Vés al contingut

El segon sexe: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Estandardització de noms d'infotaules
Referències
Línia 1: Línia 1:
{{FR|data=2020}}
{{Infotaula llibre}}
{{Infotaula llibre}}
'''''El segon sexe''''' (''Le Deuxième Sexe'', en francés) és un llibre escrit el [[1949]] per [[Simone de Beauvoir]], quan tenia 41 anys. Es tracta d'una de les obres més conegudes i més importants per al [[feminisme|moviment feminista]]. De fet, és gràcies a aquesta obra que Simone de Beauvoir és tinguda com a «mare espiritual» de l'anomenada ''[[segona onada feminista]]''. Això no vol dir, però, que ''El segon sexe'' no haja estat una obra polèmica des que va ser publicada.
'''''El segon sexe''''' (''Le Deuxième Sexe'', en francés) és un llibre escrit el [[1949]] per [[Simone de Beauvoir]], quan tenia 41 anys. Es tracta d'una de les obres més conegudes i més importants per al [[feminisme|moviment feminista]]. De fet, és gràcies a aquesta obra que Simone de Beauvoir és tinguda com a «mare espiritual» de l'anomenada ''[[segona onada feminista]]''. Això no vol dir, però, que ''El segon sexe'' no haja estat una obra polèmica des que va ser publicada.<ref>{{Ref-web|títol=Reception of The Second Sex in Europe|url=https://ehne.fr/en/node/12454|consulta=2023-10-15|llengua=en|editor=Encyclopédie d'histoire numérique de l'Europe|data=22/06/20|nom=Sylvie|cognom=Chaperon}}</ref>


== Continguts ==
L'obra tracta les diferents raons per les quals la [[dona]] ha estat bandejada de tots els dominis de la societat, si exceptuem la casa. Simone de Beauvoir hi afirma que són els [[home]]s els qui governen la societat i que les dones estan temptades de dedicar-se exclusivament al seu [[matrimoni]] i als seus [[fill]]s, limitant així la seua [[llibertat]]. Aquesta situació naix del fet que la dona no es troba capaç o que no desitja quedar-se soltera, ja siga per raons [[econòmiques]] o [[social]]s. La societat, els pares, la religió, tot, reafirma a les dones que són [[supervisor|inferior]]s als [[mascle]]s i que han de tenir un [[marit]]. El desenvolupament de les xiques en relació als xics i al món que les envolta els demostra —tant a elles com a la societat— que la dona no té les mateixes capacitats que l'home. L'autora hi parla de totes les circumstàncies que porten la gent a creure en la inferioritat de les dones i els efectes que això té sobre l'elecció de les dones de casar-se i deixar de banda la seua pròpia carrera.
L'obra tracta les diferents raons per les quals la [[dona]] ha estat bandejada de tots els dominis de la societat, si exceptuem la casa. Simone de Beauvoir hi afirma que són els [[home]]s els qui governen la societat i que les dones estan temptades de dedicar-se exclusivament al seu [[matrimoni]] i als seus [[fill]]s, limitant així la seua [[llibertat]]. Aquesta situació naix del fet que la dona no es troba capaç o que no desitja quedar-se soltera, ja siga per raons [[econòmiques]] o [[social]]s. La societat, els pares, la religió, tot, reafirma a les dones que són [[supervisor|inferior]]s als [[mascle]]s i que han de tenir un [[marit]]. El desenvolupament de les xiques en relació amb els xics i al món que les envolta els demostra —tant a elles com a la societat— que la dona no té les mateixes capacitats que l'home. L'autora hi parla de totes les circumstàncies que porten la gent a creure en la inferioritat de les dones i els efectes que això té sobre l'elecció de les dones de casar-se i deixar de banda la seua pròpia carrera.


