Vés al contingut

Part preterme: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 28: Línia 28:
==Prevenció==
==Prevenció==
Si s'aprecien alteracions en la normal evolució de la mida cervical es poden instaurar diverses formes de teràpia amb [[progesterona]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Keelan JA, Newnham JP|títol=Recent advances in the prevention of preterm birth|pàgines=pii: F1000 Faculty Rev-1139|publicació=F1000Res|volum=2017 Jul 18; 6|pmid=28781747|doi=10.12688/f1000research.11385.1|pmc=5516782|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5516782/|llengua=anglès| consulta= 15 agost 2017|}}</ref> El [[sulfat de magnesi]] no es considera actualment un fàrmac preventiu eficaç.<ref>{{ref-publicació|cognom=Crowther CA, Brown J, McKinlay CJD, Middleton P|títol=Sulfato de magnesio para prevenir el parto prematuro en la amenaza de trabajo de parto prematuro|pàgines=pàgs: 4|publicació=Cochrane Pregnancy and Childbirth Group|volum=2014; 15 Ag|doi=10.1002/14651858.CD001060.pub2|url=http://www.cochrane.org/es/CD001060/sulfato-de-magnesio-para-prevenir-el-parto-prematuro-en-la-amenaza-de-trabajo-de-parto-prematuro|llengua=castellà| consulta= 15 agost 2017|}}</ref> Betamimètics, com l'[[atosiban]], no han demostrat ser medicaments prou competents davant l'amenaça d'un part prematur i avui dia no formen part dels uteroinhibidors d'elecció.<ref>{{ref-publicació|cognom=SEGO|títol=Fármacos uteroinhibidores (tocolíticos)|pàgines=pp: 169-80|publicació=Prog Obstet Ginecol|volum=2013 Mar; 56 (3)|issn=0304-5013|doi=10.1016/j.pog.2012.11.003|pmc=|url=http://www.elsevier.es/en-revista-progresos-obstetricia-ginecologia-151-articulo-farmacos-uteroinhibidores-tocoliticos--S0304501312003147|llengua=castellà| consulta= 17 agost 2017|}}</ref> Dosis baixes d'aspirina podrien ser útils en els casos de part preterme espontani recurrent derivats d'alteracions en la perfusió placentària.<ref>{{ref-publicació|cognom=Visser L, de Boer MA, de Groot CJM, Nijman TAJ, ''et al''|títol=Low dose aspirin in the prevention of recurrent spontaneous preterm labour - the APRIL study: a multicenter randomized placebo controlled trial|pàgines=pp: 223|publicació=BMC Pregnancy Childbirth|volum=2017 Jul 14; 17 (1)|pmid=28705190|doi=10.1186/s12884-017-1338-0|pmc=5513323|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5513323/|llengua=anglès| consulta= 17 agost 2017|}}</ref>
Si s'aprecien alteracions en la normal evolució de la mida cervical es poden instaurar diverses formes de teràpia amb [[progesterona]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Keelan JA, Newnham JP|títol=Recent advances in the prevention of preterm birth|pàgines=pii: F1000 Faculty Rev-1139|publicació=F1000Res|volum=2017 Jul 18; 6|pmid=28781747|doi=10.12688/f1000research.11385.1|pmc=5516782|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5516782/|llengua=anglès| consulta= 15 agost 2017|}}</ref> El [[sulfat de magnesi]] no es considera actualment un fàrmac preventiu eficaç.<ref>{{ref-publicació|cognom=Crowther CA, Brown J, McKinlay CJD, Middleton P|títol=Sulfato de magnesio para prevenir el parto prematuro en la amenaza de trabajo de parto prematuro|pàgines=pàgs: 4|publicació=Cochrane Pregnancy and Childbirth Group|volum=2014; 15 Ag|doi=10.1002/14651858.CD001060.pub2|url=http://www.cochrane.org/es/CD001060/sulfato-de-magnesio-para-prevenir-el-parto-prematuro-en-la-amenaza-de-trabajo-de-parto-prematuro|llengua=castellà| consulta= 15 agost 2017|}}</ref> Betamimètics, com l'[[atosiban]], no han demostrat ser medicaments prou competents davant l'amenaça d'un part prematur i avui dia no formen part dels uteroinhibidors d'elecció.<ref>{{ref-publicació|cognom=SEGO|títol=Fármacos uteroinhibidores (tocolíticos)|pàgines=pp: 169-80|publicació=Prog Obstet Ginecol|volum=2013 Mar; 56 (3)|issn=0304-5013|doi=10.1016/j.pog.2012.11.003|pmc=|url=http://www.elsevier.es/en-revista-progresos-obstetricia-ginecologia-151-articulo-farmacos-uteroinhibidores-tocoliticos--S0304501312003147|llengua=castellà| consulta= 17 agost 2017|}}</ref> Dosis baixes d'aspirina podrien ser útils en els casos de part preterme espontani recurrent derivats d'alteracions en la perfusió placentària.<ref>{{ref-publicació|cognom=Visser L, de Boer MA, de Groot CJM, Nijman TAJ, ''et al''|títol=Low dose aspirin in the prevention of recurrent spontaneous preterm labour - the APRIL study: a multicenter randomized placebo controlled trial|pàgines=pp: 223|publicació=BMC Pregnancy Childbirth|volum=2017 Jul 14; 17 (1)|pmid=28705190|doi=10.1186/s12884-017-1338-0|pmc=5513323|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5513323/|llengua=anglès| consulta= 17 agost 2017|}}</ref>

