Vés al contingut

Teoria de la ferradura: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Edició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Creada per traducció de la pàgina «Horseshoe theory»
(Cap diferència)

Revisió del 12:47, 25 feb 2023

Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.
Infotaula d'organitzacióTeoria de la ferradura

Els defensors de la teoria de la ferradura argumenten que l'extrema esquerra i l'extrema dreta estan més a prop l'una de l'altra que no pas del centre polític. Modifica el valor a Wikidata
Epònimferradura Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusmodel espectre polític Modifica el valor a Wikidata
Els defensors de la teoria de la ferradura argumenten que l' extrema esquerra i l' extrema dreta estan més a prop l'una de l'altra que no pas del centre polític .

La teoria de la ferradura és en la ciència política i el discurs popular, [1] la teoria que afirma que l'⁣extrema esquerra i l'⁣extrema dreta, en lloc d'estar en extrems oposats i oposats d'un continu polític lineal, s'assemblen molt entre si, de manera anàloga a la manera en què els extrems oposats s'assemblen a una ferradura estan junts.

La teoria s'atribueix al filòsof i escriptor francès Jean-Pierre Faye. [2] Els defensors assenyalen una sèrie de similituds percebudes entre els extrems i al·leguen que tots dos tenen tendència a donar suport a l'autoritarisme o al totalitarisme. Diversos politòlegs han criticat la teoria. [3] [4] [5]

Origen

La metàfora de la ferradura es va utilitzar ja durant la República de Weimar per descriure la ideologia del Front Negre. [6]

L'ús posterior del terme en teoria política es va veure al llibre de 2002 de Jean-Pierre Faye Le Siècle des idéologies (El segle de les ideologies). [7] El llibre de Faye parla de l'ús de les ideologies (assenyala que "ideologia" és un parell de paraules gregues que es van unir en francès) arrelades en la filosofia dels règims totalitaris amb referència específica a Hitler, Nietzsche, Stalin i Marx. [8]

Altres han atribuït que la teoria prové dels sociòlegs nord-americans Seymour Martin Lipset i Daniel Bell, així com de l'⁣escola pluralista. [9] Com que la teoria també és popular a Alemanya, es diu que un col·laborador de la teoria és el politòleg alemany Eckhard Jesse. [10]

Ús modern

En un llibre de 2006, el politòleg nord-americà Jeff Taylor va escriure: "Pot ser més útil pensar en l'esquerra i la dreta com a dos components del populisme, amb l'elitisme residint al centre . L'⁣espectre polític pot ser lineal, però no és una línia recta. Té forma de ferradura". [11] El mateix any, el terme es va utilitzar per discutir una ressorgint hostilitat cap als jueus i un nou antisemitisme tant de l'⁣extrema esquerra com de l'⁣extrema dreta. [12]

En un assaig de 2008, Josef Joffe, un company visitant del grup de reflexió conservador Hoover Institution, [13] va escriure:

Sobreviurà la globalització a la foscor? La revolta empinada contra la globalització va precedir en realitat el Crash del '08 . A tot arreu a Occident, el populisme va començar a mostrar la seva cara enfadada a mitjans de la dècada. Els dos casos més dramàtics van ser Alemanya i Àustria, on els partits populistes van obtenir grans puntuació amb un missatge d' aïllacionisme, proteccionisme i redistribució. A Alemanya, era populisme d'esquerres (" Die Linke "); a Àustria va ser un grup de partits de dretes que va obtenir gairebé el 30% a les eleccions del 2008. Esquerra i dreta junts van il·lustrar una vegada més la teoria de la "ferradura" de la política moderna: quan el ferro es doblega cap enrere, els dos extrems gairebé es toquen. [14]

El 2015, el musulmà reformista Maajid Nawaz va invocar la teoria de la ferradura per lamentar una tendència comuna en ambdós extrems cap a la compilació i la publicació de "llistes d'enemics polítics "; va afegir: [15]

Tal com destaca la teoria política de la ferradura atribuïda a Jean-Pierre Faye, si viatgem prou per l'esquerra, trobem les mateixes tàctiques burlones, desagradables i temeràries utilitzades per l'extrema dreta. Els dos extrems de l'espectre polític s'acaben trobant com una ferradura, al cim, que al meu parer simbolitza el control totalitari des de dalt. En la seva recerca de la puresa ideològica, Stalin i Hitler tenien més coses en comú del que els neonazis moderns i els agitadors d'extrema esquerra voldrien admetre.

