Pandèmia de grip de 1918: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula d'esdeveniment}} |
{{Infotaula d'esdeveniment}} |
||
[[Fitxer:Spanish flu death chart.png|thumb|Morts per grip espanyola durant els anys [[1918]] i [[1919]].]] |
[[Fitxer:Spanish flu death chart.png|thumb|Morts per grip espanyola durant els anys [[1918]] i [[1919]].]] |
||
La '''grip espanyola''' (també coneguda com la "'''gran pandèmia de grip'''" o l'"'''epidèmia de grip de 1918'''") va ser una [[pandèmia]] de [[grip]] ([[malaltia infecciosa]] [[virus|viral]]) particularment severa, que va causar la mort d'entre 50 i 100 milions de persones a tot el món durant els anys [[1918]] i [[1919]].<ref>{{Ref-llibre|cognom= Kohn |nom= George C. |títol= Encyclopedia of plague and pestilence. From ancient times to the present |url= https://books.google.es/books?id=tzRwRmb09rgC&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false |edició= Third Ed|llengua= anglès|data= 2007 |editorial= Infobase Publishing |lloc= New York |pàgines= 529|isbn= 9781438129235}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom= Byrne |nom= Joseph P. (Ed) |títol= Encyclopedia of pestilence, pandemics and plagues |url= https://www.academia.dk/MedHist/Sygdomme/PDF/Encyclopedia_of_Pestilence_Pandemics_and_Plagues.pdf |edició=|llengua= anglès |data= 2008 |editorial= Greenwood Publishing Group |lloc= Westport, Connecticut |pàgines= 917 |isbn= 978–0–313–34101–4}}</ref> Mentre que la pandèmia de pesta negra que va tenir lloc en el segle XIV va matar més de 25 milions de persones en 5 anys, la grip de 1918-1919 va matar la mateixa o major quantitat d'individus en poc més d'11 mesos.<ref>{{Ref-llibre|cognom= Echeverri Dávila |nom= Beatriz |títol= La gripe española. La pandemia de 1918-1919 |url=|edició= 1ª Ed. (Monografías, volumen 132) |llengua= castellà |data= 1993 |editorial= Centro de Investigaciones Sociológicas |lloc= Madrid |pàgines= 194|isbn= 9788474761870}}</ref> |
La '''grip espanyola''' (també coneguda com la "'''gran pandèmia de grip'''" o l'"'''epidèmia de grip de 1918'''") va ser una [[pandèmia]] de [[grip]] ([[malaltia infecciosa]] [[virus|viral]]) particularment severa, que va causar la mort d'entre 50 i 100 milions de persones a tot el món durant els anys [[1918]] i [[1919]].<ref>{{Ref-llibre|cognom= Kohn |nom= George C. |títol= Encyclopedia of plague and pestilence. From ancient times to the present |url= https://books.google.es/books?id=tzRwRmb09rgC&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false |edició= Third Ed|llengua= anglès|data= 2007 |editorial= Infobase Publishing |lloc= New York |pàgines= 529|isbn= 9781438129235}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom= Byrne |nom= Joseph P. (Ed) |títol= Encyclopedia of pestilence, pandemics and plagues |url= https://www.academia.dk/MedHist/Sygdomme/PDF/Encyclopedia_of_Pestilence_Pandemics_and_Plagues.pdf |edició=|llengua= anglès |data= 2008 |editorial= Greenwood Publishing Group |lloc= Westport, Connecticut |pàgines= 917 |isbn= 978–0–313–34101–4}}</ref> Mentre que la [[pesta negra|pandèmia de pesta negra]] que va tenir lloc en el [[segle XIV]] va matar més de 25 milions de persones en 5 anys, la grip de 1918-1919 va matar la mateixa o major quantitat d'individus en poc més d'11 mesos.<ref>{{Ref-llibre|cognom= Echeverri Dávila |nom= Beatriz |títol= La gripe española. La pandemia de 1918-1919 |url=|edició= 1ª Ed. (Monografías, volumen 132) |llengua= castellà |data= 1993 |editorial= Centro de Investigaciones Sociológicas |lloc= Madrid |pàgines= 194|isbn= 9788474761870}}</ref> |
||
Fou causada per una [[Soca (taxonomia)|soca]] d'[[Influenzavirus A]], subtipus [[H1N1]], inusualment [[Virulència|virulenta]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Tsoucalas, G; Kousoulis, A; Sgantzos, M |títol= The 1918 Spanish Flu Pandemic, the Origins of the H1N1-virus Strain, a Glance in History |publicació= European Journal of Clinical and Biomedical Sciences |pàgines=pp: 23-28|volum= 2016; 2 (4) |doi= 10.11648/j.ejcbs.20160204.11 |issn= 2575-4998 |url= https://www.researchgate.net/publication/314079733_The_1918_Spanish_Flu_Pandemic_the_Origins_of_the_H1N1-virus_Strain_a_Glance_in_History |llengua= anglès|consulta= 28 gener 2019|}}</ref> Es creu que el virus |