Pel que fa als programes de [[salut pública]], hi ha un consens general a l'hora de recomanar la identificació de les dones amb risc, el control ultrasonogràfic, la [[Tabaquisme|restricció tabàquica]] durant l'embaràs o inclús abans, la valoració de les infeccions genitals en gestants i del seu possible tractament o d'assolir l'ús generalitzat de proves genòmiques poc costoses i fiables.<ref>{{ref-publicació|cognom=Newnham JP, Kemp MW, White SW, Arrese CA, ''et al''|títol=Applying Precision Public Health to Prevent Preterm Birth|pàgines=pp: 66|publicació=Front Public Health. :. doi: |volum=2017 Abr 4; 5|pmid=28421178|pmc5379772|doi=10.3389/fpubh.2017.00066|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5379772/|llengua=anglès| consulta= 12 setembre 2017|}}</ref>


==Detecció precoç==
==Detecció precoç==

Revisió del 11:36, 13 set 2017

El naixement prematur o part preterme és aquell en el qual el part ocorre abans de les 37 setmanes de gestació, en oposició a la majoria dels embarassos que duren més de 37 setmanes, comptades des del primer dia de l'última menstruació.

Segons una recomanació de l'OMS, l'edat de la gestació és un criteri necessari i suficient: serà prematur tot naixement abans de les 37 setmanes d'amenorrea (SA), és a dir, després dels 259 dies que segueixen al primer dia de l'última regla i assolir un pes de 500 grams.[1]

Límit de viabilitat

Als Estats Units i altres països anglosaxons, el límit pràctic de viabilitat dels prematurs és de 22 setmanes (setmanes d'amenorrea o SA), tot i que en casos excepcionals poden ser viables més aviat.[2]

En altres països com França i d'altres, el límit pràctic de viabilitat s'estima com 24-25 SA /o un pes de naixement d'almenys 500 grams.[3]

Un grup d'investigadors del Children’s Hospital of Philadelphia Research Institute desenvolupa un nou sistema de bossa plàstica estèril i tancada, semblant a un "úter artificial", que permet l'intercanvi de gasos entre el fetus i el contingut líquid de la bossa. Les proves realitzades amb fetus de xai han estat prometedores. El sistema podria ser, en el futur, un instrument vàlid i de baix cost per aconseguir la supervivència de prematurs extrems humans a llocs sense centres neonatals especialitzats.[4]

