Cap d'olla gris
 |
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
  Talles comparatives entre un cap d'olla gris i un ésser humà.
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Grampus griseus (G. Cuvier, 1812) |
||||||||||||||||||
 Distribució geogràfica del cap d'olla gris (en blau).
|
||||||||||||||||||
El cap d'olla gris (Grampus griseus) és un dofí de mida més aviat gran (3,5 m de llargada màxima i 350 kg de pes) que es reconeix pel seu cap globós i per les abundants marques allargades de color blanc que, tot i que semblen cicatrius, ja es troben presents en els nounats. Sovint, especialment en els animals adults, la coloració de la regió cefàlica és més clara que la de la resta del cos i, a distància, alguns exemplars poden fins i tot arribar a semblar blancs.
Taula de continguts |
[modifica] Distribució, hàbitat i situació
Tot i tenir una distribució pràcticament cosmopolita, el cap d'olla gris és un cetaci mal conegut. A l'Atlàntic Nord, aquesta espècie es troba des de les Illes Hèbrides i les Shetland fins a l'Equador. Al Mediterrani, és una espècie relativament comuna a la meitat occidental, però no es disposa de cap registre a l'oriental.[2][3] Dintre de la seva àrea de distribució acostuma a ocupar les masses d'aigua més càlides, raó per la qual sembla que a l'hivern és més abundant a la franja sud de la Mediterrània que a la nord, mentre que a l'estiu se'l troba pertot.
És un habitant típic de les aigües obertes i és rar que s'apropi més d'unes 10-20 milles de la costa. Això l'ha lliurat de conflictes amb les activitats pesqueres i de rebre d'una manera directa els efectes del desenvolupament industrial i turístic del litoral. Els seus efectius a la Mediterrània no han estat mai determinats, tot i que no es creu que la seva població sigui molt gran.
[modifica] Biologia, ecologia i situació de l'espècie
El cap d'olla gris és fonamentalment un depredador de cefalòpodes. Així, basa la seva dieta en pops (Eledone spp), sípies (Sepia spp) i calamars (Loligo i Todaropsis spp), que sovint captura a grans fondàries.[4]
És una espècie gregària, però el nombre d'integrants dels seus grups no és mai massa gran i normalment oscil·la entre els 5 i els 20 exemplars, encara que s'han descrit agrupacions, probablement transitòries, de centenars d'individus. Per mantenir la cohesió del grup, el cap d'olla gris disposa d'un llenguatge relativament complex, compost per un ample espectre de sons i ultrasons. Pilleri i Gihr[5] van estudiar la morfologia del seu cervell i van comprovar que la mida relativa i la complexitat d'aquest òrgan en el cap d'olla gris eren molt superiors als de la majoria d'altres espècies de delfínids. Per una altra banda, els seus costums gregaris sovint el porten a formar agregacions mixtes amb altres espècies de petits cetacis i no és rar trobar caps d'olla grisos associats amb dofins mulars, ratllats, caps d'olla d'aleta llarga o, fins i tot, catxalots. Fraser[6] va descriure formes aparentment híbrides en llibertat entre cap d'olla gris i dofí mular i en captivitat s'han aconseguit en diverses ocasions encreuament exitosos entre ambdues espècies.[7]
La seva biologia reproductiva és poc coneguda. La talla al moment de néixer és de prop dels 180 cm. La gestació dura aproximadament un any i la maduresa sexual s'assoleix entre els 5 i 9 anys d'edat, quan l'animal fa prop d'uns 3 m.
[modifica] Gestió i conservació
El cap d'olla gris està protegit pel Conveni de Berna (annex III) i es troba catalogat dintre de l'apèndix II del CITES. A banda d'ocasionals captures accidentals amb diferents arts de pesca - xàvega, arrossegament, xarxes tonyinaires, xarxes de deriva, etc .-, l'espècie no sembla presentar problemes específics de conservació.
[modifica] Referències
- ↑ Grampus griseus. UICN 2008. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN , edició 2008, consultada el 11-10-08.
- ↑ Duguy, R.,Aguilar, A., Casinos, A., Grau, E. i Raga, J. A. (1988): Étude comparative des échouages de cétacés sur les côtes Méditerranéennes de France et d'Espagne. Miscel. Zool., 12: 339-345.
- ↑ Marchessaux, D. (1980): A review of the current knowledge of the cetaceans in the eastern Mediterranean Sea. Vie marine, 2: 59-66.
- ↑ Clarke, M. R. i Pascoe, P. L. (1985): The stomach contents of a Risso's dolphin (Grampus griseus) stranded at Thurlestone, South Devon. J. Mar. Biol. Assoc. U.K., 65: 663-665.
- ↑ Pilleri, G. i Gihr, M. (1969): On he anatomy and behaviour of Risso's dolphin (Grampus griseus G. Cuvier). Invest. Cetacea, 1: 74-93.
- ↑ Fraser, F. C. (1940): Three anomalous dolphins from Blacksod Bay, Ireland. Proc. Royal Irish Acad., 45(B): 413-455.
- ↑ Shimura, E., Numachi, K., Sezaki, K., Hirosaki, Y., Watabe, S. i Hashimoto, K. (1986): Biochemical evidence of hybrid formation between the two especies of dolphin Tursiops truncatus and Grampus griseus. Bull. Jap. Soc. Sci. Fish., 52(4): 725-730.
[modifica] Bibliografia
- National Audubon Society Guide to Marine Mammals of the World ISBN 0-375-41141-0.
- Encyclopedia of Marine Mammals, ISBN 0-12-551340-2.
- Whales, Dolphins and Porpoises, Mark Carwardine, ISBN 0-7513-2781-6.
- Ruiz-Olmo, Jordi i Aguilar, Àlex: Els Grans Mamífers de Catalunya i Andorra. Lynx Edicions, Barcelona, desembre de 1995. ISBN 84-87334-18-0, planes 194-196.
[modifica] Enllaços externs
- Àmplia informació sobre aquesta espècie de cetaci. (anglès)
- Informació taxonòmica del cap d'olla gris. (anglès)
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
