Vés al contingut

Boca: diferència entre les revisions

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 22: Línia 22:
DorlandsSuf = 12220513|
DorlandsSuf = 12220513|
}}
}}
La '''boca''', també coneguda com a '''cavitat bucal''' o '''cavitat oral''', és l'orifici per on ingerim l'[[aliment]]. Generalment està ubicada al [[cap (anatomia)|cap]] i constitueix la primera part del [[sistema digestiu]] i del [[tub digestiu]] dels [[Organisme pluricel·lular|organismes pluricel·lulars]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Chen, J; Jacox, LA; Saldanha, F; Sive, H |títol= Mouth development |publicació= Wiley Interdiscip Rev Dev Biol |pàgines=pp: e275|volum= 2017 Set; 6 (5) |doi= 10.1002/wdev.275 |pmid= 28514120 |pmc= 5574021 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5574021/pdf/WDEV-6-na.pdf |llengua= anglès |consulta= 26 novembre 2022|}}</ref> La boca s'obre a un espai cavitari previ a la [[faringe]] anomenat cavitat oral o cavitat bucal.
La '''boca''', també coneguda com a '''cavitat bucal''' o '''cavitat oral''', és l'orifici per on ingerim l'[[aliment]]. Generalment està ubicada al [[cap (anatomia)|cap]] i constitueix la primera part del [[sistema digestiu]] i del [[tub digestiu]] dels [[Organisme pluricel·lular|organismes pluricel·lulars]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Chen, J; Jacox, LA; Saldanha, F; Sive, H |títol= Mouth development |publicació= Wiley Interdiscip Rev Dev Biol |pàgines=pp: e275|volum= 2017 Set; 6 (5) |doi= 10.1002/wdev.275 |pmid= 28514120 |pmc= 5574021 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5574021/pdf/WDEV-6-na.pdf |llengua= anglès |consulta= 26 novembre 2022|}}</ref> La boca s'obre a un espai previ a la [[faringe]] anomenat cavitat oral o cavitat bucal.<ref>{{ref-publicació|cognom= Yousem, DM; Chalian, AA |títol= Oral cavity and pharynx |publicació= Radiol Clin North Am |pàgines=pp: 967-981|volum= 1998 Set 1; 36 (5) |doi= 10.1016/s0033-8389(05)70071-3 |pmid= 9747196 |issn= 1557-8275 |url= https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0033838905700713 |llengua= anglès |consulta= 27 gener 2023|}}</ref>


La boca humana està coberta per un [[llavi]] superior i un inferior, i desenvolupa funcions importants en diverses activitats com el [[llenguatge]] i les expressions facials, com el somriure. L'obertura bucal màxima varia en funció del [[Gènere sexual|gènere]], l'[[edat]], l'[[alçada]] de la persona, el [[pes]], l'[[índex de massa corporal]] i l'existència de trastorns de l'[[articulació temporomandibular]] (ATM) o no. S'ha calculat que en els adults sans es correspon, aproximadament, amb el gruix de tres [[dit]]s de la seva [[mà]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Zawawi, KH; Al-Badawi, EA; Lobo Lobo, S; Melis, M; Mehta, NR |títol= An index for the measurement of normal maximum mouth opening |publicació= J Can Dent Assoc |pàgines=pp: 737-741|volum= 2003 Des; 69 (11) |pmid= 14653940 |issn= 1488-2159 |url= http://www.cda-adc.ca/jcda/vol-69/issue-11/737.pdf |llengua= anglès |consulta= 4 gener 2023|}}</ref> Les anomalies de l'ATM provoquen amb freqüència [[dolor]] i alteracions de la funcionalitat bucal.<ref>{{ref-publicació|cognom= Murphy, MK; MacBarb, RF; Wong, ME; Athanasiou, KA |títol= Temporomandibular disorders: a review of etiology, clinical management, and tissue engineering strategies |publicació= Int J Oral Maxillofac Implants |pàgines=pp: e393-e414|volum= 2013 Nov-Des; 28 (6) |doi= 10.11607/jomi.te20 |pmid= 24278954 |pmc= 4349514 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4349514/pdf/nihms661047.pdf |llengua= anglès |consulta= 13 gener 2023|}}</ref>
La boca humana està coberta per un [[llavi]] superior i un inferior, i desenvolupa funcions importants en diverses activitats com el [[llenguatge]] i les expressions facials, com el somriure.<ref>{{ref-publicació|cognom= Sriphadungporn, C; Chamnannidiadha, N |títol= Perception of smile esthetics by laypeople of different ages |publicació= Prog Orthod |pàgines=pp: 8|volum= 2017 Des; 18 (1) |doi= 10.1186/s40510-017-0162-4 |pmid= 28317085 |pmc= 5357618 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5357618/pdf/40510_2017_Article_162.pdf |llengua= anglès |consulta= 27 gener 2023|}}</ref> L'obertura bucal màxima varia en funció del [[Gènere sexual|gènere]], l'[[edat]], l'[[alçada]] de la persona, el [[pes]], l'[[índex de massa corporal]] i l'existència de trastorns de l'[[articulació temporomandibular]] (ATM) o no. S'ha calculat que en els adults sans es correspon, aproximadament, amb el gruix de tres [[dit]]s de la seva [[mà]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Zawawi, KH; Al-Badawi, EA; Lobo Lobo, S; Melis, M; Mehta, NR |títol= An index for the measurement of normal maximum mouth opening |publicació= J Can Dent Assoc |pàgines=pp: 737-741|volum= 2003 Des; 69 (11) |pmid= 14653940 |issn= 1488-2159 |url= http://www.cda-adc.ca/jcda/vol-69/issue-11/737.pdf |llengua= anglès |consulta= 4 gener 2023|}}</ref> Les anomalies de l'ATM provoquen amb freqüència [[dolor]] i alteracions de la funcionalitat bucal.<ref>{{ref-publicació|cognom= Murphy, MK; MacBarb, RF; Wong, ME; Athanasiou, KA |títol= Temporomandibular disorders: a review of etiology, clinical management, and tissue engineering strategies |publicació= Int J Oral Maxillofac Implants |pàgines=pp: e393-e414|volum= 2013 Nov-Des; 28 (6) |doi= 10.11607/jomi.te20 |pmid= 24278954 |pmc= 4349514 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4349514/pdf/nihms661047.pdf |llengua= anglès |consulta= 13 gener 2023|}}</ref>