Causes

  • Problemes d'asfíxia fetal o infecció durant l'embaràs. Un 10–25% dels parts preterme. No és fàcil estimar la veritable importància de les infeccions considerades oportunistes o banals com a causa de part preterme. S'han correlacionat alteracions de la microbiota vaginal amb els parts prematurs, si bé la quantificació d'algunes variables és força complicada.[5] També es creu que determinades espècies de gèrmens de la flora oral podrien ser una causa infecciosa infradiagnosticada de prematuritat, corioamnionitis i/o sèpsia neonatal.[6] La malaltia periodontal podria alterar la gestació per disseminació hematògena dels patògens o per fenòmens inflamatoris reactius en la mare i/o el fetus.[7] Les infeccions urinàries sense un tractament correcte també augmenten el risc de sofrir aquesta anomalia.[8]
  • Sífilis. Més del 50% dels casos a algunes zones geogràfiques.[9]
  • Malària. Possiblement la causa més important arreu del món, si bé no es coneixen dades amb suficient validesa estadística, ja que és difícil avaluar per separat els seus efectes dels de la malnutrició materna.[10][11]
  • Preeclàmpsia. Segons els països i/o la gravetat del procés, es creu que afecta aproximadament a 9/1000 embarassos.[12]
  • Estat nutricional matern deficient.
  • Alteracions de la concentració de l'hemoglobina materna durant l'embaràs.[13] De vegades en relació amb l'abús de certs complements dietètics.[14]
  • Celiaquia materna no tractada.[15]
  • Hipo o hipertiroïdisme matern. Aquestes malalties són una causa no gaire freqüent, però estadísticament significativa, de part preterme.[16]
  • Esteatosi hepàtica gestacional. És una complicació rara (0.1-0.6% de tots els embarassos), greu i pròpia del tercer trimestre de gestació. Comporta un alt percentatge de parts prematurs.[17]
  • Gestació múltiple. Hi ha un conjunt de paràmetres amb valor predictiu segons sigui el cas.[18]
  • Alteracions de la vasculatura arterial del cordó umbilical.[19]
  • Trastorns del son materns. En especial l'insomni i l'apnea del son.[20]
  • Anomalies dels conductes de Müller (estructures precursores de l'úter) que impliquin una perfusió placentària insuficient.[21]
  • Com moltes altres patologies, el part preterme sovint té múltiples concauses, incloent les genètiques i les ambientals. Han estat identificats sis loci que regulen la durada de la gestació i el moment del part. Un locus en concret sembla influir en la funció de determinades cèl·lules responsables del procés de decidualització endometrial i podria ser l'objectiu de nous fàrmacs dirigits a prevenir el part preterme. Un altre locus es relaciona amb el dèficit de seleni i la seva incidència en el part preterme. Es creu que les dones que viuen a regions de sòl pobre en dit element i/o que tenen una dieta sense ell, presenten un major risc de patir alteracions espontànies gestacionals.[22] L'exposició a diversos contaminants atmosfèrics es considera també una concausa a tenir en compte.[23]

Prevenció

Si s'aprecien alteracions en la normal evolució de la mida cervical es poden instaurar diverses formes de teràpia amb progesterona.[24] El sulfat de magnesi no es considera actualment un fàrmac preventiu eficaç.[25] Betamimètics, com l'atosiban, no han demostrat ser medicaments prou competents davant l'amenaça d'un part prematur i avui dia no formen part dels uteroinhibidors d'elecció.[26] Dosis baixes d'aspirina podrien ser útils en els casos de part preterme espontani recurrent derivats d'alteracions en la perfusió placentària.[27]

Pel que fa als programes de salut pública, hi ha un consens general a l'hora de recomanar la identificació de les dones amb risc, el control ultrasonogràfic, la restricció tabàquica durant l'embaràs o inclús abans, la valoració de les infeccions genitals en gestants i del seu possible tractament o d'assolir l'ús generalitzat de proves genòmiques poc costoses i fiables.[28]

Detecció precoç

Un examen ultrasònic a través de la vagina pot detectar els canvis cervicals (en la seva longitud) que es creu que prediuen el part prematur en dones que ja tenen contraccions uterines. En funció dels resultats de la prova es pot determinar el procediment ginecològic més adequat al cas.[29] Un altre mètode és analitzar el patró d'activitat elèctrica muscular de l'úter fent un electrohisterograma.[30] També existeixen determinacions bioquímiques amb un cert valor predictiu: de la fibronectina (una glicoproteïna) fetal que ha estat emprada en el pronòstic negatiu del part preterme i que és qüestionada avui dia pel seu baix índex cost/efectivitat;[31] de la IGFBP-1 (en anglès: insulin like growth factor binding protein 1, de vegades anomenada proteïna placentària 12), considerada un marcador útil en circumstàncies determinades;[32] o de la PAMG-1 (proteïna placentària alfa-microglobulina-1, en anglès: placental alpha microglobulin-1) en secrecions vaginals.[33] Ha estat avaluada la quantificació dels nivells d'altres biomarcadors que mostren una considerable capacitat de predicció positiva i negativa, com la tioredoxina o la proteïna antagonista del receptor de la interleuquina-1, si bé no existeixen sobre aquest tema aplicacions clíniques aprovades per ara.[34]

L'estudi de l'expressió de determinats microARNs materns pot ser un instrument útil per la detecció precoç del risc de parts prematurs.[35]

La durada de l'embaràs es considera normal quan el part es produeix entre les setmanes 37 i 42 ("part a terme"). Quan el nen neix abans de les 37 setmanes se l'anomena "prematur o preterme". El nen prematur neix amb una "immaduresa" dels seus òrgans i sistemes (respiració, control de temperatura, digestió, metabolisme, etc.) Això el fa més vulnerable a les malalties i més sensible als agents externs (llum, soroll, etc.).