Fou causada per una [[Soca (taxonomia)|soca]] d'[[Influenzavirus A]], subtipus [[H1N1]], inusualment [[Virulència|virulenta]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Tsoucalas, G; Kousoulis, A; Sgantzos, M |títol= The 1918 Spanish Flu Pandemic, the Origins of the H1N1-virus Strain, a Glance in History |publicació= European Journal of Clinical and Biomedical Sciences |pàgines=pp: 23-28|volum= 2016; 2 (4) |doi= 10.11648/j.ejcbs.20160204.11 |issn= 2575-4998 |url= https://www.researchgate.net/publication/314079733_The_1918_Spanish_Flu_Pandemic_the_Origins_of_the_H1N1-virus_Strain_a_Glance_in_History |llengua= anglès|consulta= 28 gener 2019|}}</ref> Es creu que el virus |
||
| Línia 23: | Línia 23: | ||
Les autòpsies revelaven danys als pulmons i al cor, així com al fetge, els ronyons i la vesícula. Una de les característiques més inusuals de la pandèmia va ser l'edat dels qui morien. La majoria tenien entre 20 i 40 anys, mentre que en altres pandèmies, les persones més afectades eren els infants i la gent gran. És possible que la gent gran de l'època presentés alguna [[Immunitat (medicina)|immunitat]] adquirida a partir d'alguna [[infecció]] prèvia per un virus de la grip similar, però de menor virulència.<ref>{{Ref-web|url= https://metode.cat/wp-content/uploads/2013/05/45_073_083_historia_pandemia.pdf |títol= Història de la pandèmia de la grip espanyola del 1918. |pàgines=pp: 73-83|issn= 1133-3987 |consulta= 5 gener 2018 |nom= Inmaculada |cognom= García-Robles |nom2= Rob W. |cognom2= Ruigrok |llengua=|obra= A: Virus, els monstres invisibles. Mètode; 45, |editor= Universitat de València |data= 16-5-2005 }}</ref> |
Les autòpsies revelaven danys als pulmons i al cor, així com al fetge, els ronyons i la vesícula. Una de les característiques més inusuals de la pandèmia va ser l'edat dels qui morien. La majoria tenien entre 20 i 40 anys, mentre que en altres pandèmies, les persones més afectades eren els infants i la gent gran. És possible que la gent gran de l'època presentés alguna [[Immunitat (medicina)|immunitat]] adquirida a partir d'alguna [[infecció]] prèvia per un virus de la grip similar, però de menor virulència.<ref>{{Ref-web|url= https://metode.cat/wp-content/uploads/2013/05/45_073_083_historia_pandemia.pdf |títol= Història de la pandèmia de la grip espanyola del 1918. |pàgines=pp: 73-83|issn= 1133-3987 |consulta= 5 gener 2018 |nom= Inmaculada |cognom= García-Robles |nom2= Rob W. |cognom2= Ruigrok |llengua=|obra= A: Virus, els monstres invisibles. Mètode; 45, |editor= Universitat de València |data= 16-5-2005 }}</ref> |
||
== Influència de la pandèmia |
== Influència de la pandèmia de 1918 en la Medicina == |
||
L'any 1918 els científics encara no havien descobert els virus i, per tant, no existien proves de laboratori per detectar o caracteritzar el patogen causant de la pandèmia. Els mètodes per prevenir i tractar la malaltia eren molt limitats. No havien [[vacunes]] víriques, ni medicaments [[antiviral]]s, ni [[antibiòtic]]s per tractar les infeccions bacterianes secundàries. Les mesures per evitar la propagació de la malaltia estaven circumscrites a intervencions no [[farmacològiques]], como la promoció de la [[higiene personal]], l'aïllament dels infectats, la [[quarantena]], l'ús públic de màscares quirúrgiques (només a algunes ciutats) i el tancament de llocs públics (especialment escoles i teatres). |
L'any 1918 els científics encara no havien descobert els virus i, per tant, no existien proves de laboratori per detectar o caracteritzar el patogen causant de la pandèmia. Els mètodes per prevenir i tractar la malaltia eren molt limitats. No havien [[vacunes]] víriques, ni medicaments [[antiviral]]s, ni [[antibiòtic]]s per tractar les infeccions bacterianes secundàries. Les mesures per evitar la propagació de la malaltia estaven circumscrites a intervencions no [[farmacològiques]], como la promoció de la [[higiene personal]], l'aïllament dels infectats, la [[quarantena]], l'ús públic de màscares quirúrgiques (només a algunes ciutats) i el tancament de llocs públics (especialment escoles i teatres). |
