Tursiops: diferència entre les revisions
Referències |
Continguts i referències |
||
Línia 5: | Línia 5: | ||
* ''[[Tursiops truncatus]]'' |
* ''[[Tursiops truncatus]]'' |
||
}} |
}} |
||
'''''Tursiops''''', és un [[gènere (biologia)|gènere]] de [[dofins]] de la família dels [[delfínids]], o dofins oceànics. Són els dofins més comuns i coneguts.<ref>{{Ref-llibre|títol=Encyclopedia of marine mammals|url=http://archive.org/details/encyclopediaofma2002unse|editorial=San Diego : Academic Press|data=2002|isbn=978-0-12-551340-1|cognom=Scott, M.|pàgines=122-127|cognom2=Wells, R.|capítol=Bottlenose Dolphins}}</ref> [[Biologia molecular|Estudis moleculars]] recents mostren que el gènere conté tres espècies, el [[dofí mular]] (''T. truncatus''), ''[[Tursiops australis]]'' i el [[dofí mular indopacífic]] (''T. aduncus''). Els ''Tursiops'' viuen en mars càlids i temperats d'arreu del món. |
'''''Tursiops''''', és un [[gènere (biologia)|gènere]] de [[dofins]] de la família dels [[delfínids]], o dofins oceànics. Són els dofins més comuns i coneguts.<ref>{{Ref-llibre|títol=Encyclopedia of marine mammals|url=http://archive.org/details/encyclopediaofma2002unse|editorial=San Diego : Academic Press|data=2002|isbn=978-0-12-551340-1|cognom=Scott, M.|pàgines=122-127|cognom2=Wells, R.|capítol=Bottlenose Dolphins|urlcapítol=https://archive.org/details/encyclopediaofma2002unse/page/122/mode/2up}}</ref> [[Biologia molecular|Estudis moleculars]] recents mostren que el gènere conté tres espècies, el [[dofí mular]] (''T. truncatus''),<ref>{{Ref-publicació|article=Tursiops truncatus|url=https://www.iucnredlist.org/en|publicació=IUCN Red List of Threatened Species|data=2018-05-13|nom=Gillian|cognom=Braulik|nom2=Randall|cognom2=Wells|nom3=Ada|cognom3=Natoli}}</ref> ''[[Tursiops australis]]''<ref>{{Ref-publicació|article=A New Dolphin Species, the Burrunan Dolphin Tursiops australis sp. nov., Endemic to Southern Australian Coastal Waters|nom=Kate|nom5=Kylie|cognom4=Austin|nom4=Jeremy|cognom3=Thompson|nom3=Ross|cognom2=Gershwin|nom2=Lisa-ann|cognom=Charlton-Robb|llengua=en|url=https://journals.plos.org/plosone/article?id=10.1371/journal.pone.0024047|doi=10.1371/journal.pone.0024047|exemplar=9|volum=6|pàgines=e24047|pmid=21935372|pmc=PMC3173360|issn=1932-6203|data=2011-09-14|publicació=PLOS ONE|cognom5=Owen}}</ref> i el [[dofí mular indopacífic]] (''T. aduncus'')<ref>{{Ref-publicació|article=Tursiops aduncus|url=https://www.iucnredlist.org/en|publicació=IUCN Red List of Threatened Species|data=2019-07-18|nom=J.|cognom=Kiszka|nom2=Gillian|cognom2=Braulik|nom3=Stephanie|cognom3=Plön|nom4=Guido|cognom4=Parra|nom5=Brian|cognom5=Smith}}</ref>. Els ''Tursiops'' viuen en mars càlids i temperats d'arreu del món. |
||
Els tursiops habiten en mars càlids i temperats a tot el món, i es troben a tot arreu excepte a les regions del cercle polar àrtic i antàrtic. El seu nom deriva del llatí ''tursio'' (dofí) i ''truncatus'' per les seves característiques dents truncades.<ref>{{Ref-llibre|títol=Common Bottlenose Dolphin: Tursiops truncatus|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/B9780123735539000626|editorial=Academic Press|data=2009-01-01|lloc=London|isbn=978-0-12-373553-9|pàgines=249–255|doi=10.1016/b978-0-12-373553-9.00062-6|llengua=en|nom=Randall S.|cognom=Wells|nom2=Michael D.|cognom2=Scott}}</ref> |
|||
Els ''Tursiops'' són de color gris i poden mesurar entre dos i quatre metres de llarg i pesar entre 150 i 650 quilograms. La seva característica més distintiva és el [[musell]] allargat. Tanmateix, com en totes les [[cetaci|balenes i dofins]], el musell no és el nas funcional. El nas funcional és l'[[espiracle]] situat a dalt del cap. |