La boca és un gran indicador de la [[salut]] de l'individu. La mucosa, per exemple, es pot veure més clara, groga,<ref>{{ref-publicació|cognom= Schafer, DR; Glass, SH |títol= A Guide to Yellow Oral Mucosal Entities: Etiology and Pathology |publicació= Head Neck Pathol |pàgines=pp: 33-46|volum= 2019 Mar; 13 (1) |doi= 10.1007/s12105-018-0977-4 |pmid= 30693453 |pmc= 6405798 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6405798/pdf/12105_2018_Article_977.pdf |llengua= anglès |consulta= 7 desembre 2022|}}</ref> pàl·lida o amb taques blanques, les quals sovint estan relacionades amb proliferacions epitelials [[Malignitat|premalignes]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Palmerín-Donoso, A; Cantero-Macedo, AM; Tejero-Mas, M |títol= Leucoplasia oral |publicació= Aten Primaria |pàgines=pp: 59-60|volum= 2020 Gen; 52 (1) |doi= 10.1016/j.aprim.2019.02.008 |pmid= 31029457 |pmc= 6938989 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6938989/pdf/main.pdf |llengua= castellà |consulta= 25 novembre 2022|}}</ref> Ocasionalment, la causa d'aquestes taques és una [[estomatitis]] [[Afta|aftosa]]<ref>{{ref-publicació|cognom= Aksu Arica, D; Ferhatosmanoglu, A |títol= Approach to the aphthous lesions of the oral mucosa |publicació= Mucosa |pàgines=pp: 1-9|volum= 2021 Mar 31; 4 (1) |doi= 10.33204/mucosa.889503 |issn= 2651-2750 |url= https://www.researchgate.net/publication/350543272_Approach_to_the_aphthous_lesions_of_the_oral_mucosa |llengua= anglès |consulta= 1 desembre 2022|}}</ref> o una [[candidosi oral]] [[Hiperplàsia|hiperplàstica]] crònica.<ref>{{ref-publicació|cognom= Lorenzo-Pouso, AI; Pérez-Jardón, A; Caponio, VCA; Spirito, F; Chamorro-Petronacci, CM; Álvarez Calderón-Iglesias, Ó; ''et al'' |títol= Oral Chronic Hyperplastic Candidiasis and Its Potential Risk of Malignant Transformation: A Systematic Review and Prevalence Meta-Analysis |publicació= J Fungi (Basel) |pàgines=pp: 1093|volum= 2022 Oct 17; 8 (10) |doi= 10.3390/jof8101093 |pmid= 36294658 |pmc= 9604758 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC9604758/pdf/jof-08-01093.pdf |llengua= anglès |consulta= 26 novembre 2022|}}</ref> La [[microbiota]] bucal és dinàmica, té abundants [[bacteris anaeròbics]] i el seu desequilibri està implicat en la [[patogènesi]] de diverses malalties locals i sistèmiques.<ref>{{ref-publicació|cognom= Giordano-Kelhoffer, B; Lorca, C; March Llanes, J; Rábano, A; Del Ser, T; ''et al'' |títol= Oral Microbiota, Its Equilibrium and Implications in the Pathophysiology of Human Diseases: A Systematic Review |publicació= Biomedicines |pàgines=pp: 1803|volum= 2022 Jul 27; 10 (8) |pmid= 36009350 |doi= 10.3390/biomedicines10081803 |pmc= 9405223 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC9405223/pdf/biomedicines-10-01803.pdf |llengua= anglès |consulta= 21 gener 2023|}}</ref>
La boca és un gran indicador de la [[salut]] de l'individu. La mucosa, per exemple, es pot veure més clara, groga,<ref>{{ref-publicació|cognom= Schafer, DR; Glass, SH |títol= A Guide to Yellow Oral Mucosal Entities: Etiology and Pathology |publicació= Head Neck Pathol |pàgines=pp: 33-46|volum= 2019 Mar; 13 (1) |doi= 10.1007/s12105-018-0977-4 |pmid= 30693453 |pmc= 6405798 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6405798/pdf/12105_2018_Article_977.pdf |llengua= anglès |consulta= 7 desembre 2022|}}</ref> pàl·lida o amb taques blanques, les quals sovint estan relacionades amb proliferacions epitelials [[Malignitat|premalignes]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Palmerín-Donoso, A; Cantero-Macedo, AM; Tejero-Mas, M |títol= Leucoplasia oral |publicació= Aten Primaria |pàgines=pp: 59-60|volum= 2020 Gen; 52 (1) |doi= 10.1016/j.aprim.2019.02.008 |pmid= 31029457 |pmc= 6938989 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6938989/pdf/main.pdf |llengua= castellà |consulta= 25 novembre 2022|}}</ref> Ocasionalment, la causa d'aquestes taques és una [[estomatitis]] [[Afta|aftosa]]<ref>{{ref-publicació|cognom= Aksu Arica, D; Ferhatosmanoglu, A |títol= Approach to the aphthous lesions of the oral mucosa |publicació= Mucosa |pàgines=pp: 1-9|volum= 2021 Mar 31; 4 (1) |doi= 10.33204/mucosa.889503 |issn= 2651-2750 |url= https://www.researchgate.net/publication/350543272_Approach_to_the_aphthous_lesions_of_the_oral_mucosa |llengua= anglès |consulta= 1 desembre 2022|}}</ref> o una [[candidosi oral]] [[Hiperplàsia|hiperplàstica]] crònica.<ref>{{ref-publicació|cognom= Lorenzo-Pouso, AI; Pérez-Jardón, A; Caponio, VCA; Spirito, F; Chamorro-Petronacci, CM; Álvarez Calderón-Iglesias, Ó; ''et al'' |títol= Oral Chronic Hyperplastic Candidiasis and Its Potential Risk of Malignant Transformation: A Systematic Review and Prevalence Meta-Analysis |publicació= J Fungi (Basel) |pàgines=pp: 1093|volum= 2022 Oct 17; 8 (10) |doi= 10.3390/jof8101093 |pmid= 36294658 |pmc= 9604758 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC9604758/pdf/jof-08-01093.pdf |llengua= anglès |consulta= 26 novembre 2022|}}</ref> La [[microbiota]] bucal és dinàmica, té abundants [[bacteris anaeròbics]] i el seu desequilibri està implicat en la [[patogènesi]] de diverses malalties locals i sistèmiques.