December 2008| archiveurl= https://web.archive.org/web/20070211155626/http://www.webmd.com/hw/womens_conditions/tw1078.asp| archivedate=11 February 2007| deadurl= no}}</ref> El ''Manual vacuum aspiration'' (MVA, en [[català]]: aspiració de buit manual) consisteix en l'eliminació del [[fetus]] o l'[[embrió]], [[placenta]], i membranes per succió usant una xeringa manual, mentre que ''electric vacuum aspiration'' (EVA, en català: aspiració de buit elèctrica) utilitza una bomba elèctrica. Aquestes tècniques difereixen en el mecanisme utilitzat per aplicar el buit, en què tan d'hora en l'embaràs que poden ser utilitzats, i en si és necessària la dilatació cervical.

MVA, also known as "mini-suction" and "[[menstrual extraction]]", can be used in very early pregnancy, and does not require cervical dilation. [[Dilation and curettage]] (D&C), the second most common method of surgical abortion, is a standard gynecological procedure performed for a variety of reasons, including examination of the uterine lining for possible malignancy, investigation of abnormal bleeding, and abortion. [[Curettage]] refers to cleaning the walls of the [[uterus]] with a [[curette]]. The [[World Health Organization]] recommends this procedure, also called ''sharp curettage,'' only when MVA is unavailable.<ref>{{Cite book|author=[[World Health Organization]] |chapter=Dilatation and curettage |chapterurl=http://www.who.int/reproductive-health/impac/Procedures/Dilatetion_P61_P63.html |title=Managing Complications in Pregnancy and Childbirth: A Guide for Midwives and Doctors |publisher=[[World Health Organization]] |location=Geneva |year=2003 |pages= |isbn=978-92-4-154587-7 |oclc=181845530 |accessdate=5 December 2008}}</ref>

From the 15th week of gestation until approximately the 26th, other techniques must be used. [[Dilation and evacuation]] (D&E) consists of opening the [[cervix]] of the uterus and emptying it using surgical instruments and suction. After the 16th week of gestation, abortions can also be induced by [[intact dilation and extraction]] (IDX) (also called intrauterine cranial decompression), which requires surgical decompression of the fetus's head before evacuation. IDX is sometimes called "[[partial-birth abortion]]", which has been [[Partial-Birth Abortion Ban Act|federally banned]] in the United States.

In the third trimester of pregnancy, induced abortion may be performed surgically by [[intact dilation and extraction]] or by hysterotomy. [[Hysterotomy abortion]] is a procedure similar to a [[caesarean section]] and is performed under [[general anesthesia]]. It requires a smaller incision than a caesarean section and is used during later stages of pregnancy.<ref name="encarta">{{cite encyclopedia|last=McGee |first=Glenn |authorlink=Glenn McGee |author2=[[Jon F. Merz]] |encyclopedia=[[Encarta]] |title=Abortion |url=http://encarta.msn.com/encyclopedia_761553899/Abortion.html |accessdate=5 December 2008 |publisher=[[Microsoft]] |archiveurl=http://www.webcitation.org/5kvWYG63q?url=http://encarta.msn.com/encyclopedia_761553899/Abortion.html |archivedate=31 October 2009 |deadurl=yes |df=dmy }}</ref>

First-trimester procedures can generally be performed using [[local anesthesia]], while second-trimester methods may require [[Sedation#Levels of sedation|deep sedation]] or [[general anesthesia]].<ref name="NEJMDec2011" />

===Avortament per inducció del part===

In places lacking the necessary medical skill for dilation and extraction, or where preferred by practitioners, an abortion can be induced by first [[Labor induction|inducing labor]] and then [[Late termination of pregnancy#Methods|inducing fetal demise]] if necessary.<ref name=GLOWM_Late>{{cite journal|last1=Borgatta|first1=L|journal=Global Library of Women's Medicine|date=December 2014|volume=GLOWM.10444|doi=10.3843/GLOWM.10444|url=http://www.glowm.com/section_view/heading/Labor%20Induction%20Termination%20of%20Pregnancy/item/443|accessdate=25 September 2015|title=Labor Induction Termination of Pregnancy}}</ref> This is sometimes called "induced miscarriage". This procedure may be performed from 13 weeks gestation to the third trimester. Although it is very uncommon in the United States, more than 80% of induced abortions throughout the second trimester are labor induced abortions in Sweden and other nearby countries.<ref name=Labor_Induced_Abortion>{{cite journal|last1=Society of Family Planning|title=Clinical Guidelines, Labor induction abortion in the second trimester|journal=Contraception|date=February 2011|volume=84|issue=1|pages=4–18|doi=10.1016/j.contraception.2011.02.005|url=http://www.contraceptionjournal.org/article/S0010-7824(11)00057-6/pdf|quote="10. What is the effect of feticide on labor induction abortion outcome? Deliberately causing demise of the fetus before labor induction abortion is performed primarily to avoid transient fetal survival after expulsion; this approach may be for the comfort of both the woman and the staff, to avoid futile resuscitation efforts. Some providers allege that feticide also facilitates delivery, although little data support this claim. Transient fetal survival is very unlikely after intraamniotic installation of saline or urea, which are directly feticidal. Transient survival with misoprostol for labor induction abortion at greater than 18 weeks ranges from 0% to 50% and has been observed in up to 13% of abortions performed with high-dose oxytocin. Factors associated with a higher likelihood of transient fetal survival with labor induction abortion include increasing gestational age, decreasing abortion interval and the use of nonfeticidal inductive agents such as the PGE1 analogues."|accessdate=25 September 2015}}</ref>