||
Des de quasi el començament de la pandèmia els metges de l'època varen fer un gran esforç per registrar el nombre de persones afectades i de defuncions. Malgrat les deficiències d'aquests estudis epidemiològics inicials, fonamentalment de caràcter numèric i descriptiu, la interpretació analítica posterior fou essencial pel desenvolupament de la [[medicina preventiva]]. |
Des de quasi el començament de la pandèmia els metges de l'època varen fer un gran esforç per registrar el nombre de persones afectades i de defuncions. Malgrat les deficiències d'aquests estudis epidemiològics inicials, fonamentalment de caràcter numèric i descriptiu, la interpretació analítica posterior fou essencial pel desenvolupament de la [[medicina preventiva]].<ref>{{ref-publicació|cognom= González-García, A |títol= Avances y tendencias actuales en el estudio de la pandemia de gripe de 1918-1919 |publicació= Vínculos de Historia |pàgines=pp: 309-330|volum= 2013; 2 |doi= 10.18239 |issn= 2254-6901 |url= https://www.researchgate.net/publication/275521261_Avances_y_tendencias_actuales_en_el_estudio_de_la_pandemia_de_gripe_de_1918-1919 |llengua= castellà|consulta= 31 gener 2019|}}</ref> |
||
Aquesta pandèmia va representar un punt d'inflexió en el maneig de les malalties de propagació mundial, donant una major rellevància a l'[[Medicina de família|assistència primària]] fomentada i controlada pels [[Estat (política)|estat]]s,<ref>{{ref-publicació|cognom= Short KR, Kedzierska K, van de Sandt CE |títol= Back to the Future: Lessons Learned From the 1918 Influenza Pandemic |publicació= Front Cell Infect Microbiol |pàgines=pp: 343|volum= 2018 Oct 8; 8 |doi= 10.3389/fcimb.2018.00343 |pmid= 30349811 |pmc= 6187080 |url= https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/fcimb.2018.00343/full |llengua= anglès|consulta= 31 gener 2019|}}</ref> i fou l'origen dels actuals sistemes de vigilància i resposta de/a les infeccions gripals.<ref>{{ref-publicació|cognom= WHO |títol= Global Influenza Surveillance and Response System (GISRS) |publicació= Department of Pandemic and Epidemic Diseases |pàgines=pàgs: 2|volum= 2015; v 1.0 |url= https://www.who.int/csr/disease/OP_GISRS_FINAL.pdf |llengua= anglès|consulta= 31 gener 2019|}}</ref> |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 02:40, 31 gen 2019
| |||
| Nom en la llengua original | (fr) La Grippe Espagnole (es) La Pesadilla  | ||
|---|---|---|---|
| Tipus | pandèmia de grip de H1N1 pandèmia malaltia infecciosa zoonosi brot epidèmic | ||
| Interval de temps | gener 1918 - desembre 1920 | ||
| Estat | Estats Units d'Amèrica i França | ||
| Punt de sortida | Fort Riley (Kansas) comtat de Haskell (Kansas) Camp Funston (Kansas) (en)  Étaples (França) | ||
| Causa | H1N1 | ||
| Nombre de casos | 500.000.000 | ||
| Morts | ± 50.000.000 | ||
| Cronologia | |||
| Primera Guerra Mundial | |||
| Format per | |||
La grip espanyola (també coneguda com la "gran pandèmia de grip" o l'"epidèmia de grip de 1918") va ser una pandèmia de grip (malaltia infecciosa viral) particularment severa, que va causar la mort d'entre 50 i 100 milions de persones a tot el món durant els anys 1918 i 1919.[1][2] Mentre que la pandèmia de pesta negra que va tenir lloc en el segle XIV va matar més de 25 milions de persones en 5 anys, la grip de 1918-1919 va matar la mateixa o major quantitat d'individus en poc més d'11 mesos.[3]
Fou causada per una soca d'Influenzavirus A, subtipus H1N1, inusualment virulenta.[4] Es creu que el virus es va originar com a conseqüència de diversos fenòmens de recombinació entre virus humans, porcins i aviars ocorreguts durant els anys previs a la pandèmia.[5]
Origen del nom de la pandèmia
Aquest fenomen es va conèixer arreu del món com grip espanyola o la dama espanyola. El nom va sorgir dels governs bel·ligerants que tenien por d'informar sobre la mort de treballadors, imposaven la censura sobre la premsa. Les forces aliades i l'eix central havien patit grans pèrdues a causa de la grip, però las parts en guerra restringien la informació per tal que l'enemic no se n'aprofités.