És possible que un nen neixi a les 40 setmanes amb un pes igual al d'un nen prematur de 32 setmanes. Quan el nen pesa menys que el 90% dels nounats amb la mateixa edat gestacional es considera un nen petit per l'edat gestacional o nounat de baix pes.[36] Si bé aquests nens no tenen les complicacions derivades d'una immaduresa corporal, el seu risc de patir asfíxia perinatal, aspiració de meconi, hipoglucèmia o hipotèrmia és considerable.[37]

No tots els nens prematurs presenten els mateixos problemes. Per sota de 35 setmanes necessiten suport addicional per sobreviure fora de l'úter matern, per la qual cosa hauran d'ingressar en una sala de neonatologia. Cal tenir en compte que la gravetat dels problemes està en relació a l'edat gestacional (durada de la gestació en setmanes). Un problema que cal destacar és la retinopatia del prematur, causada per una vascularització retinal anòmala. Les formes lleus d'aquest trastorn es resolen sense -o poca- afectació de la funció visual; les greus, però, poden ocasionar una pèrdua important de la vista o inclús ceguesa. Segons el resultat del cribratge oftalmològic, es realitza un tractament amb làser de diode per retirar la retina avascular que dona bons resultats en la majoria dels casos.[38]

Els neonatòlegs segueixen criteris molt estrictes per donar l'alta hospitalària als nounats prematurs de baix pes (~1700 grams), fonamentats en l'estabilitat respiratòria, la capacitat de termoregulació, l'absència d'apnees, les possibilitats d'alimentació oral i la competència dels familiars.[39]

Els nadons prematurs sense patologies d'importància que reben atenció al seu domicili guanyen cada dia uns 40 grams, el doble de pes que els que es mantenen als hospitals. Com a conseqüència, l'alta arriba entre vuit i deu dies, la meitat que al centre mèdic.

Amb la intenció d'homenatjar els nens prematurs i les seves famílies i de conscienciar sobre la prematuritat, es va celebrar per primera vegada el 29 de novembre de 2009 el "Dia del Nen Prematur" a Espanya.

Aspecte del nen

El nen petit té un aspecte fràgil, la seva pell és encara immadura i a través d'ella es poden veure els vasos sanguinis subjacents, això fa que tingui un color vermellós o violaci. Així mateix pot aparèixer "enganxosa" al tacte, morat o tallar-se amb facilitat. Per aquesta raó les infermeres li posen un gel o un altre material protector sota l'esparadrap per protegir la pell. La majoria dels nens molt prematurs poden tenir també una fina capa de pèl molt suau lanugen, que els cobreix la major part del cos. Anirà desapareixent segons creixi.

El cap pot semblar desproporcionadament gran per la mida del seu cos i els seus braços i cames bastant llargs. Tenen molt poca quantitat de greix sobre els seus ossos. No obstant això en anar creixent desenvoluparà més greix i el seu cap, braços i cames adquiriran un aspecte més proporcionat.

No és infreqüent que tingui les parpelles fusionades en el moment del naixement. Amb el temps s'obriran. També les orelles estan poc desenvolupades, molt enganxades al cap i amb poc o gens de cartílag-el material que els proporciona la carcassa elàstica-, si estan plegades o doblades, és possible que es mantinguin en aquesta posició durant algun temps, la qual cosa no els ha de preocupar. Segons creixin les seves orelles formaran cartílag i això farà que es redrecin en ser tocades.

Un ~70% dels prematurs de menys de 35 setmanes gestacionals presenta apnees. La incidència és inversament proporcional a l'edat del nounat, de forma que la freqüència disminueix a mesura que el nen s'acosta a les 37 setmanes de gestació corregides. L'apnea neonatal es defineix com l'absència de respiració durant 20 segons o més, o bé com una absència de menor duració acompanyada de bradicàrdia i cianosi.[40] Si són abundants i és necessari, es tracten amb pressió positiva continua de les vies respiratòries, metilxantines i doxapram.[41] El citrat de cafeïna, emprat també en casos de displàsia broncopulmonar i apnea post-anestèsica, redueix 2-7 dies el període de ventilació mecànica en els prematurs de risc elevat; si bé pot retardar temporalment l'augment de pes.[42]

Un nen molt prematur té un penis molt petit i és possible que els testicles no hagin baixat encara a les borses. Una nena molt prematura té un clítoris prominent a causa que els llavis circumdants encara no estan desenvolupats.

