Aleksandr Iessenin-Volpin: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 59: Línia 59:
His early work was in general topology, where he introduced [[Esenin-Volpin's theorem]]. Most of his later work was on the foundations of mathematics, where he introduced [[ultrafinitism]], an extreme form of constructive mathematics that casts doubt on the existence of not only infinite sets, but even of large integers such as 10<sup>12</sup>.
His early work was in general topology, where he introduced [[Esenin-Volpin's theorem]]. Most of his later work was on the foundations of mathematics, where he introduced [[ultrafinitism]], an extreme form of constructive mathematics that casts doubt on the existence of not only infinite sets, but even of large integers such as 10<sup>12</sup>.
He sketched a program for proving the consistency of [[Zermelo–Fraenkel set theory]] using ultrafinitistic techniques in {{harv|Ésénine-Volpine|1961}}, {{harv|Yessenin-Volpin|1970}} and {{harv|Yessenin-Volpin|1981}}.
He sketched a program for proving the consistency of [[Zermelo–Fraenkel set theory]] using ultrafinitistic techniques in {{harv|Ésénine-Volpine|1961}}, {{harv|Yessenin-Volpin|1970}} and {{harv|Yessenin-Volpin|1981}}.

==Publicacions matemàtiques==
*{{citation|mr=0147389
|last=Ésénine-Volpine|first=A. S.|author-link=Alexander Esenin-Volpin
|chapter=Le programme ultra-intuitionniste des fondements des mathématiques|year= 1961 |title=Infinitistic Methods (Proc. Sympos. Foundations of Math., Warsaw, 1959) |pages= 201–223|publisher= Pergamon|place= Oxford}} Reviewed by {{citation|title= Le Programme Ultra-Intuitionniste des Fondements des Mathematiques by A. S. Ésénine-Volpine
|first1= G. |last1=Kreisel |first2=A.|last2= Ehrenfeucht
|journal=The Journal of Symbolic Logic|volume= 32|issue= 4 |year=1967|pages= 517
|publisher=Association for Symbolic Logic
|doi= 10.2307/2270182
|jstor=2270182}}
*{{citation|mr=0295876
|last=Yessenin-Volpin|first= A. S.
|chapter=The ultra-intuitionistic criticism and the antitraditional program for foundations of mathematics|title= Intuitionism and proof theory (Proc. Conf., Buffalo, N.Y., 1968)|pages= 3–45|publisher= North-Holland|place= Amsterdam|year= 1970 |editor-first=A.|editor-last= Kino|editor2-first= J.|editor2-last= Myhill |editor3-first= R. E.|editor3-last= Vesley|series= Studies in Logic and the Foundations of Mathematics }} Reviewed by {{citation|title= The Ultra-Intuitionistic Criticism and the Antitraditional Program for Foundations of Mathematics. by A. S. Yessenin-Volpin
|first= James R.|last= Geiser
|journal=The Journal of Symbolic Logic|volume= 40|issue=1 |year= 1975|pages= 95–97
|publisher= Association for Symbolic Logic
|doi= 10.2307/2272294
|jstor=2272294}}
*{{citation|mr=0644507
|last=Yessenin-Volpin|first= A. S.
|chapter=About infinity, finiteness and finitization (in connection with the foundations of mathematics)|title= Constructive mathematics (Las Cruces, N.M., 1980)|pages= 274–313
|series=Lecture Notes in Math.|volume= 873|publisher= Springer|place= Berlin-New York|year= 1981|editor-first=Fred|editor-last= Richman
|isbn=3-540-10850-5|doi=10.1007/BFb0090740 }}


== Notes ==
== Notes ==

Revisió del 23:01, 21 feb 2021

Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari MALLUS hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.
Infotaula de personaAleksandr Iessenin-Volpin
Biografia
Naixement12 maig 1924 Modifica el valor a Wikidata
Sant Petersburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 març 2016 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Boston (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFacultat de Mecànica i Matemàtiques de la Universitat de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiPàvel Aleksàndrov i Piotr Nóvikov Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLògica matemàtica i matemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, escriptor, poeta, activista pels drets humans Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Boston
Universitat de Buffalo Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesSerguei Iessenin Modifica el valor a Wikidata  i Nadezhda Volpin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Aleksandr Iessenin-Volpin (Sant Petersburg, 12 de maig de 1924 - Boston, 16 de març de 2016), nom complet amb patronímic Aleksandr Serguéievitx Iessenin-Volpin, rus: Алекса́ндр Серге́евич Есе́нин-Во́льпин, anglès: Alexander Esenin-Volpin, fou un prominent poeta i matemàtic russoestatunidenc.

