Llac alcalí: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
Edició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Pàgina nova, amb el contingut: «Un '''llac alcalí''' és un llac a la zona fortament alcalina de la neutralitat, típicament amb un valor de pH entre 9 i 12. Es caract...».
 
mCap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{inacabat|Darth vader 92}}
Un '''llac alcalí''' és un llac a la zona fortament [[Base química|alcalina]] de la neutralitat, típicament amb un valor de [[pH]] entre 9 i 12. Es caracteritzen per altes concentracions de [[Sal (química)|sals de carbonat]], típicament [[Carbonat de sodi|carbonat de sodi]] (i complexos salins relacionats), donant lloc a la seva [[alcalinitat]]. A més, molts llacs alcalins també contenen altes concentracions de [[Clorur de sodi|clorur de sodi]] i altres sals dissoltes, el que també els converteix en llacs salins o [[Hipersalina|hipersalins]].
Un '''llac alcalí''' és un llac a la zona fortament [[Base química|alcalina]] de la neutralitat, típicament amb un valor de [[pH]] entre 9 i 12. Es caracteritzen per altes concentracions de [[Sal (química)|sals de carbonat]], típicament [[Carbonat de sodi|carbonat de sodi]] (i complexos salins relacionats), donant lloc a la seva [[alcalinitat]].<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Pinti|nom=Daniele L.|títol=Soda Lakes|url=https://doi.org/10.1007/978-3-642-27833-4_1455-6|llengua=en|data=2014|editorial=Springer Berlin Heidelberg|lloc=Berlin, Heidelberg|pàgines=1–2|isbn=9783642278334|doi=10.1007/978-3-642-27833-4_1455-6}}</ref> A més, molts llacs alcalins també contenen altes concentracions de [[Clorur de sodi|clorur de sodi]] i altres sals dissoltes, el que també els converteix en llacs salins o [[Hipersalina|hipersalins]].<ref name=":1">{{Ref-web|url=http://www.eolss.net/ebooks/sample%20chapters/c03/e6-73-05-01.pdf|títol=ALKALINE ENVIRONMENTS AND BIODIVERSITY|consulta=|llengua=anglès|editor=Universitat de Leicester|data=}}</ref>


L'alt pH i la [[salinitat]] sovint coincideixen, a causa de com es desenvolupen els llacs alcalins. Els llacs alcalins hipersalins i altament alcalins resultants es consideren alguns dels entorns aquàtics més extrems de la [[Terra]]. Malgrat ser llocs aparentment inhòspits, els llacs alcalins sovint són [[Ecosistema|ecosistemes]] altament productius, en comparació amb altres reserves d'aigua dolça de pH neutre. La producció primària bruta ([[fotosíntesi]]) és superior a 10 gCm<sup>-2</sup>dia<sup>-1</sup> (grams de [[carboni]] per metre quadrat per dia), més de 16 vegades la mitjana mundial per llacs i rierols (0,6 gCm<sup>-2</sup>dia<sup>-1</sup>). Això els converteix en els ambients aquàtics més productius de la Terra. Una raó important per a l'alta productivitat és la disponibilitat virtualment il·limitada de diòxid de carboni dissolt. Els llacs alcalins ocorren naturalment en tot el món, típicament en àrees [[Aridesa|àrides]] i [[Semidesert|semiàrides]] i en connexió amb esquerdes tectòniques com ara a la [[Gran Vall del Rift|Vall del Rift d'Àfrica Oriental]]. El pH de la majoria dels llacs d'aigua dolça és al costat alcalí de la neutralitat i molts exhibeixen una química de l'aigua similar a la dels llacs alcalins, tot i que menys extremes.
L'alt pH i la [[salinitat]] sovint coincideixen, a causa de com es desenvolupen els llacs alcalins. Els llacs alcalins hipersalins i altament alcalins resultants es consideren alguns dels entorns aquàtics més extrems de la [[Terra]]. Malgrat ser llocs aparentment inhòspits, els llacs alcalins sovint són [[Ecosistema|ecosistemes]] altament productius, en comparació amb altres reserves d'aigua dolça de pH neutre. La producció primària bruta ([[fotosíntesi]]) és superior a 10 gCm<sup>-2</sup>dia<sup>-1</sup> (grams de [[carboni]] per metre quadrat per dia), més de 16 vegades la mitjana mundial per llacs i rierols (0,6 gCm<sup>-2</sup>dia<sup>-1</sup>). Això els converteix en els ambients aquàtics més productius de la Terra.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Melack|nom=John M.|cognom2=Kilham|nom2=Peter|article=Photosynthetic rates of phytoplankton in East African alkaline, saline lakes1: Photosynthesis in East African lakes|publicació=Limnology and Oceanography|llengua=en|url=http://doi.wiley.com/10.4319/lo.1974.19.5.0743|volum=19|exemplar=5|data=1974-9|pàgines=743–755|doi=10.4319/lo.1974.19.5.0743}}</ref> Una raó important per a l'alta productivitat és la disponibilitat virtualment il·limitada de diòxid de carboni dissolt. Els llacs alcalins ocorren naturalment en tot el món, típicament en àrees [[Aridesa|àrides]] i [[Semidesert|semiàrides]] i en connexió amb esquerdes tectòniques com ara a la [[Gran Vall del Rift|Vall del Rift d'Àfrica Oriental]]. El pH de la majoria dels llacs d'aigua dolça és al costat alcalí de la neutralitat i molts exhibeixen una química de l'aigua similar a la dels llacs alcalins, tot i que menys extremes.