És freqüent que es mogui poc i quan ho faci sigui amb moviments bruscos a manera de "sacsejades" o "sobresalts". Això succeeix perquè les seves respostes encara no estan desenvolupades i la seva coordinació segueix sent immadura. Normalment, cal un seguiment neurològic protocol·litzat del nen per valorar les seves funcions motores. De vegades, poden aparèixer signes d'una hipertonia muscular transitòria. La presència d'asimetries, de retracció i de retard en l'adquisició de les habilitats motrius pot significar algun grau de paràlisi cerebral, que haurà de ser tractat amb estimulació i fisioteràpia especialitzada.[43]

Com que el nen prematur té poc to muscular, s'haurà d'observar atentament per descobrir els signes que mostren com els seus músculs estan guanyant força i coordinació. És possible que el vegi fent moviments espontanis o doblant un braç o una cama. També podrà observar un reflex de succió en posar el dit a prop de la seva boca. A mesura que dorm, menja i guanya pes, el seu to i color de la pell aniran semblant cada vegada més a la dels nens més grans.

És possible que al principi es tingui por d'acaronar-lo, aquests nens semblen molt fràgils per la seva mida tan petita. No obstant això és molt important que s'estableixi com més aviat millor un vincle físic entre la mare i el nen, ja que parlar i tocar el nadó facilita el seu desenvolupament i ajuda als pares a establir vincles afectius. Quan es trobi preparada per acaronar-lo, ha de rentar-se les mans i posar-se bata i mascareta. Depenent de les condicions de salut del nen podrà alimentar-lo, netejar-lo i cuidar-lo. En molts hospitals s'anima als pares a utilitzar el "mètode cangur" que és el contacte entre la pell nua del nen i la pell nua dels pares, aquest contacte ajuda a fer que els nadons es relaxin i respirin amb més facilitat, alhora que els estimula a succionar i alimentar-se.