Notable dissident, pres polític i líder del moviment soviètic pels drets humans, va passar un total de sis anys empresonat i reprimit per les autoritats soviètiques a les psikuixkes i a l'exili.[1][2] En matemàtiques, és conegut pel seu paper fonamental en l'ultrafinitisme.

Biografia

El seu pare, el poeta Serguei Iessenin, va morir quan Iessenin-Volpin tenia un any i mig. La seva mare era la poeta i traductora Nadejda Volpin, filla de l'advocat i jurista de Moscou David Samuílovitx Volpin. Els pares eren amics del taller literari, però no estaven casats.

Nadejda Volpin va anunciar el seu embaràs a Serguei Iessenin l’estiu de 1923, quan el poeta ja havia conegut l’actriu Avgusta Miklaixévskaia. Iessenin va convèncer Nadejda Volpin perquè avortés, la qual cosa va ser el motiu de la ruptura i la seva marxa a Petrograd, on va néixer Aleksandr el 12 de maig de 1924.[3]

El 1933, juntament amb la seva mare, es va traslladar de Leningrad a Moscou. El 1946 es va graduar amb honors a la Facultat de Mecànica i Matemàtiques de la Universitat Estatal de Moscou (director de tesi Pàvel Aleksàndrov[4]). No va ser admès a l'exèrcit a causa d'un diagnòstic psiquiàtric.[5][3]

El 1949, després d’acabar els seus estudis de postgrau a l’Institut d’Investigació de Matemàtiques de la Universitat Estatal de Moscou i haver defensat la seva tesi doctoral sobre lògica matemàtica, va marxar a treballar a Txernivtsí.

Detingut el 21 de juliol de 1949 per una denúncia fou acusat de dur a terme "agitació i propaganda antisoviètica" (de fet, per escriure i llegir en un estret cercle de coneguts els poemes Nikogda ia ne bral sokhi…, Voron i Vessenni list[6][7]).Enviat a examen psiquiàtric forense, fou declarat boig i fou obligat a rebre tractament obligatori a l’Hospital Psiquiàtric Especial de Leningrad. El setembre de 1950, com a "element socialment perillós", va ser exiliat a la regió de Kharagandí durant un període de cinc anys.[7] Fou alliberat el 25 de desembre de 1953 per una amnistia i va tornar a Moscou.

L'estiu de 1959, va rebre una invitació del comitè organitzador del simposi "Sobre els fonaments de les matemàtiques i la teoria de l'infinit" organitzat per la Unió Matemàtica Internacional i l'Institut de Matemàtiques de l'Acadèmia de Ciències de la República Popular de Polònia. a Varsòvia, del 2 al 8 de setembre de 1959. El comitè organitzador va convidar Volpin a participar a l'esdeveniment i fer-hi una presentació sobre lògica matemàtica. Després d’haver rebut la invitació, Volpin es va adreçar a les autoritats de l’URSS amb la sol·licitud d’expedir-li un passaport estranger, però de seguida va rebre una resposta de la qual quedava clar que als ciutadans amb discapacitat mental de l’URSS no se’ls emetia passaport estranger ni podien sortir a l’estranger. Llavors Volpin va enviar a Varsòvia el text de la seva presentació, que es va llegir en nom seu al simposi, indicant que les autoritats no permetien que el científic soviètic assistís al simposi en persona.

El 1959 fou novament enviat a un hospital psiquiàtric especial per haver enviat a l'estranger un recull dels seus poemes i el seu "Tractat filosòfic lliure", rus: Свободный философский трактат Svobodni filossofski traktat.[8]Va passar uns dos anys en un hospital psiquiàtric especial.

Els seus poemes, distribuïts en samizdat i publicats a Occident, estaven signats amb el nom de Volpin. El 1961 es va publicar a Nova York el llibre de Iessenin-Volpin Vessenni list que, a més de poesia, incloïa el Svobodni filossofski traktat escrit el 1959.

