Tres regnes de Corea: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 96: Línia 96:
==Declivi ==
==Declivi ==
Allied with [[China]] under the [[Tang dynasty]], Silla conquered Goguryeo in 668, after having already conquered Gaya in 562 and Baekje in 660, thus ushering in the North-South states period with [[Unified Silla|Later Silla]] to the south and [[Balhae]] to the north, when [[Dae Jo-young]], a former Goguryeo military officer, revolted against Tang Chinese rule and began reconquering former Goguryeo territories.
Allied with [[China]] under the [[Tang dynasty]], Silla conquered Goguryeo in 668, after having already conquered Gaya in 562 and Baekje in 660, thus ushering in the North-South states period with [[Unified Silla|Later Silla]] to the south and [[Balhae]] to the north, when [[Dae Jo-young]], a former Goguryeo military officer, revolted against Tang Chinese rule and began reconquering former Goguryeo territories.

==Archaeological evidence ==
[[File:Pressapochista15.jpg|thumb|left|140px|An unusual drinking vessel excavated from a Gaya mounded burial.]]

Archaeologists use [[Archaeological theory|theoretical]] guidelines derived from [[anthropology]], [[ethnology]], analogy, and [[ethnohistory]] to the concept of what defines a [[Sociocultural evolution|state-level society]]. This is different from the concept of state (''guk'' or [[Chinese language|Sino]] ko: 國, walled-town state, etc.) in the discipline of Korean History.

In anthropological [[archaeology]] the presence of urban centres (especially capitals), monumental architecture, craft specialization and standardization of production, ostentatious burials, [[Writing system|writing or recording systems]], [[bureaucracy]], demonstrated political control of geographical areas that are usually larger in area than a single river valley, etc. make up some of these correlates that define states.<ref name="Rhee">{{cite journal|author1=Rhee, S.N. |author2=Choi, M.L. |name-list-style=amp |title=Emergence of complex society in Korea|journal=Journal of World Prehistory|volume=6|pages=51–95|doi=10.1007/BF00997585|year=1992|s2cid=145722584 }}</ref> Among the archaeology sites dating to the Three Kingdoms of Korea, hundreds of cemeteries with thousands of [[burial]]s have been excavated. The vast majority of archaeological evidence of the Three Kingdoms Period of Korea consists of burials, but since the 1990s there has been a great increase in the archaeological excavations of ancient industrial production sites, roads, palace grounds and [[elite]] precincts, ceremonial sites, commoner households, and fortresses due to the boom in [[salvage archaeology]] in South Korea.

Rhee and Choi hypothesize that a mix of internal developments and external factors lead to the emergence of state-level societies in Korea.<ref name=Rhee/> A number of archaeologists including Kang demonstrate the role of frequent [[war]]fare in the development of peninsular states.<ref name=Rhee/><ref name=Kang1995>Kang, Bong-won. (1995). ''The role of warfare in the formation of state in Korea: Historical and archaeological approaches''. PhD dissertation. University of Oregon, Eugene. Ann Arbor: University Microfilms.</ref><ref name=Kang2000>{{cite journal|author=Kang, Bong-won|doi=10.1163/156852300760222100|title= A test of increasing warfare in the ''Samguk Sagi'' against the archaeological remains in Yongnam, South Korea|journal=Journal of East Asian Archaeology|volume=2|issue=3|pages=139–197|year=2000}}</ref>

===Foundation (c. 0 – 300/400 AD)===
[[File:Korea-Gyeongju-Yangdong.Village-02.jpg|thumb|130px|right|Historic example of a [[climbing kiln]] similar to those that were excavated from Songok-dong and Mulcheon-ri as early as the late Three Kingdoms Period, c. 600.]]
Some individual correlates of complex societies are found in the chiefdoms of Korea that date back to c. 700 BC (e.g. see [[Igeum-dong]], [[Songguk-ri]]).<ref name=Rhee/><ref>{{cite journal|author1=Bale, Martin T. |author2=Ko, Min-jung |name-list-style=amp |year=2006|title= Craft Production and Social Change in Mumun Pottery Period Korea|journal=Asian Perspectives|volume=45|issue=2|pages=159–187|doi=10.1353/asi.2006.0019|hdl=10125/17250 |s2cid=55944795 |hdl-access=free}}</ref> However, the best evidence from the archaeological record in Korea indicates that states formed between 300 BC and 300/400 AD.<ref name=Kang1995/><ref name=Kang2000/><ref>Barnes, Gina L. (2001). ''State formation in Korea: Historical and archaeological perspectives''. Richmond, Surrey: Curzon. {{ISBN|0-7007-1323-9}}</ref><ref>{{cite journal|author=Barnes, Gina L.|jstor=23720181 |title= The emergence and expansion of Silla from an archaeological perspective|journal=Korean Studies |volume=28 |pages=14–48 |doi=10.1353/ks.2005.0018|year=2004 |s2cid=162119593 }}</ref><ref name=Lee>Lee, Sung-joo. (1998). ''Silla–Gaya Sahwoe-eui Giwon-gwa Seongjang'' [The Rise and Growth of Society in Silla and Gaya]. Seoul: Hakyeon Munhwasa.</ref><ref>{{cite journal|author=Pai, Hyung Il. |year=1989|title= Lelang and the "interaction sphere": An alternative approach to Korean state formation|journal=Archaeological Review from Cambridge|volume= 8|issue=1|pages=64–75}}</ref> However, archaeologists are not prepared to suggest that this means there were states in the BC era. The correlates of state-level societies did not develop as a package, but rather in spurts and starts and at various points in time. It was some time between 100–400 AD that individual correlates of state societies had developed to a sufficient number and scale that state-level societies can be confidently identified using archaeological data.

