Balenes: diferència entre les revisions
| Línia 74: | Línia 74: | ||
La principal diferència entre cada família de misticetes rau en les seves adaptacions alimentàries i el seu moviment posterior. Els balenòpters juntament amb els cetotèrids, confien en els plecs de la gola per absorbir grans quantitats d’aigua mentre s’alimenten. Els plecs de la gola s’estenen des de la boca fins al melic i permeten que la boca s’expandeixi a un gran volum per a una captura més eficient dels petits animals dels quals s’alimenten. Els balenòpters consisteixen en dos gèneres i vuit espècies. Aquests animals tenen un cap molt gran, que pot arribar a representar fins al 40% de la seva massa corporal, i gran part del cap és la boca. Això els permet prendre una gran quantitat d’aigua a la boca, alimentar-se de manera més efectiva. Els esquitxtiids tenen un membre viu: la balena gris. Són alimentadors de fons, menjant principalment crustacis i [[Bentos|invertebrats bentònics]]. S’alimenten girant de costat i agafant aigua barrejada amb sediments, que després s’expulsa a través de la balaen, deixant les seves preses atrapades a l’interior. Aquest és un mètode eficient de caça, en el qual la balena no té competidors importants.<ref>{{Ref-web|títol=Marine Species Identification Portal : Gray whale - Family Eschrichtiidae|url=http://species-identification.org/species.php?species_group=marine_mammals&id=15&menuentry=groepen|consulta=2021-06-25}}</ref> |
La principal diferència entre cada família de misticetes rau en les seves adaptacions alimentàries i el seu moviment posterior. Els balenòpters juntament amb els cetotèrids, confien en els plecs de la gola per absorbir grans quantitats d’aigua mentre s’alimenten. Els plecs de la gola s’estenen des de la boca fins al melic i permeten que la boca s’expandeixi a un gran volum per a una captura més eficient dels petits animals dels quals s’alimenten. Els balenòpters consisteixen en dos gèneres i vuit espècies. Aquests animals tenen un cap molt gran, que pot arribar a representar fins al 40% de la seva massa corporal, i gran part del cap és la boca. Això els permet prendre una gran quantitat d’aigua a la boca, alimentar-se de manera més efectiva. Els esquitxtiids tenen un membre viu: la balena gris. Són alimentadors de fons, menjant principalment crustacis i [[Bentos|invertebrats bentònics]]. S’alimenten girant de costat i agafant aigua barrejada amb sediments, que després s’expulsa a través de la balaen, deixant les seves preses atrapades a l’interior. Aquest és un mètode eficient de caça, en el qual la balena no té competidors importants.<ref>{{Ref-web|títol=Marine Species Identification Portal : Gray whale - Family Eschrichtiidae|url=http://species-identification.org/species.php?species_group=marine_mammals&id=15&menuentry=groepen|consulta=2021-06-25}}</ref> |
||
=== Odontocets === |
|||
{{AP|Odontocets}} |
|||
Els odontocets es coneixen com a balenes dentades: tenen dents i només un bufador. Confien en el seu sonar ben desenvolupat per trobar el seu camí a l’aigua. Les balenes dentades emeten ultrasons, que viatgen per l'aigua, amb el [[Meló (anatomia dels cetacis)|meló]]. En copejar un objecte a l'aigua, les ones sonores reboten cap a la balena i en detecta la ubicació. Aquestes vibracions es reben a través dels teixits grassos de la mandíbula, que després es redirigeixen cap a l'os de l'oïda i cap al cervell on s'interpreten les vibracions.<ref>{{Ref-llibre|títol=Sensory Abilities of Cetaceans: Laboratory and Field Evidence|url=https://books.google.com/books?id=VWz1BwAAQBAJ&pg=PA1|editorial=Springer Science & Business Media|data=2013-11-11|isbn=978-1-4899-0858-2|llengua=en|nom=Jeanette A.|cognom=Thomas|nom2=Ronald A.