<ref>{{ref-publicació|cognom= Giordano-Kelhoffer, B; Lorca, C; March Llanes, J; Rábano, A; Del Ser, T; ''et al'' |títol= Oral Microbiota, Its Equilibrium and Implications in the Pathophysiology of Human Diseases: A Systematic Review |publicació= Biomedicines |pàgines=pp: 1803|volum= 2022 Jul 27; 10 (8) |pmid= 36009350 |doi= 10.3390/biomedicines10081803 |pmc= 9405223 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC9405223/pdf/biomedicines-10-01803.pdf |llengua= anglès |consulta= 21 gener 2023|}}</ref>
Línia 38: Línia 38:
== Funcions de la boca ==
== Funcions de la boca ==
* '''Mastegar''': Amb els moviments de la mandíbula i la pressió de les dents es produeix un tractament mecànic que trenca el menjar en trossos petits fàcilment [[digestió|digeribles]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Slavicek, G |títol= Human mastication |publicació= J Stomat Occ Med |pàgines=pp: 29-41|volum= 2010; 3 (1) |doi= 10.1007/s12548-010-0044-6 |issn= 1867-2221 |url= https://www.researchgate.net/publication/226193648_Human_mastication |llengua= anglès |consulta= 1 desembre 2022|}}</ref> Aixó no seria possible sense la intensa dinàmica bucal<ref>{{ref-publicació|cognom= Koolstra, JH |títol= Dynamics of the human masticatory system |publicació= Crit Rev Oral Biol Med |pàgines=pp: 366-376|volum= 2002; 13 (4) |pmid= 12191962 |issn= 1045-4411 |doi= 10.1177/154411130201300406 |url= https://journals.sagepub.com/doi/pdf/10.1177/154411130201300406 |llengua= anglès |consulta= 13 gener 2022|}}</ref> generada per la complexa activitat neuromuscular del [[Aparell estomatognàtic|sistema estomatognàtic]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Kaidonis, JA; Ranjitkar, S; Townsend, GC; Koh, KSB; ''et al'' |títol= The mature stomatognathic system is a complex adaptive system |publicació= Int J of Design & Nature and Ecodynamics |pàgines=pp: 670-675|volum= 2016 Oct; 14 (4) |doi= 10.2495/DNE-V11-N4-670-675 |issn= 1755-7445 |url= https://www.witpress.com/Secure/elibrary/papers/9781784662356/9781784662356020FU1.pdf |llengua= anglès |consulta= 13 gener 2022|}}</ref>
* '''Mastegar''': Amb els moviments de la mandíbula i la pressió de les dents es produeix un tractament mecànic que trenca el menjar en trossos petits fàcilment [[digestió|digeribles]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Slavicek, G |títol= Human mastication |publicació= J Stomat Occ Med |pàgines=pp: 29-41|volum= 2010; 3 (1) |doi= 10.1007/s12548-010-0044-6 |issn= 1867-2221 |url= https://www.researchgate.net/publication/226193648_Human_mastication |llengua= anglès |consulta= 1 desembre 2022|}}</ref> Aixó no seria possible sense la intensa dinàmica bucal<ref>{{ref-publicació|cognom= Koolstra, JH |títol= Dynamics of the human masticatory system |publicació= Crit Rev Oral Biol Med |pàgines=pp: 366-376|volum= 2002; 13 (4) |pmid= 12191962 |issn= 1045-4411 |doi= 10.1177/154411130201300406 |url= https://journals.sagepub.com/doi/pdf/10.1177/154411130201300406 |llengua= anglès |consulta= 13 gener 2022|}}</ref> generada per la complexa activitat neuromuscular del [[Aparell estomatognàtic|sistema estomatognàtic]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Kaidonis, JA; Ranjitkar, S; Townsend, GC; Koh, KSB; ''et al'' |títol= The mature stomatognathic system is a complex adaptive system |publicació= Int J of Design & Nature and Ecodynamics |pàgines=pp: 670-675|volum= 2016 Oct; 14 (4) |doi= 10.2495/DNE-V11-N4-670-675 |issn= 1755-7445 |url= https://www.witpress.com/Secure/elibrary/papers/9781784662356/9781784662356020FU1.pdf |llengua= anglès |consulta= 13 gener 2022|}}</ref>
* '''Salivar''': Gràcies a la desembocadura dels conductes de les [[glàndula salival|glàndules salivals]], es produeix el primer suc digestiu ([[saliva]]), que realitza una degradació química dels aliments.<ref>{{ref-publicació|cognom= Zhang, D; Wang, X; Chen, J |títol= Saliva: Properties and Functions in Food Oral Processing |publicació= A: Oral Processing and Consumer Perception: Biophysics, Food Microstructures and Health, Chap. 1 (Books, The Royal Society of Chemistry's; Ed.) |pàgines=pp: 1-24. {{ISBN|978-1-83916-062-2}} |volum= 2022 |doi= 10.1039/9781839160622-00001 |url= https://pubs.rsc.org/en/content/chapterhtml/2022/bk9781788017152-00001?isbn=978-1-78801-715-2&sercode=bk |llengua= anglès |consulta= 1 desembre 2019|}}</ref> En el cas dels [[carbohidrat]]s ho fa a través de l'[[amilasa]] salival, que s'encarrega de destruir els enllaços alfa-1,4 que estan presents en els [[polisacàrid]]s, i després segueixen degradant-se a nivell intestinal.<ref>{{ref-publicació|cognom= Peyrot des Gachons, C Breslin, PAS |títol= Salivary Amylase: Digestion and Metabolic Syndrome |publicació= Curr Diab Rep |pàgines=pp: 102|volum= 2016 Oct; 16 (10) |doi= 10.1007/s11892-016-0794-7 |pmid= 27640169 |pmc= 6825871 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6825871/pdf/nihms-1055272.pdf |llengua= anglès |consulta= 26 novembre 2022|}}</ref>
