Binària simbiòtica: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Creada per traducció de la pàgina «Symbiotic binary»
 
Cap resum de modificació
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 1: Línia 1:
Una binàri simbiòtica és un tipus de [[Sistema d'estrelles|sistema estel·lar]] [[Estrella binària|binari]], sovint anomenat simplement estrella simbiòtica. Solen contenir una nana blanca amb un gegant vermell acompanyant. L'estrella gegant i freda perd material a causa del desbordament del [[lòbul de Roche]] o pel seu vent estel·lar, que flueix cap a l'estrella compacta i calenta, generalment a través d'un [[disc d'acreció]].
Una '''binària simbiòtica''' és un tipus de [[Sistema d'estrelles|sistema estel·lar]] [[Estrella binària|binari]], sovint anomenat simplement estrella simbiòtica. Solen contenir una nana blanca amb un gegant vermell acompanyant. L'estrella gegant i freda perd material a causa del desbordament del [[lòbul de Roche]] o pel seu vent estel·lar, que flueix cap a l'estrella compacta i calenta, generalment a través d'un [[disc d'acreció]].


Els binaris simbiòtics són d’interès particular per als astrònoms, ja que es poden utilitzar per conèixer l’evolució estel·lar. També són vitals en l'estudi del vent estel·lar, les nebuloses ionitzades i l'[[acreció]] a causa de la dinàmica interestel·lar única present al sistema.
Els binaris simbiòtics són d’interès particular per als astrònoms, ja que es poden utilitzar per conèixer l’evolució estel·lar. També són vitals en l'estudi del vent estel·lar, les nebuloses ionitzades i l'[[acreció]] a causa de la dinàmica interestel·lar única present al sistema.


== Variabilitat ==
== Variabilitat ==
Molts binaris simbiòtics mostren canvis de lluentor i es classifiquen com a estrelles variables. L’estrella [[Z Andromedae]] es considera sovint el prototip de la classe binària simbiòtica d’estrelles. Més comunament, es considera com el prototip de només un subconjunt d'estrelles simbiòtiques amb variacions irregulars de fins a aproximadament 4 magnituds d'amplitud. Fins i tot les estrelles variables Z Andromedae es creu que són un grup poc homogeni. Les anomenades noves simbiòtiques són una classe estretament relacionada de binaris simbiòtics, més conegudes formalment com a noves tipus NC. Semblen similars a les noves clàssiques, però presenten explosions extremadament lentes que poden romandre prop de la brillantor màxima durant anys. <ref name="gcvs" />
Molts binaris simbiòtics mostren canvis de lluentor i es classifiquen com a estrelles variables. L’estrella [[Z Andromedae]] es considera sovint el prototip de la classe binària simbiòtica d’estrelles. Més comunament, es considera com el prototip de només un subconjunt d'estrelles simbiòtiques amb variacions irregulars de fins a aproximadament 4 magnituds d'amplitud. Fins i tot les estrelles variables Z Andromedae es creu que són un grup poc homogeni. Les anomenades noves simbiòtiques són una classe estretament relacionada de binaris simbiòtics, més conegudes formalment com a noves tipus NC. Semblen similars a les noves clàssiques, però presenten explosions extremadament lentes que poden romandre prop de la brillantor màxima durant anys. <ref name=gcvs>{{cite journal|bibcode=2009yCat....102025S|title=VizieR Online Data Catalog: General Catalogue of Variable Stars (Samus+ 2007-2013)|journal=VizieR On-line Data Catalog: B/GCVS. Originally Published in: 2009yCat....102025S|volume=1|display-authors=etal|last1=Samus|first1=N. N.|last2=Durlevich|first2=O. V.|year=2009}}</ref>



El comportament típic dels binaris simbiòtics es pot dividir en dues fases, en funció de la velocitat d’acreció al component compacte. Les dues fases tenen lluminositats molt diferents, però els sistemes sovint també són variables en cada fase.
El comportament típic dels binaris simbiòtics es pot dividir en dues fases, en funció de la velocitat d’acreció al component compacte. Les dues fases tenen lluminositats molt diferents, però els sistemes sovint també són variables en cada fase.
Línia 10: Línia 11:
; Fase de repós
; Fase de repós


Quan els processos d’acreció, pèrdua de massa i ionització es troben en equilibri entre les estrelles, es diu que el sistema està en pausa. En aquest moment, el sistema continuarà alliberant energia a un ritme aproximadament mitjà. <ref name="LCskopal" /> Això es pot observar a través de la [[distribució d'energia espectral]] (SED) de l'estrella que es mantindrà relativament constant.
Quan els processos d’acreció, pèrdua de massa i ionització es troben en equilibri entre les estrelles, es diu que el sistema està en pausa. En aquest moment, el sistema continuarà alliberant energia a un ritme aproximadament mitjà. <ref name=LCskopal>{{cite journal|last1=Skopal|first1=Augustin|title=How to understand the light curves of symbiotic stars|journal=Journal of the American Association of Variable Star Observers|date=8 May 2008|volume=36|issue=1|page=9|arxiv = 0805.1222 |bibcode = 2008JAVSO..36....9S }}</ref> Això es pot observar a través de la [[distribució d'energia espectral]] (SED) de l'estrella que es mantindrà relativament constant.