|cognom2=Kastelein}}</ref> Totes les balenes dentades són oportunistes, és a dir, menjaran tot allò que pugui cabre a la gola perquè no són capaces de mastegar. Aquests animals es desplacen amb les seves aletes i l'aleta de cua, totes ben desenvolupades per impulsar-se per l’aigua. Les costelles de les balenes s’articulen amb les vèrtebres toràciques a l’extrem proximal, però no formen una [[Tòrax|caixa toràcica]] rígida. Aquesta adaptació permet que el pit es comprimeixi durant immersions profundes en lloc de resistir la força de la pressió de l'aigua. Excloent els [[dofins]] i les [[marsopes]], els odontocets consten de quatre famílies: [[Beluga|belugues]] i [[narval]] ([[monodòntids]]), [[Catxalot|catxalots]] ([[Fisetèrids|fiseterids]]), [[Catxalot nan|catxalots nans]] i [[Catxalot pigmeu|pigmeus]] ([[Kògids|kogiids]]) i [[Balena bec|balenes bec]] ([[ziphiides]]). Hi ha sis espècies, de vegades conegudes com a "peix negre", que són dofins normalment concebuts erròniament com a balenes: la balena assassina, la balena amb cap de meló, la balena assassina pigmeu, la falsa balena assassina i les dues espècies de balenes pilot, totes dels quals es classifiquen a la família [[Delfínids|Delphinidae]] (dofins oceànics).<ref>{{Ref-llibre|títol=Cetaceans and cetacean research in the Indian Ocean sanctuary|url=https://portals.iucn.org/library/node/27925|data=1991|llengua=en|nom=Stephen|cognom=Leatherwood|nom2=Gregory P.|cognom2=Donovan}}</ref> |
|||
Les diferències entre famílies d’odontocets inclouen la mida, les adaptacions alimentàries i la distribució. Els [[monodòntids]] consten de dues espècies: la beluga i el narval. Tots dos resideixen a l’[[Àrtic|àrtic fred]] i tots dos tenen una gran quantitat de greix. Les belugues, que són blanques, cacen en grans beines prop de la superfície i al voltant de gel, la seva coloració actua com a camuflatge. Els narvals, negres, cacen en grans beines a la zona afòtica, però el seu ventre encara roman blanc per quedar-se camuflat quan alguna cosa els mira directament cap amunt o cap avall. No tenen aleta dorsal per evitar la col·lisió amb el paquet de gel.<ref>{{Ref-web|títol=Marine Species Identification Portal : Narwhal and White Whale - Family Monodontidae|url=http://species-identification.org/species.php?species_group=marine_mammals&id=21&menuentry=groepen|consulta=2021-06-30}}</ref> Els fiseterids i els Kogiids són catxalots. Els catxalots són els odontocets més grans i, alhora, els més petits i passen una gran part de la seva vida caçant [[calamars]] a les profunditats; aquests animals no requereixen de cap tipus de llum per sobreviure, de fet, existeixen catxalots cecs. El comportament dels Kogiids és desconegut, però, a causa dels seus petits pulmons, es creu que caça a la zona fòtica.<ref>{{Ref-web|títol=Marine Species Identification Portal : Sperm Whale - Family Physeteridae|url=http://species-identification.org/species.php?species_group=marine_mammals&id=23&menuentry=groepen|consulta=2021-06-30}}</ref> Els zipiids consten de 22 espècies de balena bec. Aquests varien de mida, coloració i distribució, però tots comparteixen un estil de caça similar. Utilitzen una tècnica de succió, ajudada per un parell de solcs a la part inferior del cap, a diferència dels plecs de gola de les rorquals, per alimentar-se.<ref>{{Ref-web|títol=Marine Species Identification Portal : Beaked Whales - Family Ziphiidae|url=http://species-identification.org/species.php?species_group=marine_mammals&id=26&menuentry=groepen|consulta=2021-06-30}}</ref> |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 21:49, 30 juny 2021
| Nom comú sense valor taxonòmic | |
|---|---|
 Mare i cria de balena franca comuna | |
| Organismes amb aquest nom | |
Dins el subordre Mysticeti:
|
Les balenes són un grup divers de mamífers marins placentaris de vida aquàtica i àmplia distribució geogràfica. Es tracta d'un nom vulgar sense validesa taxonòmica. En català, el nom «balena» es refereix a qualsevol cetaci del subordre dels misticets que no sigui un rorqual (Balaenoptera).[1] Les balenes, iguals que els altres misticets, els odontocets, els dofins i les marsopes, formen l'ordre dels cetartiodàctils juntament amb els artiodàctils i tenen els hipopòtams, dels quals divergiren fa uns 40 milions d'anys, com a parents més propers. Es creu que els misticets i els odontocets se separaren fa uns 34 milions d'anys.