Espanya, com no estava en guerra, va permetre que les publicacions informessin sobre la grip, especialment severa. Alguns autors apunten que a final de primavera de 1918, l'agència Fabra va enviar un teletip a Reuters informant que "una estranya forma de malaltia de característiques epidèmiques havia aparegut a Madrid. L'epidèmia és de caràcter benigne. No s'han registrar defuncions". Des d'aquest moment, es va anomenar grip espanyola. Noranta cinc anys després, encara que els viròlegs, epidemiòlegs i historiadors afirmen que no es va originar a Espanya, continua coneixent-se com a grip espanyola.[6]
Origen de la pandèmia
L'origen de la pandèmia és desconegut. Els investigadors han suggerit la Xina, d'on molts treballadors emigraven aleshores cap a Europa i els Estats Units d'Amèrica. La migració podria estar relacionada amb el fet que el primer cas que es va conèixer de mort per la pandèmia fou la d'un soldat estatunidenc destinat a Camp Funston (Kansas), el 8 de març del 1918.[7] En les mateixes dates es van observar brots a Detroit, a Carolina del Sud; i a la presó de Sant Quintín, a Califòrnia. Per aquest motiu, els investigadors accepten les dades com a proves d'un origen americà de la pandèmia.
A partir d'aleshores, el virus es va estendre entre els soldats americans i posteriorment a Europa durant la Primera Guerra Mundial. França va arribar entre l'abril i el maig de 1918. En el mateix període, va arribar a Espanya, Itàlia i Alemanya i al juny a la Gran Bretanya i després a Rússia. Va arribar al nord d'Àfrica al maig del 1918 i des d'allà fins a l'Índia, la Xina, Nova Zelanda i Filipines el juny de 1918. Hi va haver tres onades, de març al juliol de 1918, del setembre al desembre de 1918 i del febrer a l'abril de 1919, essent la segona la més virulenta. Es calcula que a Barcelona hi va haver un 150.000 afectats.[8]
Símptomes
Els símptomes més habituals de la grip espanyola són augment ràpid de la febre, tremolors, mal de cap, dolors musculars a l'esquena i les cames i tos seca. Així es va presentar en la majoria dels casos descrits i els pacients es recuperaven al cap d'uns dies de repòs al llit. Però alguns malalts que mostraven signes d'infecció morien en 24 hores. Fins i tot, hi ha dades de gent que queia literalment morta i altres que morien després de dos o tres dies. La infecció vírica produïa un embassament generalitzat dels pulmons (edema pulmonar) i greus hemorràgies intraalveolars, encara que la causa última de la majoria de les morts va ser una pneumònia bacteriana secundària.[9]
Molts dels qui van morir presentaven coloració blava als llavis, orelles, cara i dits de les mans i els peus, un símptoma anomenat cianosi i que està provocat per la falta d'oxigen.
Les autòpsies revelaven danys als pulmons i al cor, així com al fetge, els ronyons i la vesícula. Una de les característiques més inusuals de la pandèmia va ser l'edat dels qui morien. La majoria tenien entre 20 i 40 anys, mentre que en altres pandèmies, les persones més afectades eren els infants i la gent gran. És possible que la gent gran de l'època presentés alguna immunitat adquirida a partir d'alguna infecció prèvia per un virus de la grip similar, però de menor virulència.[10]
Influència de la pandèmia de 1918 en la Medicina
L'any 1918 els científics encara no havien descobert els virus i, per tant, no existien proves de laboratori per detectar o caracteritzar el patogen causant de la pandèmia. Els mètodes per prevenir i tractar la malaltia eren molt limitats. No havien vacunes víriques, ni medicaments antivirals, ni antibiòtics per tractar les infeccions bacterianes secundàries. Les mesures per evitar la propagació de la malaltia estaven circumscrites a intervencions no farmacològiques, como la promoció de la higiene personal, l'aïllament dels infectats, la quarantena, l'ús públic de màscares quirúrgiques (només a algunes ciutats) i el tancament de llocs públics (especialment escoles i teatres).