; Fase activa
; Fase activa
Línia 17: Línia 18:


== Nomenclatura ==
== Nomenclatura ==
El terme "estrella simbiòtica" es va utilitzar per primera vegada el 1958 en una publicació sobre "estrelles d'espectres compostos". <ref name="tomokazu" /> No obstant això, s’havia conegut prèviament la diferent categoria d’estrelles simbiòtiques. Van ser reconegudes per primera vegada com una classe d’estrelles amb qualitats espectroscòpiques úniques per [[Annie Jump Cannon|Annie Cannon]] a principis del segle XX. La seva naturalesa binària va quedar clara per l'existència simultània de les línies espectrals indicatives d'un gegant vermell i d'una nana blanca o estrella de neutrons. <ref name="asp" />
El terme "estrella simbiòtica" es va utilitzar per primera vegada el 1958 en una publicació sobre "estrelles d'espectres compostos". <ref name=tomokazu>{{cite book|author1=Tomokazu Kogure|author2=Kam-Ching Leung|title=The Astrophysics of Emission-Line Stars|url=https://books.google.com/books?id=qt5sueHmtR4C&pg=PR5|date=5 May 2010|publisher=Springer Science & Business Media|isbn=978-0-387-68995-1|pages=5–}}</ref> No obstant això, s’havia conegut prèviament la diferent categoria d’estrelles simbiòtiques. Van ser reconegudes per primera vegada com una classe d’estrelles amb qualitats espectroscòpiques úniques per [[Annie Jump Cannon|Annie Cannon]] a principis del segle XX. La seva naturalesa binària va quedar clara per l'existència simultània de les línies espectrals indicatives d'un gegant vermell i d'una nana blanca o estrella de neutrons. <ref name=asp>{{cite journal|last1=Mikołajewska|first1=Joanna|title=Orbital and stellar parameters of symbiotic stars|journal=ASP Conference Series|date=2002|volume=303 |page=9 |arxiv=astro-ph/0210489|bibcode=2003ASPC..303....9M}}</ref>


Les estrelles simbiòtiques són totes binàries i, per tant, el terme binari simbiòtic és sinònim. Molts són variables i el terme variable simbiòtica o estrella variable simbiòtica de vegades també s'utilitza de manera sinònima, però més comunament només s'utilitza per a les estrelles [[variables Z Andromedae]]. <ref name="skopal2005" />
Les estrelles simbiòtiques són totes binàries i, per tant, el terme binari simbiòtic és sinònim. Molts són variables i el terme variable simbiòtica o estrella variable simbiòtica de vegades també s'utilitza de manera sinònima, però més comunament només s'utilitza per a les estrelles [[variables Z Andromedae]]. <ref name=skopal2005>{{cite journal|bibcode=2005A&A...440..995S|arxiv=astro-ph/0507272|title=Disentangling the composite continuum of symbiotic binaries. I. S-type systems|journal=Astronomy and Astrophysics|volume=440|issue=3|pages=995–1031|last1=Skopal|first1=A|year=2005|doi=10.1051/0004-6361:20034262|s2cid=15292910}}</ref>


; Subtipus
; Subtipus


Els binaris simbiòtics es divideixen sovint en dos subtipus basats en la naturalesa del continu en els seus espectres. Els sistemes de tipus S tenen un continu estel·lar ja que el component gegant no està enfosquit. <ref name="skopal2005" /> Els sistemes tipus D estan envoltats per una nebulositat polsosa òpticament gruixuda i l’estrella no és visible directament. Els sistemes tipus D tendeixen a contenir una [[variable Mira]] o una altra estrella [[Estrella variable de període llarg|variable de període llarg]]. <ref name="Mikołajewska" />
Els binaris simbiòtics es divideixen sovint en dos subtipus basats en la naturalesa del continu en els seus espectres. Els sistemes de tipus S tenen un continu estel·lar ja que el component gegant no està enfosquit. <ref name="skopal2005" /> Els sistemes tipus D estan envoltats per una nebulositat polsosa òpticament gruixuda i l’estrella no és visible directament. Els sistemes tipus D tendeixen a contenir una [[variable Mira]] o una altra estrella [[Estrella variable de període llarg|variable de període llarg]]. <ref name=Mikołajewska>{{cite journal|bibcode=2007BaltA..16....1M|title=Symbiotic Stars: Continually Embarrassing Binaries|journal=Baltic Astronomy|volume=16|pages=1|last1=Mikołajewska|first1=J|year=2007}}</ref>