Referències

  1. ↑ Segons les recomanacions de l'OMS (1977), el límit inferior per establir una acta de naixement per infants nascuts vius és de 22 setmanes després de l'amenorrea i un pes de 500 grams.Lien
  2. ↑ Amilia Taylor, nascuda el 24 d'octubre de 2006 a Miami, de només 22 setmanes feia 24,13 centímetres i pesava menys de 285 grams. Va sobreviure sense seqüeles greus a llarg termini, malgrat patir inicialment una hemorràgia cerebral i problemes respiratoris i gastrointestinals. La Vanguardia, 20.2.2007
  3. ↑ Desfrere L, Tsatsaris V, Sanchez L, Cabrol D, Moriette G, « Prise en charge des prématurés entre 24 et 28 semaines d'aménorrhée: Critères de réanimation des prématurissimes en salle de naissance: quel discours en anténatal? » Journal de Gynécologie Obstétrique et Biologie de la Reproduction 2004; 33, pp: 84-87
  4. ↑ Partridge, EA; Davey, MG; Hornick, MA; McGovern, PE; et al «An extra-uterine system to physiologically support the extreme premature lamb» (en anglès). Nat Commun, 2017 Abr 25; 8, pp: 15112. DOI: 10.1038/ncomms15112. PMID: 28440792 [Consulta: 29 abril 2017].
  5. ↑ Prince AL, Antony KM, Chu DM, Aagaard KM «The microbiome, parturition, and timing of birth: more questions than answers» (en anglès). J Reprod Immunol, 2014 Oct; 104-105, pp: 12-19. DOI: 10.1016/j.jri.2014.03.006. PMC: 4157949. PMID: 24793619 [Consulta: 4 juliol 2017].
  6. ↑ Lopez E, Raymond J, Patkai J, El Ayoubi M, et al «Capnocytophaga species and preterm birth: case series and review of the literature» (en anglès). Clin Microbiol Infect, 2010 Oct; 16 (10), pp: 1539-1543. DOI: 10.1111/j.1469-0691.2009.03151.x. PMID: 20041890 [Consulta: 4 juliol 2017].
  7. ↑ Cobb CM, Kelly PJ, Williams KB, Babbar S, et al «The oral microbiome and adverse pregnancy outcomes» (en anglès). Int J Womens Health, 2017 Ag 8; 9, pp: 551-559. DOI: 10.2147/IJWH.S142730. PMC: 5557618. PMID: 28848365 [Consulta: 1r setembre 2017].
  8. ↑ Bánhidy F, Acs N, Puhó EH, Czeizel AE «Pregnancy complications and birth outcomes of pregnant women with urinary tract infections and related drug treatments» (en anglès). Scand J Infect Dis, 2007; 39 (5), pp: 390-397. DOI: 10.1080/00365540601087566. PMID: 17464860 [Consulta: 4 juliol 2017].
  9. ↑ McClure EM, Saleem S, Pasha O, Goldenberg RL «Stillbirth in developing countries: a review of causes, risk factors and prevention strategies» (en anglès). J Matern Fetal Neonatal Med, 2009 Mar; 22 (3), pp: 183-190. DOI: 10.1080/14767050802559129. PMC: 3893926. PMID: 19089779 [Consulta: 4 juny 2017].
  10. ↑ Rijken MJ, De Livera AM, Lee SJ, Boel ME, et al «Quantifying low birth weight, preterm birth and small-for-gestational-age effects of malaria in pregnancy: a population cohort study» (en anglès). PLoS One, 2014 Jul 1; 9 (7), pp: e100247. DOI: 10.1371/journal.pone.0100247. PMC: 4077658. PMID: 24983755 [Consulta: 1r setembre 2017].
  11. ↑ Cates JE, Unger HW, Briand V, Fievet N, et al «Malaria, malnutrition, and birthweight: A meta-analysis using individual participant data» (en anglès). PLoS Med, 2017 Ag 8; 14 (8), pp: e1002373. DOI: 10.1371/journal.pmed.1002373. PMC: 5549702. PMID: 28792500 [Consulta: 1r setembre 2017].
  12. ↑ Backes CH, Markham K, Moorehead P, Cordero L, et al «Maternal preeclampsia and neonatal outcomes» (en anglès). J Pregnancy, 2011; 2011, pp: 214365. DOI: 10.1155/2011/214365. PMC: 3087144. PMID: 21547086 [Consulta: 4 juny 2017].
  13. ↑ Maghsoudlou S, Cnattingius S, Stephansson O, Aarabi M, et al «Maternal haemoglobin concentrations before and during pregnancy and stillbirth risk: a population-based case-control study» (en anglès). BMC Pregnancy Childbirth, 2016 Jun 3; 16 (1), pp: 135. DOI: 10.1186/s12884-016-0924-x. PMC: 4893297. PMID: 27259282 [Consulta: 4 juny 2017].
  14. ↑ Peña-Rosas JP, De-Regil LM, Dowswell T, Viteri FE «Daily oral iron supplementation during pregnancy» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 2012 Des 12; 12, pp: CD004736. DOI: 10.1002/14651858.CD004736.pub4. PMC: 4233117. PMID: 23235616 [Consulta: 4 juny 2017].