===Burials===

Lee Sung-Joo analyzed variability in many of the [[elite]] cemeteries of the territories of Silla and Gaya polities and found that as late as the 2nd century there was intra-cemetery variation in the distribution of prestige [[grave goods]], but there was an absence of hierarchical differences on a regional scale between cemeteries. Near the end of the 2nd century AD, interior space in elite burials increased in size, and wooden chamber burial construction techniques were increasingly used by elites. In the 3rd century, a pattern developed in which single elite cemeteries that were the highest in status compared to all the other cemeteries were built. Such cemeteries were established at high elevations along ridgelines and on hilltops. Furthermore, the uppermost elite were buried in large-scale tombs established at the highest point of a given cemetery.<ref name=Lee/> Cemeteries with 'uppermost elite' mounded burials such as Okseong-ri, Yangdong-ri, Daeseong-dong, and Bokcheon-dong display this pattern.
[[File:Korea-Goguryeo-Roof.tiles-01.jpg|thumb|180px|right|Roof tiles excavated from Goguryeo archaeological sites in the Han River valley, from [[National Museum of Korea]].]]

===Factory-scale production of pottery and roof-tiles===

Lee Sung-Joo proposed that, in addition to the development of regional political hierarchies as seen through analysis of burials, variation in types of pottery production gradually disappeared and full-time specialization was the only recognizable kind of pottery production from the end of the 4th century A.D. At the same time the production centers for pottery became highly centralized and vessels became [[standardized]].<ref name=Lee/>

[[Centralisation]] and elite control of production is demonstrated by the results of the archaeological excavations at Songok-dong and Mulcheon-ni in [[Gyeongju]]. These sites are part of what was an interconnected and sprawling ancient industrial complex on the northeast outskirts of the Silla capital. Songok-dong and Mulcheon-ri are an example of the large-scale of specialized [[factory]]-style production in the Three Kingdoms and Unified Silla Periods. The site was excavated in the late 1990s, and archaeologists found the remains of many production features such as [[pottery]] [[kiln]]s, roof-tile kilns, [[charcoal]] kilns, as well as the remains of buildings and [[workshop]]s associated with production.

===Capital cities, elite precincts, and monumental architecture===

Since the establishment of Goguryeo, its early history is well attested archaeologically: The first and second [[Capital Cities and Tombs of the Ancient Koguryo Kingdom|capital cities]], [[Wunü Mountain|Jolbon]] and [[Gungnae Fortress|Gungnae]] city, are located in and around today's [[Ji'an, Jilin]]. In 2004, the site was designated as a [[World Heritage Site]] by [[UNESCO]]. Since 1976, continuing archaeological excavations concentrated in the southeastern part of modern [[Gyeongju]] have revealed parts of the so-called ''Silla Wanggyeong'' (Silla royal capital). A number of excavations over the years have revealed [[Buddhist temple|temples]] such as [[Hwangnyongsa]], Bunhwangsa, Heungryunsa, and 30 other sites. Signs of Baekje's capitals have also been excavated at the Mongchon Fortress and the [[Pungnap Toseong|Pungnap Fortress]] in [[Seoul]].


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 11:08, 2 gen 2022

Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari MALLUS hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.
Plantilla:Infotaula geografia políticaTres regnes de Corea
삼국 시대 (ko)
세나라시기 (ko-kp) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
EpònimKoguryö, Baekje i Silla Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 38° 19′ 00″ N, 127° 14′ 00″ E / 38.3167°N,127.2333°E / 38.3167; 127.2333

El terme Tres regnes de Corea (hangul 삼국 시대; hanja: 三國時代; RR Samguk; MR Samguk) fa referència als regnes de Goguryeo, (고구려, 高句麗), Baekje, (백제, 百濟), i Silla (신라, 新羅),[1]Goguryeo fou posteriorment conegut com a Goryeo (고려, 高麗), del qual deriva el nom modern de Corea. El període dels Tres regnes es defineix com el comprès entre el 57 aC. i el 668 dC. (però van existir uns 79 estats tribals a la regió sud de la península coreana i estats relativament grans com Okjeo, Buyeo i Dongye) a la seva part nord i Manxúria de la Xina moderna).