== Geologia, geoquímica i gènesi ==
== Geologia, geoquímica i gènesi ==
Per a que un llac es torni alcalí, es requereix una combinació especial de condicions [[Geografia|geogràfiques]], [[Geologia|geològiques]] i [[Clima|climàtiques]]. En primer lloc, es necessita una [[topografia]] adequada, que limiti la sortida d'aigua del llac, el que es coneix com a [[Endorreisme|conca endorreica]]. Els [[Rift|cràters o depressions]] formats per ruptura tectònica sovint proporcionen tals depressions topològiques. L'alta alcalinitat i la salinitat sorgeixen a través de l'[[evaporació]] de l'aigua del llac. Això requereix condicions climàtiques adequades perquè el flux d'entrada pugui equilibrar el flux de sortida a través de l'evaporació.
Per a que un llac es torni alcalí, es requereix una combinació especial de condicions [[Geografia|geogràfiques]], [[Geologia|geològiques]] i [[Clima|climàtiques]]. En primer lloc, es necessita una [[topografia]] adequada, que limiti la sortida d'aigua del llac, el que es coneix com a [[Endorreisme|conca endorreica]]. Els [[Rift|cràters o depressions]] formats per ruptura tectònica sovint proporcionen tals depressions topològiques. L'alta alcalinitat i la salinitat sorgeixen a través de l'[[evaporació]] de l'aigua del llac. Això requereix condicions climàtiques adequades perquè el flux d'entrada pugui equilibrar el flux de sortida a través de l'evaporació.


La velocitat a la qual es dissolen les sals de carbonat en l'aigua del llac també depèn de la geologia circumdant que fins i tot, en alguns casos, pot conduir a una alcalinitat relativament alta fins i tot en llacs amb un flux de sortida significatiu. Una altra condició geològica crítica per a la formació d'un llac de soda és la relativa absència de magnesi o calci soluble. Amb presència de magnesi (Mg<sup>2+</sup>) o calci (Ca<sup>2+</sup>) els ions carbonat s'eliminaran mitjançant la precipitació de minerals com ara la calcita, la magnesita o la dolomita, tot neutralitzant el pH de l'aigua del llac. Quan això ocorre, es genera un llac de sal neutre o lleugerament bàsic. Un bon exemple és la Mar Morta, que és molt rica en Mg<sup>2+</sup>.
La velocitat a la qual es dissolen les sals de carbonat en l'aigua del llac també depèn de la geologia circumdant que fins i tot, en alguns casos, pot conduir a una alcalinitat relativament alta fins i tot en llacs amb un flux de sortida significatiu. Una altra condició geològica crítica per a la formació d'un llac de soda és la relativa absència de [[magnesi]]<ref>{{Ref-publicació|cognom=Jones|nom=B. E.|cognom2=Grant|nom2=W. D.|cognom3=Duckworth|nom3=A. W.|cognom4=Owenson|nom4=G. G.|article=Microbial diversity of soda lakes|publicació=Extremophiles: Life Under Extreme Conditions|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9783165|volum=2|exemplar=3|data=1998-8|pàgines=191–200|issn=1431-0651|pmid=9783165}}</ref> o [[calci]] soluble.<ref name=":0" /> Amb presència de magnesi (Mg<sup>2+</sup>) o calci (Ca<sup>2+</sup>) els ions [[carbonat]] s'eliminaran mitjançant la precipitació de minerals com ara la [[calcita]], la [[magnesita]] o la [[dolomita]], tot neutralitzant el pH de l'aigua del llac. Quan això ocorre, es genera un llac de sal neutre o lleugerament bàsic. Un bon exemple és la [[Mar Morta]], que és molt rica en Mg<sup>2+</sup>.