Les balenes són criatures oceàniques completament aquàtiques i s’alimenten, s’aparellen, donen a llum, alleten i crien les seves cries al mar. Les balenes tenen una mida des dels 2,6 metres i 135 quilograms de catxalot nan fins als 29,9 metres i 190 tones la balena blava, que és la criatura més gran coneguda. El catxalot és el depredador de dents més gran de la terra. Diverses espècies presenten dimorfisme sexual, ja que les femelles són més grans que els mascles. Les balenes baleines no tenen dents; en canvi, tenen plaques de baleen, una estructura semblant a una franja que s’utilitza per expulsar aigua mentre conserva el krill i el plàncton dels quals s’alimenten. Utilitzen els plecs de la gola per expandir la boca i prendre enormes glops d’aigua. Els balènids tenen caps que poden arribar a representar el 40% de la seva massa corporal. Les balenes dentades, en canvi, tenen dents còniques adaptades a la captura de peixos o calamars. Les balenes baleines tenen un sentit de l'olfacte ben desenvolupat, mentre que les balenes dentades tenen una audició ben desenvolupada adaptada tant a l'aire com a l'aigua. De fet, està tan ben desenvolupada que algunes poden sobreviure fins i tot si són cegues. Algunes espècies, com els catxalots, estan ben adaptades per a bussejar a grans profunditats per capturar calamars i altres preses afavorides.
Les balenes van evolucionar a partir de mamífers terrestres. Com a tal, les balenes han de respirar aire regularment, tot i que poden romandre submergides sota l’aigua durant llargs períodes de temps. Algunes espècies com el catxalot poden mantenir-se submergides fins a 90 minuts.[2] Tenen forats de vent (fosses nasals modificades) situades a la part superior del cap, a través de les quals s’entra i expulsa aire. Són de sang calenta i tenen una capa de greix sota la pell. Amb cossos fusiformes estilitzats i dues extremitats que es transformen en aletes, les balenes poden viatjar fins a 20 nusos, tot i que no són tan flexibles ni àgils com les foques. Les balenes produeixen una gran varietat de vocalitzacions, sobretot cançons extenses com la balena geperuda. Tot i que les balenes estan generalitzades, la majoria d’espècies prefereixen les aigües més fredes dels hemisferis nord i sud i migren a l’equador per donar a llum. Espècies com les geperudes i les balenes blaves són capaces de viatjar milers de quilòmetres sense alimentar-se. Els mascles normalment s’aparellen amb diverses femelles cada any, però les femelles només s’aparellen cada dos o tres anys. Els vedells neixen normalment als mesos de primavera i estiu i les femelles tenen tota la responsabilitat de criar-les. Les mares d’algunes espècies dejunen i alleten les seves cries d’un a dos anys.
Després de molts anys essent caçades pels seus productes derivats, les balenes estan ara protegides pel dret internacional. Les balenes lliures de l'Oceà Atlàntic gairebé es van extingir al segle XX, amb una població baixa de 450, i la població de balenes grises a l'Oceà Pacífic està classificada com a en perill crític per la UICN. A més de la caça de balenes, també s’enfronten a amenaces de captures accessòries i contaminació marina. La carn, la grassa i la balaena de les balenes han estat tradicionalment utilitzades pels pobles indígenes de l’Àrtic. Les balenes han estat representades en diverses cultures de tot el món, sobretot pels inuit i els pobles costaners de Vietnam i Ghana, que de vegades celebren funerals de balenes. Les balenes apareixen de tant en tant en literatura i cinema, com en la gran balena blanca de Moby Dick, d’Herman Melville. Les balenes petites, com les belugues, de vegades es mantenen en captivitat, com la xicoteta beluga Kylu a l'Oceanogràfic de València,[3] i entrenades per realitzar trucs, però l’èxit reproductiu ha estat pobre i els animals sovint moren pocs mesos després de la captura. L’observació de balenes s’ha convertit en una forma de turisme a tot el món.
Etimologia
La paraula "balena" prové de l'antic anglès hwæl, del protogermànic *hwalaz, del protoindoeuropeu *(s)kwal-o-, que significa "peix de mar gran".[4][5] L'obsolet "peix balena" té una derivació similar, que indica un moment en què es creia que les balenes eren peixos.[6]
El terme "balena" de vegades s'utilitza indistintament amb dofins i marsopes, actuant com a sinònim de cetacis. Sis espècies de dofins tenen en el seu nom la paraula "balena", coneguda col·lectivament com a peix negre: la balena assassina, la balena amb cap de meló, la balena pigmea, la falsa balena assassina i les dues espècies de balenes pilot, totes elles es classifiquen a la família Delphinidae (dofins oceànics).[7] Cada nom d'espècie té una raó de ser diferent, per exemple, els oradors anomenaven "Ballena asesina", però els mariners espanyols l'anomenaven "orca".[8]
El terme "grans balenes" cobreix els regulats actualment per la Comissió Internacional de la Balena:[9] la família Odontoceti Physeteridae (catxalots); i les famílies Mysticeti Balaenidae (balenes dretes i de proa), Eschrichtiidae (balenes grises) i algunes de les Balaenopteridae (Minke, Bryde, Sei, Blue i Fin; no les balenes Eden i Omura).[10]
Taxonomia
Filogènia
Les balenes formen part del clade Laurasiatheria, en gran mesura terrestre. Les balenes no formen un clan ni un ordre; l’infraordre dels cetacis inclou dofins i marsopes, que no es consideren balenes. L'arbre filogenètic mostra les relacions de les balenes i altres mamífers, amb grups de balenes marcats en verd.