Els ''Tursiops'' són de color gris i poden mesurar entre dos i quatre metres de llarg i pesar entre 150 i 650 quilograms. La seva característica més distintiva és el [[musell]] allargat. Tanmateix, com en totes les [[cetaci|balenes i dofins]], el musell no és el nas funcional. El nas funcional és l'[[espiracle]] situat a dalt del cap. |
||
S'han dut a terme nombroses investigacions sobre la intel·ligència d'aquests dofins, examinant el [[mimetisme]], l'ús del [[llenguatge artificial]], la categorització d'objectes i l'[[Autoreconeixement|auto-reconeixement]]. Poden utilitzar eines: [[Porífers|esponges]] marines per buscar fonts d'aliments a les quals normalment no podien accedir<ref>{{Ref-publicació|article=Cultural transmission of tool use by Indo-Pacific bottlenose dolphins (Tursiops sp.) provides access to a novel foraging niche|cognom=Krützen|nom5=Anna M.|cognom4=Learmonth|nom4=Jennifer|cognom3=MacLeod|nom3=Colin D.|cognom2=Kreicker|nom2=Sina|nom=Michael|url=https://royalsocietypublishing.org/doi/10.1098/rspb.2014.0374|doi=10.1098/rspb.2014.0374|exemplar=1784|volum=281|pàgines=20140374|pmid=24759862|pmc=PMC4043097|data=2014-06-07|publicació=Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences|cognom5=Kopps}}</ref>, i transmetre capacitats adquirides de generació en generació. La seva considerable intel·ligència ha impulsat la interacció amb els humans. |
|||
Els dofins mulars van guanyar popularitat a partir d'espectacles d'aquaris i programes de televisió com [[Flipper]]. També han estat entrenats pels militars per localitzar [[Mina marina|mines marines]] o detectar i marcar bussejadors enemics. En algunes zones, cooperen amb els pescadors locals introduint peixos a les seves xarxes i menjant els peixos que escapen. Algunes trobades amb humans són perjudicials per als dofins: la gent els caça per menjar, i els dofins es maten sense voler com a [[Captura accessòria de cetacis|captura accidental]] de la pesca de [[tonyina]] i en quedant atrapats en [[trampes per a crancs]]. |
|||
Els tursiops tenen els tercers [[Quocient d'encefalització|nivells d'encefalització]] més grans de qualsevol mamífer de la Terra (els éssers humans en tenen els més grans), compartint relacions properes amb els [[Ésser humà|humans]] i altres [[Homínids|grans simis]], cosa que probablement contribueix a la seva alta [[intel·ligència]] i [[intel·ligència emocional]].<ref>{{Ref-publicació|article=Cetacean Brain Evolution: Multiplication Generates Complexity|url=https://escholarship.org/uc/item/0272t0dd|publicació=International Journal of Comparative Psychology|data=2004-12-31|issn=0889-3675|volum=17|exemplar=1|llengua=en|nom=Lori|cognom=Marino}}</ref> |
|||
== Referències == |
== Referències == |
Revisió del 12:56, 31 oct 2021
dofí mular | |
Taxonomia | |
---|---|
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Artiodactyla |
Família | Delphinidae |
Subfamília | Delphininae |
Gènere | Tursiops Gervais, 1855 |
Espècies | |
Distribució | |
Mida | |
Tursiops, és un gènere de dofins de la família dels delfínids, o dofins oceànics. Són els dofins més comuns i coneguts.[1] Estudis moleculars recents mostren que el gènere conté tres espècies, el dofí mular (T. truncatus),[2] Tursiops australis[3] i el dofí mular indopacífic (T. aduncus)[4]. Els Tursiops viuen en mars càlids i temperats d'arreu del món.