L'obra, a més, parla de la trampa que el casament i els fills representen, ja que són responsabilitats molt més feixugues per a elles que no per als homes, i això és per culpa del paper que ocupen en la casa i que no ocupen fora de l'àmbit domèstic. La major part de les vegades, la dona [[sacrifici|sacrifica]] la seua carrera per la del seu home.
L'obra, a més, parla de la trampa que el casament i els fills representen, ja que són responsabilitats molt més feixugues per a elles que no per als homes, i això és per culpa del paper que ocupen en la casa i que no ocupen fora de l'àmbit domèstic. La major part de les vegades, la dona [[sacrifici|sacrifica]] la seua carrera per la del seu home.
Línia 11: Línia 11:
En ''El segon sexe'', hi ha nombrosos arguments que demostrarien que la desigualtat dels sexes es produeix arran de la divisió de les tasques a la casa i de la poca participació de les dones en molts dominis, com ara el treball o la política. Així, la major part de llocs importants són ocupats per homes. Hi ha, per tant, sempre una desigualtat que cal intentar de comprendre per així saber com corregir aquesta situació en el futur.
En ''El segon sexe'', hi ha nombrosos arguments que demostrarien que la desigualtat dels sexes es produeix arran de la divisió de les tasques a la casa i de la poca participació de les dones en molts dominis, com ara el treball o la política. Així, la major part de llocs importants són ocupats per homes. Hi ha, per tant, sempre una desigualtat que cal intentar de comprendre per així saber com corregir aquesta situació en el futur.


== Crítica ==
''El segon sexe'' és una obra que parla dels problemes de la dona, per tant, i que per a moltes dones continua sent una anàlisi pertinent i útil sobre aquest tema.
''El segon sexe'' és una obra que parla dels problemes de la dona, per tant, i que per a moltes dones continua sent una anàlisi pertinent i útil sobre aquest tema.<ref>{{Ref-publicació|article=El segundo sexo|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7528971|publicació=Espíritu: cuadernos del Instituto Filosófico de Balmesiana|data=1953|issn=0014-0716|pàgines=14–19|volum=2|exemplar=5|nom=Juan|cognom=Cobos}}</ref>

La primera edició francesa del ''Segon Sexe'' va vendre unes 22.000 còpies en una setmana.<ref>{{Ref-llibre|títol=The Feminist papers : from Adams to de Beauvoir|url=http://archive.org/details/feministpapersfr00ross|editorial=Boston : Northeastern University Press|data=1988|isbn=978-1-55553-028-0|nom=Alice S.|cognom=Rossi|pàgines=674}}</ref> Des de llavors s'ha traduït a 40 idiomes.<ref>{{Ref-llibre|títol=Feminist Translation Studies: Local and Transnational Perspectives|url=https://books.google.com/books?id=DlglDgAAQBAJ&newbks=0&printsec=frontcover&pg=PT67&dq=simone+beauvoir+has+translated+into+40+languages.&hl=ca|editorial=Routledge|data=2017-02-17|isbn=978-1-317-39473-0|llengua=en|nom=Olga|cognom=Castro|nom2=Emek|cognom2=Ergun}}</ref>

Es un dels llibres més coneguts i controvertits de Beauvoir (prohibit pel [[Ciutat del Vaticà|Vaticà]] en la seva ''[[Index Librorum Prohibitorum|Llista de llibres prohibits]]'', és considerat com una obra innovadora de la [[Feminisme filosòfic|filosofia feminista]],<ref>{{Ref-llibre|títol=Feminist Phenomenology|url=https://doi.org/10.1007/978-94-015-9488-2_1|editorial=Springer Netherlands|data=2000|lloc=Dordrecht|isbn=978-94-015-9488-2|pàgines=1–15|doi=10.1007/978-94-015-9488-2_1|llengua=en|nom=Linda|cognom=Fisher}}</ref> i com el punt de partida d'inspiració de la [[segona onada de teoria feminista]].<ref>{{Ref-publicació|article=Dispatches From the Other|url=https://www.nytimes.com/2010/05/30/books/review/Gray-t.html|publicació=The New York Times|data=2010-05-28|issn=0362-4331|llengua=en-US|nom=Francine Du Plessix|cognom=Gray}}</ref>

== Referències ==
{{Referències}}


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==

Revisió del 18:59, 15 oct 2023

Infotaula de llibreEl segon sexe
(fr) Le Deuxième Sexe Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escrita Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorSimone de Beauvoir Modifica el valor a Wikidata
Llenguafrancès Modifica el valor a Wikidata
PublicacióFrança Modifica el valor a Wikidata, França, 1949 Modifica el valor a Wikidata
EditorialÉditions Gallimard Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Temafeminisme Modifica el valor a Wikidata
Gènereassaig Modifica el valor a Wikidata
Nombre de pàgines1.072 Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Part deEls 100 llibres del segle de Le Monde i Index Librorum Prohibitorum Modifica el valor a Wikidata
Goodreads work: 879666