Only limited data are available comparing this method with dilation and extraction.<ref name=Labor_Induced_Abortion/> Unlike D&E, labor induced abortions after 18 weeks may be complicated by the occurrence of brief fetal survival, which may be legally characterized as live birth. For this reason, labor induced abortion is legally risky in the U.S.<ref name=Labor_Induced_Abortion/><ref name=NAF_2015_Policy>{{cite journal|title=2015 Clinical Policy Guidelines|journal=National Abortion Federation|date=2015|url=http://prochoice.org/wp-content/uploads/2015_NAF_CPGs.pdf|accessdate=30 October 2015|quote=Policy Statement: Medical induction abortion is a safe and effective method for termination of pregnancies beyond the first trimester when performed by trained clinicians in medical offices, freestanding clinics, ambulatory surgery centers, and hospitals. Feticidal agents may be particularly important when issues of viability arise.}}</ref>

===Altres mètodes===
Historically, a number of herbs reputed to possess abortifacient properties have been used in [[folk medicine]]: [[tansy]], [[Mentha pulegium|pennyroyal]], [[black cohosh]], and the now-extinct [[silphium]].<ref name="riddle2">{{Cite book|first=John M. |last=Riddle |title=Eve's herbs: a history of contraception and abortion in the West |publisher=Harvard University Press |location=[[Cambridge, Massachusetts]] |year=1997 |pages= |isbn=978-0-674-27024-4 |oclc=36126503}}{{Page needed|date=August 2010}}</ref> The use of herbs in such a manner can cause serious—even lethal—side effects, such as [[multiple organ dysfunction syndrome|multiple organ failure]], and is not recommended by physicians.<ref>{{Cite journal|vauthors=Ciganda C, Laborde A |title=Herbal infusions used for induced abortion |journal=J. Toxicol. Clin. Toxicol. |volume=41 |issue=3 |pages=235–239 |year=2003 |pmid=12807304 |doi=10.1081/CLT-120021104 |url=}}</ref>

Abortion is sometimes attempted by causing trauma to the abdomen. The degree of force, if severe, can cause serious internal injuries without necessarily succeeding in inducing [[miscarriage]].<ref>{{cite journal | author = Smith JP | title = Risky choices: The dangers of teens using self-induced abortion attempts | journal = Journal of Pediatric Health Care | volume = 12 | issue = 3 | pages = 147–151 | year = 1998 | pmid = 9652283 | doi = 10.1016/S0891-5245(98)90245-0 }}</ref> In Southeast Asia, there is an ancient tradition of attempting abortion through forceful abdominal massage.<ref name="potts">{{Cite journal |last1=Potts |first1=M.| authorlink1=Malcolm Potts| last2=Graff |first2=M. |last3=Taing |first3=J. |doi=10.1783/147118907782101904 |title=Thousand-year-old depictions of massage abortion |journal=Journal of Family Planning and Reproductive Health Care |volume=33 |issue=4| pages=233–234 |year=2007 |pmid=17925100}}</ref> One of the [[bas relief]]s decorating the temple of [[Angkor Wat]] in Cambodia depicts a demon performing such an abortion upon a woman who has been sent to the [[underworld]].<ref name="potts" />

Reported methods of unsafe, [[self-induced abortion]] include misuse of [[misoprostol]], and insertion of non-surgical implements such as knitting needles and clothes hangers into the uterus. These methods are rarely seen in developed countries where surgical abortion is legal and available.<ref>{{Cite journal |last1=Thapa |first1=S. R. |last2=Rimal |first2=D. |last3=Preston |first3=J. |title=Self induction of abortion with instrumentation |journal=Australian Family Physician |volume=35 |issue=9 |pages=697–698 |year=2006 |pmid=16969439| url=http://www.racgp.org.au/afp/200609/11015}}</ref> All of these, and any other method to terminate pregnancy may be called "induced miscarriage".
{{clear}}<!-- The clr tag prevents the picture from running into the next section. Please keep it at the bottom of this section. -->