Els tursiops habiten en mars càlids i temperats a tot el món, i es troben a tot arreu excepte a les regions del cercle polar àrtic i antàrtic. El seu nom deriva del llatí tursio (dofí) i truncatus per les seves característiques dents truncades.[5]
Els Tursiops són de color gris i poden mesurar entre dos i quatre metres de llarg i pesar entre 150 i 650 quilograms. La seva característica més distintiva és el musell allargat. Tanmateix, com en totes les balenes i dofins, el musell no és el nas funcional. El nas funcional és l'espiracle situat a dalt del cap.
S'han dut a terme nombroses investigacions sobre la intel·ligència d'aquests dofins, examinant el mimetisme, l'ús del llenguatge artificial, la categorització d'objectes i l'auto-reconeixement. Poden utilitzar eines: esponges marines per buscar fonts d'aliments a les quals normalment no podien accedir[6], i transmetre capacitats adquirides de generació en generació. La seva considerable intel·ligència ha impulsat la interacció amb els humans.
Els dofins mulars van guanyar popularitat a partir d'espectacles d'aquaris i programes de televisió com Flipper. També han estat entrenats pels militars per localitzar mines marines o detectar i marcar bussejadors enemics. En algunes zones, cooperen amb els pescadors locals introduint peixos a les seves xarxes i menjant els peixos que escapen. Algunes trobades amb humans són perjudicials per als dofins: la gent els caça per menjar, i els dofins es maten sense voler com a captura accidental de la pesca de tonyina i en quedant atrapats en trampes per a crancs.
Els tursiops tenen els tercers nivells d'encefalització més grans de qualsevol mamífer de la Terra (els éssers humans en tenen els més grans), compartint relacions properes amb els humans i altres grans simis, cosa que probablement contribueix a la seva alta intel·ligència i intel·ligència emocional.[7]
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tursiops |
- ↑ Scott, M.; Wells, R.. «Bottlenose Dolphins». A: Encyclopedia of marine mammals. San Diego : Academic Press, 2002, p. 122-127. ISBN 978-0-12-551340-1.
- ↑ Braulik, Gillian; Wells, Randall; Natoli, Ada «Tursiops truncatus». IUCN Red List of Threatened Species, 13-05-2018.
- ↑ Charlton-Robb, Kate; Gershwin, Lisa-ann; Thompson, Ross; Austin, Jeremy; Owen, Kylie «A New Dolphin Species, the Burrunan Dolphin Tursiops australis sp. nov., Endemic to Southern Australian Coastal Waters» (en anglès). PLOS ONE, 6, 9, 14-09-2011, pàg. e24047. DOI: 10.1371/journal.pone.0024047. ISSN: 1932-6203. PMC: PMC3173360. PMID: 21935372.
- ↑ Kiszka, J.; Braulik, Gillian; Plön, Stephanie; Parra, Guido; Smith, Brian «Tursiops aduncus». IUCN Red List of Threatened Species, 18-07-2019.
- ↑ Wells, Randall S.; Scott, Michael D. Common Bottlenose Dolphin: Tursiops truncatus (en anglès). London: Academic Press, 2009, p. 249–255. DOI 10.1016/b978-0-12-373553-9.00062-6. ISBN 978-0-12-373553-9.
- ↑ Krützen, Michael; Kreicker, Sina; MacLeod, Colin D.; Learmonth, Jennifer; Kopps, Anna M. «Cultural transmission of tool use by Indo-Pacific bottlenose dolphins (Tursiops sp.) provides access to a novel foraging niche». Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, 281, 1784, 07-06-2014, pàg. 20140374. DOI: 10.1098/rspb.2014.0374. PMC: PMC4043097. PMID: 24759862.
- ↑ Marino, Lori «Cetacean Brain Evolution: Multiplication Generates Complexity» (en anglès). International Journal of Comparative Psychology, 17, 1, 31-12-2004. ISSN: 0889-3675.