| Laurasiatheria |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
_(cropped).jpg){kind=small}
Els cetacis es divideixen en dos grups: el més gran, Misticets (balenes baleen), es caracteritza per la presència de baleen, una estructura similar a un tamís a la mandíbula superior feta de queratina, que s’utilitza per filtrar el plàncton, entre d’altres, aigua; Els odontocets (balenes dentades) es caracteritzen per portar dents afilades per caçar, en oposició al baleen dels seus homòlegs.[11]
Els cetacis i els artiodàctils ara es classifiquen sota l’ordre de Cetartiodactyla, sovint encara anomenats Artiodactyla, que inclou tant balenes com hipopòtams. L'hipopòtam i l'hipopòtam pigmeu són els parents vius terrestres més propers de la balena.[12]
Misticetes
Els misticets també es coneixen com a balenes blaves. Tenen un parell de bufadors un al costat de l’altre i no tenen dents; en canvi, tenen plaques de baleen que formen una estructura similar a un tamís a la mandíbula superior de queratina, que fan servir per filtrar el plàncton de l’aigua. Algunes balenes, com la balena geperuda, resideixen a les regions polars on s’alimenten de peixos i krill.[13] Aquests animals es desplacen amb les seves aletes i aleta de cua ben desenvolupades per impulsar-se per l’aigua; neden movent les aletes anteriors i l'aleta de cua cap amunt i cap avall. Les costelles de les balenes s’articulen lliurement amb les vèrtebres toràciques a l’extrem proximal, però no formen una caixa toràcica rígida. Aquesta adaptació permet que el pit es comprimeixi durant immersions profundes a mesura que augmenta la pressió. Els misticetes consten de quatre famílies: rorquals (balaenòpters), cetotèrids, balenes lliures (balaenids) i balenes grises (esqurictiides).
La principal diferència entre cada família de misticetes rau en les seves adaptacions alimentàries i el seu moviment posterior. Els balenòpters juntament amb els cetotèrids, confien en els plecs de la gola per absorbir grans quantitats d’aigua mentre s’alimenten. Els plecs de la gola s’estenen des de la boca fins al melic i permeten que la boca s’expandeixi a un gran volum per a una captura més eficient dels petits animals dels quals s’alimenten. Els balenòpters consisteixen en dos gèneres i vuit espècies. Aquests animals tenen un cap molt gran, que pot arribar a representar fins al 40% de la seva massa corporal, i gran part del cap és la boca. Això els permet prendre una gran quantitat d’aigua a la boca, alimentar-se de manera més efectiva. Els esquitxtiids tenen un membre viu: la balena gris. Són alimentadors de fons, menjant principalment crustacis i invertebrats bentònics. S’alimenten girant de costat i agafant aigua barrejada amb sediments, que després s’expulsa a través de la balaen, deixant les seves preses atrapades a l’interior. Aquest és un mètode eficient de caça, en el qual la balena no té competidors importants.[14]
Odontocets
Els odontocets es coneixen com a balenes dentades: tenen dents i només un bufador. Confien en el seu sonar ben desenvolupat per trobar el seu camí a l’aigua. Les balenes dentades emeten ultrasons, que viatgen per l'aigua, amb el meló. En copejar un objecte a l'aigua, les ones sonores reboten cap a la balena i en detecta la ubicació. Aquestes vibracions es reben a través dels teixits grassos de la mandíbula, que després es redirigeixen cap a l'os de l'oïda i cap al cervell on s'interpreten les vibracions.[15] Totes les balenes dentades són oportunistes, és a dir, menjaran tot allò que pugui cabre a la gola perquè no són capaces de mastegar. Aquests animals es desplacen amb les seves aletes i l'aleta de cua, totes ben desenvolupades per impulsar-se per l’aigua. Les costelles de les balenes s’articulen amb les vèrtebres toràciques a l’extrem proximal, però no formen una caixa toràcica rígida. Aquesta adaptació permet que el pit es comprimeixi durant immersions profundes en lloc de resistir la força de la pressió de l'aigua. Excloent els dofins i les marsopes, els odontocets consten de quatre famílies: belugues i narval (monodòntids), catxalots (fiseterids), catxalots nans i pigmeus (kogiids) i balenes bec (ziphiides). Hi ha sis espècies, de vegades conegudes com a "peix negre", que són dofins normalment concebuts erròniament com a balenes: la balena assassina, la balena amb cap de meló, la balena assassina pigmeu, la falsa balena assassina i les dues espècies de balenes pilot, totes dels quals es classifiquen a la família Delphinidae (dofins oceànics).[16]