Des de quasi el començament de la pandèmia els metges de l'època varen fer un gran esforç per registrar el nombre de persones afectades i de defuncions. Malgrat les deficiències d'aquests estudis epidemiològics inicials, fonamentalment de caràcter numèric i descriptiu, la interpretació analítica posterior fou essencial pel desenvolupament de la medicina preventiva.[11]
Aquesta pandèmia va representar un punt d'inflexió en el maneig de les malalties de propagació mundial, donant una major rellevància a l'assistència primària fomentada i controlada pels estats,[12] i fou l'origen dels actuals sistemes de vigilància i resposta de/a les infeccions gripals.[13]
Referències
- ↑ Kohn, George C. Encyclopedia of plague and pestilence. From ancient times to the present (en anglès). Third Ed. New York: Infobase Publishing, 2007, p. 529. ISBN 9781438129235.
- ↑ Byrne, Joseph P. (Ed). Encyclopedia of pestilence, pandemics and plagues (en anglès). Westport, Connecticut: Greenwood Publishing Group, 2008, p. 917. ISBN 978–0–313–34101–4.
- ↑ Echeverri Dávila, Beatriz. La gripe española. La pandemia de 1918-1919 (en castellà). 1ª Ed. (Monografías, volumen 132). Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, 1993, p. 194. ISBN 9788474761870.
- ↑ Tsoucalas, G; Kousoulis, A; Sgantzos, M «The 1918 Spanish Flu Pandemic, the Origins of the H1N1-virus Strain, a Glance in History» (en anglès). European Journal of Clinical and Biomedical Sciences, 2016; 2 (4), pp: 23-28. DOI: 10.11648/j.ejcbs.20160204.11. ISSN: 2575-4998 [Consulta: 28 gener 2019].
- ↑ Pumarola, T; Antón, A «La Pandemia de gripe de 1918. Una incógnita 100 años después» (en castellà). Rev Enf Emerg, 2018; 17 (2), pp: 63-66. ISSN: 2013-844X [Consulta: 28 gener 2019].
- ↑ Cartwright, Frederick F.; Biddiss, Michael. Grandes pestes de la història (en castellà). Buenos Aires: El Ateneo/ILHSA S.A, 2005; Abr, p. 264. ISBN 9789500258951.
- ↑ «The so-called "Spanish" flu', by JACKIE ROSENHEK |» (en anglès). Doctor's Review, Novembre 2005.
- ↑ «Pandèmia de grip de 1918». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Morens DM, Taubenberger JK, Fauci AS «Predominant Role of Bacterial Pneumonia as a Cause of Death in Pandemic Influenza: Implications for Pandemic Influenza Preparedness» (en anglès). J Infect Dis, 2008 Oct 1; 198 (7), pp: 962–970. DOI: 10.1086/591708. PMC: 2599911. PMID: 18710327 [Consulta: 27 gener 2019].
- ↑ García-Robles, Inmaculada; Ruigrok, Rob W. «Història de la pandèmia de la grip espanyola del 1918.». A: Virus, els monstres invisibles. Mètode; 45, pp: 73-83. Universitat de València, 16-05-2005. [Consulta: 5 gener 2018].
- ↑ González-García, A «Avances y tendencias actuales en el estudio de la pandemia de gripe de 1918-1919» (en castellà). Vínculos de Historia, 2013; 2, pp: 309-330. DOI: 10.18239. ISSN: 2254-6901 [Consulta: 31 gener 2019].
- ↑ Short KR, Kedzierska K, van de Sandt CE «Back to the Future: Lessons Learned From the 1918 Influenza Pandemic» (en anglès). Front Cell Infect Microbiol, 2018 Oct 8; 8, pp: 343. DOI: 10.3389/fcimb.2018.00343. PMC: 6187080. PMID: 30349811 [Consulta: 31 gener 2019].
- ↑ WHO «Global Influenza Surveillance and Response System (GISRS)» (en anglès). Department of Pandemic and Epidemic Diseases, 2015; v 1.0, pàgs: 2 [Consulta: 31 gener 2019].
Bibliografia
- Taubenberger, Jeffery K.; Morens, David M. 1918 Influenza: the Mother of All Pandèmics (en anglès). Emerg Infect Dis, 2006 Gen; 12 (1), pp: 15–22. DOI 10.3201/eid1201.050979 [Consulta: 24 gener 2019].
- Trilla, Antoni; Trilla, Guillem; Daer, Carolyn. The 1918 “Spanish Flu” in Spain (en anglès). Clinical Infectious Diseases, 2008 Set 1; 47 (1), pp: 668–673. DOI 10.1086/590567 [Consulta: 30 gener 2019].
Enllaços externs
- The 1918 Spanish Flu Pandemic Influenza Resources, Unicef.org (en anglès)
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pandèmia de grip de 1918 |