Manifestació glàsnost

El 1965, Iessenin-Volpin es va convertir en l'organitzador de la "Manifestació glàsnost" celebrada el 5 de desembre a la Plaça Puixkin de Moscou,[9]primera manifestació de protesta pública a l'URSS de la postguerra. El principal eslògan de la concentració, que aplegà, segons estimacions aproximades, unes 200 persones (inclosos agents del KGB i de la Drujina)[8]era la demanda de publicitat del judici d'Andrei Siniavski i Iuli Daniel, que havien estat arrestats feina no gaire temps abans; els manifestants també mostraven pancartes que deien "Respecteu la Constitució soviètica". A la concentració, es va distribuir l’«Apel·lació civil», rus: Гражданское обращение Grajdànskoie obrasxénie[10]compilada per Iessenin-Volpin, que anteriorment havia estat distribuïda pels organitzadors de la concentració i els simpatitzants, com a fulletó. Iessenin-Volpin va ser arrestat directament a la plaça per ser interrogat.

Vladímir Bukovski, basant-se en l'informe secret del KGB al Politburó del Comitè Central del PCUS que va trobar als arxius, creu que la campanya d'utilitzar l'anomenada psiquiatria punitiva contra els dissidents va començar amb la menció d'aquest informe el febrer. 27 de 1967, de Piotr Grigorenko i Aleksandr Volpin com a persones "prèviament implicades en responsabilitat penal i alliberades en relació amb malalties mentals".[11]

El febrer de 1968, Iessenin-Volpin fou reclòs de nou en un hospital mental especial. En aquest sentit, diversos matemàtics coneguts van signar l'anomenada "carta dels noranta-nou"[12]amb una protesta contra l'hospitalització forçosa de Iessenin-Volpin.

Iessenin-Volpin va estar tancat a hospitals i presons psiquiàtriques durant un total de 14 anys (el diagnòstic de la psiquiatria oficial fou "esquizofrènia tòrpida).[13]A més, segons Iuri Savenko, Iessenin-Volpin en realitat només tenia ciclotímia.[14]

El 1969, Iessenin-Volpin va traduir al rus i va escriure un prefaci al llibre de Paul Joseph Cohen Set Theory and the Continuum Hypothesis,[15]on exposava la prova de la independència de la hipòtesi del continu dels altres axiomes de la teoria de conjunts.[16]

Per samizdat circulava el "Memo per a aquells que s'enfronten a interrogatoris"[17] compilat per Isesenin-Volpin, la tesi clau del qual era l'afirmació que les normes del dret processal soviètic són bastant adequades per evitar legítimament la complicitat en el processament de la dissidència, sense recórrer a mentides ni negació ... Després de la seva llibertat, el 1970, Iessenin-Volpin es va unir al Comitè de Drets Humans de l'URSS, on va col·laborar amb Iuri Orlov, Andrei Sàkharov i altres activistes dels drets humans.

Emigració

El maig de 1972, per insistència de les autoritats soviètiques, va emigrar als Estats Units, però la seva ciutadania soviètica no va ser revocada, com era costum en aquella època. Va treballar a la Universitat de Boston.[18]El 1973 va ser un dels signants del Manifest Humanista.[19]

A l'estranger, va tornar a alarmar les autoritats soviètiques el 1977, en amenaçar de demandar-les per difondre rumors que patia una malaltia mental.[20]

El 2005, Iessenin-Volpin va participar a Van triar llibertat, un documental televisiu de quatre parts sobre la història del moviment dissident soviètic.

Va morir el 16 de març de 2016 als Estats Units als 91 anys.[21][22][23][24]

Tasca com a matemàtic

I have seen some ultrafinitists go so far as to challenge the existence of 2100 as a natural number, in the sense of there being a series of “points” of that length. There is the obvious “draw the line” objection, asking where in 21, 22, 23, … , 2100 do we stop having “Platonistic reality”? Here this … is totally innocent, in that it can be easily be replaced by 100 items (names) separated by commas. I raised just this objection with the (extreme) ultrafinitist Yessenin-Volpin during a lecture of his. He asked me to be more specific. I then proceeded to start with 21 and asked him whether this is “real” or something to that effect. He virtually immediately said yes. Then I asked about 22, and he again said yes, but with a perceptible delay. Then 23, and yes, but with more delay. This continued for a couple of more times, till it was obvious how he was handling this objection. Sure, he was prepared to always answer yes, but he was going to take 2100 times as long to answer yes to 2100 then he would to answering 21. There is no way that I could get very far with this.