Els tres regnes ocupaven tota la península de Corea i aproximadament la meitat de Manxúria, situada a l'actual Xina (la majoria) (i Rússia)[2]Els regnes de Baekje i Silla dominaven la meitat sud de la península de Corea i Tamna (illa de Jeju), mentre que Goguryeo controlava la península de Liaodong, Manxúria i la meitat nord de la península de Corea. Baekje i Goguryeo compartien mites fundacionals que probablement es van originar a Buyeo.[3]El budisme, que va arribar a Corea al segle III de la nostra era des de l'Índia a través del Tibet i la Xina, es va convertir en la religió estatal dels tres components dels Tres Regnes, començant per Gaya el 372 de la nostra era.[4]

Al segle VII, aliada amb la Xina sota la dinastia Tang, Silla va unificar la península coreana per primera vegada en la història de Corea, i permeté la primera identitat nacional coreana unida. Després de la caiguda de Baekje i Goguryeo, la dinastia Tang va establir un govern militar de curta durada per administrar parts de la península coreana. Tanmateix, com a resultat de la guerra Silla-Tang (≈670–676 dC), les forces de Silla van expulsar els exèrcits del protectorat de la península l'any 676 dC.

Posteriorment, Go de Balhae, un antic general de Goguryeo[5]o cap de Sumo Mohe,[6][7]va fundar Balhae a l'antic territori de Goguryeo després de derrotar la dinastia Tang a la batalla de Tianmenling, amb la qual cosa inicia el següent període històric de Corea, el Període dels estats del Nord i del Sud (668–935 dC), durant el qual Silla unificada i Balhae van coexistir al sud i al nord de la península, respectivament

El període predecent, abans del desenvolupament dels regnes complets, es denomina de vegades període dels Proto-Tres Regnes.

Les principals fonts primàries d'aquest període són el Samguk Sagi i el Samguk Yusa a Corea, i la secció "Bàrbars orientals" (東夷傳) del Llibre de Wei (魏書) dels Registres dels Tres Regnes a Xina.

Nomenclatura

Vegeu també: Noms de Corea

A partir del segle VII, el nom "Samhan" es va convertir en sinònim dels tres regnes de Corea. El "Han" en els noms de l'Imperi coreà, Daehan Jeguk, i de la República de Corea (Corea del Sud), Daehan Minguk o Hanguk, fa referència als Tres regnes de Corea, no a les antigues confederacions del sud de la península coreana.[8][9]

Segons el Samguk Sagi i el Samguk Yusa, Silla va aplicar una política nacional, la "Unificació de Samhan" (RR Samhan iltong, hangul 삼한일통; hanja 三韓一統), literalment "Unifició dels Tres Han", per integrar els refugiats de Baekje i Goguryeo. El 1982, es va descobrir a Cheongju una pedra commemorativa que data de l'any 686 amb una inscripció: "Els Tres Han es van unificar i el domini es va expandir".[8] Durant el període de Silla posterior, els conceptes de Samhan com a les antigues confederacions i els Tres regnes de Corea es van fusionar.[8] En una carta a un tutor imperial de la dinastia Tang, Choe Chiwon equiparava Byeonhan a Baekje, Jinhan a Silla i Mahan a Goguryeo. En el període de Goryeo, Samhan es va convertir en un nom comú per referir-se a tota Corea.[8] En els seus Deu Mandats als seus descendents, Wang Geon declarava que havia unificat els Tres Han (Samhan), en referència als Tres regnes de Corea.[8][9]Samhan continuà sent un nom comú per a Corea durant el període de Joseon i va ser àmpliament referit en els Annals de la Dinastia Joseon.[8]

A la Xina, els Tres regnes de Corea es van anomenar conjuntament Samhan des de principis del segle VII.[10]L'ús del nom Samhan per indicar els Tres regnes de Corea estava molt estès a la dinastia Tang.[11] Goguryeo va ser anomenat alternativament Mahan per la dinastia Tang, com ho demostra un document Tang que anomenava els generals de Goguryeo "líders Mahan" (hangul 마한추장; hanja 馬韓酋長) l'any 645.[10]L'any 651, l'emperador Gaozong de Tang va enviar un missatge al rei de Baekje on es referia als Tres regnes de Corea com a Samhan.[8] Els epitafis de la dinastia Tang, inclosos els que pertanyien als refugiats i emigrants de Baekje, Goguryeo i Silla, anomenaven els Tres regnes de Corea "Samhan", especialment Goguryeo.[11] Per exemple, l'epitafi de Go Hyeon (hangul 고현; hanja 高玄), un general de la dinastia Tang d'origen goguryeo que va morir l'any 690, l'anomena "home de Liaodong Samhan" (hangul 요동 삼한인; hanja 遼東 三韓0为).[10]为). La Història de Liao equipara Byeonhan a Silla, Jinhan a Buyeo i Mahan a Goguryeo.[9]

El nom "Tres regnes" es va utilitzar en els títols de les històries coreanes Samguk Sagi (segle XII) i Samguk Yusa (segle XIII), i no s'ha de confondre amb els Tres Regnes de la Xina.[12]

Formació

Pintura del segle VII de la dinastia Tang d'enviats dels Tres regnes de Corea: Baekje, Goguryeo i Silla.