En alguns llacs alcalins, l'entrada de Ca<sup>2+</sup> a través de filtracions subterrànies, pot conduir a precipitacions localitzades tal i com passa al llac Mono de Califòrnia i al llac Van de Turquia. Molts llacs alcalins estan fortament estratificats, amb una capa superior ben oxigenada (epilimni) i una capa inferior anòxica (hipolimni), sense oxigen i amb altes concentracions de sulfur. L'estratificació pot ser permanent, o amb mescles estacionals. La profunditat de la interfície òxica/anòxica que separa les dues capes varia des d'uns pocs centímetres fins a prop dels sediments del fons, segons les condicions locals. En qualsevol cas, representa una barrera important, tant físicament bioquímicament.
En alguns llacs alcalins, l'entrada de Ca<sup>2+</sup> a través de filtracions subterrànies, pot conduir a precipitacions localitzades tal i com passa al [[Llac Mono|llac Mono]] de [[Califòrnia]]<ref>{{Ref-publicació|cognom=Humayoun|nom=Shaheen B.|cognom2=Bano|nom2=Nasreen|cognom3=Hollibaugh|nom3=James T.|article=Depth Distribution of Microbial Diversity in Mono Lake, a Meromictic Soda Lake in California|publicació=Applied and Environmental Microbiology|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC143613/|volum=69|exemplar=2|data=2003-2|pàgines=1030–1042|doi=10.1128/AEM.69.2.1030-1042.2003|issn=0099-2240|pmid=12571026}}</ref> i al [[Llac Van|llac Van]] de [[Turquia]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Reimer|nom=Andreas|cognom2=Landmann|nom2=Günter|cognom3=Kempe|nom3=Stephan|article=Lake Van, Eastern Anatolia, Hydrochemistry and History|publicació=Aquatic Geochemistry|llengua=en|url=https://doi.org/10.1007/s10498-008-9049-9|volum=15|exemplar=1|data=2009-02-01|pàgines=195–222|doi=10.1007/s10498-008-9049-9|issn=1573-1421}}</ref> Molts llacs alcalins estan fortament estratificats, amb una capa superior ben oxigenada ([[epilimni]]) i una capa inferior anòxica ([[hipolimni]]), sense [[oxigen]] i amb altes concentracions de [[sulfur]]. L'estratificació pot ser permanent, o amb mescles estacionals. La profunditat de la interfície òxica/anòxica que separa les dues capes varia des d'uns pocs centímetres fins a prop dels sediments del fons, segons les condicions locals. En qualsevol cas, representa una barrera important, tant físicament com bioquímicament.