* '''Salivar''': Gràcies a la desembocadura dels conductes de les [[glàndula salival|glàndules salivals]],<ref>{{ref-publicació|cognom= Holmberg, KV; Hoffman, MP |títol= Anatomy, biogenesis and regeneration of salivary glands |publicació= Monogr Oral Sci |pàgines=pp: 1-13|volum= 2014 Maig 23; 24 |doi= 10.1159/000358776 |pmid= 24862590 |pmc= 4048853 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4048853/pdf/nihms561733.pdf |llengua= anglès |consulta= 27 gener 2022|}}</ref> es produeix el primer suc digestiu ([[saliva]]), que realitza una degradació química dels aliments.<ref>{{ref-publicació|cognom= Zhang, D; Wang, X; Chen, J |títol= Saliva: Properties and Functions in Food Oral Processing |publicació= A: Oral Processing and Consumer Perception: Biophysics, Food Microstructures and Health, Chap. 1 (Books, The Royal Society of Chemistry's; Ed.) |pàgines=pp: 1-24. {{ISBN|978-1-83916-062-2}} |volum= 2022 |doi= 10.1039/9781839160622-00001 |url= https://pubs.rsc.org/en/content/chapterhtml/2022/bk9781788017152-00001?isbn=978-1-78801-715-2&sercode=bk |llengua= anglès |consulta= 1 desembre 2019|}}</ref> En el cas dels [[carbohidrat]]s ho fa a través de l'[[amilasa]] salival, que s'encarrega de destruir els enllaços alfa-1,4 que estan presents en els [[polisacàrid]]s, i després segueixen degradant-se a nivell intestinal.<ref>{{ref-publicació|cognom= Peyrot des Gachons, C Breslin, PAS |títol= Salivary Amylase: Digestion and Metabolic Syndrome |publicació= Curr Diab Rep |pàgines=pp: 102|volum= 2016 Oct; 16 (10) |doi= 10.1007/s11892-016-0794-7 |pmid= 27640169 |pmc= 6825871 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6825871/pdf/nihms-1055272.pdf |llengua= anglès |consulta= 26 novembre 2022|}}</ref>
* '''Sentit del gust''': A la boca trobem els receptors sensorials del gust, sobretot a les [[Papil·la gustativa|papil·les gustatives]] de la llengua.<ref>{{ref-publicació|cognom= Roper, SD; Chaudhari, N |títol= Taste buds: cells, signals and synapses |publicació= Nat Rev Neurosci |pàgines=pp: 485-497|volum= 2017 Ag; 18 (8) |doi= 10.1038/nrn.2017.68 |pmid= 28655883 |pmc= 5958546 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5958546/pdf/nihms942554.pdf |llengua= anglès |consulta= 26 novembre 2022|}}</ref>
* '''Sentit del gust''': A la boca trobem els receptors sensorials del gust, sobretot a les [[Papil·la gustativa|papil·les gustatives]] de la llengua.<ref>{{ref-publicació|cognom= Roper, SD; Chaudhari, N |títol= Taste buds: cells, signals and synapses |publicació= Nat Rev Neurosci |pàgines=pp: 485-497|volum= 2017 Ag; 18 (8) |doi= 10.1038/nrn.2017.68 |pmid= 28655883 |pmc= 5958546 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5958546/pdf/nihms942554.pdf |llengua= anglès |consulta= 26 novembre 2022|}}</ref>
* '''Parla''': A la boca trobem gran part de les estructures que modifiquen el so laríngic i produeixen la veu articulada gràcies a les seves cavitats especials. Una de les causes de problemes [[Logopèdia|logopèdics]] és l'anquiloglòssia ([[tel de la llengua]] curt), si els nens amb aquest [[trastorn congènit]] oral no reben el tractament adequat.<ref>{{ref-publicació|cognom= Kupietzky, A; Botzer, E |títol= Ankyloglossia in the infant and young child: clinical suggestions for diagnosis and management |publicació= Pediatr Dent |pàgines=pp: 40-46|volum= 2005 Gen-Feb; 27 (1) |pmid= 15839394 |issn= 1942-5473 |url= https://www.aapd.org/globalassets/media/publications/archives/kupietzky-27-1.pdf |llengua= anglès |consulta= 3 desembre 2022|}}</ref>
* '''Parla''': A la boca trobem gran part de les estructures que modifiquen el so laríngic i produeixen la veu articulada gràcies a les seves cavitats especials. Una de les causes de problemes [[Logopèdia|logopèdics]] és l'anquiloglòssia ([[tel de la llengua]] curt), si els nens amb aquest [[trastorn congènit]] oral no reben el tractament adequat.<ref>{{ref-publicació|cognom= Kupietzky, A; Botzer, E |títol= Ankyloglossia in the infant and young child: clinical suggestions for diagnosis and management |publicació= Pediatr Dent |pàgines=pp: 40-46|volum= 2005 Gen-Feb; 27 (1) |pmid= 15839394 |issn= 1942-5473 |url= https://www.aapd.org/globalassets/media/publications/archives/kupietzky-27-1.pdf |llengua= anglès |consulta= 3 desembre 2022|}}</ref>

