Grans estructures galàctiques: diferència entre les revisions
m Enllaços |
Ampliat |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:COMA CLUSTER.jpg|miniatura|Supercúmul Coma]] |
[[Fitxer:COMA CLUSTER.jpg|miniatura|Supercúmul Coma]] |
||
Un supercúmul és un gran grup de cúmuls o grups galàctics més petits.<ref name=:1>{{ref-web|url=http://www.universetoday.com/30286/local-group/|títol=Local Group|cognom=Cain|nom=Fraser|data= 4 maig 2009|obra=Universe Today|consulta=6 desembre 2015}}</ref> S'anomenen '''''grans estructures galàctiques''''' o '''''supercúmuls''''' aquelles desviacions, respecte de la distribució uniforme de les [[galàxies]]. Així podem parlar de [[Grup de galàxies|''grups'']], [[cúmul de galàxies|''cúmuls'']], ''supercúmuls'' (en funció de la quantitat de galàxies que els componen); i de [[Filament galàctic|''filaments'']] (grans estructures de forma allargada), i ''murs'' (grans estructures aplanades, formant una espècie de mur). |
Un supercúmul és un gran grup de cúmuls o grups galàctics més petits.<ref name=:1>{{ref-web|url=http://www.universetoday.com/30286/local-group/|títol=Local Group|cognom=Cain|nom=Fraser|data= 4 maig 2009|obra=Universe Today|consulta=6 desembre 2015}}</ref> S'anomenen '''''grans estructures galàctiques''''' o '''''supercúmuls''''' aquelles desviacions, respecte de la distribució uniforme de les [[galàxies]]. Així podem parlar de [[Grup de galàxies|''grups'']], [[cúmul de galàxies|''cúmuls'']], ''supercúmuls'' (en funció de la quantitat de galàxies que els componen); i de [[Filament galàctic|''filaments'']] (grans estructures de forma allargada), i ''murs'' (grans estructures aplanades, formant una espècie de mur). |
||
La [[Via Làctia]] forma part del [[Grup Local]] de galàxies (que en conté més de 54), que al seu torn forma part del [[Supercúmul de la Verge]], que forma part de la [[Supercúmul de Laniakea]].<ref name=":02">{{ref-web|url=http://www.nature.com/news/earth-s-new-address-solar-system-milky-way-laniakea-1.15819|títol=Earth's new address: 'Solar System, Milky Way, Laniakea'|editor=[[Nature]]|llengua=anglès|consulta= 10 maig 2023}}</ref> La gran mida i la baixa densitat dels supercúmuls fa que, a diferència dels cúmuls, s'expandeixin segons la [[Llei de Hubble-Lemaître]]. S'estima que el nombre de supercúmuls a l'[[univers observable]] és de 10 milions.<ref>{{cite web |url=http://www.atlasoftheuniverse.com/universe.html |title=The Universe within 14 billion Light Years |work=Atlas of the Universe |access-date=6 December 2015}}</ref> |
|||
== Existència == |
|||
[[Fitxer:An Intergalactic Heavyweight.jpg|miniatura|El supercúmul Abell 901/902 es troba a una mica més de dos mil milions d'anys llum de la Terra.<ref>{{cite news|title=An Intergalactic Heavyweight|url=http://www.eso.org/public/images/potw1304a/|access-date=12 February 2013|newspaper=ESO Picture of the Week}}</ref>]] |
|||
L'existència de supercúmuls indica que les galàxies de l'Univers no estan distribuïdes uniformement; la majoria d'elles estan reunits en [[Grup de galàxies|grups]] i [[Cúmul de galàxies|cúmuls]]; els grups contenen fins a unes desenes de galàxies i els cúmuls fins a diversos milers de galàxies. Aquests grups i cúmuls i galàxies aïllades addicionals formen al seu torn estructures encara més grans anomenades supercúmuls. |