El segon sexe (Le Deuxième Sexe, en francés) és un llibre escrit el 1949 per Simone de Beauvoir, quan tenia 41 anys. Es tracta d'una de les obres més conegudes i més importants per al moviment feminista. De fet, és gràcies a aquesta obra que Simone de Beauvoir és tinguda com a «mare espiritual» de l'anomenada segona onada feminista. Això no vol dir, però, que El segon sexe no haja estat una obra polèmica des que va ser publicada.[1]

Continguts

L'obra tracta les diferents raons per les quals la dona ha estat bandejada de tots els dominis de la societat, si exceptuem la casa. Simone de Beauvoir hi afirma que són els homes els qui governen la societat i que les dones estan temptades de dedicar-se exclusivament al seu matrimoni i als seus fills, limitant així la seua llibertat. Aquesta situació naix del fet que la dona no es troba capaç o que no desitja quedar-se soltera, ja siga per raons econòmiques o socials. La societat, els pares, la religió, tot, reafirma a les dones que són inferiors als mascles i que han de tenir un marit. El desenvolupament de les xiques en relació amb els xics i al món que les envolta els demostra —tant a elles com a la societat— que la dona no té les mateixes capacitats que l'home. L'autora hi parla de totes les circumstàncies que porten la gent a creure en la inferioritat de les dones i els efectes que això té sobre l'elecció de les dones de casar-se i deixar de banda la seua pròpia carrera.

L'obra, a més, parla de la trampa que el casament i els fills representen, ja que són responsabilitats molt més feixugues per a elles que no per als homes, i això és per culpa del paper que ocupen en la casa i que no ocupen fora de l'àmbit domèstic. La major part de les vegades, la dona sacrifica la seua carrera per la del seu home.

Simone de Beauvoir exposa la situació global de les dones i s'adona que tant l'home com la dona en són responsables. La dona no hauria d'abandonar la seua carrera pel seu home i els seus fills. I el seu marit no hauria d'afavorir que ho fes. Beauvoir hi explica, a més, que en un món en què els dos sexes fossen iguals, els dos serien més lliures. Si l'home dona l'oportunitat a la dona de tenir una carrera significativa, ella es focalitzarà cada cop menys en ell i podrà ser més independent.

En El segon sexe, hi ha nombrosos arguments que demostrarien que la desigualtat dels sexes es produeix arran de la divisió de les tasques a la casa i de la poca participació de les dones en molts dominis, com ara el treball o la política. Així, la major part de llocs importants són ocupats per homes. Hi ha, per tant, sempre una desigualtat que cal intentar de comprendre per així saber com corregir aquesta situació en el futur.

Crítica

El segon sexe és una obra que parla dels problemes de la dona, per tant, i que per a moltes dones continua sent una anàlisi pertinent i útil sobre aquest tema.[2]

La primera edició francesa del Segon Sexe va vendre unes 22.000 còpies en una setmana.[3] Des de llavors s'ha traduït a 40 idiomes.[4]

Es un dels llibres més coneguts i controvertits de Beauvoir (prohibit pel Vaticà en la seva Llista de llibres prohibits, és considerat com una obra innovadora de la filosofia feminista,[5] i com el punt de partida d'inspiració de la segona onada de teoria feminista.[6]

Referències

  1. Chaperon, Sylvie. «Reception of The Second Sex in Europe» (en anglès). Encyclopédie d'histoire numérique de l'Europe, 20-06-2022. [Consulta: 15 octubre 2023].
  2. Cobos, Juan «El segundo sexo». Espíritu: cuadernos del Instituto Filosófico de Balmesiana, 2, 5, 1953, pàg. 14–19. ISSN: 0014-0716.
  3. Rossi, Alice S. The Feminist papers : from Adams to de Beauvoir. Boston : Northeastern University Press, 1988, p. 674. ISBN 978-1-55553-028-0. 
  4. Castro, Olga; Ergun, Emek. Feminist Translation Studies: Local and Transnational Perspectives (en anglès). Routledge, 2017-02-17. ISBN 978-1-317-39473-0. 
  5. Fisher, Linda. Feminist Phenomenology (en anglès). Dordrecht: Springer Netherlands, 2000, p. 1–15. DOI 10.1007/978-94-015-9488-2_1. ISBN 978-94-015-9488-2. 
  6. Gray, Francine Du Plessix «Dispatches From the Other» (en anglès). The New York Times, 28-05-2010. ISSN: 0362-4331.

Vegeu també