Revisió del 02:24, 27 gen 2023

Infotaula anatomiaBoca
Tall sagital de la boca
Boca humana
Detalls
Llatícavitas oris
Part decap Modifica el valor a Wikidata
SistemaDigestiu
Identificadors
MeSH[1]
TAA05.1.00.001 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 49184 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
EB Onlinescience/mouth-anatomy Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica

La boca, també coneguda com a cavitat bucal o cavitat oral, és l'orifici per on ingerim l'aliment. Generalment està ubicada al cap i constitueix la primera part del sistema digestiu i del tub digestiu dels organismes pluricel·lulars.[1] La boca s'obre a un espai previ a la faringe anomenat cavitat oral o cavitat bucal.[2]

La boca humana està coberta per un llavi superior i un inferior, i desenvolupa funcions importants en diverses activitats com el llenguatge i les expressions facials, com el somriure.[3] L'obertura bucal màxima varia en funció del gènere, l'edat, l'alçada de la persona, el pes, l'índex de massa corporal i l'existència de trastorns de l'articulació temporomandibular (ATM) o no. S'ha calculat que en els adults sans es correspon, aproximadament, amb el gruix de tres dits de la seva mà.[4] Les anomalies de l'ATM provoquen amb freqüència dolor i alteracions de la funcionalitat bucal.[5]

La boca és un gran indicador de la salut de l'individu. La mucosa, per exemple, es pot veure més clara, groga,[6] pàl·lida o amb taques blanques, les quals sovint estan relacionades amb proliferacions epitelials premalignes.[7] Ocasionalment, la causa d'aquestes taques és una estomatitis aftosa[8] o una candidosi oral hiperplàstica crònica.[9] La microbiota bucal és dinàmica, té abundants bacteris anaeròbics i el seu desequilibri està implicat en la patogènesi de diverses malalties locals i sistèmiques.[10]

Un dels defectes més prevalents de l'embriogènesi orofacial és el llavi leporí, amb fenedura palatina o sense.[11] La macrostomia bilateral aïllada congènita és una malformació molt inusual pertanyent al grup de les neurocristopaties[12] i que pot aparèixer de manera aïllada o formant part d'una síndrome específica.[13] La fusió maxil·lomandibular és una rara anomalía òssia i/o, eventualment, el resultat d'adherències fibroses de la mucosa oral que no permet l'obertura de la boca.[14] El lipoma oral, tant del teixit tou com l'intraossi, és una tumoració no invasiva poc comuna d'origen mesenquimàtic que s'acostuma a veure en individus de mitjana edat.[15] Rares vegades, una epúlide congenita (tumor hiperplàstic benigne de la mucosa gingival) provoca l'obstrucció de la boca del nounat.[16] El melanoma de la cavitat oral és una neoplàsia maligna infreqüent i de mal pronòstic.[17]