Wiman Joseon va atacar el 109 aC territori de la dinastia Han a la península de Liaodong, i aquesta acció fou resposta per l'Emperador Wu de Han amb la invasió de Wiman Joseon amb 60.000 homes, i amb la conquesta en 108 aC[13] va establir les comandàncies de Lelang, Lintun, Xuantu i Zhenfan per administrar l'antic territori de Gojoseon, i a la resta de la península es van constituir les confederacions Samhan. Lintun i Zhenfan foren abolides el 82, i Xuantu es mogué al riu Hun. En 203 i 204 Gongsun Du conquerí Lelang i establí les comandàncies de Daifang i Lelang.[14][15][16][17][18]i l'actual Liaoning.[19]Totes tres van caure ràpidament al Samhan, i l'última va ser destruïda per Goguryeo l'any 313.

Els naixents precursors de Baekje i Silla es van expandir dins de la xarxa dels estats durant el període dels Proto-Tres Regnes, i Goguryeo va conquerir estats veïns com Buyeo a Manxúria i els cacicats d'Okjeo i Dongye que ocupaven el nord-est de la península de Corea. Els tres estats van fer la transició de ciutats emmurallades a societats estatals de ple dret entre els segles I i III dC.

Tots tres regnes compartien una cultura i una llengua similars. Sembla que les seves religions originals eren xamanistes, però van ser cada cop més influenciades per la cultura xinesa, especialment pel confucianisme i el taoisme. Al segle IV, el budisme es va introduir a la península i es va estendre ràpidament, i va esdevenir breument la religió oficial dels tres regnes.

Després de la derrota de Cao Cao a la Batalla dels Penya-segats Rojos el 208, la Xina va restar dividida en tres esferes d'influència, amb Cao Cao, que dominava el nord, Sun Quan que dominava el sud, i Liu Bei que dominaba l'oest.[20][21] Cao Cao va morir el març del 220 i al desembre el seu fill Cao Pi feu abdicar a l'emperador Xian a favor seu i fou conegut pòstumament com l'Emperador Wen de Wei. Això va posar fi a la dinastia Han, i va iniciar una època de conflicte entre els tres estats: Wei, Wu, i Shu,[22][23] i l'inici del període conegut com els Tres Regnes,[24] Les comandàncies de Daifang i Lelang van quedar sota el control de Cao Wei i després passaren a mans de la dinastia Jin, fins que foren conquerides per Goguryeo el 313.[25]

Desenvolupament dels Tres regnes

Goguryeo

Article principal: Goguryeo
Mural d'una tomba de Goguryeo.

Goguryeo va sorgir a les ribes nord i sud del riu Yalu (Amrok), arran de la caiguda de Gojoseon. La primera menció de Goguryeo als registres xinesos data de l'any 75 aC en referència a una comandància establerta per la dinastia Han xinesa, encara que fins i tot mencions anteriors de "Guri" (구리) poden ser del mateix estat. Les proves indiquen que Goguryeo era el més avançat, i probablement el primer a establir-se, dels tres regnes.

Goguryeo, que va arribar a ser el més gran dels tres regnes, va tenir diverses capitals en alternança: dues capitals a la zona de l'alt Yalu i, més tard, Nangrang (Lelang en xinès), que ara forma part de Pyongyang. Al principi, l'estat estava situat a la frontera amb la Xina; gradualment es va expandir cap a Manxúria i va destruir la comandància xinesa de Lelang l'any 313. La influència cultural dels xinesos va continuar en adoptar el budisme com a religió oficial el 372.

Goguryeo era un estat altament militarista;[26][27] era un poderós imperi i una de les grans potències d'Àsia Oriental.[28][29][30][31]L'estat va arribar al seu apogeu al segle V, durant el govern del rei Gwanggaeto el Gran i el seu fill el rei Jangsu, i particularment durant la seva campanya a Manxúria. Durant el segle següent, aproximadament, Goguryeo va ser la nació dominant a Manxúria i al nord de la península de Corea.[32] Goguryeo va arribar a ocupar les planes de Liaodong a Manxúria i l'actual zona de Seül. Gwanggaeto va aconseguir una unificació laxa dels Tres Regnes de Corea.[33][34]

Goguryeo no només controlava els coreans, sinó també les tribus xineses i tungúsiques de Manxúria. Després de l'establiment de la dinastia Sui i, posteriorment, de la dinastia Tang a la Xina, el regne va continuar realitzant accions agressives contra la Xina, Silla i els atacs de Baekje fins que va ser conquerit per les forces aliades de Silla-Tang l'any 668. La major part del seu territori va ser absorbit per la dinastia Tang de Xina i el territori de Baekje va ser absorbit per Silla.