  15. ↑ Saccone G, Berghella V, Sarno L, Maruotti GM, et al «Celiac disease and obstetric complications: a systematic review and metaanalysis» (en anglès). Am J Obstet Gynecol, 2016 Feb; 214 (2), pp: 225-234. DOI: 10.1016/j.ajog.2015.09.080. PMID: 26432464 [Consulta: 4 juliol 2017].
  16. ↑ Sheehan PM, Nankervis A, Araujo Júnior E, Da Silva Costa F «Maternal Thyroid Disease and Preterm Birth: Systematic Review and Meta-Analysis» (en anglès). J Clin Endocrinol Metab, 2015 Nov; 100 (11), pp: 4325-4331. DOI: 10.1210/jc.2015-3074. ISSN: 1945-7197. PMID: 26383905 [Consulta: 8 setembre 2017].
  17. ↑ Duarte Mote, J; Díaz Meza, S; Lee Eng Castro, VE; et al «Hígado graso agudo del embarazo: experiencia de 8 años» (en castellà). Med Int Mex, 2007 Sep-Oct; 23 (5), pp: 464-470. ISSN: 0186-4866 [Consulta: 4 juliol 2017].
  18. ↑ van de Mheen L, Schuit E, Lim AC, Porath MM, et al «Prediction of preterm birth in multiple pregnancies: development of a multivariable model including cervical length measurement at 16 to 21 weeks' gestation» (en anglès). J Obstet Gynaecol Can, 2014 Abr; 36 (4), pp: 309-319. DOI: 10.1016/S1701-2163(15)30606-X. PMID: 24798668 [Consulta: 4 juliol 2017].
  19. ↑ Kim HJ, Kim JH, Chay DB, Park JH, Kim MA «Association of isolated single umbilical artery with perinatal outcomes: Systemic review and meta-analysis» (en anglès). Obstet Gynecol Sci, 2017 Maig; 60 (3), pp: 266-273. DOI: 10.5468/ogs.2017.60.3.266. PMC: 5439275. PMID: 28534012 [Consulta: 1r setembre 2017].
  20. ↑ Felder, JN; Baer, RJ; Rand, L; Jelliffe-Pawlowski, LL; et al «Sleep Disorder Diagnosis During Pregnancy and Risk of Preterm Birth» (en anglès). Obstet & Gynecol, 2017; 130, pp: 573–581. DOI: 10.1097/AOG.0000000000002132. ISSN: 0029-7844 [Consulta: 9 agost 2017].
  21. ↑ Lekovich J, Stewart J, Anderson S, Niemasik E, et al «Placental malperfusion as a possible mechanism of preterm birth in patients with Müllerian anomalies» (en anglès). J Perinat Med, 2017 Gen 1; 45 (1), pp: 45-49. DOI: 10.1515/jpm-2016-0075. ISSN: 1619-3997. PMID: 27639266 [Consulta: 15 agost 2017].
  22. ↑ Zhang G, Feenstra B, Bacelis J, Liu X, et al «Genetic Associations with Gestational Duration and Spontaneous Preterm Birth» (en anglès). N Engl J Med, 2017; Set 6, pàgs:. DOI: 10.1056/NEJMoa1612665. PMC: 5561422. PMID: 28877031 [Consulta: 8 setembre 2017].
  23. ↑ Slovic AD, Diniz CS, Ribeiro H «Clean air matters: an overview of traffic-related air pollution and pregnancy». Rev Saude Publica, 2017 Feb 16; 51, pp: 5. DOI: 10.1590/S1518-8787.2017051006652. PMC: 5308554. PMID: 28225911 [Consulta: 8 setembre 2017].
  24. ↑ Keelan JA, Newnham JP «Recent advances in the prevention of preterm birth» (en anglès). F1000Res, 2017 Jul 18; 6, pii: F1000 Faculty Rev-1139. DOI: 10.12688/f1000research.11385.1. PMC: 5516782. PMID: 28781747 [Consulta: 15 agost 2017].
  25. ↑ Crowther CA, Brown J, McKinlay CJD, Middleton P «Sulfato de magnesio para prevenir el parto prematuro en la amenaza de trabajo de parto prematuro» (en castellà). Cochrane Pregnancy and Childbirth Group, 2014; 15 Ag, pàgs: 4. DOI: 10.1002/14651858.CD001060.pub2 [Consulta: 15 agost 2017].
  26. ↑ SEGO «Fármacos uteroinhibidores (tocolíticos)» (en castellà). Prog Obstet Ginecol, 2013 Mar; 56 (3), pp: 169-80. DOI: 10.1016/j.pog.2012.11.003. ISSN: 0304-5013 [Consulta: 17 agost 2017].
  27. ↑ Visser L, de Boer MA, de Groot CJM, Nijman TAJ, et al «Low dose aspirin in the prevention of recurrent spontaneous preterm labour - the APRIL study: a multicenter randomized placebo controlled trial» (en anglès). BMC Pregnancy Childbirth, 2017 Jul 14; 17 (1), pp: 223. DOI: 10.1186/s12884-017-1338-0. PMC: 5513323. PMID: 28705190 [Consulta: 17 agost 2017].
  28. ↑ Newnham JP, Kemp MW, White SW, Arrese CA, et al «Applying Precision Public Health to Prevent Preterm Birth» (en anglès). Front Public Health.  :. doi:, 2017 Abr 4; 5, pp: 66. DOI: 10.3389/fpubh.2017.00066. PMID: 28421178 [Consulta: 12 setembre 2017].