Podem distingir tres tipus de mucosa:[18]

  • Simple de revestiment: Formada per epiteli de tipus no queratinitzat, amb una làmina pròpia poc densa i una submucosa de teixit conjuntiu lax ben definida.
  • Masticatòria: Amb probable absència de submucosa, queratinitzada o paraqueratinitzada i en contacte directe amb el teixit ossi.
  • Especialitzada: Es presenta en certes regions de la llengua. Es refereix a la mucosa relacionada amb els receptors del gust.

Funcions de la boca

  • Mastegar: Amb els moviments de la mandíbula i la pressió de les dents es produeix un tractament mecànic que trenca el menjar en trossos petits fàcilment digeribles.[19] Aixó no seria possible sense la intensa dinàmica bucal[20] generada per la complexa activitat neuromuscular del sistema estomatognàtic.[21]
  • Salivar: Gràcies a la desembocadura dels conductes de les glàndules salivals,[22] es produeix el primer suc digestiu (saliva), que realitza una degradació química dels aliments.[23] En el cas dels carbohidrats ho fa a través de l'amilasa salival, que s'encarrega de destruir els enllaços alfa-1,4 que estan presents en els polisacàrids, i després segueixen degradant-se a nivell intestinal.[24]
  • Sentit del gust: A la boca trobem els receptors sensorials del gust, sobretot a les papil·les gustatives de la llengua.[25]
  • Parla: A la boca trobem gran part de les estructures que modifiquen el so laríngic i produeixen la veu articulada gràcies a les seves cavitats especials. Una de les causes de problemes logopèdics és l'anquiloglòssia (tel de la llengua curt), si els nens amb aquest trastorn congènit oral no reben el tractament adequat.[26]
  • Deglució: Es divideix en dues parts:[27]
    • Fase voluntària: La llengua s'eleva fins al sostre de la cavitat bucal, impulsant el bol alimentari perquè entri a la faringe i baixi fins a l'estómac.
    • Fase involuntària: L'epiglotis va cap enrere i tanca l'orifici superior de la laringe. Com a causa d'aquest reflex, la faringe queda convertida només en una via digestiva transitòria, impedint així l'ingrés de trossos d'aliment a la via aèria (tràquea).[28]

Parts de la cavitat oral

La boca es pot considerar una cambra amb sis parets:[29]

  • Paret anterior: Està formada pels llavis.
  • Parets laterals: Estan formades per les galtes.
  • Paret inferior: Formada en gran manera per la llengua i per sota d'aquesta una regió anomenada sòl de la boca.[30]
  • Paret superior: Formada pel paladar.
  • Paret posterior: És realment un orifici irregular que comunica la boca amb la faringe.

Els annexos de la boca són les dents, les genives i les amígdales. L'amelogènesi imperfecta és una condició patològica singular que afecta l'estructura i l'aparença de l'esmalt dental, alterant la normal oclusió anterior de la boca.[31]

La boca a la cultura

La boca s'usa com a sinècdoque o símbol de la parla, de la llengua. Per aquest motiu hi ha diverses boques que són oracles, com la Boca de la Veritat a Roma,[32] per exemple. Una boca ratllada és un dibuix per significar la censura.

La part que s'intenta realçar per transmetre bellesa són els llavis, que per aquest motiu es pinten i s'adornen amb joies, especialment entre les dones. Els llavis vermells deixen petons als còmics i dibuixos animats. Com que és un petó d'amor, algunes prostitutes no l'ofereixen entre els seus serveis.

La deessa romana Fama tenia centenars d'ulls per veure què feia la gent i centenars de boques per escampar-ho, usant els poetes com a mitjancers. La boca amb la llengua fora és també un logotip dels Rolling Stones.