Baekje

Article principal: Baekje
Cremador d'encens de bronze daurat de Baekje

Baekje va ser fundat com a membre de la confederació Mahan. Es té constància que dos fills del fundador de Goguryeo van fugir d'un conflicte de successió per fundar Baekje al voltant de l'actual zona de Seül.[35][36][37]

Baekje va absorbir o va conquerir altres cacicats Mahan i, en el seu apogeu al segle IV, va controlar la major part de la península de Corea occidental. El budisme va ser introduït a Baekje l'any 384 des de Goguryeo, i Baekje el va acceptar.[32]

Baekje era una gran potència marítima;[38]la seva destresa nàutica, que la va convertir en la Fenícia de l'Àsia Oriental, va ser decisiva en la difusió del budisme per Àsia Oriental i de la cultura continental al Japó.[39][40] Baekje va tenir un paper fonamental en la transmissió de desenvolupaments culturals i materials a l'antic Japó, com els caràcters escrits xinesos, la literatura xinesa i coreana, les tecnologies com la siderúrgia i la ceràmica, els estils arquitectònics, la sericultura i el budisme.[31][32][41][42]

Baekje exercia la seva influència política sobre Tamna, un regne que governava Jejudo. Baekje mantenia una relació estreta amb Tamna i li exigia tributs. La cultura religiosa i artística de Baekje va influir a Goguryeo i Silla.

Baekje va ser una vegada una gran potència militar a la península de Corea, especialment durant l'època de Geunchogo,[43] però fou severament derrotat per Gwanggaeto i va decaure.[36]

A finals del segle V, sota l'atac de Goguryeo, la capital de Baekje es va traslladar al sud, a Ungjin (actual Gongju) i més tard a Sabi (actual Buyeo). Baekje va ser conquerida per l'aliança Silla-Tang l'any 660, i sotmeté la Silla unificada.

Silla

Article principal: Silla (Corea)
Bangasayusang, segle VII

Segons els registres coreans, l'any 57 aC, Seorabeol (o Saro, més tard Silla), al sud-est de la península, va unificar i va ampliar la confederació de ciutats-estat coneguda com a Jinhan. Tot i que el Samguk Sagi afirma que Silla va ser el primer dels tres regnes a fundar-se, altres registres escrits i arqueològics indiquen que probablement va ser el darrer dels tres a establir un govern centralitzat.

Silla era el més petit i feble dels Tres Regnes de Corea, però es va valdre d'astuts mitjans diplomàtics per establir pactes i aliances oportunistes amb els regnes coreans més poderosos i, finalment, amb la Xina dels Tang, per a gran benefici seu.[44][45]

Rebatejat de Saro a Silla el 503, el regne es va annexionar la confederació de Gaya (que al seu torn havia absorbit Byeonhan anteriorment) a la primera meitat del segle VI. Goguryeo i Baekje van respondre formant una aliança. Per fer front a les invasions de Goguryeo i Baekje, Silla va estrènyer les seves relacions amb la dinastia Tang, l'accés de la qual al Mar Groc, recentment obtingut, va fer possible el contacte directe amb els Tang. Després de la conquesta de Goguryeo i Baekje amb els seus aliats Tang, el regne de Silla va expulsar les forces Tang de la península i va ocupar les terres al sud de Pyongyang.

La capital de Silla era Seorabeol (actual Gyeongju; es creu que "Seorabeol", hangul 서라벌, era el terme coreà antic per a "capital"). El budisme es va convertir en la religió oficial l'any 528. La resta de la cultura material del regne de Silla, que inclou una orfebreria única, mostra la influència de les estepes nòmades del nord, cosa que la diferència de la cultura de Goguryeo i Baekje, on la influència xinesa era més pronunciada.

L'etapa final dels tres regnes de Corea va acabar amb la lluita pel predomini quan Silla va aliar-se amb la Xina de la dinastia Tang[46] i en 660 va envaïr Baekje, que va caure poc després de la seva derrota a la batalla de Hwangsanbeol. Muyeol de Silla va morir el 661[13] però el seu successor Munmu, després de derrotar el Japó del període Yamato en la Batalla de Baekgang, que havia enviat una flota amb 40.000 soldats en suport de Baekje en 663 en resposta a l'ocupació del Silla per Tang,[47] va unificar la península sota un mateix rei després de conquerir Goguryeo en 668.[47]

Després de la caiguda de Baekje i Goguryeo, la dinastia Tang va establir un govern militar de curta durada per administrar parts de la península de Corea. No obstant això, com a resultat de la guerra de Silla-Tang (≈670–676 dC), les forces de Silla van expulsar els exèrcits de protectorat de la península el 676 dC.

Altres estats

Abans i durant aquest període van existir a Corea altres estats o regions més petits:

Un soldat de Gaya.

Religió

Vegeu també: Budisme coreà, Budisme xinès, i Transmissió del budisme per la Ruta de la Seda

Centuries after Buddhism originated in India, the Mahayana Buddhism arrived in China through the Silk Route in 1st century CE via Tibet, then to Korean peninsula in 3rd century during the Three Kingdoms Period from where it transmitted to Japan. In Korea, it was adopted by the state religion by 3 constituent polities of the Three Kingdoms Period, first by the Goguryeo ruling tribe of Geumgwan Gaya in 372 CE, by the Silla in 528 CE, and by the Baekje in 552 CE.[4]

Declivi

Allied with China under the Tang dynasty, Silla conquered Goguryeo in 668, after having already conquered Gaya in 562 and Baekje in 660, thus ushering in the North-South states period with Later Silla to the south and Balhae to the north, when Dae Jo-young, a former Goguryeo military officer, revolted against Tang Chinese rule and began reconquering former Goguryeo territories.

Archaeological evidence

An unusual drinking vessel excavated from a Gaya mounded burial.