== Jets ==
== Jets ==
Algunes estrelles simbiòtiques tenen [[Jet (astronomia)|dolls]] que són un flux de material colimat. Normalment són bipolars i s’estenen des dels dos pols de la nana blanca. Els jets s’observen amb més freqüència en estrelles que actualment es troben en fase activa o en esclat. Un cop finalitzat l’esclat, el raig s’esvaeix i les emissions expulsades es dissipen. S'ha argumentat que els dolls presents en estrelles simbiòtiques podrien ajudar a comprendre els dolls en altres sistemes, com en els [[Galàxia activa|nuclis galàctics actius]]. <ref name="sokoloski" />
Algunes estrelles simbiòtiques tenen [[Jet (astronomia)|dolls]] que són un flux de material colimat. Normalment són bipolars i s’estenen des dels dos pols de la nana blanca. Els jets s’observen amb més freqüència en estrelles que actualment es troben en fase activa o en esclat. Un cop finalitzat l’esclat, el raig s’esvaeix i les emissions expulsades es dissipen. S'ha argumentat que els dolls presents en estrelles simbiòtiques podrien ajudar a comprendre els dolls en altres sistemes, com en els [[Galàxia activa|nuclis galàctics actius]]. <ref name=sokoloski>{{cite journal|last1=Sokoloski|first1=J. L.|title=Symbiotic Stars as Laboratories for the Study of Accretion and Jets: A Call for Optical Monitoring|journal= Journal of the American Association of Variable Star Observers|date=June 20, 2003|volume=31 |issue=2 |pages=89–102|bibcode=2003JAVSO..31...89S|arxiv = astro-ph/0403004 }}</ref>



.






== Referències ==
== Referències ==
{{Referències}}

{{estel}}
[[Categoria:Nanes blanques]]
[[Categoria:Nanes blanques]]
[[Categoria:Gegants roges]]
[[Categoria:Gegants roges]]
[[Categoria:Estrelles binàries]]
[[Categoria:Estrelles binàries]]
[[Categoria:Variables cataclísmiques]]
[[Categoria:Variables cataclísmiques]]
[[Castegoria:Sistemes estel·lars]]

Revisió del 21:10, 10 gen 2021

Una binària simbiòtica és un tipus de sistema estel·lar binari, sovint anomenat simplement estrella simbiòtica. Solen contenir una nana blanca amb un gegant vermell acompanyant. L'estrella gegant i freda perd material a causa del desbordament del lòbul de Roche o pel seu vent estel·lar, que flueix cap a l'estrella compacta i calenta, generalment a través d'un disc d'acreció.

Els binaris simbiòtics són d’interès particular per als astrònoms, ja que es poden utilitzar per conèixer l’evolució estel·lar. També són vitals en l'estudi del vent estel·lar, les nebuloses ionitzades i l'acreció a causa de la dinàmica interestel·lar única present al sistema.

Variabilitat

Molts binaris simbiòtics mostren canvis de lluentor i es classifiquen com a estrelles variables. L’estrella Z Andromedae es considera sovint el prototip de la classe binària simbiòtica d’estrelles. Més comunament, es considera com el prototip de només un subconjunt d'estrelles simbiòtiques amb variacions irregulars de fins a aproximadament 4 magnituds d'amplitud. Fins i tot les estrelles variables Z Andromedae es creu que són un grup poc homogeni. Les anomenades noves simbiòtiques són una classe estretament relacionada de binaris simbiòtics, més conegudes formalment com a noves tipus NC. Semblen similars a les noves clàssiques, però presenten explosions extremadament lentes que poden romandre prop de la brillantor màxima durant anys. [1]


El comportament típic dels binaris simbiòtics es pot dividir en dues fases, en funció de la velocitat d’acreció al component compacte. Les dues fases tenen lluminositats molt diferents, però els sistemes sovint també són variables en cada fase.

Fase de repós

Quan els processos d’acreció, pèrdua de massa i ionització es troben en equilibri entre les estrelles, es diu que el sistema està en pausa. En aquest moment, el sistema continuarà alliberant energia a un ritme aproximadament mitjà. [2] Això es pot observar a través de la distribució d'energia espectral (SED) de l'estrella que es mantindrà relativament constant.