== Avortament en animals ==
== Avortament en animals ==

Revisió del 00:14, 7 juny 2017

Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.
Sis diagrames d'avortaments a diferents etapes

L'avortament és un terme mèdic per designar la interrupció de l'embaràs per l'expulsió del fetus abans que aquest sigui viable entre les 20 i les 28 setmanes.[1][2] Pot ser espontani o induït. L'avortament espontani és la pèrdua del fetus sense cap intervenció humana. Pot ser accidental (per una infecció, un trauma, una intoxicació, un defecte del fetus…) en una persona que ja ha tingut embarassos normals, o habitual (regular) quan una malformació, un defecte hormonal o alguna altra causa impossibilita que el fetus pugui créixer normalment. L'avortament induït o avortament provocat resulta de les accions empreses amb la intenció d'interrompre l'embaràs.

Es parla d'avortament terapèutic, quan, entre d'altres la continuació de l'embaràs o el part signifiquen un risc greu per a la vida de la mare, per evitar el naixement d'un nen amb una malaltia congènita o genètica greu fatal o que el condemna a patiments o discapacitats molt greus, o per reduir el nombre de fetus en embarassos múltiples fins a un nombre que faci el risc acceptable.

En el cas d'embaràs no desitjat, es pot provocar l'avortament, quan la dona decideix que no pot o no vol tenir l'infant per raons personals, socials, psicològiques o de salut mental. Aquests criteris poden ser legítims o no segons el marc legal corresponent. Practicat per professionals de la salut habilitats i completat quan necessari per suport psicològic i social, el risc de complicacions sanitàries o psicosocials és mínim.[3][4] Aquesta forma d'avortament provocat sovint és matèria de controvèrsia ètica i de restriccions legals. Als països de la Unió Europea està autoritzat, dins els límits de la llei.

L'avortament clandestí, en ser executat per no sanitaris, sovint sense unes mesures d'higiene apropiades, o sense una preparació o un seguiment adequats, és una de les principals causes de mort en dones joves, particularment en els països menys desenvolupats. En total, cada any moren unes 70.000 dones per aquest motiu, particularment a Àsia, on es produeix el 55% dels avortaments clandestins.[5]

Sobre problemes sexuals i d'embaràs no desitjat, a Catalunya es pot recórrer als Centres d'Atenció Primària, amb Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR).[6]

Tipus

Segons les causes de l'avortament, es poden distingir dos tipus:

Induït

Article principal: Avortament induït

Aproximadament 205 milions d'embarassos es donen cada any en tot el món. Al voltant d'una tercera part són no desitjats i al voltant d'una cinquena part acaben en abort induït.[7][8] La major part dels avortaments resulten d'embarassos no desitjats.[9][10] Al Regne Unit, de l'1 al 2% dels avortaments són conseqüència de problemes genètics en el fetus.[11] Un embaràs es pot interrompre intenciodament de diferents maneres. La manera que es selecciona depèn sovint de l'edat de gestació de l'embrió o el fetus, que augmenta en mida a mesura que l'embaràs progressa.[12][13] També es poden seleccionar procesdiments específics segons legalitat, disponibilitat regional o preferència personal del doctor o del pacient.

Les raons per a les quals es produeix un avortament induït es caracteritzen típicament com terapèutiques o electives. Un avortament és referit en termes mèdics com un avortament terapèutic quan es fa per tal de salvar la vida de la dona embarassada; evitar dolor físic o mental a la dona; finalitzar un embaràs en què segons les indicacions el nadó tindrà una alta esperança de morbiditat prematura, mortalitat o altrament discapacitat; o la reducció selectiva del nombre de fetus per reduir riscos sanitaris associats a l'embaràs múltiple.[14][15] Es considera que un avortament és electiu o voluntari quan es dóna per sol·licitud de la dona per raons no mèdiques.[15] Sovint hi ha confusió al voltant del terme "electiu" perquè la cirurgia electiva es refereix generalment a tota cirurgia programada que no suposa una emergència, ja sigui necessària en termes mèdics o no.[16]

Espontani

Article principal: Avortament espontani

L'avortament espontani, és l'expulsió no intencional de l'embrió o fetus abans de la 24a setmana de gestació.[17] L'embaràs que acaba abans de les 37 setmanes de gestació resultant en un naixement es coneix com a part preterme o part prematur[18] Quan un fetus mor in utero després de la viabilitat fetal o durant el treball de part, s'anomenen habitualment mort fetal.[19] Es diu que no hi ha viabilitat fetal quan el fetus té un pes menor a 500 grams o quan l'avortament espontani es produeix abans de les 20 setmanes de gestació. Els naixements prematurs i les morts fetals no es consideren generalment avortaments espontanis tot i que l'ús d'aquests termes els pot confondre de vegades.[20]