== Biodiversitat ==
== Biodiversitat ==
En els llacs alcalins hi habita una gran diversitat de vida microbiana, sovint en grans concentracions. Això els converteix en ecosistemes inusualment productius i condueix a "floracions d'algues" permanents o estacionals amb coloració visible en molts llacs. El color varia entre els llacs en particular, depenent de les seves formes de vida predominants i pot variar de verd a taronja o vermell. En comparació amb els ecosistemes d'aigua dolça, la vida als llacs alcalins sovint està completament dominada per procariotes, és a dir, bacteris i arqueges, particularment en aquells amb condicions més extremes (major alcalinitat i salinitat, o menor contingut de oxigen). No obstant això, també s'ha trobat una gran diversitat d'algues eucariotes, protists i fongs en molts llacs alcalins. En molts llacs alcalins menys extrems també s'hi troben animals multicel·lulars com ara crustacis (especialment la [[Gambeta de salmorra|gambeta de salmorra]] i el [[Copèpodes|copèpode]] (''Paradiaptomus africanus)'') o peixos (per exemple l'''[[Alcolapia]]''), adaptats a les condicions extremes d'aquests ambients alcalins i sovint salins. Particularment a la vall del Rift de l'est d'Àfrica, els microorganismes en els llacs alcalins també constitueixen la principal font d'aliment per a les grans bandades de flamencs menuts (''[[Flamenc menut|Phoeniconaias minor]]''). Els cianobacteris del gènere ''Arthrospira'' (abans ''Spirulina'') són una font d'aliment particularment preferida per a aquestes aus, per la seva gran grandària cel·lular i el seu alt valor nutricional.
En els llacs alcalins hi habita una gran diversitat de vida [[Microorganisme|microbiana]], sovint en grans concentracions. Això els converteix en ecosistemes inusualment productius i condueix a "floracions d'algues" permanents o estacionals amb coloració visible en molts llacs. El color varia entre els llacs en particular, depenent de les seves formes de vida predominants i pot variar de verd a taronja o vermell.<ref name=":1" /> En comparació amb els ecosistemes d'aigua dolça, la vida als llacs alcalins sovint està completament dominada per [[procariotes]], és a dir, [[Eubacteris|bacteris]] i [[Arqueobacteris|arqueges]], particularment en aquells amb condicions més extremes (major alcalinitat i salinitat, o menor contingut de oxigen). No obstant això, també s'ha trobat una gran diversitat d'algues [[eucariotes]], [[protists]] i [[fongs]] en molts llacs alcalins.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Lanzén|nom=Anders|cognom2=Simachew|nom2=Addis|cognom3=Gessesse|nom3=Amare|cognom4=Chmolowska|nom4=Dominika|cognom5=Jonassen|nom5=Inge|article=Surprising Prokaryotic and Eukaryotic Diversity, Community Structure and Biogeography of Ethiopian Soda Lakes|publicació=PLoS ONE|llengua=en|url=https://dx.plos.org/10.1371/journal.pone.0072577|volum=8|exemplar=8|data=2013-08-30|pàgines=e72577|doi=10.1371/journal.pone.0072577|issn=1932-6203|pmc=PMC3758324|pmid=24023625}}</ref> En molts llacs alcalins menys extrems també s'hi troben animals multicel·lulars com ara [[crustacis]] (especialment la [[Gambeta de salmorra|gambeta de salmorra]] i el [[Copèpodes|copèpode]] (''Paradiaptomus africanus)'')<ref>{{Ref-llibre|cognom=Melack|nom=John M.|títol=Saline Lakes: Proceedings of the Third International Symposium on Inland Saline Lakes, held at Nairobi, Kenya, August 1985|url=https://books.google.es/books?id=asHtCAAAQBAJ&pg=PA1&lpg=PA1&dq=Paradiaptomus+africanus+soda+lake&source=bl&ots=YQxGp-aQMd&sig=ACfU3U1ifWv9mcXKgJP38wwOQQaEU05FHA&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjRnPWVnLfgAhVj5OAKHfQADEwQ6AEwCHoECAkQAQ#v=onepage&q=Paradiaptomus%20africanus%20soda%20lake&f=false|llengua=en|data=2012-12-06|editorial=Springer Science & Business Media|isbn=9789400930957}}</ref> o [[peixos]] (per exemple l'''[[Alcolapia]]''), adaptats a les condicions extremes d'aquests ambients alcalins i sovint salins. Particularment a la [[Gran Vall del Rift|vall del Rift de l'est d'Àfrica]], els microorganismes en els llacs alcalins també constitueixen la principal font d'aliment per a les grans bandades de flamencs menuts (''[[Flamenc menut|Phoeniconaias minor]]''). Els cianobacteris del gènere ''[[Arthrospira]]'' (abans ''[[Spirulina]]'') són una font d'aliment particularment preferida per a aquestes aus, per la seva gran grandària cel·lular i el seu alt valor nutricional.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Tian Xiuying(Inner Mongolia Agricultural University|nom=Huhhot (China)|cognom2=Xiaohong|nom2=Guo|cognom3=Lingyan|nom3=Gao|article=Growth of spirulina platensis from alkaline lakes in sandy area of erdos in respondence to pH values|publicació=Neimenggu Nongye Daxue Xuebao (China)|llengua=Chinese|url=http://agris.fao.org/agris-search/search.do?recordID=CN2003080614|data=2002|issn=1009-3575}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==
{{referències}}
<br />

Revisió del 00:18, 13 feb 2019

Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari Darth vader 92 hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.