En un article del 2018 per a Eurozine, "How Right Is the Left?", [16] Kyrylo Tkachenko va escriure sobre la causa comuna trobada recentment entre ambdós extrems a Ucraïna:

« The pursuit of a common political agenda is a trend discernible at both extremes of the political spectrum. Though this phenomenon manifests itself primarily through content-related overlaps, I believe there are good reasons to refer to it as a red-brown alliance. Its commonalities are based on shared anti-liberal resentment. Of course, there remain palpable differences between far left and the far right. But we should not underestimate the dangers already posed by these left-right intersections, as well as what we might lose if the resentment-driven backlash becomes mainstream. »

En un article del 2021 per a Reason, Katherine Mangu-Ward [17] va escriure:

« [Horseshoe] theory is typically used to explain why 20th century communists and fascists seemed to have so much in common, though it likely predates the last century. But in the United States in 2021, a softer version of this iron law is at play, with the center-left and the center-right mushily converging toward expensive authoritarian policies that look astonishingly similar despite their supposedly opposite goals. Still a horseshoe, but more like one of the marshmallow ones you can find in bowls of Lucky Charms. »

La teoria també s'ha citat en referir-se a les organitzacions d'extrema dreta i d'extrema esquerra nord-americanes que donen suport a Putin en la invasió russa d'Ucraïna el 2022.

Crítica

La teoria de la ferradura no gaudeix de suport dins dels cercles acadèmics; Les investigacions revisades per parells dels politòlegs sobre el tema són escassos i els estudis existents generalment han contradit les seves premisses centrals. [18] [19]

Chip Berlet ha caracteritzat la teoria com una simplificació excessiva de les ideologies polítiques, ignorant les diferències fonamentals entre elles. [20][verificació fallida]

Paul HP Hanel, un investigador associat, va escriure:

« Likewise, some even argue that all extremists, across the political left and right, in fact, support similar policies, in a view known as "horseshoe theory". However, not only do recent studies fail to support such beliefs, they also contradict them[...] Van Hiel also found that left-wing respondents reported significantly lower endorsement of values associated with conservation, self-enhancement, and anti-immigration attitudes compared to both moderate and right-wing activists, with individuals on the right reporting greater endorsement of such values and attitudes[...] Overall, van Hiel provided evidence demonstrating that Western European extremist groups are far from being homogenous, and left- and right-wing groups represent distinct ideologies.[21] »

Simon Choat, professor sènior de teoria política a la Universitat de Kingston, critica la teoria de la ferradura des d'una perspectiva d'esquerres. Argumenta que les ideologies d'extrema esquerra i d'extrema dreta només comparteixen similituds en el sentit més vague, ja que totes dues s'oposen a l'⁣statu quo democràtic liberal; tanmateix, les dues parts tenen motius molt diferents i objectius molt diferents per fer-ho. Choat posa com a exemple el tema de la globalització; tant l'extrema esquerra com l'extrema dreta ataquen la globalització neoliberal i les seves elits, però tenen opinions contradictòries sobre qui són aquestes elits i raons contradictòries per atacar-les:

« For the left, the problem with globalisation is that it has given free rein to capital and entrenched economic and political inequality. The solution is therefore to place constraints on capital and/or to allow people to have the same freedom of movement currently given to capital, goods, and services; they want an alternative globalisation. For the right, the problem with globalisation is that it has corroded supposedly traditional and homogeneous cultural and ethnic communities – their solution is therefore to reverse globalisation, protecting national capital and placing further restrictions on the movement of people.[22] »

Choat també argumenta que encara que els defensors de la teoria de la ferradura poden citar exemples de suposada història de connivència entre feixistes i comunistes, els d'extrema esquerra solen oposar-se a l'ascens dels règims d'extrema dreta o feixistes als seus països. En canvi, argumenta que han estat els centristes els que han donat suport als règims d'extrema dreta i feixistes els que prefereixen al poder als socialistes.

Tot i que aquesta anàlisi acadèmica formal és bastant recent, la crítica a la teoria de la ferradura i els seus antecedents és de llarga data, i una base freqüent per a la crítica ha estat la tendència d'un observador d'una posició a agrupar moviments oposats. Ja el 1938, el teòric i polític marxista León Trotsky va escriure:

« The fundamental feature of [arguments comparing disparate political movements] lies in their completely ignoring the material foundation of the various currents, that is, their class nature and by that token their objective historical role. Instead they evaluate and classify different currents according to some external and secondary manifestation[...] To Hitler, liberalism and Marxism are twins because they ignore "blood and honour". To a democrat, fascism and Bolshevism are twins because they do not bow before universal suffrage[...] Different classes in the name of different aims may in certain instances utilise similar means. Essentially it cannot be otherwise. Armies in combat are always more or less symmetrical; were there nothing in common in their methods of struggle they could not inflict blows upon each other.[23] »

Vegeu també

 