Només del 30% al 50% de les concepcions progressen més enllà del primer trimestre.[21] L'àmplia majoria d'aquests que no progressen es perden abans que la dona sigui conscient de la concepció,[15] i molts embarassos es perden abans que els mèdics clínics puguin detectar l'embrió.[22] El 80% d'aquests avortaments espontanis passen en el primer trimestre.[23] La causa més comuna de l'avortament espontani durant el primer trimestre és la mutació cromosòmica de l'embrió o del fetus,[15][24] que es dóna en almenys un 50% de les pèrdues analitzades en aquest període.[25] Altres causes inclouen malalties vasculars (com ara el lupus), la diabetis, altres problemes hormonalas, infeccions, i anormalitats de l'úter.[24] L'edat avançada de la mare o l'historial d'avortaments espontanis previs són els dos factors principals associats a un risc més gran de contraure avortament espontani.[25] Un avortament espontani també pot ser causat per un trauma físic; un trauma intencional o l'estrés com a causa d'avortament espontani es poden considerar avortament induït o feticidi.[26] L'avortament espontani es classifica en precoç, si es produeix abans de la dotzena setmana de gestació; i tardà, quan es produeix entre les setmanes 12 i 22 de gestació.

Mètodes

Plantilla:Abortion methods

Mèdic

Plantilla:Main article

Els avortaments mèdics són els induïts per abortius farmacèutics. L'avortament mèdic es va convertir en un mètode alternatiu d'avortament amb la disponibilitat de anàlegs de Prostaglandina els anys 1970 i la mifepristona antiprogestàgen (també coneguda com a RU-486) els anys 1980.[27][28][29][30][31]

El règim més comú de principis del primer trimestre d'avortament mèdic s'usa la mifepristona en combinació amb un anàleg de les prostaglandina (misoprostol o gemeprost) fins a 9 setmanes d'edat gestacional, metotrexat en combinació amb una anàleg de prostaglandina fins a 7 setmanes de gestació, o un anàleg de la prostaglandina sola.[29] Els règims de combinació de mifepristona–misoprostol treballen més ràpid i són més eficaços en edats gestacionals més tard que els règims de combinació de metotrexat i misoprostol, i els règims de combinació són més eficaços que el misoprostol sol.[30] Aquest règim és efectiu en el segon trimestre.[32] Els regiments d'avortaments mèdics que impliquen la mifepristona seguida de misoprostol entre 24 i 48 hores més tard són eficaços quan es realitza abans de 63 dies de gestació.[33]

En avortaments molt primerencs, de fins a 7 setmanes de gestació, l'avortament mèdic usant un règim de combinació de mifepristona-misoprostol es considera que és més eficaç que l'avortament quirúrgic (aspiració per buit), especialment quan la pràctica clínica no inclou inspecció detallada de teixit aspirat.[34] Els primers règims d'avortament mèdic usant mifepristona, seguit de 24-48 hores més tard per misoprostol bucal o vaginal són un 98% eficaços fins a 9 setmanes d'edat gestacional.[35] Si l'avortament mèdic falla, ha de ser utilitzat l'avortament quirúrgic per completar el procediment.[36]

Els avortaments mèdics primerencs representen la majoria dels avortaments abans de les 9 setmanes de gestació a la Gran Bretanya,[37][38] França,[39] Suïssa,[40] i els països nòrdics.[41] Als Estats Units, el percentatge d'avortaments mèdics primerencs és molt menor.[42][43]

Els règims d'avortament amb medicaments utilitzant mifepristona en combinació amb un anàleg de les prostaglandines són els mètodes més comuns utilitzats per avortaments del segon trimestre al Canadà, la major part d'Europa, la Xina i l'Índia,[31] en contrast amb els Estats Units, on el 96% d'avortaments del segon trimestre es realitzen quirúrgicament per la dilatació i evacuació.[44]

Quirúrgic

Un avortament d'aspiració de buit a vuit setmanes d'edat gestacional (sis setmanes després de la fertilització).
1: Sac amniòtic
2: Embrió
3: Revestiment uterí
4: Espècul
5: Vacurette
6: Unida a una bomba de succió

Fins a 15 setmanes de gestació, la succió-aspiració o aspiració al buit són els mètodes quirúrgics més comuns d'avortament induït.[45] El Manual vacuum aspiration (MVA, en català: aspiració de buit manual) consisteix en l'eliminació del fetus o l'embrió, placenta, i membranes per succió usant una xeringa manual, mentre que electric vacuum aspiration (EVA, en català: aspiració de buit elèctrica) utilitza una bomba elèctrica. Aquestes tècniques difereixen en el mecanisme utilitzat per aplicar el buit, en què tan d'hora en l'embaràs que poden ser utilitzats, i en si és necessària la dilatació cervical.