Archaeologists use theoretical guidelines derived from anthropology, ethnology, analogy, and ethnohistory to the concept of what defines a state-level society. This is different from the concept of state (guk or Sino ko: 國, walled-town state, etc.) in the discipline of Korean History.

In anthropological archaeology the presence of urban centres (especially capitals), monumental architecture, craft specialization and standardization of production, ostentatious burials, writing or recording systems, bureaucracy, demonstrated political control of geographical areas that are usually larger in area than a single river valley, etc. make up some of these correlates that define states.[48] Among the archaeology sites dating to the Three Kingdoms of Korea, hundreds of cemeteries with thousands of burials have been excavated. The vast majority of archaeological evidence of the Three Kingdoms Period of Korea consists of burials, but since the 1990s there has been a great increase in the archaeological excavations of ancient industrial production sites, roads, palace grounds and elite precincts, ceremonial sites, commoner households, and fortresses due to the boom in salvage archaeology in South Korea.

Rhee and Choi hypothesize that a mix of internal developments and external factors lead to the emergence of state-level societies in Korea.[48] A number of archaeologists including Kang demonstrate the role of frequent warfare in the development of peninsular states.[48][49][50]

Foundation (c. 0 – 300/400 AD)

Historic example of a climbing kiln similar to those that were excavated from Songok-dong and Mulcheon-ri as early as the late Three Kingdoms Period, c. 600.

Some individual correlates of complex societies are found in the chiefdoms of Korea that date back to c. 700 BC (e.g. see Igeum-dong, Songguk-ri).[48][51] However, the best evidence from the archaeological record in Korea indicates that states formed between 300 BC and 300/400 AD.[49][50][52][53][54][55] However, archaeologists are not prepared to suggest that this means there were states in the BC era. The correlates of state-level societies did not develop as a package, but rather in spurts and starts and at various points in time. It was some time between 100–400 AD that individual correlates of state societies had developed to a sufficient number and scale that state-level societies can be confidently identified using archaeological data.

Burials

Lee Sung-Joo analyzed variability in many of the elite cemeteries of the territories of Silla and Gaya polities and found that as late as the 2nd century there was intra-cemetery variation in the distribution of prestige grave goods, but there was an absence of hierarchical differences on a regional scale between cemeteries. Near the end of the 2nd century AD, interior space in elite burials increased in size, and wooden chamber burial construction techniques were increasingly used by elites. In the 3rd century, a pattern developed in which single elite cemeteries that were the highest in status compared to all the other cemeteries were built. Such cemeteries were established at high elevations along ridgelines and on hilltops. Furthermore, the uppermost elite were buried in large-scale tombs established at the highest point of a given cemetery.[54] Cemeteries with 'uppermost elite' mounded burials such as Okseong-ri, Yangdong-ri, Daeseong-dong, and Bokcheon-dong display this pattern.

Roof tiles excavated from Goguryeo archaeological sites in the Han River valley, from National Museum of Korea.

Factory-scale production of pottery and roof-tiles

Lee Sung-Joo proposed that, in addition to the development of regional political hierarchies as seen through analysis of burials, variation in types of pottery production gradually disappeared and full-time specialization was the only recognizable kind of pottery production from the end of the 4th century A.D. At the same time the production centers for pottery became highly centralized and vessels became standardized.[54]

Centralisation and elite control of production is demonstrated by the results of the archaeological excavations at Songok-dong and Mulcheon-ni in Gyeongju. These sites are part of what was an interconnected and sprawling ancient industrial complex on the northeast outskirts of the Silla capital. Songok-dong and Mulcheon-ri are an example of the large-scale of specialized factory-style production in the Three Kingdoms and Unified Silla Periods. The site was excavated in the late 1990s, and archaeologists found the remains of many production features such as pottery kilns, roof-tile kilns, charcoal kilns, as well as the remains of buildings and workshops associated with production.

Capital cities, elite precincts, and monumental architecture

Since the establishment of Goguryeo, its early history is well attested archaeologically: The first and second capital cities, Jolbon and Gungnae city, are located in and around today's Ji'an, Jilin. In 2004, the site was designated as a World Heritage Site by UNESCO. Since 1976, continuing archaeological excavations concentrated in the southeastern part of modern Gyeongju have revealed parts of the so-called Silla Wanggyeong (Silla royal capital). A number of excavations over the years have revealed temples such as Hwangnyongsa, Bunhwangsa, Heungryunsa, and 30 other sites. Signs of Baekje's capitals have also been excavated at the Mongchon Fortress and the Pungnap Fortress in Seoul.