Un llac alcalí és un llac a la zona fortament alcalina de la neutralitat, típicament amb un valor de pH entre 9 i 12. Es caracteritzen per altes concentracions de sals de carbonat, típicament carbonat de sodi (i complexos salins relacionats), donant lloc a la seva alcalinitat.[1] A més, molts llacs alcalins també contenen altes concentracions de clorur de sodi i altres sals dissoltes, el que també els converteix en llacs salins o hipersalins.[2]

L'alt pH i la salinitat sovint coincideixen, a causa de com es desenvolupen els llacs alcalins. Els llacs alcalins hipersalins i altament alcalins resultants es consideren alguns dels entorns aquàtics més extrems de la Terra. Malgrat ser llocs aparentment inhòspits, els llacs alcalins sovint són ecosistemes altament productius, en comparació amb altres reserves d'aigua dolça de pH neutre. La producció primària bruta (fotosíntesi) és superior a 10 gCm-2dia-1 (grams de carboni per metre quadrat per dia), més de 16 vegades la mitjana mundial per llacs i rierols (0,6 gCm-2dia-1). Això els converteix en els ambients aquàtics més productius de la Terra.[3] Una raó important per a l'alta productivitat és la disponibilitat virtualment il·limitada de diòxid de carboni dissolt. Els llacs alcalins ocorren naturalment en tot el món, típicament en àrees àrides i semiàrides i en connexió amb esquerdes tectòniques com ara a la Vall del Rift d'Àfrica Oriental. El pH de la majoria dels llacs d'aigua dolça és al costat alcalí de la neutralitat i molts exhibeixen una química de l'aigua similar a la dels llacs alcalins, tot i que menys extremes.

Geologia, geoquímica i gènesi

Per a que un llac es torni alcalí, es requereix una combinació especial de condicions geogràfiques, geològiques i climàtiques. En primer lloc, es necessita una topografia adequada, que limiti la sortida d'aigua del llac, el que es coneix com a conca endorreica. Els cràters o depressions formats per ruptura tectònica sovint proporcionen tals depressions topològiques. L'alta alcalinitat i la salinitat sorgeixen a través de l'evaporació de l'aigua del llac. Això requereix condicions climàtiques adequades perquè el flux d'entrada pugui equilibrar el flux de sortida a través de l'evaporació.

La velocitat a la qual es dissolen les sals de carbonat en l'aigua del llac també depèn de la geologia circumdant que fins i tot, en alguns casos, pot conduir a una alcalinitat relativament alta fins i tot en llacs amb un flux de sortida significatiu. Una altra condició geològica crítica per a la formació d'un llac de soda és la relativa absència de magnesi[4] o calci soluble.[1] Amb presència de magnesi (Mg2+) o calci (Ca2+) els ions carbonat s'eliminaran mitjançant la precipitació de minerals com ara la calcita, la magnesita o la dolomita, tot neutralitzant el pH de l'aigua del llac. Quan això ocorre, es genera un llac de sal neutre o lleugerament bàsic. Un bon exemple és la Mar Morta, que és molt rica en Mg2+.

En alguns llacs alcalins, l'entrada de Ca2+ a través de filtracions subterrànies, pot conduir a precipitacions localitzades tal i com passa al llac Mono de Califòrnia[5] i al llac Van de Turquia.[6] Molts llacs alcalins estan fortament estratificats, amb una capa superior ben oxigenada (epilimni) i una capa inferior anòxica (hipolimni), sense oxigen i amb altes concentracions de sulfur. L'estratificació pot ser permanent, o amb mescles estacionals. La profunditat de la interfície òxica/anòxica que separa les dues capes varia des d'uns pocs centímetres fins a prop dels sediments del fons, segons les condicions locals. En qualsevol cas, representa una barrera important, tant físicament com bioquímicament.