—Harvey M. Friedman "Philosophical Problems in Logic"

His early work was in general topology, where he introduced Esenin-Volpin's theorem. Most of his later work was on the foundations of mathematics, where he introduced ultrafinitism, an extreme form of constructive mathematics that casts doubt on the existence of not only infinite sets, but even of large integers such as 1012. He sketched a program for proving the consistency of Zermelo–Fraenkel set theory using ultrafinitistic techniques in (Ésénine-Volpine 1961), (Yessenin-Volpin 1970) and (Yessenin-Volpin 1981).

Publicacions matemàtiques

Notes

  1. ↑ Документы Инициативной группы по защите прав человека в СССР
  2. ↑ Александр Есенин-Вольпин - биография и семья
  3. ↑ 3,0 3,1 Víktorov, 2019.
  4. ↑ Поэзия Московского Университета
  5. ↑ Segons Nadejda Volpin, el psiquiatre va resumir després de l'examen: "El component esquizoide, per descomptat, és present, però només com a resultat del talent general, que limita amb el geni".
  6. ↑ Títols en rus: «Никогда я не брал сохи…» ("Mai no vaig agafar una arada...") «Ворон» ("Corb") i «Весенний лист» ("Fulla de primavera")
  7. ↑ 7,0 7,1 Tsalenko, 2013.
  8. ↑ 8,0 8,1 Liudmila Alekséieva. «Движение за права человека. II. Первые правозащитные выступления (1965—1968 гг.)». A: История инакомыслия в СССР: Новейший период. (en rus). Vílnius-Moscou: Весть, 1992. ISBN 5-89942-250-3. 
  9. ↑ «Документы Инициативной группы по защите прав человека в СССР» (en rus). Moscou: Compilat per G. V. Kuzovkin, A. A. Makarov, 2009.
  10. ↑ (rus) Text
  11. ↑ «Владимир Буковский: Московский процесс» (en rus). krotov.info. [Consulta: 29 juny 2015].
  12. ↑ Text
  13. ↑ ««Мечтатель, синь очей утративший во мгле…» Клинические предпосылки смерти Сергея Есенина» (en rus). НейроNews: психоневрология и нейропсихиатрия, 6(51), 2013.
  14. ↑ Iuri Savenko. «Лекция «Использование психиатрии в политических целях»» (en rus). YouTube, 07-04-2016.
  15. ↑ En català Teoria de conjunts i hipòtesi del continu
  16. ↑ Коэн П. Дж. Теория множеств и континуум-гипотеза. — Мoscou: Mir, 1969. — pàg. 347.
  17. ↑ (rus) Text
  18. ↑ Miklashevskaia A. «Российских правозащитников вспомнили в Европарламенте» (en rus). Falta indicar la publicació. «Коммерсантъ», núm. 176, pàg. 8.
  19. ↑ «Humanist Manifesto II» (en anglès). American Humanist Association. Arxivat de l'original el 20 d'octubre 2012. [Consulta: 9 octubre 2012].
  20. ↑ (anglès) Arxiu Bukovski, 26 de gener 1977 (St 42/18). Arxivat 13-02-2016 a Wayback Machine.
  21. ↑ «Aleksandr Yesenin-Volpin, Prominent Soviet-Era Dissident, Dies Aged 91» (en anglès). RadioFreeEurope/RadioLiberty, 16-03-2016. Arxivat de l'original el 2016-03-16. [Consulta: 17 març 2016].
  22. ↑ «Early Soviet dissident Alexander Esenin-Volpin dies at 91». globalpost.com. Agence France-Presse. Arxivat de l'original el 2016-03-24. [Consulta: 17 març 2016].
  23. ↑ «В США скончался диссидент советской эпохи Есенин-Вольпин». Interfax.ru.
  24. ↑ «Александр Есенин-Вольпин читал стихи для «ЭкоГрада»» (en rus). [Consulta: 20 març 2016].

Referències

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aleksandr_Iessenin-Volpin&oldid=26432633»