Referències

  1. ↑ Peterson, Mark. A brief history of Korea (en anglès), 2010. ISBN 978-1-78785-286-0. OCLC 1112020757. 
  2. ↑ Kotkin, Stephen; Wolff, David. Rediscovering Russia in Asia: Siberia and the Russian Far East: Siberia and the Russian Far East (en anglès). Routledge, 2015-03-04. ISBN 9781317461296 [Consulta: 15 juliol 2016]. 
  3. ↑ Museu Popular Nacional de Corea. Encyclopedia of Korean Folk Literature: Encyclopedia of Korean Folklore and Traditional Culture (en anglès). Vol. III. 길잡이미디어, 2014, p. 41. ISBN 9788928900848 [Consulta: 10 setembre 2017]. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Lee Injae, Owen Miller, Park Jinhoon, Yi Hyun-Hae, 2014, Korean History in Maps, Cambridge University Press, pp. 44-49, 52-60.
  5. ↑ Alexander Vovin. «Why Manchu and Jurchen Look so Un-Tungusic ?». A: Juha Janhunenn, Alessandra Pozzi, Michael Weiers. (en anglès). Volum 20 de Tunguso Sibirica, ISSN 0946-0349. Wiesbaden: Harrassowitz Verlag, 2006, p. 255–266. ISBN 9783447053785. 
  6. ↑ Zgusta, Richard. The Peoples of Northeast Asia through Time Precolonial Ethnic and Cultural Processes along the Coast between Hokkaido and the Bering Strait (en anglès). Brill, 2015. ISBN 978-90-04-30043-9. 
  7. ↑ Mikhaïl Issaàkovitx Tsiporuha // Història de les tribus tunguses mohe i l'estat de Bohai (Balhae). «История тунгусских племен мохэ и государства Бохай» (en rus). Покорение Сибири. От Ермака до Беринга // La conquesta de Sibèria. De Iermak (Iermak Timoféievitx) a Bering (Vitus Bering), 2017. [Consulta: 18 abril 2021].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 이기환 // Lee Ki-hwan. «[이기환의 흔적의 역사국호논쟁의 전말…대한민국이냐 고려공화국이냐]» (en coreà). Kyunghyang Shinmun, 30-08-2017. [Consulta: 2 juliol 2018].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 이덕일 // Lee Deok-il. «[이덕일 사랑 대~한민국]» (en coreà). Chosun Ilbo. [Consulta: 2 juliol 2018].
  10. ↑ 10,0 10,1 «고현묘지명(高玄墓誌銘)» (en coreà). Institut Nacional de Recerca del Patrimoni Cultural (Corea del Sud). [Consulta: 10 setembre 2018]. [Enllaç no actiu]
  11. ↑ 11,0 11,1 Deok-young, Kwon «唐 墓誌의 고대 한반도 삼국 명칭에 대한 검토 // Una investigació sobre el nom dels Tres Regnes (三國) inscrits a un epitafi del període Tang (唐)» (en coreà). The Journal of Korean Ancient History, vol. 75, 2014, pàg. 105–137. ISSN: 1226-6213 [Consulta: 2 juliol 2018].
  12. ↑ La paraula "Samguk", que significa "Tres Estats" en coreà, és una imitació dels Tres Regnes xinesos.
  13. ↑ 13,0 13,1 Injae et al., 2014, p. 47.
  14. ↑ Pai, Hyung Il. Constructing "Korean" Origins: A Critical Review of Archaeology, Historiography, and Racial Myth in Korean State Formation Theories (en anglès). Harvard University Asia Center, 2000, p. 127–129. ISBN 9780674002449. 
  15. ↑ Divisió de Recerca Federal de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units. Robert L. Worden. North Korea: A Country Study (en anglès). Government Printing Office, 2016, p. 6. ISBN 9780160882784. 
  16. ↑ Mark E. Manyin; Larry A. Niksch; Edgar V. Connor. Korea: Current Issues and Historical Background (en anglès). Nova Science Publishers, 2003, p. 112. ISBN 978-1590334430. 
  17. ↑ Kim, 2012, p. 181.
  18. ↑ Lee, Peter H. Sourcebook of Korean Civilization (en anglès). Columbia University Press, 1993, p. 227. ISBN 978-0231079129. 
  19. ↑ Hong, Wontack «The Puyeo-Koguryeo Ye-maek the Sushen-Yilou Tungus, and the Xianbei Yan» (en anglès). East Asian History: A Korean Perspective, vol. 1, núm. 12, 2005, pàg. 1–7.
  20. ↑ Beck, 1986, p. 352.
  21. ↑ de Crespigny, 2007, p. 37.
  22. ↑ Beck, 1986, p. 353–357.
  23. ↑ Hinsch, 2002, p. 206.
  24. ↑ Conrard Schirokauer; Miranda Brown. Breve historia de la civilizacion china (en castellà). volum 23. Barcelona: Pujol & Amado S L L, 2011 (Biblioteca de China contemporánea). ISBN 978-84-7290-555-9. 
  25. ↑ Injae et al., 2014, p. 20.
  26. ↑ Yi, Ki-baek. A New History of Korea (en anglès). Harvard University Press, 1984, p. 23–24. ISBN 9780674615762 [Consulta: 21 novembre 2016]. 
  27. ↑ Walker, Hugh Dyson. East Asia: A New History (en anglès). AuthorHouse, novembre 2012, p. 104. ISBN 9781477265161 [Consulta: 21 novembre 2016]. 