  29. ↑ Bohîlțea RE, Munteanu O, Turcan N, Baros A, et al «A debate about ultrasound and anatomic aspects of the cervix in spontaneous preterm birth» (en anglès). J Med Life, 2016 Oct-Des; 9 (4), pp: 342–347. PMC: 5141391. PMID: 27928435 [Consulta: 17 agost 2017].
  30. ↑ de Lau H, Rabotti C, Oosterbaan HP, Mischi M, Oei GS «Study protocol: PoPE-Prediction of Preterm delivery by Electrohysterography» (en anglès). BMC Pregnancy Childbirth, 2014 Jun 5; 14, pp: 192. DOI: 10.1186/1471-2393-14-192. PMC: 4057931. PMID: 24898548 [Consulta: 16 juliol 2017].
  31. ↑ Berghella V, Saccone G «Fetal fibronectin testing for prevention of preterm birth in singleton pregnancies with threatened preterm labor: a systematic review and metaanalysis of randomized controlled trials» (en anglès). Am J Obstet Gynecol, 2016 Oct; 215 (4), pp: 431-438. DOI: 10.1016/j.ajog.2016.04.038. PMID: 27133012 [Consulta: 2 setembre 2017].
  32. ↑ Mešić Ðogić L, Mićić D, Omeragić F, Kovač R, Fazlagić S «IGFBP-1 marker of cervical ripening and predictor of preterm birth» (en anglès). Med Glas (Zenica), 2016 Ag 1; 13 (2), pp: 118-124. DOI: 10.17392/856-16. PMID: 27452330 [Consulta: 2 setembre 2017].
  33. ↑ Çekmez Y, Kıran G, Haberal ET, Dizdar M «Use of cervicovaginal PAMG-1 protein as a predictor of delivery within seven days in pregnancies at risk of premature birth» (en anglès). BMC Pregnancy Childbirth, 2017 Jul 26; 17 (1), pp: 246. DOI: 10.1186/s12884-017-1427-0. PMC: 5530467. PMID: 28747164 [Consulta: 2 setembre 2017].
  34. ↑ Liong S, Di Quinzio MK, Fleming G, Permezel M, et al «New biomarkers for the prediction of spontaneous preterm labour in symptomatic pregnant women: a comparison with fetal fibronectin» (en anglès). BJOG, 2015 Feb; 122 (3), pp: 370-379. DOI: 10.1111/1471-0528.12993. ISSN: 1471-0528. PMID: 25056135 [Consulta: 12 setembre 2017].
  35. ↑ Gray, C; McCowan, LM; Patel R; Taylor, RS; Vickers, MH «Maternal plasma miRNAs as biomarkers during mid-pregnancy to predict later spontaneous preterm birth: a pilot study» (en anglès). Sci Rep, 2017 Abr 11; (71), pp: 815. DOI: 10.1038/s41598-017-00713-8. PMID: 28400603 [Consulta: 20 abril 2017].
  36. ↑ Paisán Grisolía, L; Sota Busselo, I; Muga Zurriarían, O; Imaz Murgiondo, M «El recién nacido de bajo peso» (en castellà). Protocolos de Neonatologia. AEPED, 2008, 9, pp: 78-84. ISSN: 2171-8172 [Consulta: 7 agost 2017].
  37. ↑ Kendig, JW; Nawab, U «Recién nacido pequeño para la edad gestacional (PEG)» (en castellà). Manual Merck. Problemas perinatales (online), 2017, pàgs: [Consulta: 7 agost 2017].
  38. ↑ Camba Longueira, F; Perapoch López, J; Martín Begué, N «Retinopatía de la prematuridad» (en castellà). Protocolos de Neonatologia. AEPED, 2008, 46, pp: 443-447. ISSN: 2171-8172 [Consulta: 7 agost 2017].
  39. ↑ Benavente Fernández I, Sánchez Redondo MD, Leante Castellanos JL, Pérez Muñuzuri A, et al «Criterios de alta hospitalaria para el recién nacido de muy bajo peso al nacimiento» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2017 Jul; 87 (1), pp: 54.e1-54.e8. DOI: 10.1016/j.anpedi.2016.11.007. PMID: 28063822 [Consulta: 16 juliol 2017].
  40. ↑ Cullen Benítez, PJ «Apnea en los niños prematuros» (en castellà). Rev Mex Pediatr, 2012; 79 (2), pp: 86-91. ISSN: 0035-0052 [Consulta: 29 juliol 2017].
  41. ↑ Eichenwald EC; Committee on Fetus and Newborn, American Academy of Pediatrics «Apnea of Prematurity» (en anglès). Pediatrics, 2016 Gen; 137 (1), pàgs: 15. DOI: 10.1542/peds.2015-3757. PMID: 26628729 [Consulta: 29 juliol 2017].
  42. ↑ Shrestha B, Jawa G «Caffeine citrate-Is it a silver bullet in neonatology?» (en anglès). Pediatr Neonatol, 2017, Mar 27, pii: S1875-9572(17)30177-8. DOI: 10.1016/j.pedneo.2016.10.003. PMID: 28446386 [Consulta: 29 juliol 2017].
  43. ↑ Pallás, CR «Seguimiento neurológico del niño prematuro» (en castellà). III Jornada de actualización en Pediatría de Atención Primaria de la SPAPex. Foro Pediátrico, 2004, Gen 17, pp: 4-10 [Consulta: 7 agost 2017].

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Part preterme
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Part_preterme&oldid=18819495»