MVA, also known as "mini-suction" and "menstrual extraction", can be used in very early pregnancy, and does not require cervical dilation. Dilation and curettage (D&C), the second most common method of surgical abortion, is a standard gynecological procedure performed for a variety of reasons, including examination of the uterine lining for possible malignancy, investigation of abnormal bleeding, and abortion. Curettage refers to cleaning the walls of the uterus with a curette. The World Health Organization recommends this procedure, also called sharp curettage, only when MVA is unavailable.[46]

From the 15th week of gestation until approximately the 26th, other techniques must be used. Dilation and evacuation (D&E) consists of opening the cervix of the uterus and emptying it using surgical instruments and suction. After the 16th week of gestation, abortions can also be induced by intact dilation and extraction (IDX) (also called intrauterine cranial decompression), which requires surgical decompression of the fetus's head before evacuation. IDX is sometimes called "partial-birth abortion", which has been federally banned in the United States.

In the third trimester of pregnancy, induced abortion may be performed surgically by intact dilation and extraction or by hysterotomy. Hysterotomy abortion is a procedure similar to a caesarean section and is performed under general anesthesia. It requires a smaller incision than a caesarean section and is used during later stages of pregnancy.[47]

First-trimester procedures can generally be performed using local anesthesia, while second-trimester methods may require deep sedation or general anesthesia.[43]

Avortament per inducció del part

In places lacking the necessary medical skill for dilation and extraction, or where preferred by practitioners, an abortion can be induced by first inducing labor and then inducing fetal demise if necessary.[48] This is sometimes called "induced miscarriage". This procedure may be performed from 13 weeks gestation to the third trimester. Although it is very uncommon in the United States, more than 80% of induced abortions throughout the second trimester are labor induced abortions in Sweden and other nearby countries.[49]

Only limited data are available comparing this method with dilation and extraction.[49] Unlike D&E, labor induced abortions after 18 weeks may be complicated by the occurrence of brief fetal survival, which may be legally characterized as live birth. For this reason, labor induced abortion is legally risky in the U.S.[49][50]

Altres mètodes

Historically, a number of herbs reputed to possess abortifacient properties have been used in folk medicine: tansy, pennyroyal, black cohosh, and the now-extinct silphium.[51] The use of herbs in such a manner can cause serious—even lethal—side effects, such as multiple organ failure, and is not recommended by physicians.[52]

Abortion is sometimes attempted by causing trauma to the abdomen. The degree of force, if severe, can cause serious internal injuries without necessarily succeeding in inducing miscarriage.[53] In Southeast Asia, there is an ancient tradition of attempting abortion through forceful abdominal massage.[54] One of the bas reliefs decorating the temple of Angkor Wat in Cambodia depicts a demon performing such an abortion upon a woman who has been sent to the underworld.[54]

Reported methods of unsafe, self-induced abortion include misuse of misoprostol, and insertion of non-surgical implements such as knitting needles and clothes hangers into the uterus. These methods are rarely seen in developed countries where surgical abortion is legal and available.[55] All of these, and any other method to terminate pregnancy may be called "induced miscarriage".

Avortament en animals

Avortament espontani

Els animals no humans també poden patir avortaments espontanis. En el cas de les vaques, per exemple, hi ha diversos factors que poden interrompre la gestació, incloent-hi el consum de plantes verinoses i les infeccions.[56] S'han relacionat els desequilibris de vitamina A, vitamina E, seleni i ferro, així com les temperatures elevades i els traumatismes, amb la pèrdua de fetus.[57] Les causes d'avortament en les ovelles són similars. A vegades resulta difícil diagnosticar l'avortament en aquestes dues espècies.[58]