  28. ↑ Roberts, John Morris; Westad, Odd Arne. The History of the World (en anglès). Oxford University Press, 2013, p. 443. ISBN 9780199936762 [Consulta: 15 juliol 2016]. 
  29. ↑ Gardner, Hall. Averting Global War: Regional Challenges, Overextension, and Options for American Strategy (en anglès). Palgrave Macmillan, 2007-11-27, p. 158–159. ISBN 9780230608733 [Consulta: 15 juliol 2016]. 
  30. ↑ Laet, Sigfried J. de. History of Humanity: From the seventh to the sixteenth century (en anglès). UNESCO, 1994, p. 1133. ISBN 9789231028137 [Consulta: 10 octubre 2016]. 
  31. ↑ 31,0 31,1 Walker, Hugh Dyson. East Asia: A New History (en anglès). AuthorHouse, 2012-11-20, p. 6–7. ISBN 9781477265178 [Consulta: 21 novembre 2016]. 
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 (anglès) Korea's Three Kingdoms Arxivat 2011-05-16 a Wayback Machine.. Ancientworlds.net (2005-06-19). Consultat el 15-11-2015
  33. ↑ Kim, 2012, p. 35.
  34. ↑ «Kings and Queens of Korea» (en anglès). KBS World Radio. [Consulta: 7 octubre 2016].
  35. ↑ Pratt, Keith; Rutt, Richard. Korea: A Historical and Cultural Dictionary (en anglès). Routledge, 2013-12-16, p. 135 (Durham East Asia Series). ISBN 9781136793936 [Consulta: 22 juliol 2016]. 
  36. ↑ 36,0 36,1 Yu, 2012, p. 27.
  37. ↑ Kim, 2012, p. 28.
  38. ↑ Ebrey, Walthall i Palais, 2006, p. 123.
  39. ↑ Kitagawa, Joseph. The Religious Traditions of Asia: Religion, History, and Culture (en anglès). Routledge, 2013-09-05, p. 348. ISBN 9781136875908 [Consulta: 29 juliol 2016]. 
  40. ↑ Ebrey, Walthall i Palais, 2006, p. 104.
  41. ↑ Introduction Buddhism of Baekje into Japan. baekje.chungnam.net
  42. ↑ Farris, William Wayne. Japan to 1600: A Social and Economic History (en anglès). Honolulu: University of Hawaii Press, 2009, p. 68–87, 97-99, 101-105, 109-110, 116, 120–122. ISBN 9780824833794. 
  43. ↑ Shin, Hyong Sik. A Brief History of Korea (en anglès). vol. 1. Ewha Womans University Press, 2005, p. 29–0 (The spirit of Korean cultural roots). ISBN 9788973006199 [Consulta: 21 novembre 2016]. 
  44. ↑ Kim, 2012, p. 44-45.
  45. ↑ Wells, Kenneth M. Korea: Outline of a Civilisation (en anglès). Brill Publishers, 2015, p. 18–19. ISBN 9789004300057 [Consulta: 12 setembre 2016]. 
  46. ↑ Connor, Mary E. The Koreas (en anglès). ABC-CLIO, 2009, p. 270 (Asia in focus). ISBN 9781598841602. 
  47. ↑ 47,0 47,1 Grant, R.C.. Battle at Sea: 3000 years of naval warfare (en anglès). Dorling Kindersley Ltd, 2010, p. 54. ISBN 140533505X. 
  48. ↑ 48,0 48,1 48,2 48,3 «Emergence of complex society in Korea». Journal of World Prehistory, vol. 6, 1992, pàg. 51–95. DOI: 10.1007/BF00997585.
  49. ↑ 49,0 49,1 Kang, Bong-won. (1995). The role of warfare in the formation of state in Korea: Historical and archaeological approaches. PhD dissertation. University of Oregon, Eugene. Ann Arbor: University Microfilms.
  50. ↑ 50,0 50,1 Kang, Bong-won «A test of increasing warfare in the Samguk Sagi against the archaeological remains in Yongnam, South Korea». Journal of East Asian Archaeology, vol. 2, 3, 2000, pàg. 139–197. DOI: 10.1163/156852300760222100.
  51. ↑ «Craft Production and Social Change in Mumun Pottery Period Korea». Asian Perspectives, vol. 45, 2, 2006, pàg. 159–187. DOI: 10.1353/asi.2006.0019.
  52. ↑ Barnes, Gina L. (2001). State formation in Korea: Historical and archaeological perspectives. Richmond, Surrey: Curzon. ISBN 0-7007-1323-9
  53. ↑ Barnes, Gina L. «The emergence and expansion of Silla from an archaeological perspective». Korean Studies, vol. 28, 2004, pàg. 14–48. DOI: 10.1353/ks.2005.0018. JSTOR: 23720181.
  54. ↑ 54,0 54,1 54,2 Lee, Sung-joo. (1998). Silla–Gaya Sahwoe-eui Giwon-gwa Seongjang [The Rise and Growth of Society in Silla and Gaya]. Seoul: Hakyeon Munhwasa.
  55. ↑ Pai, Hyung Il. «Lelang and the "interaction sphere": An alternative approach to Korean state formation». Archaeological Review from Cambridge, vol. 8, 1, 1989, pàg. 64–75.

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tres regnes de Corea
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tres_regnes_de_Corea&oldid=29076690»