Referències

  1. ↑ Mayer, Nonna French Politics, Culture & Society, 29, 3, 2011, pàg. 101–120. DOI: 10.3167/fpcs.2011.290307. «A commonly received idea, one strengthened by the post-war debates about the nature of totalitarianism, is that "extremes meet." Rather than a straight line between the Left and Right poles, the political spectrum would look more like a circle, or a "horseshoe," a metaphor the philosopher Jean-Pierre Faye used to describe the position of German parties in 1932, from the Nazis to the Communists.»
  2. ↑ Encel «United States-Israel: A friendship that needs to be demystified». , November 13, 2004.
  3. ↑ Filipović, Miroslava; Đorić, Marija Serbian Political Thought, 2, 1–2, 2010, pàg. 121–144. DOI: 10.22182/spt.2122011.8.
  4. ↑ Berlet, Chip; Matthew Nemiroff Lyons. Right-wing populism in America: too close for comfort. New York: Guilford Press, 2000, p. 342. ISBN 1-57230-568-1. OCLC 43929926. 
  5. ↑ Pavlopoulos, Vassilis Falta indicar la publicació [Birkbeck, University of London, 20 March 2014], 2014.
  6. ↑ Backes, Uwe. Politischer Extremismus in demokratischen Verfassungsstaaten (en alemany). Wiesbaden: Springer, 1989, p. 251–252. ISBN 978-3-531-11946-5. 
  7. ↑ , 22-12-2008.
  8. ↑ Le siècle des idéologies - Jean-Pierre Faye - Armand Colin - Grand format - Le Hall du Livre NANCY (en francès). 
  9. ↑ Staff «Challenging Centrist/Extremist Theory». Political Research Associates, ndg.
  10. ↑ Mentioned critically in Die Zeit article Das Hufeisen muss runter Arxivat 2020-02-17 a Wayback Machine.
  11. ↑ Taylor, Jeff (2006). Where Did the Party Go? University of Missouri Press. p. 118. The concept first appeared in Taylor's Ph.D. dissertation From Radical to Respectable (University of Missouri-Columbia, 1997, pp. 481–482).
  12. ↑ Fleischer «The Political Horseshoe Again». , 31-10-2006.
  13. ↑ «Josef Joffe». Hoover Institution. Arxivat de l'original el 2020-10-22. [Consulta: 21 novembre 2020].
  14. ↑ «New Year's Essay 2009». Roland Berger Strategy Consultants, 22-12-2008.
  15. ↑ «The left's witchunt against Muslims». The Daily Beast, 14-12-2015. Arxivat de l'original el 2018-05-23. [Consulta: 22 maig 2018].
  16. ↑ «How Right is the Left?». , 15-05-2018.
  17. ↑ Mangu-Ward, Katherine. «Let's Play Horseshoe Theory» (en anglès americà). Reason, 13-09-2021. [Consulta: 4 juliol 2022].
  18. ↑ van Hiel, Alain European Journal of Political Research, 51, 2, 2012, pàg. 166–203. DOI: 10.1111/j.1475-6765.2011.01991.x. ISSN: 1475-6765. «The present results thus do not corroborate the idea that adherents to extreme ideologies on the left-wing and right-wing sides resemble each other but instead support the alternative perspective that different extreme ideologies attract different people. In other words, extremists should be distinguished on the basis of the ideology to which they adhere, and there is no universal extremist type that feels at home in any extreme ideology. (p. 197)»
  19. ↑ Hersh, Eitan; Royden, Laura (en anglès) Political Research Quarterly, 25-06-2022, pàg. 106591292211110. DOI: 10.1177/10659129221111081. ISSN: 1065-9129. «On all items, the far left has lower agreement with these statements relative to moderates, and the far right has higher agreement with these statements compared to moderates. Contrary to a "horseshoe" theory, the evidence reveals increasing antisemitism moving from left to right.»
  20. ↑ Berlet, Chip. Right-Wing Populism in America: Too Close for Comfort. New York: Guilford Press, 2000, p. 342. 
  21. ↑ Hanel, Paul H. P.; Zarzeczna, Natalia; Haddock, Geoffrey «Sharing the Same Political Ideology Yet Endorsing Different Values: Left- and Right-Wing Political Supporters Are More Heterogeneous Than Moderates» (en anglès). Social Psychological and Personality Science, vol. 10, 7, 2019, pàg. 874–882. DOI: 10.1177/1948550618803348. ISSN: 1948-5506.
  22. ↑ Choat, Simon (May 12, 2017) "‘Horseshoe theory’ is nonsense – the far right and far left have little in common" Arxivat 2017-06-19 a Wayback Machine. The Conversation
  23. ↑ Trotsky, Leon (1938) "Morals" via Marxists.org

Enllaços externs

  • Quotations related to Horseshoe theory at Wikiquote

Plantilla:Political spectrum

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Teoria_de_la_ferradura&oldid=31353166»