Referències

  1. ↑ «Avortament induït o provocat: causes, procediments i possibles conseqüències». Wikinotícia, 10 desembre 2004 (2004-12-10) [Consulta: d'octubre 2014].
  2. ↑ «Avortament». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ «Abortion and the safety of women» (en anglès). BBC Ethics Guide, 2014 [Consulta: 8 novembre 2014].
  4. ↑ Major, Brenda; et al.. APA Task Force on Mental Health and Abortion. Mental Health and Abortion (pdf) (en anglès). American Psychological Association, 2008, p. 105. 
  5. ↑ «Mueren 70.000 mujeres cada año por abortos clandestinos» (en castellà). Direcció d'Obra Social per al Personal Universitari de la Universitat Nacional de San Luis, 08-09-2004.
  6. ↑ «Atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR)». Institut Català de la Salut, 15-04-2014. [Consulta: 9 gener 2016].
  7. ↑ Sedgh, G.; Singh, S.; Shah, I. H.; Åhman, E.; Henshaw, S. K.; Bankole, A. «Induced abortion: Incidence and trends worldwide from 1995 to 2008» (PDF). The Lancet, 379, 9816, 2012, pàg. 625–632. DOI: 10.1016/S0140-6736(11)61786-8. PMID: 22264435. «Com que poques de les estimacions d'avortament es basaven en estudis de mostres aleatòries de dones, i com que no vam usar una aproximació basada en cap model per estimar la incidència de l'avortament, no va ser possible calcular intervals de confiança basats en l'error estàndard sobre les aproximacions. A partir de la informació accessible en l'exactitud i la precisió en les estimacions de l'avortament que es van usar per desenvolupar taxes regional, subregionals i globals, vam calcular intervals de certesa al voltant d'aquestes taxes (webappendix). Vam calcular intervals més amplis per taxes d'avortament poc segur que en tazes d'avortament segur.»
  8. ↑ Cheng L. «Surgical versus medical methods for second-trimester induced abortion». The WHO Reproductive Health Library. World Health Organization, 01-11-2008. Arxivat de l'original el 17 juny 2011. [Consulta: 17 juny 2011].
  9. ↑ Bankole; etal «Reasons Why Women Have Induced Abortions: Evidence from 27 Countries». International Family Planning Perspectives, 24, 3, 1998, pàg. 117–127 & 152. DOI: 10.2307/3038208.
  10. ↑ Finer, Lawrence B.; Frohwirth, Lori F.; Dauphinee, Lindsay A.; Singh, Susheela; Moore, Ann M. «Reasons U.S. Women Have Abortions: Quantitative and Qualitative Perspectives» (PDF). Perspectives on Sexual and Reproductive Health, 37, 3, 2005, pàg. 110–118. DOI: 10.1111/j.1931-2393.2005.tb00045.x. PMID: 16150658.
  11. ↑ Lohr, PA; Fjerstad, M; Desilva, U; Lyus, R «Abortion». BMJ, 348, 2014, pàg. f7553. DOI: 10.1136/bmj.f7553.
  12. ↑ Stubblefield, Phillip G. «10. Family Planning». A: Novak's Gynecology. 13. Lippincott Williams & Wilkins, 2002. ISBN 978-0-7817-3262-8. 
  13. ↑ Bartlett, LA; Berg, CJ; Shulman, HB; Zane, SB «Risk factors for legal induced abortion-related mortality in the United States». Obstetrics & Gynecology, 103, 4, 2004, p. 729–37. DOI: 10.1097/01.AOG.0000116260.81570.60.
  14. ↑ Roche, Natalie E. «Therapeutic Abortion». eMedicine, 28-09-2004. Arxivat de l'original el 14 desembre 2004. [Consulta: 19 juny 2011].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 «6. First-Trimester Abortion». A: Williams Gynecology. 1. McGraw-Hill Medical, 2008. ISBN 978-0-07-147257-9. 
  16. ↑ «Elective surgery». Encyclopedia of Surgery. [Consulta: 17 desembre 2012]. "An elective surgery is a planned, non-emergency surgical procedure. It may be either medically required (e.g., cataract surgery), or optional (e.g., breast augmentation or implant) surgery.
  17. ↑ Churchill Livingstone medical dictionary. Edinburgh New York: Churchill Livingstone Elsevier, 2008. ISBN 978-0-443-10412-1. «En anglès el terme que es prefereix per la pèrdua no intencional del producte de la concepció abans de la 24a setmana és "miscarriage".» 
  18. ↑ Annas, George J.; Elias, Sherman. «51. Legal and Ethical Issues in Obstetric Practice». A: Obstetrics: Normal and Problem Pregnancies. 5. Churchill Livingstone, 2007, p. 669. ISBN 978-0-443-06930-7. «A preterm birth is defined as one that occurs before the completion of 37 menstrual weeks of gestation, regardless of birth weight.» 
  19. ↑ «Stillbirth». A: . Oxford University Press, 2010. «birth of a fetus that shows no evidence of life (heartbeat, respiration, or independent movement) at any time later than 24 weeks after conception» 