Referències

  1. ↑ Chen, J; Jacox, LA; Saldanha, F; Sive, H «Mouth development» (en anglès). Wiley Interdiscip Rev Dev Biol, 2017 Set; 6 (5), pp: e275. DOI: 10.1002/wdev.275. PMC: 5574021. PMID: 28514120 [Consulta: 26 novembre 2022].
  2. ↑ Yousem, DM; Chalian, AA «Oral cavity and pharynx» (en anglès). Radiol Clin North Am, 1998 Set 1; 36 (5), pp: 967-981. DOI: 10.1016/s0033-8389(05)70071-3. ISSN: 1557-8275. PMID: 9747196 [Consulta: 27 gener 2023].
  3. ↑ Sriphadungporn, C; Chamnannidiadha, N «Perception of smile esthetics by laypeople of different ages» (en anglès). Prog Orthod, 2017 Des; 18 (1), pp: 8. DOI: 10.1186/s40510-017-0162-4. PMC: 5357618. PMID: 28317085 [Consulta: 27 gener 2023].
  4. ↑ Zawawi, KH; Al-Badawi, EA; Lobo Lobo, S; Melis, M; Mehta, NR «An index for the measurement of normal maximum mouth opening» (en anglès). J Can Dent Assoc, 2003 Des; 69 (11), pp: 737-741. ISSN: 1488-2159. PMID: 14653940 [Consulta: 4 gener 2023].
  5. ↑ Murphy, MK; MacBarb, RF; Wong, ME; Athanasiou, KA «Temporomandibular disorders: a review of etiology, clinical management, and tissue engineering strategies» (en anglès). Int J Oral Maxillofac Implants, 2013 Nov-Des; 28 (6), pp: e393-e414. DOI: 10.11607/jomi.te20. PMC: 4349514. PMID: 24278954 [Consulta: 13 gener 2023].
  6. ↑ Schafer, DR; Glass, SH «A Guide to Yellow Oral Mucosal Entities: Etiology and Pathology» (en anglès). Head Neck Pathol, 2019 Mar; 13 (1), pp: 33-46. DOI: 10.1007/s12105-018-0977-4. PMC: 6405798. PMID: 30693453 [Consulta: 7 desembre 2022].
  7. ↑ Palmerín-Donoso, A; Cantero-Macedo, AM; Tejero-Mas, M «Leucoplasia oral» (en castellà). Aten Primaria, 2020 Gen; 52 (1), pp: 59-60. DOI: 10.1016/j.aprim.2019.02.008. PMC: 6938989. PMID: 31029457 [Consulta: 25 novembre 2022].
  8. ↑ Aksu Arica, D; Ferhatosmanoglu, A «Approach to the aphthous lesions of the oral mucosa» (en anglès). Mucosa, 2021 Mar 31; 4 (1), pp: 1-9. DOI: 10.33204/mucosa.889503. ISSN: 2651-2750 [Consulta: 1r desembre 2022].
  9. ↑ Lorenzo-Pouso, AI; Pérez-Jardón, A; Caponio, VCA; Spirito, F; Chamorro-Petronacci, CM; Álvarez Calderón-Iglesias, Ó; et al «Oral Chronic Hyperplastic Candidiasis and Its Potential Risk of Malignant Transformation: A Systematic Review and Prevalence Meta-Analysis» (en anglès). J Fungi (Basel), 2022 Oct 17; 8 (10), pp: 1093. DOI: 10.3390/jof8101093. PMC: 9604758. PMID: 36294658 [Consulta: 26 novembre 2022].
  10. ↑ Giordano-Kelhoffer, B; Lorca, C; March Llanes, J; Rábano, A; Del Ser, T; et al «Oral Microbiota, Its Equilibrium and Implications in the Pathophysiology of Human Diseases: A Systematic Review» (en anglès). Biomedicines, 2022 Jul 27; 10 (8), pp: 1803. DOI: 10.3390/biomedicines10081803. PMC: 9405223. PMID: 36009350 [Consulta: 21 gener 2023].
  11. ↑ Leslie, EJ; Marazita, ML «Genetics of cleft lip and cleft palate» (en anglès). Am J Med Genet C Semin Med Genet, 2013 Nov; 163C (4), pp: 246-258. DOI: 10.1002/ajmg.c.31381. PMC: 3925974. PMID: 24124047 [Consulta: 18 desembre 2022].
  12. ↑ Lasa, O; Navajas, B; Acebo, E; Gardeazabal, J; Díaz-Pérez, JL «Neurocristopatía» (en castellà). Actas Dermosifiliogr, 2004 Des; 95 (10), pp: 635-637. ISSN: 1578-2190 [Consulta: 18 desembre 2022].
  13. ↑ Caballero, MA; Díaz, J; Castejón, E; Ymbert, L; et al «Macrostomia bilateral aïllada congènita». Pediatr Catalana, 2010 Mar-Abr; 70 (2), pp: 75-77. ISSN: 1135-8831 [Consulta: 18 desembre 2022].
  14. ↑ Kumar, V; Rattan, V; Rai, S «Congenital Maxillomandibular Syngnathia: Review of Literature and Proposed New Classification System» (en anglès). J Maxillofac Oral Surg, 2021 Mar; 20 (1), pp: 19-36. DOI: 10.1007/s12663-019-01308-8. PMC: 7855147. PMID: 33584038 [Consulta: 23 desembre 2022].
  15. ↑ Dehghani, N; Razmara, F; Padeganeh, T; Mahmoudi, X «Oral lipoma: Case report and review of literature» (en anglès). Clin Case Rep, 2019 Mar 14; 7 (4), pp: 809-815. DOI: 10.1002/ccr3.2099. PMC: 6452461. PMID: 30997091 [Consulta: 31 desembre 2022].
  16. ↑ Gnassingbe, K; Mihluedo-Agbolan, KA; Bissa, H; Amegbor, K; et al «Congenital giant epulis obstructing oral cavity: newborn emergency» (en anglès). Pan Afr Med J, 2014 Mar 13; 17, pp: 195. DOI: 10.11604/pamj.2014.17.195.3023. PMC: 4229004. PMID: 25396021 [Consulta: 9 desembre 2022].