Les diferències entre famílies d’odontocets inclouen la mida, les adaptacions alimentàries i la distribució. Els monodòntids consten de dues espècies: la beluga i el narval. Tots dos resideixen a l’àrtic fred i tots dos tenen una gran quantitat de greix. Les belugues, que són blanques, cacen en grans beines prop de la superfície i al voltant de gel, la seva coloració actua com a camuflatge. Els narvals, negres, cacen en grans beines a la zona afòtica, però el seu ventre encara roman blanc per quedar-se camuflat quan alguna cosa els mira directament cap amunt o cap avall. No tenen aleta dorsal per evitar la col·lisió amb el paquet de gel.[17] Els fiseterids i els Kogiids són catxalots. Els catxalots són els odontocets més grans i, alhora, els més petits i passen una gran part de la seva vida caçant calamars a les profunditats; aquests animals no requereixen de cap tipus de llum per sobreviure, de fet, existeixen catxalots cecs. El comportament dels Kogiids és desconegut, però, a causa dels seus petits pulmons, es creu que caça a la zona fòtica.[18] Els zipiids consten de 22 espècies de balena bec. Aquests varien de mida, coloració i distribució, però tots comparteixen un estil de caça similar. Utilitzen una tècnica de succió, ajudada per un parell de solcs a la part inferior del cap, a diferència dels plecs de gola de les rorquals, per alimentar-se.[19]
Referències
- ↑ «balena». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «How the sperm whale can hold its breath for 90 minutes». [Consulta: 25 juny 2021].
- ↑ Press, Europa. «Kylu, l'única cria de beluga a Europa, complix dos mesos en l'Oceanogràfic», 16-01-2017. [Consulta: 25 juny 2021].
- ↑ «whale | Origin and meaning of whale by Online Etymology Dictionary» (en anglès). [Consulta: 25 juny 2021].
- ↑ Tichy, Martin Rocek, Ondrej. «hwæl» (en anglès). [Consulta: 25 juny 2021].
- ↑ Skeat, Walter William. An Etymological Dictionary of the English Language (en anglès). Clarendon Press, 1898.
- ↑ Leatherwood, Stephen; Donovan, Gregory P. Cetaceans and cetacean research in the Indian Ocean sanctuary (en anglès), 1991.
- ↑ Gormley, Gerard. Orcas of the Gulf: A Natural History (en anglès). iUniverse, 2000-08. ISBN 978-0-595-01118-6.
- ↑ «Small cetaceans», 21-03-2017. [Consulta: 25 juny 2021].
- ↑ «Lives of Whales», 21-03-2017. [Consulta: 25 juny 2021].
- ↑ Dolphins, porpoises and Whales of the world.
- ↑ Gatesy, J. «More DNA support for a Cetacea/Hippopotamidae clade: the blood-clotting protein gene gamma-fibrinogen». Molecular Biology and Evolution, 14, 5, 01-05-1997, pàg. 537–543. DOI: 10.1093/oxfordjournals.molbev.a025790. ISSN: 0737-4038.
- ↑ «Wayback Machine», 25-09-2015. [Consulta: 25 juny 2021].
- ↑ «Marine Species Identification Portal : Gray whale - Family Eschrichtiidae». [Consulta: 25 juny 2021].
- ↑ Thomas, Jeanette A.; Kastelein, Ronald A. Sensory Abilities of Cetaceans: Laboratory and Field Evidence (en anglès). Springer Science & Business Media, 2013-11-11. ISBN 978-1-4899-0858-2.
- ↑ Leatherwood, Stephen; Donovan, Gregory P. Cetaceans and cetacean research in the Indian Ocean sanctuary (en anglès), 1991.
- ↑ «Marine Species Identification Portal : Narwhal and White Whale - Family Monodontidae». [Consulta: 30 juny 2021].
- ↑ «Marine Species Identification Portal : Sperm Whale - Family Physeteridae». [Consulta: 30 juny 2021].
- ↑ «Marine Species Identification Portal : Beaked Whales - Family Ziphiidae». [Consulta: 30 juny 2021].