  20. ↑ «7 FAM 1470 Documenting Stillbirth (Fetal Death)». United States Department of State, 18-02-2011. [Consulta: 12 gener 2016].
  21. ↑ Annas, George J.; Elias, Sherman. «24. Pregnancy loss». A: Obstetrics: Normal and Problem Pregnancies. 5. Churchill Livingstone, 2007. ISBN 978-0-443-06930-7. 
  22. ↑ Katz, Vern L. «16. Spontaneous and Recurrent Abortion – Etiology, Diagnosis, Treatment». A: Katz: Comprehensive Gynecology. 5. Mosby, 2007. ISBN 978-0-323-02951-3. 
  23. ↑ Williams Obstetrics. 24th. McGraw Hill Education, 2014. ISBN 978-0-07-179893-8. 
  24. ↑ 24,0 24,1 Stöppler, Melissa Conrad. «Miscarriage (Spontaneous Abortion)». MedicineNet.com. WebMD. Arxivat de l'original el 29 agost 2004. [Consulta: 7 abril 2009].
  25. ↑ 25,0 25,1 Jauniaux E, Kaminopetros P, El-Rafaey H. «Early pregnancy loss». A: Whittle MJ, Rodeck CH. Fetal medicine: basic science and clinical practice. Edinburgh: Churchill Livingstone, 1999, p. 837. ISBN 978-0-443-05357-3. OCLC 42792567. 
  26. ↑ «Fetal Homicide Laws». National Conference of State Legislatures. Arxivat de l'original el 29 març 2009. [Consulta: 7 abril 2009].
  27. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades 1st_Methods
  28. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Kapp2013
  29. ↑ 29,0 29,1 «Medical methods for first trimester abortion». Cochrane Database Syst Rev, vol. 11, 11, 2011, pàg. CD002855. DOI: 10.1002/14651858.CD002855.pub4. PMID: 22071804.
  30. ↑ 30,0 30,1 «Medical abortion in early pregnancy». A: Management of unintended and abnormal pregnancy: comprehensive abortion care. Oxford: Wiley-Blackwell, 2009, p. 111–134. ISBN 1-4051-7696-2. 
  31. ↑ 31,0 31,1 «Medical methods to induce abortion in the second trimester». A: Management of unintended and abnormal pregnancy: comprehensive abortion care. Oxford: Wiley-Blackwell, 2009, p. 178–192. ISBN 1-4051-7696-2. 
  32. ↑ Wildschut, H «Medical methods for mid-trimester termination of pregnancy.». Cochrane database of systematic reviews (Online), 1, 19-01-2011, pàg. CD005216. DOI: 10.1002/14651858.CD005216.pub2. PMID: 21249669.
  33. ↑ Chen, MJ; Creinin, MD «Mifepristone With Buccal Misoprostol for Medical Abortion: A Systematic Review.». Obstetrics and Gynecology, vol. 126, 1, July 2015, pàg. 12–21. DOI: 10.1097/AOG.0000000000000897. PMID: 26241251.
  34. ↑ WHO Department of Reproductive Health and Research. Frequently asked clinical questions about medical abortion. Geneva: World Health Organization, 23 November 2006. ISBN 92-4-159484-5 [Consulta: 22 novembre 2011]. (subscripció necessària)
  35. ↑ «Effectiveness of medical abortion with mifepristone and buccal misoprostol through 59 gestational days». Contraception, vol. 80, 3, September 2009, pàg. 282–286. DOI: 10.1016/j.contraception.2009.03.010. PMC: 3766037. PMID: 19698822. El règim (200 mg de mifepristona, seguit de 24-48 hores més tard per 800 mcg de misoprostol vaginal) prèviament usat per les clíniques Planned Parenthood als Estats Units des del 2001 al març de 2006 va ser un 98,5% efectiu a través dels 63 dies de gestació—amb una taxa d'embaràs en curs d'al voltant de 0,5% i un 1% addicional de dones que tenen l'evacuació uterina per diverses raons, incloent sagnat problemàtic, persistent sac gestacional, el judici clínic o una petició de la dona. El règim (200 mg de mifepristona, seguit de 24-48 hores més tard per 800 mcg de misoprostol buccal ) actualment usat per les clíniques Planned Parenthood als Estats Units des de l'abril de 2006 és un 98,3% efectiu a través de 59 dies de gestació.
  36. ↑ «Induced abortion». A: Danforth's obstetrics and gynecology. 10th. Philadelphia: Lippincott Williams & Wilkins, 2008, p. 586–603. ISBN 978-0-7817-6937-2. 
  37. ↑ «Abortion statistics, England and Wales: 2010». London: Department of Health, United Kingdom, 24-05-2011. [Consulta: 22 novembre 2011].[Enllaç no actiu]
  38. ↑ «Abortion statistics, year ending 31 December 2010». Edinburgh: ISD, NHS Scotland, 31-05-2011. [Consulta: 22 novembre 2011].
  39. ↑ «Voluntary terminations of pregnancies in 2008 and 2009». Paris: DREES, Ministry of Health, France, 22-06-2011. Arxivat de l'original el 26 September 2011. [Consulta: 22 novembre 2011].
  40. ↑ .. «Abortions in Switzerland 2010». Neuchâtel: Office of Federal Statistics, Switzerland, 05-07-2011. [Consulta: 22 novembre 2011].
  41. ↑ «Induced abortions in the Nordic countries 2009». Helsinki: National Institute for Health and Welfare, Finland, 21-02-2011. [Consulta: 22 novembre 2011].