  17. ↑ Aloua, R; Kaouani, A; Kerdoud, Q; Salissou, I; Slimani, F «Melanoma of the oral cavity: A silent killer» (en anglès). Ann Med Surg (Lond), 2021 Gen 18; 62, pp: 182-185. DOI: 10.1016/j.amsu.2021.01.026. PMC: 7829076. PMID: 33532067 [Consulta: 7 desembre 2022].
  18. ↑ Brizuela, M; Winters, R «Histology, Oral Mucosa» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Maig 15; NBK572115 (rev), pàgs: 20. PMID: 34283481 [Consulta: 26 novembre 2022].
  19. ↑ Slavicek, G «Human mastication» (en anglès). J Stomat Occ Med, 2010; 3 (1), pp: 29-41. DOI: 10.1007/s12548-010-0044-6. ISSN: 1867-2221 [Consulta: 1r desembre 2022].
  20. ↑ Koolstra, JH «Dynamics of the human masticatory system» (en anglès). Crit Rev Oral Biol Med, 2002; 13 (4), pp: 366-376. DOI: 10.1177/154411130201300406. ISSN: 1045-4411. PMID: 12191962 [Consulta: 13 gener 2022].
  21. ↑ Kaidonis, JA; Ranjitkar, S; Townsend, GC; Koh, KSB; et al «The mature stomatognathic system is a complex adaptive system» (en anglès). Int J of Design & Nature and Ecodynamics, 2016 Oct; 14 (4), pp: 670-675. DOI: 10.2495/DNE-V11-N4-670-675. ISSN: 1755-7445 [Consulta: 13 gener 2022].
  22. ↑ Holmberg, KV; Hoffman, MP «Anatomy, biogenesis and regeneration of salivary glands» (en anglès). Monogr Oral Sci, 2014 Maig 23; 24, pp: 1-13. DOI: 10.1159/000358776. PMC: 4048853. PMID: 24862590 [Consulta: 27 gener 2022].
  23. ↑ Zhang, D; Wang, X; Chen, J «Saliva: Properties and Functions in Food Oral Processing» (en anglès). A: Oral Processing and Consumer Perception: Biophysics, Food Microstructures and Health, Chap. 1 (Books, The Royal Society of Chemistry's; Ed.), 2022, pp: 1-24. ISBN 978-1-83916-062-2. DOI: 10.1039/9781839160622-00001 [Consulta: 1r desembre 2019].
  24. ↑ Peyrot des Gachons, C Breslin, PAS «Salivary Amylase: Digestion and Metabolic Syndrome» (en anglès). Curr Diab Rep, 2016 Oct; 16 (10), pp: 102. DOI: 10.1007/s11892-016-0794-7. PMC: 6825871. PMID: 27640169 [Consulta: 26 novembre 2022].
  25. ↑ Roper, SD; Chaudhari, N «Taste buds: cells, signals and synapses» (en anglès). Nat Rev Neurosci, 2017 Ag; 18 (8), pp: 485-497. DOI: 10.1038/nrn.2017.68. PMC: 5958546. PMID: 28655883 [Consulta: 26 novembre 2022].
  26. ↑ Kupietzky, A; Botzer, E «Ankyloglossia in the infant and young child: clinical suggestions for diagnosis and management» (en anglès). Pediatr Dent, 2005 Gen-Feb; 27 (1), pp: 40-46. ISSN: 1942-5473. PMID: 15839394 [Consulta: 3 desembre 2022].
  27. ↑ Aguiar Cassiani, R; Manfredi Santos, C; Casari Parreira, L; Oliveira Dantas, R «The relationship between the oral and pharyngeal phases of swallowing» (en anglès). Clinics (Sao Paulo), 2011; 66 (8), pp: 1385-1388. DOI: 10.1590/s1807-59322011000800013. PMC: 3161216. PMID: 21915488 [Consulta: 25 novembre 2022].
  28. ↑ Nishino, T «The swallowing reflex and its significance as an airway defensive reflex» (en anglès). Front Physiol, 2013 Gen 7; 3, pp: 489. DOI: 10.3389/fphys.2012.00489. PMC: 3539657. PMID: 23316169 [Consulta: 26 novembre 2022].
  29. ↑ Kamrani, P; Sadiq, NM «Anatomy, Head and Neck, Oral Cavity (Mouth)» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Ag 8; NBK545271 (rev), pàgs: 10. PMID: 31424855 [Consulta: 25 novembre 2022].
  30. ↑ La'porte, SJ; Juttla, JK; Lingam, RK «Imaging the floor of the mouth and the sublingual space» (en anglès). Radiographics, 2011 Set-Oct; 31 (5), pp: 1215-1230. DOI: 10.1148/rg.315105062. ISSN: 0271-5333. PMID: 21918039 [Consulta: 25 novembre 2022].
  31. ↑ Alachioti, XS; Dimopoulou, E; Vlasakidou, A; Athanasiou, AE «Amelogenesis imperfecta and anterior open bite: Etiological, classification, clinical and management interrelationships» (en anglès). J Orthod Sci, 2014 Gen; 3 (1), pp: 1-6. DOI: 10.4103/2278-0203.127547. PMC: 4072389. PMID: 24987656 [Consulta: 6 gener 2023].
  32. ↑ Barry, F «The ‘Mouth of Truth’ and the Forum Boarium: Oceanus, Hercules, and Hadrian» (en anglès). Art Bulletin, 2011 Mar; 93 (1), pp: 7-37. ISSN 0004-3079. DOI: 10.1080/00043079.2011.10785994 [Consulta: 26 novembre 2022].

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boca

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Boca&oldid=31238699»