|||
La seva existència va ser postulada per primera vegada per [[George Ogden Abell|George Abell]] al seu [[catàleg Abell]] de cúmuls de galàxies de 1958. Els va anomenar «cúmuls de segon ordre», o cúmuls de cúmuls.<ref>{{cite journal |author=Abell, George O.|title=The distribution of rich clusters of galaxies. A catalogue of 2,712 rich clusters found on the National Geographic Society Palomar Observatory Sky Survey|journal=The Astrophysical Journal Supplement Series |volume=3 | pages=211–88 | date=1958|doi= 10.1086/190036 |bibcode=1958ApJS....3..211A|url=https://thesis.library.caltech.edu/1581/1/Abell_go_1957.pdf}}</ref> |
|||
Els supercúmuls formen estructures massives de galàxies, anomenades «[[Filament galàctic|filaments]]», «complexos de supercúmuls», «parets» o «llençols», que poden abastar entre diversos centenars de milions d'anys llum a 10.000 milions d'anys llum, que cobreixen més del 5% de l'[[univers observable]]. Aquestes són les estructures més grans conegudes fins ara. Les observacions dels supercúmuls poden donar informació sobre la condició inicial de l'univers, quan es van crear aquests supercúmuls. Les direccions dels eixos de rotació de les galàxies dins dels supercúmuls són estudiades per aquells que creuen que poden donar una visió i informació sobre el procés de formació primerenca de les galàxies en la història de l'Univers.<ref name="Huetal2006"> |
|||
{{cite journal |
|||
| author=Hu, F. X. |
|||
| display-authors=etal |
|||
| date=2006 |
|||
| title=Orientation of Galaxies in the Local Supercluster: A Review |
|||
| journal=Astrophysics and Space Science |
|||
| volume=302 | issue=1–4 | pages=43–59 |
|||
| arxiv=astro-ph/0508669 |
|||
| bibcode=2006Ap&SS.302...43H |
|||
| doi=10.1007/s10509-005-9006-7 |
|||
| s2cid=18837475 |
|||
}}</ref> |
|||
Entre supercúmuls hi ha grans [[buit (astronomia)|buits]] d'espai on hi ha poques galàxies. Els supercúmuls sovint es subdivideixen en grups de cúmuls anomenats [[Agrupació galàctica|grups i cúmuls de galàxies]]. |
|||
Tot i que se suposa que els supercúmuls són les estructures més grans de l'univers segons el [[Principi cosmològic]], s'han observat estructures més grans en estudis, inclosa la [[Gran Barrera Sloan]].<ref>{{Cite journal|last1=Nurmi|first1=P.|last2=Heinamaki|first2=P.|last3=Martinez|first3=V. J.|last4=Einasto|first4=J.|last5=Enkvist|first5=I.|last6=Einasto|first6=P.|last7=Tago|first7=E.|last8=Saar|first8=E.|last9=Tempel|first9=E.|date=2011-05-09|title=The Sloan Great Wall. Morphology and galaxy content|journal=[[The Astrophysical Journal]]|volume=736|issue=1|pages=51|language=en|doi=10.1088/0004-637X/736/1/51|arxiv=1105.1632|bibcode=2011ApJ...736...51E|s2cid=119215944}}</ref> |
|||
== Model jeràrquic de formació de les grans estructures == |
== Model jeràrquic de formació de les grans estructures == |
||
Revisió del 21:08, 10 maig 2023
Un supercúmul és un gran grup de cúmuls o grups galàctics més petits.[1] S'anomenen grans estructures galàctiques o supercúmuls aquelles desviacions, respecte de la distribució uniforme de les galàxies. Així podem parlar de grups, cúmuls, supercúmuls (en funció de la quantitat de galàxies que els componen); i de filaments (grans estructures de forma allargada), i murs (grans estructures aplanades, formant una espècie de mur).