Fase activa

Si es pertorba l’equilibri d’una estrella simbiòtica en repòs, passarà a una fase activa. Aquesta fase es mostra a través d'un gran canvi tant en la naturalesa de la radiació de l'estrella, com en un augment de l'emissió òptica de l'estrella per diverses magnituds. Les transicions entre fases s’entenen malament, i actualment és difícil predir quan una estrella passarà a una fase activa des de la pausa o quan tornarà a la pausa. Encara no s'ha observat que molts sistemes entren en un estat actiu. D’altres, però, com AG Draconis entren en fases actives de forma regular i cíclica. [2]

Nomenclatura

El terme "estrella simbiòtica" es va utilitzar per primera vegada el 1958 en una publicació sobre "estrelles d'espectres compostos". [3] No obstant això, s’havia conegut prèviament la diferent categoria d’estrelles simbiòtiques. Van ser reconegudes per primera vegada com una classe d’estrelles amb qualitats espectroscòpiques úniques per Annie Cannon a principis del segle XX. La seva naturalesa binària va quedar clara per l'existència simultània de les línies espectrals indicatives d'un gegant vermell i d'una nana blanca o estrella de neutrons. [4]

Les estrelles simbiòtiques són totes binàries i, per tant, el terme binari simbiòtic és sinònim. Molts són variables i el terme variable simbiòtica o estrella variable simbiòtica de vegades també s'utilitza de manera sinònima, però més comunament només s'utilitza per a les estrelles variables Z Andromedae. [5]

Subtipus

Els binaris simbiòtics es divideixen sovint en dos subtipus basats en la naturalesa del continu en els seus espectres. Els sistemes de tipus S tenen un continu estel·lar ja que el component gegant no està enfosquit. [5] Els sistemes tipus D estan envoltats per una nebulositat polsosa òpticament gruixuda i l’estrella no és visible directament. Els sistemes tipus D tendeixen a contenir una variable Mira o una altra estrella variable de període llarg. [6]

Jets

Algunes estrelles simbiòtiques tenen dolls que són un flux de material colimat. Normalment són bipolars i s’estenen des dels dos pols de la nana blanca. Els jets s’observen amb més freqüència en estrelles que actualment es troben en fase activa o en esclat. Un cop finalitzat l’esclat, el raig s’esvaeix i les emissions expulsades es dissipen. S'ha argumentat que els dolls presents en estrelles simbiòtiques podrien ajudar a comprendre els dolls en altres sistemes, com en els nuclis galàctics actius. [7]

Referències

  1. Samus, N. N.; Durlevich, O. V. «VizieR Online Data Catalog: General Catalogue of Variable Stars (Samus+ 2007-2013)». VizieR On-line Data Catalog: B/GCVS. Originally Published in: 2009yCat....102025S, vol. 1, 2009. Bibcode: 2009yCat....102025S.
  2. 2,0 2,1 Skopal, Augustin «How to understand the light curves of symbiotic stars». Journal of the American Association of Variable Star Observers, vol. 36, 1, 08-05-2008, pàg. 9. arXiv: 0805.1222. Bibcode: 2008JAVSO..36....9S.
  3. Tomokazu Kogure. The Astrophysics of Emission-Line Stars. Springer Science & Business Media, 5 May 2010, p. 5–. ISBN 978-0-387-68995-1. 
  4. Mikołajewska, Joanna «Orbital and stellar parameters of symbiotic stars». ASP Conference Series, vol. 303, 2002, pàg. 9. arXiv: astro-ph/0210489. Bibcode: 2003ASPC..303....9M.
  5. 5,0 5,1 Skopal, A «Disentangling the composite continuum of symbiotic binaries. I. S-type systems». Astronomy and Astrophysics, vol. 440, 3, 2005, pàg. 995–1031. arXiv: astro-ph/0507272. Bibcode: 2005A&A...440..995S. DOI: 10.1051/0004-6361:20034262.
  6. Mikołajewska, J «Symbiotic Stars: Continually Embarrassing Binaries». Baltic Astronomy, vol. 16, 2007, pàg. 1. Bibcode: 2007BaltA..16....1M.
  7. Sokoloski, J. L. «Symbiotic Stars as Laboratories for the Study of Accretion and Jets: A Call for Optical Monitoring». Journal of the American Association of Variable Star Observers, vol. 31, 2, June 20, 2003, pàg. 89–102. arXiv: astro-ph/0403004. Bibcode: 2003JAVSO..31...89S.

Castegoria:Sistemes estel·lars