Biodiversitat

En els llacs alcalins hi habita una gran diversitat de vida microbiana, sovint en grans concentracions. Això els converteix en ecosistemes inusualment productius i condueix a "floracions d'algues" permanents o estacionals amb coloració visible en molts llacs. El color varia entre els llacs en particular, depenent de les seves formes de vida predominants i pot variar de verd a taronja o vermell.[2] En comparació amb els ecosistemes d'aigua dolça, la vida als llacs alcalins sovint està completament dominada per procariotes, és a dir, bacteris i arqueges, particularment en aquells amb condicions més extremes (major alcalinitat i salinitat, o menor contingut de oxigen). No obstant això, també s'ha trobat una gran diversitat d'algues eucariotes, protists i fongs en molts llacs alcalins.[7] En molts llacs alcalins menys extrems també s'hi troben animals multicel·lulars com ara crustacis (especialment la gambeta de salmorra i el copèpode (Paradiaptomus africanus))[8] o peixos (per exemple l'Alcolapia), adaptats a les condicions extremes d'aquests ambients alcalins i sovint salins. Particularment a la vall del Rift de l'est d'Àfrica, els microorganismes en els llacs alcalins també constitueixen la principal font d'aliment per a les grans bandades de flamencs menuts (Phoeniconaias minor). Els cianobacteris del gènere Arthrospira (abans Spirulina) són una font d'aliment particularment preferida per a aquestes aus, per la seva gran grandària cel·lular i el seu alt valor nutricional.[9]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Pinti, Daniele L. Soda Lakes (en anglès). Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2014, p. 1–2. DOI 10.1007/978-3-642-27833-4_1455-6. ISBN 9783642278334. 
  2. ↑ 2,0 2,1 «ALKALINE ENVIRONMENTS AND BIODIVERSITY» (en anglès). Universitat de Leicester.
  3. ↑ Melack, John M.; Kilham, Peter «Photosynthetic rates of phytoplankton in East African alkaline, saline lakes1: Photosynthesis in East African lakes» (en anglès). Limnology and Oceanography, 19, 5, 1974-9, pàg. 743–755. DOI: 10.4319/lo.1974.19.5.0743.
  4. ↑ Jones, B. E.; Grant, W. D.; Duckworth, A. W.; Owenson, G. G. «Microbial diversity of soda lakes». Extremophiles: Life Under Extreme Conditions, 2, 3, 1998-8, pàg. 191–200. ISSN: 1431-0651. PMID: 9783165.
  5. ↑ Humayoun, Shaheen B.; Bano, Nasreen; Hollibaugh, James T. «Depth Distribution of Microbial Diversity in Mono Lake, a Meromictic Soda Lake in California». Applied and Environmental Microbiology, 69, 2, 2003-2, pàg. 1030–1042. DOI: 10.1128/AEM.69.2.1030-1042.2003. ISSN: 0099-2240. PMID: 12571026.
  6. ↑ Reimer, Andreas; Landmann, Günter; Kempe, Stephan «Lake Van, Eastern Anatolia, Hydrochemistry and History» (en anglès). Aquatic Geochemistry, 15, 1, 01-02-2009, pàg. 195–222. DOI: 10.1007/s10498-008-9049-9. ISSN: 1573-1421.
  7. ↑ Lanzén, Anders; Simachew, Addis; Gessesse, Amare; Chmolowska, Dominika; Jonassen, Inge «Surprising Prokaryotic and Eukaryotic Diversity, Community Structure and Biogeography of Ethiopian Soda Lakes» (en anglès). PLoS ONE, 8, 8, 30-08-2013, pàg. e72577. DOI: 10.1371/journal.pone.0072577. ISSN: 1932-6203. PMC: PMC3758324. PMID: 24023625.
  8. ↑ Melack, John M. Saline Lakes: Proceedings of the Third International Symposium on Inland Saline Lakes, held at Nairobi, Kenya, August 1985 (en anglès). Springer Science & Business Media, 2012-12-06. ISBN 9789400930957. 
  9. ↑ Tian Xiuying(Inner Mongolia Agricultural University, Huhhot (China); Xiaohong, Guo; Lingyan, Gao «Growth of spirulina platensis from alkaline lakes in sandy area of erdos in respondence to pH values» (en chinese). Neimenggu Nongye Daxue Xuebao (China), 2002. ISSN: 1009-3575.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llac_alcalí&oldid=20773096»