La Via Làctia forma part del Grup Local de galàxies (que en conté més de 54), que al seu torn forma part del Supercúmul de la Verge, que forma part de la Supercúmul de Laniakea.[2] La gran mida i la baixa densitat dels supercúmuls fa que, a diferència dels cúmuls, s'expandeixin segons la Llei de Hubble-Lemaître. S'estima que el nombre de supercúmuls a l'univers observable és de 10 milions.[3]
Existència
L'existència de supercúmuls indica que les galàxies de l'Univers no estan distribuïdes uniformement; la majoria d'elles estan reunits en grups i cúmuls; els grups contenen fins a unes desenes de galàxies i els cúmuls fins a diversos milers de galàxies. Aquests grups i cúmuls i galàxies aïllades addicionals formen al seu torn estructures encara més grans anomenades supercúmuls.
La seva existència va ser postulada per primera vegada per George Abell al seu catàleg Abell de cúmuls de galàxies de 1958. Els va anomenar «cúmuls de segon ordre», o cúmuls de cúmuls.[5]
Els supercúmuls formen estructures massives de galàxies, anomenades «filaments», «complexos de supercúmuls», «parets» o «llençols», que poden abastar entre diversos centenars de milions d'anys llum a 10.000 milions d'anys llum, que cobreixen més del 5% de l'univers observable. Aquestes són les estructures més grans conegudes fins ara. Les observacions dels supercúmuls poden donar informació sobre la condició inicial de l'univers, quan es van crear aquests supercúmuls. Les direccions dels eixos de rotació de les galàxies dins dels supercúmuls són estudiades per aquells que creuen que poden donar una visió i informació sobre el procés de formació primerenca de les galàxies en la història de l'Univers.[6]
Entre supercúmuls hi ha grans buits d'espai on hi ha poques galàxies. Els supercúmuls sovint es subdivideixen en grups de cúmuls anomenats grups i cúmuls de galàxies.
Tot i que se suposa que els supercúmuls són les estructures més grans de l'univers segons el Principi cosmològic, s'han observat estructures més grans en estudis, inclosa la Gran Barrera Sloan.[7]
Model jeràrquic de formació de les grans estructures
Dins el marc del model jeràrquic de formació de les grans estructures, les grans estructures galàctiques es formen per agregació d'estructures de massa menor. Aquest escenari seria el resultat de fluctuacions a petita escala en el moment de desacoblament, i recorre a un tipus de matèria negra, anomenada freda: és a dir, partícules no bariòniques que interaccionen sols per mitjà de la interacció dèbil. Aquestes partícules no han estat mai detectades fins al dia d'avui, malgrat que la seva existència, si fos real, resoldria una sèrie de problemes de la cosmologia i de l'astronomia.
Referències
- ↑ Cain, Fraser. «Local Group». Universe Today, 04-05-2009. [Consulta: 6 desembre 2015].
- ↑ «Earth's new address: 'Solar System, Milky Way, Laniakea'» (en anglès). Nature. [Consulta: 10 maig 2023].
- ↑ «The Universe within 14 billion Light Years». Atlas of the Universe. [Consulta: 6 December 2015].
- ↑ «An Intergalactic Heavyweight». .
- ↑ Abell, George O. «The distribution of rich clusters of galaxies. A catalogue of 2,712 rich clusters found on the National Geographic Society Palomar Observatory Sky Survey». The Astrophysical Journal Supplement Series, vol. 3, 1958, pàg. 211–88. Bibcode: 1958ApJS....3..211A. DOI: 10.1086/190036.
- ↑ Hu, F. X. «Orientation of Galaxies in the Local Supercluster: A Review». Astrophysics and Space Science, vol. 302, 1–4, 2006, pàg. 43–59. arXiv: astro-ph/0508669. Bibcode: 2006Ap&SS.302...43H. DOI: 10.1007/s10509-005-9006-7.
- ↑ Nurmi, P.; Heinamaki, P.; Martinez, V. J.; Einasto, J.; Enkvist, I.; Einasto, P.; Tago, E.; Saar, E.; Tempel, E. «The Sloan Great Wall. Morphology and galaxy content» (en anglès). The Astrophysical Journal, vol. 736, 1, 09-05-2011, pàg. 51. arXiv: 1105.1632. Bibcode: 2011ApJ...736...51E. DOI: 10.1088/0004-637X/736/1/51.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Grans estructures galàctiques |