  42. ↑ «Abortion incidence and access to services in the United States, 2008». Perspect Sex Reprod Health, vol. 43, 1, March 2011, pàg. 41–50. DOI: 10.1363/4304111. PMID: 21388504 [Consulta: 22 novembre 2011].
  43. ↑ 43,0 43,1 Templeton, A.; Grimes, D. A. «A Request for Abortion». New England Journal of Medicine, vol. 365, 23, 2011, pàg. 2198–2204. DOI: 10.1056/NEJMcp1103639.
  44. ↑ «Dilation and evacuation». A: Management of unintended and abnormal pregnancy: comprehensive abortion care. Oxford: Wiley-Blackwell, 2009, p. 178–192. ISBN 1-4051-7696-2. 
  45. ↑ Healthwise. «Manual and vacuum aspiration for abortion». WebMD, 2004. Arxivat de l'original el 11 February 2007. [Consulta: 5 December 2008].
  46. ↑ World Health Organization. «Dilatation and curettage». A: Managing Complications in Pregnancy and Childbirth: A Guide for Midwives and Doctors. Geneva: World Health Organization, 2003. ISBN 978-92-4-154587-7. OCLC 181845530 [Consulta: 5 December 2008]. 
  47. ↑ McGee, Glenn. «Abortion». A: Encarta. Microsoft [Consulta: 5 December 2008]. 
  48. ↑ Borgatta, L «Labor Induction Termination of Pregnancy». Global Library of Women's Medicine, vol. GLOWM.10444, December 2014. DOI: 10.3843/GLOWM.10444 [Consulta: 25 setembre 2015].
  49. ↑ 49,0 49,1 49,2 Society of Family Planning «Clinical Guidelines, Labor induction abortion in the second trimester». Contraception, vol. 84, 1, February 2011, pàg. 4–18. DOI: 10.1016/j.contraception.2011.02.005 [Consulta: 25 setembre 2015]. «"10. What is the effect of feticide on labor induction abortion outcome? Deliberately causing demise of the fetus before labor induction abortion is performed primarily to avoid transient fetal survival after expulsion; this approach may be for the comfort of both the woman and the staff, to avoid futile resuscitation efforts. Some providers allege that feticide also facilitates delivery, although little data support this claim. Transient fetal survival is very unlikely after intraamniotic installation of saline or urea, which are directly feticidal. Transient survival with misoprostol for labor induction abortion at greater than 18 weeks ranges from 0% to 50% and has been observed in up to 13% of abortions performed with high-dose oxytocin. Factors associated with a higher likelihood of transient fetal survival with labor induction abortion include increasing gestational age, decreasing abortion interval and the use of nonfeticidal inductive agents such as the PGE1 analogues."»
  50. ↑ «2015 Clinical Policy Guidelines». National Abortion Federation, 2015 [Consulta: 30 octubre 2015]. «Policy Statement: Medical induction abortion is a safe and effective method for termination of pregnancies beyond the first trimester when performed by trained clinicians in medical offices, freestanding clinics, ambulatory surgery centers, and hospitals. Feticidal agents may be particularly important when issues of viability arise.»
  51. ↑ Riddle, John M. Eve's herbs: a history of contraception and abortion in the West. Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press, 1997. ISBN 978-0-674-27024-4. OCLC 36126503. [Pàgina?]
  52. ↑ «Herbal infusions used for induced abortion». J. Toxicol. Clin. Toxicol., vol. 41, 3, 2003, pàg. 235–239. DOI: 10.1081/CLT-120021104. PMID: 12807304.
  53. ↑ Smith JP «Risky choices: The dangers of teens using self-induced abortion attempts». Journal of Pediatric Health Care, vol. 12, 3, 1998, pàg. 147–151. DOI: 10.1016/S0891-5245(98)90245-0. PMID: 9652283.
  54. ↑ 54,0 54,1 Potts, M.; Graff, M.; Taing, J. «Thousand-year-old depictions of massage abortion». Journal of Family Planning and Reproductive Health Care, vol. 33, 4, 2007, pàg. 233–234. DOI: 10.1783/147118907782101904. PMID: 17925100.
  55. ↑ Thapa, S. R.; Rimal, D.; Preston, J. «Self induction of abortion with instrumentation». Australian Family Physician, vol. 35, 9, 2006, pàg. 697–698. PMID: 16969439.
  56. ↑ Smith Thomas, Heather. «ABORTIONS IN COWS CAN BE CAUSED BY MANY FACTORS» (en anglès). Cattle Today. [Consulta: 30 gener 2016].
  57. ↑ Tibary, Ahmed. «Abortion in Cattle» (en anglès). The Merck Veterinary Manual, Agost 2015. [Consulta: 30 gener 2016].
  58. ↑ Tibary, Ahmed. «Abortion in Sheep» (en anglès). The Merck Veterinary Manual, Agost 2015. [Consulta: 2 febrer 2016].

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Avortament


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Avortament&oldid=18515903»